Poals

Les poals (Poales) són un tàxon de plantes ubicat a la categoria taxonòmica d'ordre, utilitzat en sistemes de classificació moderns com el APG III de l'2009Haston, Elspeth; James E. Richardson, Peter F. Stevens, Mark W. Chase, David J. Harris. The Linear Angiosperm Phylogeny Group (LAPG) III: «A linear sequence of the families in APG III.» Botanical Journal of the Linnean Society, Vol. 161, No. 2. (2009), p. 128-131. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x Key: citeulike:6006207 pdf: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x/pdf i el APWeb (2001 en endavant), en els quals està circumscrit en forma àmplia en comparació als sistemes de classificació tradicionals (per exemple aquesta circumscripció s'acosta a la de commelínides de Cronquist 1981).

Com aquí trobem definit, l'ordre consta de 16 famílies amb més de 18000 espècies, entre elles es troba la família Poaceae (pastures, cereals, bambú), que és probablement la família d'angiospermes de major importància econòmica, i també l'acompanyen altres com les tifàcies (la família de la boga), les bromeliàcies (la família de l'ananà i el clavell de l'aire), Les ciperàcies (d'una d'elles es produeix el papir), i les juncàcies (la família dels joncs i plantes afins). Les Poals són herbes, moltes d'elles amb pol·linització anemòfila (per vent), amb pèrdua dels nectaris septals; la síndrome de caràcters de la pol·linització anemòfila s'ha desenvolupat moltes vegades en forma independent dins del clade. A més es caracteritzen per posseir cossos de sílice en l'epidermis, per haver perdut els cristalls de rafidi, i per posseir flors amb periant clarament dividit en calze i corol·la, amb estils ben desenvolupats i fortament ramificats.

Són la família de plantes més important per als humans, ja que el 70% de la superfície conreada té plantes d'aquesta família, i més del 50% de totes les calories consumides provenen d'aquestes plantes.

Descripció Molts caràcters, morfològics i d'ADN, donen suport a aquest clade, són possibles sinapomorfies: els vasos també en tija i fulles, els cossos de sílice (SiO 2 ) en l'epidermis, la pèrdua dels cristalls de rafidi, el periant que consta de calze + corol·la, la micropila biestomal, l'estil ben desenvolupat i fortament ramificat, els estigmes petits, secs, el desenvolupament de l'endosperma nuclear, el cotilèdon unifacial ("hyperphyllar") i haustorial, i la pèrdua del gen mitocondrial sdh3.

Alguns gens mitocondrials de les pPoals mostren una evolució accelerada (Graham et al 2006, G. Petersen et al. 2006b [Vern 22: 52 -62.]).

Les poals inclouen les famílies següents:Famílies de les poals al web de l'Angiosperm Phylogeny Group, consultat 21.06.08

Anarthriaceae (sinònims: Hopkinsiaceae, Lyginiaceae) Lyginiaceae Bromeliaceae Centrolepidaceae Cyperaceae Ecdeiocoleaceae Eriocaulaceae Flagellariaceae Joinvilleaceae Juncaceae Mayacaceae Poaceae (gramínies) Rapateaceae Restionaceae Sparganiaceae Thurniaceae Typhaceae Xyridaceae

Ecologia La pol·linització anemòfila (per vent), amb la pèrdua dels nectaris septals, s'ha desenvolupat moltes vegades en forma independent dins de les poals, i és característica de Typhaceae, Juncaceae, Cyperaceae, Restionaceae i Poaceae.

Diversitat La diversitat taxonòmica de les monocotiledònies està presentada detalladament per Kubitzki (1998, 2006 ).

A continuació una llista de la diversitat de Poals. Les descripcions són deliberadament incompletes. Per a més informació segueixi els enllaços.

-----miniatura|esquerra|Hàbitat de Typha

Tifàcies

Les bogues (família Typhaceae sensu stricto, Tifàcies en sentit estricte) són herbes característiques d'hàbitats aquàtics i aiguamolls. Les fulles són lineals i moltes vegades esponjoses. Posseeixen inflorescències determinades, terminals, altament modificades amb nombroses flors petites densament agrupades, les inflorescències com a resultat tenen aspecte d'espigues allongades o aglomeracions globoses, les flors masculines posicionades a dalt de les femenines. Són pol·linitzades pel vent. -----miniatura|esquerra | Flors (violetes) i bràctees (rosades) d'una inflorescència d'ananà. La clavellina de l'aire també posseeix flors violetes sobre bràctees rosades. miniatura|Hàbitat de la molsa espanyola, una bromeliàcia

Pinya, clavell de l'aire i afins

L'ananà o pinya (Ananas comosus) i la clavellina de l'aire (Tillandsia aeranthos) pertanyen a la família de les bromeliàcies. Les bromeliàcies posseeixen fulles carnoses que formen una roseta basal que emmagatzema aigua. Les seves flors són vistoses i acolorides, i cadascuna posseeix una bràctea que també és acolorida i conspícua. El periant està dividit en 3 sèpals i 3 pètals. Les bromeliàcies es troben en les zones càlides d'Amèrica (excepte una sola espècie a Àfrica).

Una altra espècie emparentada és la molsa espanyola (Tillandsia usneoides , que no creix a Espanya sinó a Amèrica) utilitzat per empacar. -----miniatura|esquerra|Stegolepis guianensis

Rapateàcies

Les rapateàcies són presents en regions tropicals d'Amèrica del Sud i l'oest d'Àfrica. Són herbes en roseta, amb inflorescències capitades a la fi d'un escap, les flors són conspícues, amb sèpals, pètals, i 6 estams, la dehiscència de les anteres és per porus (poricida). miniatura|esquerra|Hàbitat de Orectanthe sceptrum, una xyridàcia

Pastura d'ulls grocs

La «pastura d'ulls grocs» (Xyris) i alguns altres gèneres més pertanyen a la família de les xiridàcies. Posseeixen una inflorescència molt característica, que neix d'1 a molts escaps, amb les flors formant un cap com un con o una espiga a la fi de l'escap, amb bràctees persistents imbricades disposades en espiral. Les flors posseeixen 3 sèpals, 3 pètals, 3 estams i usualment 3 estaminodis, i 3 carpels d'ovari súper.

Són plantes característiques de regions humides tropicals a subtropicals, i Xyris sol ser conreada especialment en aquaris. Les vistoses flors de Xyris són efímeres, i les corol·les s'obren usualment per només unes poques hores. Usualment només una o dues flors per cap s'obren al mateix temps. La pol·linització pot ser predominantment completa per abelles emmagatzemadores de pol·len. Els estaminodis, amb els seus pèls, poden facilitar la pol·linització ajuntant el pol·len i presentant a les abelles, o poden enganyar les abelles atraient amb la creença que hi ha pol·len. Eriocaulon i afins

Les eriocaulácies han estat anomenades «les Compositae de les monocotiledònies» (Compositae és la família del gira-sol i la margarida, el que sembla la flor és en realitat la inflorescència, sent cada "pètal" una flor, i cada llavor una flor). Igual que les compostes, el que sembla la flor és en realitat la inflorescència, a la fi d'un o molts escaps. La inflorescència està envoltada per un involucre de bràctees de consistència de paper. Les flors són petites i moltes vegades posseeixen pèls, posseeixen sèpals (2-3), pètals (2-3), estams (2-6) i carpels (2-3), i els estams i carpels estan clarament exposats, el que suggereix que són pol·linitzades per vent, encara que els nectaris presents a Eriocaulon suggereixen que la pol·linització per insectes també passa, tot i que els visitants semblen ser infreqüents.

Estan presents en regions tropicals i subtropicals, amb unes poques estenent-se en hàbitats temperats, usualment humits. miniatura|esquerra|Mayaca fluviatilis

Mayacàcies Les mayacàcies amb el seu únic gènere, Mayaca, estan distribuïdes principalment en els tròpics d'Amèrica (incloent-hi el sud-est dels Estats Units), amb una sola espècie a Àfrica. Són herbes petites dels aiguamolls, que s'assemblen bastant als licopodis: les seves fulles són nombroses, dentades apicalment, disposades en espiral escampades per la tija. Les seves flors són roses a blanques, i els seus periants estan clarament diferenciades en sèpals i pètals. Turniàcies

Les turniàcies són una petita família distribuïda al sud d'Àfrica i a l'Amazones, a la regió de la Guaiana. Poden ser reconegudes per les seves tiges erectes, les seves fulles serrades, i les seves flors pentacícliques amb periant escariós. miniatura|esquerra|Hàbitat del jonc.

Joncs i afins

Els joncs (Juncus) juntament amb altres gèneres que formen la família de les juncàcies, han colonitzat tots els ambients especialment els de les zones temperades, i es pol·linitzen per vent. Les fulles, semblants a les de les pastures, posseeixen beina i làmina, però no tenen lígula. Les inflorescències normalment estan condensades en glomèruls terminals.

Molts membres d'aquesta família llueixen superficialment com a pastures, però les flors posseeixen tèpals obvis, les fulles són trístiques, i els fruits són càpsules. miniatura|esquerra|Hàbitat del Cyperus papyrus

Ciperàcies

Les ciperàcies són plantes graminiformes, moltes d'elles pol·linitzades pel vent. Les tiges solen ser més o menys triangulars en el tall transversal, sense fulles per sobre de la base. La flor no posseeix periant o el posseeix molt reduït a escates, cardes o pèls.

La inflorescència bàsica de les ciperàcies és una espigueta, igual que la de les pastures, per això en una època se les creia la família més emparentada amb les pastures, encara que ara se sap que no estan especialment emparentades amb ells (estan més aviat emparentades als joncs). Com passa amb els joncs, les ciperàcies poden ser confoses amb les pastures, però no tenen lígula, les seves fulles són trístiques, i les seves beines són tancades. A més, les flors de les pastures estan tancades per dues bràctees (la lemma i la pàlea) mentre que les de les ciperàcies estan tancades per una sola bràctea.

Potser la ciperàcia més utilitzada hagi estat Cyperus papyrus, amb la qual es fabricaven els papirs en l'antic Egipte. Anartriàcies

Les anartriàcies estan distribuïdes a l'oest d'Austràlia, i fins fa poc s'incloïen els seus gèneres en les restionàcies. Són plantes dioiques amb lígula en les fulles, inflorescència raïmosa, les flors masculines amb pol·len operculat i les femenines amb les peces del gineceu oposades a les del periant extern. Els tres gèneres que la componen (Anarthria, Hopkinsia, Lyginia) estan units per les anàlisis moleculars d'ADN, però són ben distintius morfològicament. miniatura|esquerra|Centrolepis Amula

Centrolepidàcies

Les centrolepidàcies estan distribuïdes a Hainan, Indoxina i Malesia a Nova Zelanda, amb un gènere al sud de Amèrica del Sud (Gaimardia). Són herbes més aviat petites, més o menys cespitoses. La inflorescència neix a la fi d'un escap, i és espigolada o capitada i té involucre. miniatura|esquerra|Restio tetraphyllus

Restionàcies

Les restionàcies estan distribuïdes al sud-oest d'Àfrica (inclòs Madagascar), Hainan i el Vietnam a Nova Zelanda (especialment el sud-oest d'Austràlia), i un gènere (Apodasmia) a Xile. Són herbes, de vegades bastant grans, amb fulles bastant reduïdes. Les flors són petites, imperfectes, usualment amb periant, i la inflorescència és una espigueta. miniatura|esquerra|Flagellaria indica

Fragilariàcies Les fragilariàcies, amb el seu únic gènere Flagellaria, estan distribuïdes en els tròpics del Vell Món, fins a les illes de Pacífic. Són plantes semblants a les pastures, robustes, enfiladisses, que poden ser reconegudes per les seves fulles, que acaben en un circell que la planta utilitza per sostenir-se. Les inflorescències són més aviat grans i en forma de panícula, i posseeixen moltes flors petites, perfectes. Joinvileàcies Les joinvileàcies, amb el seu únic gènere Joinvillea, estan distribuïdes a la península de Malàisia fins al Pacífic. Són plantes semblants a pastures, robustes, amb fulles plicades i inflorescències terminals en forma de panícules, amb flors petites, perfectes, amarronades. Ecdeiocoleàcies