miniatura|500x500px|Facsímil de la pintura a la part posterior del sarcòfag d'Aixait. La qüestió sobre la raça dels antics egipcis va sorgir ja en els segles i com a producte dels primers conceptes de raça i està relacionada amb els models de la jerarquia racial que està basada en la craniometria, l'antropometria i la genètica. Hi ha hagut moltes teories diferents sobre la raça dels antics egipcis i les arrels de la seva cultura. Els antics egipcis han estat considerats pels investigadors sobretot dins de les categories racials dels caucasoides i dels negroides. Alguns investigadors també han argumentat que la cultura de l'antic Egipte estava influenciada per altres pobles afroasiàtics de l'Àfrica nord-oriental, del Magrib i del Pròxim Orient, mentre que altres posen l'accent en les influències de pobles nubians i altres creuen que van rebre la influència sobretot dels pobles europeus.
Història A principis del ja comencen les primeres desavinences sobre la raça dels remtu kèmit (antics egipcis). En un article publicat a la revista The New-England Magazine a l'octubre de 1833 ja apareix aquesta disputa. Els autors de l'article reclamen que "Herodot confirma que els egipcis eren negroides". A més també es refereixen a les pintures de les tombes en les que hi ha homes pintats de vermell i dones pintades de groc però que la seva fisonomia és semblant a la dels negroides.
Ja al Constantin François de Chassebœuf, comte de Volney havia escrit que "els coptes eren els representants actuals dels antics egipcis" i que degut a la seva pell fumada i icterícia, aquests no podien tenir orígens grecs, negres ni àrabs, però que els seus ulls inflats, nassos aixafats i els seus llavis gruixuts mostraven que els seus origen eren negroides.Chassebœuf, 1862, p. 131Chassebœuf, 1787, p. 74-77
El 1839, Jean-François Champollion va començar la seva obra Egypte Ancienne. En aquesta afirma que els antics egipcis i els nubians estaven representants de la mateixa manera en les pintures i els relleus de les tombes, tot i que posteriorment va suggerir que no es hi ha semblances entre els egipcis i els nubians. Ell afirma que els coptes eren el resultat de totes les nacions que havien dominat successivament Egipte i que no s'havia de buscar en ells la raça dels antics egipcis.Jacques Joseph, 1839, p. 27 Al mateix any Jacques-Joseph Champollion va donar notícia de la controvèrsia entre Champollion i el comte de Volney. Aquest afirmà que els antics egipcis donaven la falsa impressió d'un Egipte negre i va considerar que les tesis de Constantin François eren forçades i inadmissibles.Bandia, 2009, p. 215
Al hi va existir una intensificació del debat sobre la raça dels antics egipcis, ja que abolicionistes estatunidencs van argumentar que l'esclavitud s'argumentava en part per les afirmacions de la inferioritat històrica, mental i física dels negres. Per exemple, el 1851, John Campbell va qüestionar les evidèndies d'un Egipte negre afirmant que "(...) Egipte va progressar perquè eren caucàsics".Campbell, John, 1851, p. 10-12 A l'època de la Guerra Civil americana aquest debat va ser més intens.Baum, 2006, p. 105-108 El 1854 Josiah Clark Nott i George Gidden afirmen que "les races caucàsica o blanca i la negre eren diferents des d'èpoques molt remotes i que els egipcis eren caucàsics".Baum, 2006, p. 108 L'anatòmeg i antropòleg Samuel George Morton va concloure que "els negres eren nombrosos a Egipte, però que la seva posició social a les èpoques antigues era la mateixa que en l'actualitat, ja que eren serfs o esclaus".Baum, 2006, p. 105
A principis del segle XX l'egiptòleg Flinders Petrie va parlar sobre la reina nubiana Aohmes Nefertari, que era l'ancestre divina de la Dinastia XVII. Va descriure-la físicament dient que "tenia un nas naquilí, llarg i prim".Petrie, 1939, p. 105 i 155
Era irònic que l'antic Egipte no era una civilització popular entre els afroamericans en aquella època perquè associaven aquesta civilització amb l'esclavitud. Els espirituals negres com Go Down Moses relacionava l'esclavitud dels negres americans amb l'esclavitud dels jueus a Egipte. A la darreria de la dècada de 1960, Martin Luther King i altres líders dels drets civils van relacionar la lluita dels jueus per a lliurar-se de l'esclavitud amb la lluita dels afroamericans. Alguns argumentaren que la idea d'un Egipte negre no va esdevenir popular entre els afroamericans fins a la fi de la dècada de 1980. El 2014, en un versió irònica sobre els esclaus israelians, alguns afroamericans es van molestar amb el fet que els esclavistes egipcis d'un programa de la televisió exodus no fossin representats com negres africans.
Historiografia contemporània Els egiptòlegs contemporanis que han estudiat la història de la cultura i la població de l'antic Egipte han respost a la controvèrsia sobre la raça dels antics egipcis de manera diferent.
En el Simposi sobre el Poble de l'antic Egipte i la desxifració de l'escriptura Meroítica de la UNESCO que es va celebrar al Caire el 1974 la hipòtesis de la negritud dels antics egipcis no va tenir molt eco. La majoria dels seus participants van concloure que la població de l'antic Egipte eren indígenes del vall del Nil i que s'havia format amb gent del nord i el sud del Sàhara que tenien color de la pell diferents. Els arguments de les dues teories estan manifestats en la Història General d'Àfrica editada per la UNESCO que inclou el capítol sobre l'Origen dels egipcis escrit per Cheikh Anta Diop.
Des de la segona meitat del , la majoria dels antropòlegs creuen que la noció de raça no és vàlida per a l'estudi de la biologia humana. Stuart Tyson Smith escriu el 2001 a la Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt que "qualsevol caracterització de la raça dels antics egipcis es basa en definicions culturals i no en estudis científics. Així, segons els estàndards americans, és raonable caracteritzar els egipcis com a negres com a reconeixement de les proves científiques de la diversitat física dels africans". Frank M. Snowden Jr. afirma que els egipcis, els grecs i els romans no tenien cap estigma especial sobre la pigmentació de la pell i que Ramses II patia de vitiligen, que tenia la pell clara i era pèl-roig.
En l'actualitat s'està d'acord que els egipcis dinàstics eren indígenes de la zona del Nil. Fa uns 5000 anys la zona del Sàhara es va desertitzar i una part de la població sahariana va emigrar cap a l'est fins a la vall del Nil. A més a més també van migrar cap al riu Nil pobles del proper Orient portant-hi la ramaderia i l'agricultura de blat, ordi, ovelles i cabres. Els egipcis dinàstics definien el seu país com "Les Dues Terres". Durant l'Egipte Predinàstic (entre el 4800 i el 4300 aC) al Baix Egipte hi va florir la Cultura Merimde. Aquesta tenia relació amb l'Orient i el Mitjà Orient. La terrissa de la Cultura Maadi tardana que es va desenvolupar a prop de l'actual el Caire, també mostra connexions amb l'orient. A l'Alt Egipte, la Cultura badariana fou continuada per la Cultura Naqadiana; aquestes dues estaven més relacionats amb els nubians que amb els egipcis septentrionals.
Controvèrsies específiques En l'actualitat els egiptòlegs intenten evitar el tema de l'origen racial dels antics egipcis perquè és un tema massa espinós. Tot i això, el debat continua en casos específics
Tutankamon miniatura|Màscara funerària d'or de Tutankamon
Hi ha molt egiptòlegs afrocentristes, entre els que es troba Cheikh Anta Diop, han reclamat que Tutankamon era negre i han protestat amb el fet que les reconstruccions que s'han fet de la seva cara han estat representat com massa blanc. Entre aquests autors hi ha Chancellor Williams, que va argumentar que Tutankamon era negre com els seus pares i avis.
Artistes forenses i antropòlegs físics d'Egipte, França i els Estats Units han creat de manera independent busts de Tutankamon utilitzant una tomografia computada del seu crani. Susan Anton, l'antropòloga biològica que lidera l'equip americà va dir que el crani de Tutankamon era difícil de trucar.Diu que la seva cavitat cranial indica que era africà però les seves fosses nasals estretes semblaven tenir una característica europea. Per tant, va concloure que el seu crani podia ser d'un africà septentrional. Altres experts han argumentat que ni la forma del crani ni les obertures nasals indiquen de manera fiable la raça.
Tot i que la tecnologia moderna pot reconstruir l'estructura facial de Tutankamon de manera molt acurada segons la tomografia de la seva mòmia, no es pot determinar el color de la seva pell ni dels seus ulls. Per tant, el model de fang es va acolorir segons el color de la pell mitjà dels egipcis moderns. miniatura|Estàtua de la reina Cleopatra VI en basalt de la segona meitat del segle I aC conservada al museu de l'Hermitage
El vicepresident executiu del National Geographic va afirmar, sobre aquesta protesta contra la reconstrucció de Tutankamon: «La gran varietat del to del color de la pell dels nord-africans de l'actualitat és molt gran i varia de la blanca a la fosca. En aquest cas, nosaltres hem seleccionat el to de pell mitjà i hem afirmat que aquest és un terme mig. Nosaltres mai coneixerem amb seguretat el color exacte de la pell ni el color dels seus ulls... potser en el futur, la gent arribarà a una conclusió diferent.»
El setembre de 2007 Zahi Hawass, secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte va dir que «Tutankamon no era negre».
Al número del novembre de 2007 de la revista Ancient Egypt Magazine, Hawass va assegurar que cap de les reconstruccions facials s'assemblava a Tutankamon i que creia que la representació més precisa del rei infant és la màscara de la seva tomba. El Discovery Channel el 2002 va fer que es reconstruís el crani de Tutankamon segons els escànners del seu crani.
El 2011 la companyia de genètica iGENEA va iniciar un projecte per estudiar l'ADN de Tutankamon basat en els marcadors genètics. Segons aquesta firma, Tutankhamon pertanyia al Haplogrup R1b del cromosoma Y humà que és el més comú entre els homes d'Europa Occidental. Carsten Pusch i Albert Zink, que lideraven la unitat que havia extret l'ADN del faraó van criticar a iGENEA perquè no havien continuat el contacte amb ells. Després d'analitzar el metratge, van concloure que la metodologia que havia utilitzat l'empresa era poc científica.
Cleopatra La raça i el color de la pell de Cleòpatra VII, última reina de la dinastia ptolemaica d'Egipte que s'havia establert l'any 322 aC també ha estat objectiu de controvèrsies. Per exemple el 2012 es va publicar l'article Was Cleopatra Black a la revista Ebony. Un altre article sobre l'afrocentrisme editat al St. Louis-Dispatch també es planteja aquesta qüestió. En general els historiadors han identificat a Cleopatra com a grega o persa basant-se en el fet que la seva família macedònia (la dinastia Ptolemaica) s'havia barrejat amb l'aristocràcia persa. De totes maneres, no se sap qui fou la seva mareTyldesley, p. 30. i tampoc es coneix qui fou la seva àvia paterna.Tyldesley, p. 32
Aquesta qüestió va protagonitzar un debat entre Mary Lefkowitz i Molefi Kete Asante, professor d'estudis afroamericans de la Universitat de Temple. En resposta a l'article Not Out of Africa de Lefkowitz, Asante va escriure l'article Race in Antiquiti: Truly Out of Africa, en el que va afirmar que els afrocentristes no perdien el temps quan argumentaven que Sòcrates i Cleopatra eren negres.