miniatura|La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí. va agafar ràpidament un gran impuls després de la fundació de Constantinoble l'any 330, la qual va esdevenir ràpidament la clau de volta del comerç a la Mediterrània al . L'Imperi Romà d'Orient estenia llavors les seves ramificacions des d'Euràsia a l'Àfrica del Nord. Aquest creixement, es veuria frenat per l'extensió de les conquestes àrabs a partir del , que van iniciar un període de declivi i estancament quan Constantinoble va perdre territori a Àsia. Les reformes de Constantí V (r. 741 - 775), havien de marcar el començament d'una renovació que es mantindrà fins a la conquesta pels llatins a partir de la Quarta Croada l'any 1204. Durant aquest període, que constituirà l'edat d'or de la seva economia, l'Imperi Romà d'Orient va projectar una imatge de luxe que feia l'enveja dels viatgers estrangers en visita o en missió a la capital. Després de l'efímer Imperi Llatí (1204-1261) i la restauració de l'imperi per Miquel VIII Paleòleg (emperador romà d'Orient del 1261 a 1282), assistirem a una temptativa de restauració de l'economia, que no va poder materialitzar-se. L'Imperi Romà no controlaria més el paper de les seves forces econòmiques tant a l'interior com a l'exterior de l'imperi.
El comerç era la principal força econòmica de l'imperi. L'Estat controlava totalment el comerç domèstic i internacional, i conservava el monopoli de l'emissió de la moneda. Constantinoble va romandre el centre comercial mes important d'Europa durant bona part de l'edat mitjana, fins que les repúbliques italianes, en primer lloc Venècia, vindrien a erosionar aquest monopoli per desempallegar-se de les taxes imposades per l'imperi sota els Comnens, a continuació de l'Imperi Llatí.
Poblament i demografia esquerra|miniatura|L'Imperi Romà d'Orient a la seva expansió més gran durant l'època de Justinià De Dioclecià (r. 284-305) a Marcià (r. 450-457), l'agricultura i la població semblaren haver-se estabilitzat tant a Orient com a Occident, havent minvat relativament on es van produir les invasions bàrbares. Les grans ciutats d'Orient podrien haver augmentat lleugerament la seva població, però és possible que aquest increment no fos mes que el resultat de l'èxode dels espais rurals cap a les ciutats a conseqüència de les incursions invasores. Sota Marcià, Constantinoble deuria tenir aproximadament unes 200.000 persones, si es calcula l'espai habitable a l'interior dels seus murs; mentre que Alexandria comptaria aproximadament amb 122.000 habitants, i Antioquia aproximadament uns 150 000 durant la meitat del . A partir del regnat de Marcià, les dificultats econòmiques comencen a desaparèixer. La política poc bel·licista de l'emperador va permetre disminuir les despeses que ocasionà l'exèrcit, i la població començarà a créixer per primer cop des de .Treadgold (1997) p. 139-146
Fins a la fi del regnat d'Heracli (r. 610-641), l'Imperi Romà d'Orient disposa d'una potència a la Mediterrània amb unes fronteres que s'estenien des de l'Àfrica del Nord al sud, el Mar Roig i l'Eufrates a l'est, i el Danubi al nord.Morrisson (2004) p. 193 La seva població comptava llavors menys de 20 milions d'habitants a la seva part occidental, mentre que a l'oriental es trobava en un estat canviant, condicionada al nord dels Balcans per les incursions dels segles V i VI dC, llevat de Síria i Palestina que comptarien llavors amb una gran puixança. Tanmateix, la pesta bubònica (sobrenomenada "pesta justiniana") que sorgí l'any 542, i va aparèixer de manera recurrent cada vegada de manera mes espaiada fins al , farà estralls considerables dins els entorns urbans i les zones mes densament poblades.Morrisson (2004) p. 200
Les coses van canviar a partir del fins al dC, quan es comencen a produir grans moviments de població a l'interior de l'Imperi.Cheynet (2007) p. 204 Alguns emperadors procediren a trasllats massius de població, fos per a repoblar algunes zones abandonades per la seva població, o abandonades pels invasors, o per prevenir-ne de noves. Així, Justinià II (r. 685-695, 705-711) l'any 691 va moure un gran nombre de xipriotes cap a la regió de Cízic, d'on havien marxat diverses incursions àrabs contra Constantinoble. Així mateix, transferirà diversos milers d'eslaus vençuts a Grècia cap a la província de Bitínia.Ducellier (1986) p. 176 L'any 751 dC, Constantí V (r. 741-775) s'apoderà de Melitene que havia destruït abans de traslladar els seus habitants en Tràcia. L'onada àrab seguida de l'ofensiva turca al privà l'imperi de diversos milions d'habitants fent-li perdre Síria, Egipte, l'Armènia, Àfrica i una bona part de l'Àsia Menor. Però tot i restar a l'Imperi de diversos territoris que el van pertànyer fins llavors, aquestes invasions crearen onades de refugiats que es van instal·lar en ambients lleugerament hel·lenitzats. Cas dels armenis que s'instal·len al a la meitat oriental d'Àsia Menor.Cheynet (2007) p. 207 A Europa, els eslaus van omplir progressivament els espais encara buits dels territoris envaïts, quan aquesta regió , amb una població mes nombrosa, estava sota els dominis de Constantí V.Cheynet (2007) p. 205 A les províncies d'Itàlia, l'exarcat de Ravenna resistí als atacs llombards, que també aportaren una nova població. Sobre el , al sud d'Itàlia, les ciutats com Bari on Tàrent van experimentar el mateix creixement demogràfic que s'observà en altres espais europeus, fins que els normands els van treure de les mans romanes d'Orient.
El esdevingué també una època en què la llengua grega reemplaçaria el llatí com a llengua de l'administració. Llengua de cultura, de religió i de comunicació, afavoriria l'hel·lenització i l'assimilació, d'algunes poblacions que integraven l'imperi, però fonamentalment de les elits que buscaven pujar d'escala social i atreure l'atenció de l'emperador.
miniatura|L'Imperi Llatí i dels estats successors l'any 1204
El setge de Constantinoble a les mans dels croats l'any 1204 provocà l'èxode de les elits dirigents. En aquest moment, la ciutat comptava aproximadament amb 400.000 habitants entre l'Àsia Menor (Imperi de Nicea i de l'Imperi de Trebisonda), i la Grècia continental (Despotat de l'Epir, Ducat d'Atenes, Principat d'Acaia).Laiou (2011) p. 74
El estaria també marcat per la migració dels seljúcides cap a l'oest, tot seguida de les invasions mongoles de 1243. A la primavera 1265, l'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg (emperador a Constantinoble de 1261 - 1282) s'enfrontaria directament als mongols a la Tràcia oriental, enfrontament que esdevindrà una gran desfeta, amb el pillatge a la regió per part de l'exèrcit mongol vencedor.
El segle XIV veurà l'establiment dels Albanesos a Grècia central, a Beòcia i Àtica, així com a Morea, i la creació de principats a Durrës, Arta, Avlon i Kroia. Però els dos esdeveniments que van tenir una major repercussió en l'economia van ser sens dubte la pesta negra, responsable de l'ocàs demogràfic a la segona meitat del XIVe. Aquesta, va arribar a Constantinoble l'any 1347 i va destrossar la capital onze vegades fins al 1467. Per altra banda, també va afavorir l'establiment progressiu de les posicions comercials amalfitanes, després de les dels genovesos, pisans i sobretot venecians. Aquests darrers, se'ls va proveir d'exoneracions duaneres pel crisòbul de Basili II (r. 960-1025) de l'any 992. Els esmentats avantatges duaners, permetrien a Venècia substituir el seu comerç pel de l'Imperi Romà d'Orient, un cop executada la caiguda de Constantinoble. L'imperi comercial venecià es constituiria per les illes gregues i dàlmates en principi, i de la Dalmàcia continental a continuació.Laiou (2011) p. 71-73Ducellier (1986) p. 211 et 217-221
Economia i societats rurals esquerra|miniatura|Després haver-se constituït com el graner de Roma, Egipte ho va continuar sent durant segles pel de Constantinoble. El medi rural ocupava un espai central a l'economia romana d'Orient, ja que representava en principi un 90 % de la població i 80 % de la mà d'obra activa. Calia alimentar la capital i les altres grans ciutats, mentre servien com a base de reclutament dels homes que formaven part del seu exèrcit fins al . La major part de la riquesa sortida del camp, es gastava a les ciutats per alimentació dels funcionaris, soldats, les pensions i les gratificacions que gestionava l'estat romà d'Orient.Ducellier (1986) p. 181
Al seu apogeu, l'Imperi Romà d'Orient s'estenia sobre diverses zones climàtiques que permetien produccions diverses i complementàries. Excepte a la vora de les zones àrides, les pluges eren prou abundants per permetre el policultiu i la ramaderia per a necessitats domèstiques, l'agricultura comercial per a exportació, artesania i activitats industrials.Morrisson (2004) p. 201-207
El blat, essencial a la subsistència de Constantinoble, es conreava a Egipte, Tràcia, Àsia Menor, Àfrica del Nord i a Sicília. La vinya i l'olivera, que es trobaven a tot arreu on el clima fos favorable, van esdevenir els principals productes de l'agricultura comercial. Una vinya era capaç de poder recuperar deu vegades més la producció que un terreny de la mateixa superfície cultivada en blat. La ramaderia és gestionava en funció del clima i de l'altitud: bovins a les planes d'Àsia Menor, així com a la resta de zones de Grècia i els búfals al delta del Nil. El porc, criat generalment en llibertat als boscos, abundava al sud d'Itàlia.Cheynet (2006) p. 226-228
La ceràmica era un dels principals productes de artesanat rural, i es fabricava generalment als pobles vora les zones muntanyoses que proporcionaven les matèries primeres, o prop de les regions vitivinícoles a les quals subministrava els recipients. Algunes regions van ser famoses pels seus especialistes que treballaven de ciutat en ciutat: paletes d'Isàuria, ferrers de Cilícia, etc.
La propietat de la terra es dividia entre petits camperols i grans propietaris, pertanyents a famílies benestants,Un estudi de Bagnall per a la regió de Karanis al Baix Egipte demostra que els grans terratinents posseïen entre el 20% i el 30% de la terra. Més del 50% de petits propietaris posseïen entre 2 i 8 hectàrees de terreny per la seva subsistència, pagar la renda i els impostos [Landholding in Late Roman Egypt : The Distribution of Wealth, Journal of Roman Studies, 82, 1992, p. 285-296]. i fins i tot a l'Església, a partir del . L'explotació familiar incloïa a dues o tres generacions que habitaven en una casa en què, habitualment hi havia el seu propi jardí. Moltes vegades, aquestes explotacions familiars s'agrupaven en pobles. Més enllà del poble s'iniciava la zona de cultius en ple camp i, a la perifèria d'aquesta, una zona de bosc i erms que servien de pastura pel bestiar. La seva propietat era col·lectiva, del poble al qual pertanyien els límits que s'havien marcat durant el període romà.Ducellier (1986) p. 186-188Cheynet (2006) p. 225-226, 237
Els impostos es calculaven segons les possessions registrades (stichos) de cada contribuent, mentre que la responsabilitat fiscal corresponia al poble treballador (chôrion). Si un contribuent no podia pagar els seus impostos, era responsabilitat de la comunitat (koinotès tou chôriou) responsabilitzar-se dels mateixos. Aquesta adquiria llavors el dret de gaudi de la terra, i el de refús en cas de venda.Cheynet (2006) p. 237