Llavorsí és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. És dels pocs municipis de la comarca que no s'ha incorporat a un altre municipi així com tampoc s'ha incorporat cap altre en el seu. Comprèn tres entitats municipals descentralitzades: Arestui, Baiasca i Montenartró. Fins a mitjan es denominava Llaborsí.
La vila de Llavorsí és situada a 811 m d'altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb la Noguera de Cardós, en un lloc on la vall és estreta i voltada de muntanyam que cau abruptament sobre la població. A Llavorsí, la Noguera Pallaresa canvia de direcció: hi arriba procedint del nord-oest i se'n va girant cap al sud-oest), alhora que abandona la Vall d'Àneu, de força entrada, per entrar en un tram del curs del riu caracteritzat per l'estretor de la vall i els forts pendissos que l'emmarquen.
Geografia Llista de topònims de Llavorsí: orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.
El terme de Llavorsí, de 68,51 km² d'extensió, es vertebra a l'entorn de la Noguera Pallaresa, que marca un pronunciat revolt a la població mateixa, un tram curt de la vall final de la Noguera de Cardós, la quasi totalitat de la vall del riu de Baiasca, al nord-oest del terme i una part de la vall del riu de Santa Magdalena. Llavorsí queda al nord de la comarca, però en aquest àmbit és el municipi de més al sud, ja connectant amb el centre de la comarca. Limita al nord-oest amb la Guingueta d'Àneu, al nord-est amb la Vall de Cardós, a llevant amb Tírvia i Farrera, al sud-est amb les Valls d'Aguilar, de la veïna comarca de l'Alt Urgell, a migdia amb Soriguera, al sud-oest i oest amb Rialb.
Madoz esmenta al que és una localitat amb ajuntament situada en la canal de la Noguera Pallaresa i la Noguera de Cardós, a la confluència dels dos rius, envoltada de muntanyes altíssimes, i la combaten els vents del nord i del sud. És en lloc fred en excés. Tenia en aquell moment 50 cases, inclosa la Casa de la Vila, amb una font per al consum dels veïns i l'església parroquial de Santa Anna, servida per un rector ordinari. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses, amb muntanyes molt altes en totes direccions, però absolutament despoblades. S'hi collia ordi, patates i herba. S'hi criava bestiar vacum, de llana i cabres. Hi havia caça de perdius i pesca de truites. L'única indústria era una farga que es proveïa de ferro d'Ainet de Vallferrera. Comptava amb 30 veïns (caps de casa) i 180 ànimes (habitants).
Entitats de població
Demografia
Al fogatge del 1553, Liborsi declara un foc eclesiàstic i 10 de laics,Mossèn Guillem Guilareny, vicari; Pere Bernada, Pere Ternio, batlle, Cebrià Guilareny, Bernadí del Sabater, Joan Guilareny, Antoni Peira, Joan Bernada, Ramon Escales, Antoni Farrera, àlies Guimonet i Antoni Burguesa. uns 55 habitants. Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico… a Llaborsí. Edició facsímil: En el cens del 1857 Llaborsí apareix amb 956 habitants i 207 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Arestuy, 89 habitants i 18 cèdules personals; Aydí, 74 i 12; Bayasca, 236 i 39; Llavorsí, 328 i 72; Montcuarts, 103 i 37; Romadríu, 77 i 20, i San Romá de Tabescan ó Tabernolas, 49 i 9.
Perímetre del terme municipal Comença la descripció del perímetre del terme de Llavorsí a l'extrem nord del terme municipal de Llavorsí, a la Serra Plana, on es troben els termes municipals de Llavorsí, la Guingueta d'Àneu (antic terme d'Escaló) i Vall de Cardós (antic terme de Ribera de Cardós.
Termes municipals limítrofs:
Límit amb l'antic terme de Ribera de Cardós (ara, Vall de Cardós) Des de la Serra Plana, la línia de terme de Llavorsí segueix la direcció sud, enllaçant amb el Carbadiu Blanc, continuació cap a migdia de la Serra Plana, on gira un xic cap al sud-sud-est. Tot seguit, arriba a la Collada dels Malls (1.586,6 metres d'altitud) i al Roc dels Malls (1.615,4), on es troben els termes de Llavorsí, Ribera de Cardós (ara, Vall de Cardós) i Tírvia. Es tracta d'una distància de 1.570 metres de recorregut.
Límit amb Tírvia Del Roc dels Malls, el termenal arrenca cap al sud-oest per una carena fins a la Collada de la Bana, a 1.368 metres d'altitud. Gira cap al sud-est i de seguida puja al Pic de l'Orri, de 1.436,3, on torna a canviar de direcció. Ara altre cop cap al sud-oest, puja al Turó Alt, de 1.416,2, i continua cap a la Collada de les Falgueres, de 1.357,7. En aquesta collada emprèn cap al sud cap al cim de Vallalta, de 1.422,2, i torna a canviar de direcció. Ara cap al sud-est, baixa per un coster que forma una petita carena, directament fins a prop de la fita quilomètrica 1 de la carretera L-504, on baixa cap a la Noguera de Cardós, la travessa, i, a la dreta d'aquest riu, va a buscar el Barranc de Riberies, que fa de termenal. El segueix aigües amunt un tram d'uns 500 metres, fins a trobar el punt, a la llera del barranc, on es troben els termes de Llavorsí, Tírvia i Farrera.
Límit amb Farrera Des del punt anterior, la línia de terme segueix un altre tram el Barranc de Riberies, deixant al sud-oest l'Obaga, fins que aquest barranc ha fet dues fortes giragonses. Tot seguit el termenal abandona el barranc i comença a pujar cap al sud-sud-est, en línia recta, cap al Pic de l'Espasa, de 1.530,8 metres d'altitud. Torna a girar, ara cap al sud, per la carena, i arriba de seguida al Roc Raset, de 1.798,4. En aquest lloc enllaça amb la meitat sud-oriental del Serrat de les Canals, seguint la direcció sud-est a partir d'aquest lloc. Segueix tot seguit el Serrat del Bosc, on hi ha els cims del Roc Roi (1.973,9) i del Cap de la Peguera (2.033,5). Continua de nou cap al sud, passa pel Coll de Serelles (1.971,4), i de primer cap al sud i després obrint-se cap al sud-est, puja al Pui d'Urdosa, de 2.226,1 metres d'altitud. D'aquest cim segueix la carena cap a migdia fins al sector de llevant de la Serra de Campirme fins que a l'extrem nord del Serrat de la Salador abandona la carena i cau de dret cap al Barranc de Font de Freixa, que segueix cap al sud, aigües avall fins que aquest barranc s'aboca en el riu de Santa Magdalena. És aquest riu el que marca el termenal, però per poc tros, ja que de seguida arriba al Toll de l'Olla, on es troben els termes de Llavorsí, Farrera i Montferrer i Castellbò (abans, Vila i Vall de Castellbò).
L'enclavament de Romadriu L'enclavament de Romadriu és molt petit, a penes el poble i els seus voltants immediats. Al nord i est, limita amb el terme de Farrera, amb un arc còncau cap a ponent que deixa enfora, dins de Farrera, al nord-est la Devesa del Garriga i al sud, el Prat de l'Arenal.
A l'oest i sud, mitjançant el riu de Santa Magdalena, limita amb el de Montferrer i Castellbò, de la comarca de l'Alt Urgell, en terme que fou de la Vila i Vall de Castellbò.
Límit amb l'antic terme de Vila i Vall de Castellbò (ara, Montferrer i Castellbò, Alt Urgell) El termenal amb l'Alt Urgell és breu: des del Toll de l'Olla, la línia administrativa s'enfila cap al sud-sud-oest per un coster, carena contrafort nord del Bony del Raset, travessant pel mig el Bosc de les Obagues, passa pel Coll de Sant Joan, continua pujant i en arribar a la cota 1.700, a prop i al nord-oest de Sant Joan de l'Erm Vell, troba el punt de trobada dels termes municipals de Llavorsí, Montferrer i Castellbò (Vila i Vall de Castellbò, anteriorment) i Soriguera.
Límit amb el terme de Soriguera Des del tritermenal suara descrit, la línia de terme, ara amb Llavorsí, gira cap a llevant, resseguint tot el vessant nord primer del Bony de la Socarrada i després de l'Eixida de Montenartró, aproximadament a la cota 2.100, per la Carretera de la Culla a l'Estació d'esquí de Port-Ainè. Va travessant les capçaleres de la Llau dels Tarterals, el Planell de la Socarrada, després del Barranc de les Fonts dels Pradets, tot seguit del Barranc de la Pega, fins a arribar a l'extrem nord del Bosc del Duc i al sud de l'Obaga de Montenartró. Poc després, a prop i al sud del Bony del Raset i del Raset, arriba a un petit coll on el termenal gira de sobte cap al nord. Segueix la carena dels Rasets, i continua sempre cap al nord, un bon tros, fins al nord del Coll de Sant Joan, a prop i al nord-oest de Sant Joan de l'Erm Vell. En aquest lloc es troben els termes de Soriguera, Llavorsí i Montferrer i Castellbò (antic terme de Pallerols del Cantó).
Límit amb el terme de Rialp Des d'aquest lloc, la línia de terme s'adreça ben recta cap al nord, i baixa per un coster deixant a llevant del Bosc d'Escobet, travessa el lloc de Reguerals i, fent alguna lleu girada a banda i banda seguint la carena, arriba al Planell del Roi. Continua cap al nord, deixant Montenartró a llevant i, sempre carena avall, arriba al Pla de Sant Pere. Sempre cap al nord i per la mateixa carena, girant lleument cap al nord-oest, el termenal baixa fins a trobar el riu de Santa Magdalena, a la Ribalera. Des d'aquest lloc la línia de terme segueix el riu cap a ponent, aigües avall, fent una gran girada, de primer cap al sud-oest, després cap al nord, deixant les Trulls i les Bordes de Vallespir al sud, més tard la Borda Llauret i el paratge de Vallespir a ponent i la Borda Patxó, el paratge de Magaró i els cims de la Moleta i el Mal Pas a llevant, i, més endavant, la Costa de la Sola de la Sabata i un altre Mal Pas a ponent, i les Malls a llevant. Tot seguit, el Riu de Santa Magdalena s'aboca en la Noguera Pallaresa en el lloc on el riu gira de nord-sud a est-oest, al sud i sota de les Roques de la Ruda i de Marguinelles. Des d'aquest lloc, el termenal segueix les aigües de la Noguera Pallaresa, deixa al nord les Rialeres i les Bordes de Vellànega, on hi havia hagut el monestir de Sant Pere de Vellànega, i, més enlairat, el poble de Sant Romà de Tavèrnoles. Passat aquest lloc es troba l'extrem sud-est del Serrat de Cabanerto, on es troben els termes de Rialb, Llavorsí i l'antic terme de Surp, ara fusionat amb el de Rialb.
Límit amb l'antic terme de Surp (ara, Rialp) La línia de terme entre Surp, ara Rialp, i Llavorsí s'enfilava pel Serrat de Canaberto cap al nord-oest fins a enllaçar amb el Serrat de Jaumet, en la mateixa direcció. Sempre amunt cap al nord-oest, el termenal acaba d'arribar al cim del Tossal de Fontfreda. En aquest punt torç cap a ponent, seguint la carena del Serrat de Matanegra, passa pel Planell Gran i va cap al cim del Piflorit, on torna a girar, altre cop cap al nord-oest. Passa per Peralba, la Roca de la Piqueta, i, girant progressivament una mica més cap al nord, va cap al Coll del Cantó, el Serrat de la Quintó, deixant al nord-est el Bosc de Poleda i al sud-oest les Roques de la Bordeta i el Baser Blanc, i assoleix el cim del Tossal de Riuposa. Cada cop més adreçant-se al nord, el termenal segueix cap a Coll del Rat i el Serrat de Campmaior, fins que arriba al Cap de Campmaior, de 2.044,9 metres d'altitud, on es troben els termes municipals de Surp (Rialp), Llavorsí i Escaló (ara, la Guingueta d'Àneu).
Límit amb l'antic terme d'Escaló (ara, la Guingueta d'Àneu)