miniatura|Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en població de la comarca del Pallars Jussà. La seva riquesa i forma de vida té la base en el comerç i els serveis, així com en la indústria, la pagesia i la ramaderia. Té un clima variat durant tot l'any, tenint en compte que la seva situació és al Prepirineu. La vila està dividida pel riu Flamisell, que separa els dos nuclis més importants de la població. A l'entrada, per la carretera C-13 que ve de Tremp, existeix a l'esquerra, ponent, un polígon industrial i de serveis.

El terme municipal de la Pobla de Segur inclou, a més d'aquesta vila, els pobles i despoblats de Gramuntill, Montsor, Puimanyons, Sant Joan de Vinyafrescal, a més de la Pobla de Segur.

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. es preveia separar l'antic terme de Toralla i Serradell del terme municipal de Conca de Dalt, al qual pertany, per agregar-lo al de la Pobla de Segur, amb la qual cosa Toralla i Serradell perdria la seva condició d'enclavament. A més, es creava l'agrupació de municipis de la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.

Etimologia La primera part del nom de la Pobla de Segur ens remet a una població nova alçada a partir d'un repoblament mitjançant una carta pobla, en la qual es concedia una sèrie de privilegis als qui anessin a repoblar un determinat territori que interessava repoblar, per causes diverses (conquesta, despoblament per causes de guerra o de malalties, etcètera).

La segona part del topònim, Segur, que segons Joan CorominesCOROMINES, Joan. "Segú". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. hauria de ser grafiat Segú, procedeix, segons aquest mateix autor, del terme cèltic Segodunum, que s'aplicà a tota la zona on actualment hi ha la vila i terme de la Pobla de Segur.

Un dels documents més antics, del 976 o 978, documenta la spelunca de Sequni.

Geografia Llista de topònims de la Pobla de Segur (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Descripció geogràfica Termes municipals limítrofs:

Perímetre del terme Límit amb l'antic terme de Claverol (Conca de Dalt) L'extrem meridional del terme municipal de la Pobla de Segur és actualment dins del Pantà de Sant Antoni, en la vertical del lloc on el barranc de Santa Llúcia vessava les seves aigües en la Noguera Pallaresa. En aquest lloc hi havia el triterme entre la Pobla de Segur, Salàs de Pallars i Conca de Dalt, en el seu antic terme de Claverol. Aquest punt es troba a 505 m. alt., depenent, però, de l'alçada de les aigües del pantà.

Des d'aquest punt, el termenal amb Claverol remuntava la Noguera Pallaresa, en direcció nord fins al gran revolt on el riu gira cap al nord-est, i d'allà, encara aigües amunt, cap al nord-est, fins a la presa de Sossís, ran de la qual hi havia el termenal entre la Pobla de Segur, Claverol i Hortoneda de la Conca, els dos darrers actualment units en el terme de Conca de Dalt. El lloc exacte és l'afluència del barranc de la Molina en la Noguera Pallaresa, a 522,5 m. alt.

Límit amb l'antic terme d'Hortoneda de la Conca (Conca de Dalt) De la Presa de Sossís arrenca cap a llevant, seguint sempre la mateixa Noguera Pallaresa, el termenal amb Hortoneda de la Conca, que ja no deixa fins al triterme amb Claverol, en el seu antic enclavament dels Masos de Baiarri, i la Pobla de Segur, en el lloc de trobada del barranc de Llabro amb la Noguera Pallaresa, del qual és afluent per l'esquerra. Aquest punt es troba a 535 m. alt.

Aquest tros de termenal travessa, per la part del terme de Conca de Dalt, o sia, l'esquerra del riu, el territori de l'antiga quadra de Llania, territori medieval àmpliament documentat, però actualment del tot despoblat. Ocupa bona part de l'antiga quadra el bosc de Llania.

Límit amb l'antic terme de Claverol (Conca de Dalt): els Masos de Baiarri Del barranc de Llabro, el termenal continua encara riu amunt, cap al nord-est, però seguint un traçat ple de revolts, fins a l'extrem meridional del Congost de Collegats, on aflueix en la Noguera Pallaresa el barranc de l'Infern. L'alçada d'aquest triterme és 540 m. alt.

Límit amb l'antic terme de Baén (Baix Pallars), del Pallars Sobirà Des del punt de trobada del barranc de l'Infern amb la Noguera Pallaresa, just al límit sud del Congost de Collegats, el termenal entre la Pobla de Segur i Baix Pallars -alhora el límit entre Pallars Jussà i Pallars Sobirà segueix un petit tros cap al nord pel riu mateix, fins al lloc conegut com a Espuells. Just en aquest lloc es trobaven antigament quatre termes municipals: la Pobla de Segur, Baén, Gerri de la Sal i Peramea. Els tres darrers actualment estan integrats en el municipi anomenat Baix Pallars.

Límit amb l'antic terme de Peramea (Baix Pallars), del Pallars Sobirà A Espuells, el termenal, ara ja amb Peramea (no arriba a tocar gens amb el vell terme de Gerri de la Sal), deixa de sobte el fons de la vall per enfilar-se, en línia recta, travessant les Roques de Collegats prop del Forat del Serpent, cap a lo Tossal, al nord-oest de Collegats, a 1.058,2 m. alt, on el termenal passa fent un angle pel nord-oest d'aquest punt. Aquí hi havia el triterme entre la Pobla de Segur, Peramea i Montcortès de Pallars.

Límit amb l'antic terme de Montcortès de Pallars (Baix Pallars), del Pallars Sobirà A lo Tossal la línia de terme canvia de direcció, ara cap al sud-oest, i arriba al lloc dels Malls, a ponent de lo Serrat Gros, a 900 m. alt., a prop i al nord d'on hi ha les restes del monestir de Sant Pere de les Maleses.

Des d'aquest lloc, torna a girar, ara cap al nord-oest, i baixa gradualment a trobar el Sant Pere, que segueix aigües amunt fins al nord de la Muntanyeta de Comosí, on el barranc de Sant Pere es troba amb la Llau de les Esplugues, a 763 m. alt. En aquest punt el termenal comença a deixar el fons de la vall per tal d'enfilar-se cap al nord-oest, cap a la carena que limita pel nord la vall de Montsor, de forma paral·lela a la Llau de les Esplugues. Passa pel nord dels Deixers de Peracalç, i va a buscar la masia de Peracalç i la seva església de sant Feliu l'Africà, a 990 m. alt., a tocar de la qual passa (al seu sud-oest). La masia i l'església, però, queda fora del terme de la Pobla de Segur.

Sempre cap al nord-oest, el termenal va a buscar la carena del Serrat de la Masia, que segueix fins a lo Tossalet, de 1.411,1 m. alt., on torç de sobte cap al nord per marcar una mena de banya que fa el terme de la Pobla de Segur al nord-oest de Montsor. Continua cap al nord, sempre carenant, fins al Roc de Sant Aventí, de 1.479,8 m. alt., punt més elevat del terme de la Pobla de Segur. Des d'aquest cim el termenal encara continua cap al nord, davallant progressivament per la carena fins al Pla de Llac, de 1.458,3 m. alt. En aquest lloc es troben els termes de la Pobla de Segur, Baix Pallars i Senterada. En aquest punt, doncs, s'acaba el termenal entre els dos Pallars.

Límit amb Senterada El termenal amb Senterada no segueix cap accident orogràfic destacat; es tracta, doncs, d'un límit traçat de forma arbitrària i va travessant tota una sèrie de carenes i capçaleres de barrancs, pràcticament en tota la seva extensió.

Del Pla de Llac el termenal segueix la direcció sud-oest durant uns 850 matres. Baixa cap al barranc de Sant Joan, que ateny prop de la Font de Sant Joan, a uns 1.250 m. alt., i torna a pujar cap a la carena del sud del barranc, passant per l'extrem de llevant del Bosc de Sant Joan. Arriba a la carena, que és subsidiària del Serrat de Moró, la travessa a 1.313 m. alt. i travessa la capçalera del barranc dels Molinassos a 1.190 m. alt. Torna a pujar, sempre seguint una direcció sud-sud-oest, a la carena principal del Serrat de Moró, on arriba a la cota 1.265, i torna a baixar cap al barranc de Moró, que travessa a 1.090 m. alt. Des del fons del barranc passa per l'Obaga de Moró i torna a pujar a una carena, on, a la cota 1.217,9, gira de sobte cap al sud-oest.

Seguint aquesta nova carena, però no ben bé pel carener, sinó pel seu vessant meridional, el termenal va baixant fins a la cota 1.092, on es troba el triterme entre la Pobla de Segur, Senterada i Conca de Dalt, en el seu antic terme de Toralla i Serradell.

Límit amb l'antic terme de Toralla i Serradell (Conca de Dalt) Des del triterme anterior, la línia que delimita aquests dos termes municipals emprèn cap al sud per una carena que baixa pel costat de llevant de les Roques del Congost, que pertanyen al Congost d'Erinyà. Sempre cap al sud, passa pel costat de llevant de la masia Soriguer, travessa la carretera L-522, el riu Flamisell, a 575 m. alt., i la carretera N-260, i, seguint cap al sud-sud-oest arriba al barranquet que hi ha just al sud de Matavaques, i segueix cap al sud i poc després cap al sud-sud-est per la cota 600, per sota i a llevant dels cims del Casot i lo Tossalet. Seguint sempre a aquesta alçada, arriba al barranc de Mascarell a 590 m. alt., i, sempre de forma paral·lela a la carretera N-260, puja cap a la Muntanya de Santa Magdalena, a l'extrem de llevant de la Serra de Ramonic, fins als 800 m. alt. La major part de la muntanya queda en terme de la Pobla de Segur, ja que el termenal passa pel vessant de ponent.

500px|miniatura|La Muntanya de Santa Magdalena, a l'esquerra, rere seu la Serra de Ramonic, i a la dreta el Casot i lo Tossalet Des de la Muntanya de Santa Magdalena, el termenal gira cap al sud-est, travessa el barranc de Puimanyons a 585 m. alt., i s'adreça cap al poble de Puimanyons, sempre seguint una línia bastant recta cap al sud-sud-est. Passa per la serreta de Segalins a 650 m. alt., i baixa cap al barranc de Santa Llúcia, a 548 m. alt. Després travessa la Costa de Matacabrits, a 605 m. alt., i va a buscar el costat de ponent del poble de Sant Joan de Vinyafrescal, molt a prop seu. Baixa encara cap al Solà d'Hortell i Capsó, on arriba a trobar la llera del barranc del Solà. Just en aquest lloc hi ha el triterme entre la Pobla de Segur, Conca de Dalt, en el seu antic terme de Toralla i Serradell i Salàs de Pallars.

Límit amb Salàs de Pallars Des d'aquest lloc, a 535 m. alt., el termenal segueix aigües avall el curs del torrent, fins que s'aboca en les aigües de la Noguera Pallaresa, al lloc on ha començat aquesta descripció. El límit amb Salàs de Pallars, doncs, és força breu: uns 850 metres.

L'interior del terme Grosso modo, el terme de la Pobla de Segur comprèn tot l'interfluvi nord entre el Flamisell i la Noguera Pallaresa, cosa que fa que, de fet, abraci tota una sèrie de valls i territoris que es detallen a continuació.

Puimanyons i Sant Joan de Vinyafrescal Anant de sud a nord, en primer lloc es troba la punxa meridional del terme de la Pobla de Segur, que queda emmarcada al nord per la Muntanya de Santa Magdalena, al nord-est pel riu Flamisell, i als altres costats pels límits del terme municipal. Aquest sector està constituït pels costers de ponent de la vall de la Noguera Pallaresa, procedents de les serres que formen l'antic terme de Toralla i Serradell. Inclou la part baixa de diversos barrancs (barranc de Puimanyons, de Santa Llúcia, de Santa Cecília i del Solà, el darrer dels quals és termenal amb Salàs de Pallars. Dins d'aquest sector hi ha els pobles de Sant Joan de Vinyafrescal, més al sud, i de Puimanyons, més al nord. De fet, també pertany a aquest sector la Zona Industrial de la Pobla de Segur, que queda a la dreta del Flamisell i sota, a llevant, de Puimanyons, i l'Estació del ferrocarril. També hi ha en aquest lloc tot de serveis de la Pobla de Segur moderna: el Cementiri Municipal, les Piscines Municipals, la Depuradora i la Ciutat de Vacances, entre d'altres.

La plana de la vila