LOrde del Temple Solar (OTS), anomenada per primera vegada lOrde Cavalleresca Internacional de la Tradició Solar, és un grup religiós esotèric neotempler fundat el 1984 a Saconnex-d'Arve (Suïssa), per Luc Jouret i Joseph Di Mambro seguint el model de la Fundació Golden Way a la que pertanyia aquest últim.

Aquest fals orde de cavalleria és conegut principalment pels suïcidis col·lectius a Suïssa, França i el Canadà, que van cobrar un total de 74 víctimes el 1994, 1995 i 1997, i per les polèmiques que van seguir. L'afer va ser un factor important en l'enduriment de la lluita contra les sectes a França.

A França, l'OTS és considerada una secta per l'informe de la comissió d'investigació parlamentària de 1995.

Història Joseph Di Mambro, conegut com «Jo», va ser un joier que treballava per a una empresa especialitzada en la mòlta d'or que va complir sis mesos de presó per frau. A la dècada del 1950, Di Mambro va començar a practicar l'espiritisme i va assistir a un grup successor del Servei d'Acció Cívica (SAC), fundat per Charles Pasqua. A finals de la dècada del 1960, va ser membre i líder de la lògia maçònica Antiquus Mysticusque Ordo Rosae Crucis (AMORC) a Nimes (França). A principis de la dècada del 1970 va fundar el Centre de Preparació per a la Nova Era (Centre de Préparation à l'Age Nouveau, CPAN) a Collonges-sous-Salève.

La Fraternitat de la Piràmide Des de 1975, una comunitat de Ginebra (Suïssa), anomenada Fraternitat de la Piràmide, es reuneix regularment en una casa del camp de Ginebra per passar moments de solidaritat, debats i ajuda mútua, especialment sobre temes com l'alimentació i l'espiritualitat. El director d'orquestra Michel Tabachnik hi va anar, va apreciar l'ambient i es va fer membre.Pierre Morath & Eric Lemasson, La Fraternité, Point Productions, RTS Radio Télévision Suisse, SRG SSR , Yuzu Productions, les productions du moment, 2023, épisode 1. L'any 1977 va conèixer Joseph Di Mambro, que li va proposar fer-se càrrec d'aquesta comunitat i estructurar-la. L'any següent, els dos homes van crear la Fundació Golden Way, de la qual Michel Tabachnik va esdevenir president.

La Fundació Golden Way Situat en una vil·la a Saconnex-d'Arve (Suïssa), la fundació té com a objectiu debatre sobre problemes de contaminació, medi ambient i vincles socials. Així, tendeix a desenvolupar coneixements al voltant de l'evolució de la qualitat de vida futura com la vida saludable, l'agricultura ecològica o les tècniques alternatives de cura. A través de conferències (amb convidats com Iannis Xenakis, Alexis Weissenberg, Nikita Magaloff, Hubert Reeves, Michel Jonasz), investigacions i entrevistes televisives, la fundació s'obre a la vida pública i política.

A la dècada del 1980, Joseph Di Mambro i Michel Tabachnik, tots dos interessats per la filosofia, l'esoterisme i l'espiritualitat, van decidir aportar una visió mística i religiosa a la fundació. S'hi instal·la una sala anomenada «Santuari» per meditar i organitzar rituals utilitzats per «connectar amb el món de l'invisible». Els membres van vestits amb capes blanques amb símbols com la Rosa-Creu i la creu templària. Per la seva banda, Michel Tabachnik fa diverses conferències sobre esoterisme. Di Mambro també va crear l'empresa Amenta utilitzada per difondre les ideologies de la Fundació Golden Way i captar nous membres.

Joseph Di Mambro és llavors percebut pels membres de la fundació com un mèdium, un ésser «Walk-in» (un ésser que pren el cos d'un altre).

«L'infant còsmic» El 1982, Di Mambro va anunciar que una «gran missió» esperava a la fundació. També anuncia que ha de néixer un «nen rei» dins de la comunitat. Di Mambro va tenir ràpidament el projecte que Dominique Bellaton, una jove dona drogoadicta que els seus proxenetas la buscaven per assassinar-la i que es va unir a l'ordre a petició dels seus pares, seria la mare portadora del «nen còsmic». Una cerimònia a la cripta de l'orde, amb efectes especials (una espasa toca el ventre de la jove davant del públic i emergeix un llampec de llum), ajuda a confirmar als membres els poders sobrenaturals de la «concepció teogàmica» dels líders, sense relacions sexuals, quan en realitat, Dominique era l'amant de Di Mambro i ja fèia unes setmanes que estava embarassada. La nena, Emmanuelle (el seu nom còsmic va ser «Chris» perquè és la portadora de Crist), va néixer el 22 de març de 1982.

L'arribada de Luc Jouret L'any 1981, Camille Pilet va tenir un atac de cor i va conèixer l'homeòpata belga Luc Jouret. Aquest últim, amb el cas de Camille Pilet, va començar a interessar-se per les medicines alternatives, les teràpies alternatives (com la macrobiòtica i la iridologia) i va començar una atracció per l'esoterisme.També pren partit dels curanders filipins a mà nua que va conèixer a Manila en diverses ocasions.

L'any 1982 va crear el Club Amenta (que va passar a reanomenar-se Atlanta). Posteriorment, va fer diverses conferències on va defensar l'existència d'una analogia de l'enfocament espiritual amb l'homeopatia. Després d'haver notat el bon discurs i la facilitat de comunicació de Luc Jouret, Di Mambro decideix conèixer-lo. Paral·lelament, Di Mambro s'aproparà a l'Orde Renovada del Temple (ORT), que pretén ser un ressorgiment de l'Ordo Templi Orientis (OTO) i que s'havia creat amb antics rosa-creus.

El 1983, a la mort de Julien Origas, líder de l'Ordre Renovada del Temple, Di Mambro va empènyer Jouret a fer-se càrrec d'aquesta ordre, que es va convertir en el seu nou gran mestre el mateix any. El nomenament de Luc Jouret va provocar immediatament una escissió dins l'Ordre Renovada del Temple de la qual va néixer l'Ordre Internacional Cavalleresca de la Tradició Solar (Ordre international chevaleresque de Tradition solaire, OICTS), de la qual després va prendre el lideratge.

L'Ordre del Temple Solar L'any 1984, la Fundació Golden Way i l'Ordre Internacional Cavalleresca de la Tradició Solar es van fusionar per donar naixement a l'Ordre del Temple Solar (Ordre du Temple solaire, OTS) barrejant diversos principis d'estructures anteriors i reunint diversos membres dels països de parla francesa. Luc Jouret és el ponent i el reclutador i es converteix en el gran mestre, tot i que l'autèntic mestre i financer de l'organització és Jo Di Mambro.

L'organització canvia sovint d'inspiració però aquestes s'inspiren principalment en l'esoterisme i l'ocultisme per la seva creença en l'existència i eficàcia de pràctiques que no són reconegudes ni per les religions ni per les ciències, i requereixen una iniciació particular. Els objectius del grup eren: À partir du Bulletin de liaison du CCMM de décembre 1994

Reconèixer i reunir una elit espiritual per tal de preparar-los, a través de l'estudi de les «Altes Ciències», per participar en el treball amb l'objectiu de perpetuar la «Consciència UNE i la VIDA» en el temps i l'espai. Participar activament i protagonista en la construcció de «Centres de Vida». Formar una autèntica cadena de germanor arreu del món, al servei de les forces positives i del «Temple Unificat», constituït per l'Ordre del Temple Solar.

L'any 1985, Di Mambro va decidir muntar un centre de supervivència al Canadà davant d'una possible guerra nuclear. Es va comprar una finca, anomenada Sacré-Cœur, a Sainte-Anne-de-la-Pérade (Quebec), per tal de crear una granja ecològica. L'organització va crear diverses filials, oficials o ocultes, per tal de finançar aquestes compres immobiliàries. Molt sovint, Di Mambro aconsegueix beneficis revenent els seus interessos en diversos projectes immobiliaris a membres de la secta: Joseph Di Mambro, Luc Jouret, Dominique Bellaton i Camille Pilet compren quatre xalets adossats a Belisle Road, a Morin-Heights (Quebec), i, amb els diners dels socis, diverses altres cases per a activitats OTS (inclosa una granja a Cheiry (cantó de Friburg) gestionada pel membre Albert Giacobino)

El mateix any, Di Mambro va demanar a Tabachnik que escrivís uns escrits per tal d'inspirar-se a «créixer dins de l'ordre», anomenats «Les Archées». Aquests, 21 en nombre, estan escrits per Michel Tabachnik a partir de la biblioteca esotèrica heretada del seu pare i manllevats dels esoteristes Raymond Bernard (fundador de l'ordre rosacreu Antiquus Mysticusque Ordo Rosae Crucis, AMORC), Carl Gustav Jung i Jacques Breyer, que inspira referències als templers i que en dona algunes conferències a l'OTS. Aquests escrits, difícils d'entendre pels membres, s'expliquen després en diverses conferències que Tabachnik va fer arreu del món.

Les primeres dissensions Ja l'any 1986 Antonio Dutoit, membre de l'OTS, parlava de la megalomania, els enganys i la malversació dels dirigents. Denuncia el comportament de Joseph Di Mambro que aleshores portava un estil de vida contrari als seus ensenyaments. També acusa una posada en escena de trucs de màgia durant les cerimònies. Posteriorment, el fill de Di Mambro, Elie, revela els aspectes financers ombrívols del seu pare. Davant d'aquesta informació, alguns socis i diversos donants (entre notables, industrials, propietaris) reclamen el reemborsament parcial dels fons que han compromès mentre aquests diners s'han desviat per invertir en empreses, propietats fictícies o per a fundadors que no es priven de res (vil·les, cotxes de luxe, viatges). Joseph Di Mambro es compromet a retornar les sumes sol·licitades però se succeeixen les dimissions de diversos membres de l'OTS. La vil·la de Saconnex-d'Arve es ven i Di Mambro només té molt a prop els membres més devots. Altres membres ja no estaven al corrent de les reunions i els esdeveniments de l'OTS.

A la dècada del 1990, Luc Jouret, després d'haver abandonat la seva professió d'homeòpata per dedicar-se plenament a l'OTS, va començar a impartir conferències sobre desenvolupament personal en diverses empreses, universitats i bancs, principalment al Quebec, però també a Suïssa, a França i Bèlgica. Di Mambro, fent una visió tènue d'aquestes jornades, perquè «difonent les idees i els principis de l'OTS al públic», va començar a sabotejar les conferències de Jouret, que finalment va abandonar les seves activitats i va passar a dependre totalment de Di Mambro. De tornada a Europa, Joseph Di Mambro, Camille Pilet i Alexandre Borgeaud van comprar terrenys a Salvan (Valais) i hi van construir tres xalets (Luc Jouret viuria al xalet de Di Mambro).

Joseph Di Mambro, davant de cada cop més crítiques dels membres, decideix modificar els seus ensenyaments i predicar una «transició» a un altre planeta. A la primavera de 1994, va convocar a tots els membres i seguidors de l'OTS, i va explicar que la missió del Temple estava arribant a la seva fi i que els líders de l'OTS «transitarien» a l'estrella Sírius. Els altres membres hauran d'agafar la torxa.

Els líders comencen llavors a controlar els seus membres que diuen que volen abandonar l'OTS. Alguns són espiats, altres escoltats telefònicament.

Les massacres Davant l'abast dels contratemps es pren la decisió de transitar cap a Sírius. Per tal de preparar la transició, Joseph Di Mambro encarrega missions específiques als seus membres propers més dedicats. S'organitzen diverses etapes: l'eliminació dels «traïdors»; l'execució dels membres segons el «principi de la transició» que no volen passar per la mort física; l'execució dels socis d'acord amb el «principi de la transició» que acceptin la mort física. La preparació de les primeres massacres va començar l'any 1993.

Les primeres massacres