Paramount Pictures Corporation és una companyia de producció i distribució de cinema i televisió classificat constantment com un dels estudis més grans i amb major recaptació. La Paramount forma part de ViacomCBS i va ser creada a la dècada de 1910 amb els inicis de la història del cinema juntament amb altres estudis importants com 20th Century Fox, United Artists, Warner Bros, Metro-Goldwyn-Mayer, Columbia Pictures i RKO.
Durant la dècada del 1930 aquesta política d'estudis es consolida comportant l'auge del cinema estatunidenc. La Paramount va apostar en aquesta època gloriosa per les superproduccions històriques de Cecil B. DeMille com The Sign of the Cross (1932) o Cleopatra (1934), per la comèdia d'alt nivell representada per Ernst Lubitsch (Trouble in Paradise, 1932; La vídua alegre, 1934) i pels thrillers i pel·lícules de terror de Rouben Mamoulian (Els carrers de la ciutat, 1931; El Dr. Jekyll i el Sr. Hyde (1931). En canvi, els musicals no podien comparar-se amb els de la Metro.
Història Paramount Pictures es fundà l'any 1912 amb el nom de Famous Players Film Company. No obstant això, Famous Players només era una de les empreses que es van barrejar amb Paramount Pictures (llavors Cconeguda com Famous Players-Lasky Corporation) el 1916. Adolf Zukor va fundar la productora juntament amb Daniel Frohman, productor de Broadway. Zukor va ser un dels primers inversos en Nickelodeons i va parar atenció en què les pel·lícules atreien principalment els immigrants de classe treballadora. Amb els seus socis Daniel Frohman i Charles Frohman van planejar oferir llargmetratges que atraguessin la classe mitjana amb els actors teatrals més importants de l'època (cosa que va portar a l'eslògan: "Famous Players in Famous Plays").
miniatura|esquerra|Fundadors de Paramount Pictures. Paramount és el cinquè estudi més antic del món, darrere de l'Universal Studios, a més de ser el segon estudi més important amb la seu al districte de Hollywood, Los Angeles. A mitjans de 1913 la productora ja havia acabat 5 pel·lícules. Com que Zukor creu en les estrelles, va contractar i promoure moltes de les principals estrelles, com ara Mary Pickford, Marguerite Clark, Pauline Frederick, Douglas Fairbanks, Gloria Swanson, Rudolph Valentino o Wallace Reid. Amb tants actors importants, Paramount va ser capaç d'introduir el block booking, el que significava que un exhibidor que volgués pel·lícules d'un actor o actriu en concret havia de comprar altres produccions de la Paramount durant un any. Aquest sistema va donar el lideratge a la Paramount durant els anys 1920 i 1930, però també va portar al govern a perseguir a la productora per motius d'antimonopoli durant més de vint anys.
Aquell mateix any, un altre productor aspirant, Jesse L. Lasky va fundar la Lasky Feature amb diners prestats del seu cunyat, Samuel Goldfish (més tard conegut com a Samuel Goldwyn). La companyia Lasky va contractar a Cecil B. DeMille quan pràcticament no tenia experiència com a director d'escena. DeMille va trobar un lloc adequat a Hollywood, a prop de Los Angeles, pel seu primer llargmetratge, The Squaw Man.
A principis de 1914, Lasky i Famous Players van llençar les seves pel·lícules a través d'una empresa de nova creació anomenada Paramount Pictures Corporation organitzada a principis d'aquell mateix any per W. W. Hodkinson, propietari d'un cinema a l'Utah que juntament amb l'actor, director i productor Hobart Bosworth havien iniciat la producció d'una sèrie de pel·lícules de Jack London. Paramount va ser el primer distribuïdor a nivell nacional amb èxit. A més, Famous Players i Lasky eren de propietat privada, en canvi Paramount era una corporació.
El 1927, Famous Players-Lasky va canviar el seu nom pel de Paramount Famous-Lasky Corporation i tres anys més tard, degut a la importància dels "Publix Theatres" es va convertir en Paramount-Publix Theatres.
També el 1928 Paramount va començar a llençar Inkwell Imps, uns dibuixos animats produïts per Max Fleischer i Dave Fleischer dels Fleischer Studios de Nova York. Els germans Fleischer, veterans de la indústria de l'animació resultarien ser un dels pocs productors d'animació capaços de desafiar la preeminència de Walt Disney. La revista de la Paramount es va publicar des de 1927 fins al 1957. El 1929, Paramount va llençar el seu primer musical, Innocents of Paris de Richard A. Whiting, del qual Leo Robin va compondre la música per la pel·lícula protagonitzada per Maurice Chevalier que canta la cançó més famosa de la pel·lícula, "Louise".
Finalment Zukor va perdre la majoria dels seus socis: els germans Frohman, Hodkinson i Goldwyn van marxar durant el 1917, mentre que Lasky va romandre associat fins al 1932, quan, culpat pel col·lapse de la Paramount durant els anys de depressió, també va marxar. La sobreexpansió i sobrevaloració de l'estoc de la productora per les compres de Zukor van portar l'empresa a la suspensió de pagaments el 1933. Un equip de reorganització bancari, dirigit per John Hertz i Otto Khan van mantenir la companyia intacta, i miraculosament Zukor va mantenir el càrrec. El 1935 Paramount-Publix es declarava en fallida. El 1936 Barney Balaban es va convertir en el president i Zukor va ser empès fins al càrrec de president del consell. Amb aquest rol, Zukor va reorganitzar la companyia com Paramount Pictures Inc. i va ser capaç de redreçar l'empresa de la seva situació.
Com sempre, les pel·lícules de la productora van continuar donant importància a les estrelles: a la dècada dels anys 20 hi va haver actors com Gloria Swanson, Valentino i Clara Bow. En arribar els anys 30 el cinema sonor va fer sorgir noves estrelles com Miriam Hopkins, Marlene Dietrich, Mae West, W. C. Fields, Jeanette MacDonald, Claudette Colbert, els germans Marx (que van rodar els seus primers cinc films a l'estudi d'Astoria de la Paramount, Nova York), Dorothy Lamour, Carole Lombard, Bing Crosby (líder de la banda Shep Fields), el famós cantant argentí de tango Carlos Gardel, així com Gary Cooper entre d'altres.
Durant aquest període la Paramount pot ser descrita com una vertadera fàbrica de fer pel·lícules realitzant-ne entre seixanta i setanta per any. Amb una cadena de cinemes enorme per omplir i el block booking que permetia persuadir a les altres cadenes, la companyia va començar a tenir bons beneficis. El 1933 a això se li va sumar les suggestives pel·lícules de Mae West com ara She Done Him Wrong i I’m No Angel. No obstant això, l'atractiu sexual que West va donar a les pel·lícules també portaria a l'aplicació del "Codi de producció" (Motion Picture Production Code, conegut com a "Codi Hays"), quan l'organització recentment formada National Legion of Decency va amenaçar amb un boicot si aquest codi no s'acomplia.
Els dibuixos animats de la Paramount, produïts pels Fleischer Studios, van continuar tenint èxit amb personatges com Betty Boop i Popeye. Una sèrie de Fleischer anomenada Screen Songs va comptar amb estrelles reals de la música sota contracte amb la Paramount per cantar tots a l'uníson com un cor. Això no obstant, el 1934 es produí un cop dur per als Fleischer Studios, ja que havent d'aplicar el Codi de producció, la popularitat de Betty Boop va descendir, ja que va ser forçada a tenir una personalitat més mansa i una faldilla més llarga. L'estudi d'animació es va recuperar amb Popeye i el 1935 les enquestes van confirmar que Popeye era inclús més popular que Mickey Mouse. Després d'una expansió sense èxit de les pel·lícules, així com el fet que en Max i en Dave Fleischer ja no es parlaven entre ells van provocar que Fleischer Studios fos adquirida per la Paramount, la qual en va canviar el nom per Famous Studios. Aquesta situació amb l'estudi d'animació es va mantenir fins al 1967, però històricament es retrau a l'estudi de fracassar a mantenir el reconeixement que els Fleischer havien adquirit sota la seva gestió.
El 1940, la Paramount acceptà un decret implantat pel govern que prohibia tant el block booking com la prevenda (pràctica de recollir els diners per avançat per a pel·lícules encara no produïdes). Així, durant els anys de guerra, la Paramount va passar de produir més de seixanta pel·lícules per any a produir-ne una vintena. Tot i això, amb més estrelles noves com Bob Hope, Alan Ladd, Veronica Lake, Paulette Goddard i Betty Hutton i l'assistència als cinemes durant els anys de guerra, l'empresa i l'estudi integrat van fer més diners que mai. Davant d'això, la Comissió Federal de Comerç i el Departament de Justícia van decidir reobrir el cas contra els cinc estudis integrats. A més, la productora també tenia el monopoli de les sales de cinema de Detroit a través d'una empresa filial anomenada United Detroit Theatres. Això va portar a la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units contra Paramount Pictures Inc. sostenint que els estudis de cinema no poden tenir sales de cinema. Aquesta decisió va trencar amb la creació d'Adolph Zukor i va representar la fi del sistema clàssic dels estudis de Hollywood.
Amb la separació de la part de producció amb la part d'exhibició forçada per la Cort Suprema dels Estats Units, la Paramount Pictures Inc. estava dividida en dos. Paramount Pictures Coprporation va ser creada per ser la companyia de producció i distribució, amb la cadena de cinemes entregada als nous United Paramount Theatres el 31 de desembre de 1949. Leonard Goldenson, que havia dirigit la cadena des de 1938, va romandre com a president de la nova companyia. Goldenson va començar a buscar inversions, però limitat per l'anterior llei d'antimonopolis pel que feia a la filmació de pel·lícules. Així doncs, va adquirir la cadena de televisió ABC el febrer de 1953, ja que en aquell moment la cadena es trobava amb dificultats. Això va provocar que Goldenson sanegés la cadena de televisió i que a la dècada del 1970 la portés al primer lloc a les classificacions nacionals de Nielsen, abans de vendre-la a Capital Cities el 1985 (Capital Cities finalment li va vendre a l'organització Walt Disney el 1996). United Paramount Theatres va ser rebatejat com a ABC Theatres el 1965 i el van vendre a Henry Plitt, un home de negocis, el 1974. La cadena de cinema va ser reanomenada com a Plitt Theatres. El 1985 Cineplex Oldeon Corporation es va fusionar amb Plitt. Durant els últims anys la Paramount ha desenvolupat una bona relació amb ABC proporcionant moltes sèries d'èxit a la cadena.
A principis de la dècada de 1960 el futur de l'empresa era dubtós per culpa del fracàs amb DuMont Television Network, ja que la majoria de les seves operacions havien resultat un fracàs. Fins i tot es van haver de vendre l'edifici de l'empresa a Times Square i KTLA. El 1966 una Paramount gairebé enfonsada va ser venuda a Charles Bluhdorn perquè formés part del seu conglomerat Gulf + Western Industries Corporation. Bluhdorn immediatament va posar a Robert Evans com a cap de producció i malgrat mals moments, va mantenir el càrrec durant 8 anys restaurant la reputació de la Paramount amb pel·lícules com: The Odd Couple, Love Story, The Godfather, Chinatown i La llavor del diable. Gulf + Western també va comprar l'estudi de televisió Desilu (propietat de Lucille Ball) el 1967 i fent servir alguns dels shows que la televisió ja tenia com Star Trek, Mission: Impossible i Mannix van aconseguir que la recent incorporada Paramount Television fos coneguda com una especialista en comèdia de situació de mitja hora.
El 1970 la Paramount es va associar amb Universal Studios per formar Cinema International Corporation, una nova companyia que distribuiria pel·lícules de les dues productores fora dels Estats Units (la Metro-Goldwyn-Mayer es convertiria en sòcia al llarg d'aquesta mateixa dècada).