va ser una filòloga, poeta, mestra i traductora catalana.

Va ser la cinquena filla del matrimoni entre Damià Casanova i Costa i Josefa Danès i Vernedes, que va morir per complicacions en el part de Concepció.

Formació El seu pare, molt conscienciat de la necessitat de transformació de la societat familiar, va animar els seus fills a estudiar, la qual cosa va possibilitar a Concepció unes oportunitats que eren difícils d'aconseguir per les dones en la seva època. Concepció Casanova es va traslladar a Barcelona, per a residir al Pensionat de la Misericòrdia, al carrer de Montalegre, on va cursar estudis secundaris, i va rebre classes d'anglès a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (1920-1925). També va fer els estudis de l'Escola Superior de Bibliotecàries (1923 a 1924). Entretant, al 1924 va publicar les primeres poesies seves al diari El Dia, de Terrassa.

El 1927, amb vint anys, el seu pare li concedia l'emancipació i Concepció Casanova va començar a estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona. El 1929, després de llicenciar-se, es va traslladar a Madrid, on va iniciar els estudis per a doctorar-se per aquesta Universitat.

Durant els anys 1930-1931 va anar a estudiar a la Universitat d'Oxford, amb una beca de la Diputació de Barcelona gràcies al seu brillant expedient acadèmic. Allí va estudiar filosofia al Balliol College i al Christ Church; i literatura llatina al Pembroke College i al Keble College. La irregularitat en el pagament de la beca, però, li va ocasionar alguns problemes econòmics. Durant la seva estada a la Gran Bretanya va conèixer el poeta Jorge Guillén i va entaular-hi amistat.

Casanova va tornar a Madrid per a la lectura de la seva tesi doctoral titulada Luís de León como traductor de los clásicos, presentada el 1932, i va obtenir el premi extraordinari de doctorat per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid. La seva tesi va publicar-se a Barcelona el 1936; dos anys més tard, The Dolphin Bookshop Editions de Londres —llibreria i editorial fundada per Joan Gili i Serra per difondre la literatura hispana al Regne Unit— en va publicar una altra versió corregida i ampliada.

Trajectòria Va començar una trajectòria professional al món de la docència, ocupant plaça en un primer moment a l'Institut Escola Ausiàs March, tasca que va compaginar amb la direcció de diversos cursos monogràfics en el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. (en ca). L'Abadia de Montserrat. .

També va fer, des de 1925, col·laboracions en premsa comarcal i general, amb articles, poemes i traduccions. Apareixen publicacions seves en diferents revistes i diaris: Diari de Sabadell, El Borinot, Art Novell, Ciutat de Manresa, Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya, La Nau, Ginesta, Hèlix, La Publicitat, Mirador, Claror, etc.). També va col·laborar en ràdio, a Ràdio Associació de Catalunya.

Va pronunciar conferències i va fer recitals poètics en diverses institucions culturals de la seva època, entre les quals destaquen l'Ateneu Barcelonès, l'Ateneu de Girona, l'Acadèmia Monturiol de Barcelona.

En 1928 va publicar un primer llibre de poemes, Núria. El va seguir el 1930 el seu poemari més important, Poemes en el temps, amb il·lustracions de la seva germana Montserrat Casanova, que va ser pintora (2a ed.: Ajuntament de Campdavànol, 2022), considerat en el seu moment com una fita en la nova poesia catalana d'avantguarda. Mentre, va publicar també l'assaig Ideal de la vida de dues contraposades joventuts: la joventut segons l'esperit de Crist i la joventut paganitzada (1929). El 1935 la seva traducció de Polyeucte, de Corneille, va ser guardonada amb el Premi de Traducció del Teatre Universitari de Catalunya.

Des de 1933 fins a 1936 és la responsable de cursos monogràfics com «La poesia a l'escola», de treballs de seminari i laboratori («El llenguatge en el nen») i altres tallers, alguns en col·laboració amb la doctora Margarita Mengis, com ara «La formació dels conceptes científics i del llenguatge del nen».

A partir de 1935 la informació sobre la seva vida professional i personal disminueixen considerablement. En aquest any es casa amb Ramon Serra i Roca i es traslladen a França. Una desgràcia personal, la pèrdua de les seves filles bessones que van néixer prematurament mortes, li provoca una crisi que la va fer ingressar en una institució de salut mental, primer a França i després a Barcelona. Va romandre la resta de la vida ingressada en institucions d'aquest tipus fins que el 7 de març de l'any 1991, va morir als 84 anys.

Referències

Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oxford Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Campdevanolencs Categoria:Morts a Sant Boi de Llobregat Categoria:Artistes del Ripollès Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX