miniatura|El Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic.
Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia:
Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Natura de l'astronomia L'astronomia es pot descriure de la manera següent:
Una disciplina acadèmica: una amb departaments acadèmics, plans d'estudis i titulacions; societats nacionals i internacionals; i revistes especialitzades. Un camp científic (una branca de la ciència) – una categoria àmpliament reconeguda d'expertesa especialitzada dins de la ciència, i en general la integra Una ciència natural – una que busca elucidar les normes que governen el món natural usant mètodes empírics i científics. Una branca o camp de la ciència espacial Una afició o cerca a temps parcial per a la satisfacció personal de la curiositat o l'apreciació de la bellesa, aquest últim incloent especialment l'astrofotografia.
Branques de l'astronomia Astrobiologia – estudia l'adveniment i l'evolució dels sistemes biològics de l'univers. Astrofísica – branca de l'astronomia que tracta la física de l'Univers, incloses les propietats físiques dels objectes celestials, així com les seves interaccions i comportament. Entre els objectes estudiats es troben les galàxies, estrelles, planetes, exoplanetes, el medi interestel·lar i el fons còsmic de microones; i les propietats examinades inclouen la lluminositat, densitat, temperatura, i la composició química. Les subdisciplines de l'astrofísica teòrica són: Objectes compactes – aquesta subdisciplina estudia la matèria molt densa en nanes blanques i estrelles de neutrons i els seus efectes en entorns incloent l'acreció. Cosmologia física – origen i evolució de l'univers en conjunt. L'estudi de la cosmologia és l'astrofísica teòrica a la seva escala més gran. Astrofísica computacional – L'estudi de l'astrofísica mitjançant mètodes i eines computacionals per desenvolupar models computacionals. Astronomia galàctica – tracta de l'estructura i els components de la nostra i d'altres galàxies. Astrofísica d'alta energia – estudia fenòmens que ocorren a altes energies, incloent nuclis de galàxies actives, supernoves, esclats de raigs gamma, quàsars, i xocs en arc. Astrofísica interestel·lar – estudia el medi interestel·lar, l'intergalàctic i la pols. Astronomia extragalàctica – estudi d'objectes (principalment galàxies) fora de la nostra galàxia, inclosa la formació i evolució. Astronomia estel·lar – estudia la formació estel·lar, propietats físiques, la vida de la seqüència principal, variabilitat, evolució i extinció estel·lar. Plasma astrofísic – estudia les propietats del plasma a l'espai exterior. Astrofísica relativista – estudia els efectes de la relativitat especial i la relativitat general en contextos astrofísics que inclouen les ones gravitacionals, lents gravitatòries i forats negres. Física solar – el sol i la seva interacció amb la resta del sistema solar i l'espai interestel·lar. Ciència planetària – estudi de planetes, llunes i sistemes planetaris. Ciència atmosfèrica – estudi de les atmosferes i el clima. Exoplanetologia – diversos planetes fora del sistema solar Formació planetària – formació de planetes i llunes en el context de la formació i evolució del sistema solar. Anells planetaris – dinàmica, estabilitat i composició dels anells planetaris Magnetosferes – camps magnètics dels planetes i les llunes Superfícies planetàries – geologia de superfície de planetes i llunes Interiors planetaris – composició interior de planetes i llunes Cossos menors del sistema solar – els cossos gravitacionals més petits inclosos són els asteroides, cometes, i objectes del cinturó de Kuiper. Astronomia dividida per la tècnica general utilitzada per a la investigació astronòmica: Astrometria – estudi de la posició dels objectes en el cel i els seus canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemàtica d'objectes a la nostra galàxia. Astronomia observacional – es posa en pràctica observar objectes celestes mitjançant l'ús de telescopis i altres aparells astronòmics. Es tracta de registrar dades. Les subdisciplines de l'astronomia observacional generalment es fan mitjançant les especificacions dels detectors: Radioastronomia – Superior als 300 µm Astronomia mil·limètrica – 200 µm a 1 mm Astronomia infraroja – 0.7–350 µm Astronomia visible – 380–750 nm Astronomia ultraviolada – 10–320 nm Astronomia de raigs X – 0.01–10 nm Astronomia de raigs gamma – Below 0.01 nm Astronomia de raigs còsmics – Raigs còsmics, incloent el plasma Astronomia de neutrins – Neutrins Astronomia de la pols – Pols còsmica Astronomia d'ona gravitatòria – Gravitons Fotometria – estudiar de la brillantor dels objectes celestes a través de diferents filtres Espectroscòpia – estudi dels espectres d'objectes astronòmics Altres disciplines que es poden considerar part de l'astronomia: Arqueoastronomia Astroquímica
Història de l'astronomia
Història de l'astronomia Història del Centre de l'Univers Teoria geocèntrica Model heliocèntric Heliocentrisme copernicà Sistema ticònic Arqueoastronomia Arqueoestronomia i cronologia vèdica Astronomia pretelescòpica Astronomia babilònica Astronomia xinesa Astronomia egípcia Astronomia grega Astronomia hebrea Astronomia índia Astronomia islàmica Astronomia russa Astronomia a l'Edat Mitjana Ciència a l'Europa occidental medieval Astronomia islàmica medieval Història de l'astronomia en el Renaixement Evolució científica durant la Revolució Científica Patronat en astronomia Revolució de Copèrnic Heliocentrisme copernicà Nicolau Copèrnic Sobre les revolucions de les esferes celestials Tycho Brahe Sistema ticònic Galileo Galilei Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo defensa del sistema heliocèntric escrit per Galileu, que va conduir al seu procés i arrest domiciliari per part de la Inquisició. Invenció del telescopi Història de l'astronomia de llum visible Història de l'astronomia en l'era de la reflexió Història de la radioastronomia Història de l'astronomia de raigs X Història de l'astronomia infraroja Història de l'astronomia de raigs gamma Història de l'observació de supernoves Llista de supernoves
Fenòmens astronòmics principals
Atmosfera Pol celeste Eclipsi Eclíptica Raigs còsmics Lleis de Kepler Efecte Doppler Nutació Òrbita Pertorbació Precessió Moviment propi Desplaçament cap al roig Eclipsi de Sol Marea Zodíac
Objectes astronòmics Objecte astronòmic
Sistema solar
Sistema solar Geologia dels planetes terrestres solars Llista d'objectes del sistema solar Llista d'objectes del sistema solar per mida Satèl·lits galileans Cometa de Halley
Sol
Sol Ubicació Via Làctia Sistema solar Tipus espectral Estrella de seqüència principal de tipus G Estructura interna Model solar estàndard Nucli solar Zona de radiació Zona de convecció Atmosfera estel·lar Fotosfera Supergranulació Granulació Fàcula Taca solar Cromosfera Platja Espícula Ona de Moreton Corona Regió de transició solar Forat coronal Rínxol coronal Ejecció de massa coronal Protuberància solar Plomall coronal Variació solar Cicle solar Llista de cicles solars Màxim solar Mínim solar Nombre de Wolf Erupció solar Heliosismologia Heliosfera Vent solar Corrent heliosfèric difús Xoc de terminació Heliofunda Heliopausa Xoc en arc Fenòmens relacionats Dinamo solar Eclipsi de Sol Llum solar Energia solar Equip utilitzat per estudiar el sol Telescopi solar
Planetes
Planeta Característiques Satèl·lits naturals (llunes) Anells planetaris Planetes del sistema solar Mercuri Venus Terra Lluna Mart Satèl·lits de Mart Júpiter Satèl·lits de Júpiter Anells de Júpiter Saturn Satèl·lits de Saturn Anells de Saturn Urà Satèl·lits d'Urà Anells d'Urà Neptú Satèl·lits de Neptú Anells de Neptú Planetes nans del sistema solar Ceres Plutó Satèl·lits de Plutó Haumea Satèl·lits d'Haumea Makemake Eris Disnòmia
Cossos menors del sistema solar
Cos menor del sistema solar Asteroides Planeta menor :Categoria:Asteroides per grup o família Vulcanoides Asteroides propers a la Terra Cinturó d'asteroides Asteroide troià Centaure Troià de Neptú Satèl·lit asteroidal Meteoroide 2 Pallas 3 Juno 4 Vesta 10 Hygiea Llista d'asteroides Significats de noms de planetes menors Objecte transneptunià Cinturó de Kuiper Plutí 90482 Orcus 28978 Ixion Cubewano (55637) Uni 20000 Varuna (15760) Albion
50000 Quaoar 38628 Huya (55565) Aya Disc dispers
Sedna Cometa Llista de cometes periòdics Llista de cometes no parabòlics Asteroide damocloide Núvol de Hills Núvol d'Oort
Planetes extrasolars Planeta extrasolar – planeta fora del sistema solar. Un total de 4.341 planetes han estat identificats fins al 28 de gener de 2021. Súper-Terra –
Estrelles i objectes estel·lars Estrelles
Evolució estel·lar Formació estel·lar Estrella pre-seqüència principal Seqüència principal Branca horitzontal Branca asimptòtica de les gegants Drenatge Banda d'inestabilitat Agrupament vermell Estrella predegenerada Variable Mira Nebulosa planetària Nebulosa protoplanetària Nova lluminosa vermella Variable lluminosa blava Estrella de Wolf-Rayet Supernova impostora Supernova Hipernova Diagrama de Hertzsprung-Russell Diagrama color-color Protoestrella Núvol molecular Regió H II Glòbul de Bok Objecte estel·lar jove Objecte de Herbig-Haro Trajectòria de Hayashi Límit de Hayashi Trajectòria de Henyey Variable Orió Estrella T Tauri Estrella FU Orionis Herbig Ae/Be Classe de lluminositat Estrella subnana Estel nan Nan blau Nana roja Estrella subgegant Estrella gegant Gegant blava Gegant vermell Estel gegant lluminós Estrella supergegant Supergegant blava Supergegant vermella Supergegant groga Estel hipergegant Estel hipergegant groc Endarrerida blava Tipus espectral Estrella de seqüència principal de tipus O Estrella de seqüència principal de tipus B Estrella de seqüència principal de tipus A Estrella de seqüència principal de tipus F Estrella de seqüència principal de tipus G Estrella de seqüència principal de tipus K Estrella de seqüència principal de tipus M Estrella Be Estrella OB Estel subnan B Estrella de tipus tardana Estel peculiar Estrella AM Estel Ap i Bp Estrella Ap d'oscil·lació ràpida Estel de bari Estrella de carboni Estel CH Estrella extrema d'heli Estrella Lambda Boötis Estrella de plom Estrella de mercuri-manganès Estel de tipus S Variable Gamma Cassiopeiae Estel de tecneci Romanents Nan blanc Nana negra Planeta d'heli Estrella de neutrons Púlsar Magnetar Forat negre estel·lar Estrella compacta Estel de quarks Estel exòtic Nucli estel·lar: EF Eridani Estrelles fallides i teòriques Objecte subestel·lar Nana marró Estel subnan marró Planetar Estrella de Boson Estrella fosca Quasi-estrella Objecte de Thorne–Żytkow Estrella de ferro Nucleosíntesi estel·lar Procés alfa Procés triple-alfa Cadena protó-protó Flaix de l'heli Cicle CNO Encesa de liti Combustió del carboni Procés de combustió del neó Combustió de l'oxigen Procés de combustió del silici Procés S Procés R Fusor Nova Romanent de nova Estructura estel·lar Nucli solar Zona de convecció Microturbulència Oscil·lacions de tipus solar Zona de radiació Fotosfera Taca estel·lar Cromosfera Corona solar Vent estel·lar Bombolla de vent estel·lar Astrosismologia Límit d'Eddington Mecanisme de Kelvin-Helmholtz Propietats Nomenclatura estel·lar