miniatura|La joventut agenollada i sostenint un got de vi. Període Safavid, principis del . Escola d'Esfahan. Tinta i color damunt de paper. Galeria Free Sackler F1928.10 miniatura|Alguns versos en caligrafia persa nasta'liq, probablement amb una única pàgina preparada per una muraqqa; segle XVII-XVIII Una muraqqa (; ; ) és un àlbum en forma de llibre que conté pintures en miniatura islàmiques i exemplars de cal·ligrafia islàmica, normalment de fonts diverses, i a voltes de temàtiques diverses. Aquests àlbums es van fer populars entre els col·leccionistes del món islàmic, i al final del es van convertir en el format predominant de la pintura en miniatura en els imperis persa safàvida, mogol i otomà, i que afectaria a la direcció agafada per les tradicions de pintura de la miniatura persa, la miniatura otomana i la miniatura mogola. L'àlbum va substituir en gran manera el manuscrit il·lustrat a gran escala dels clàssics de la poesia persa, que havia estat el vehicle típic dels millors pintors en miniatura fins a aquell moment. El gran cost i retard d'encarregar un treball de qualitat superior tant gran, els restringia bàsicament als governants i a un grapat d'altres grans figures que solien mantenir un taller complet de cal·ligrafia, artistes i altres artesans, amb un bibliotecari gestionava tot el procés. Els àlbums podria ser compilat amb el temps, pàgina per pàgina, i sovint podien incloure miniatures i pàgines de cal·ligrafia de llibres més antics que estaven desglossats per aquest propòsit, i permetien que un cercle més ampli de col·leccionistes tingués accés als millors pintors i cal·lígrafs, tot i que eren també compilats per, o presentat a, xas i emperadors. Les primeres muraqqa, s'han trobat a la cort del Herat del príncep timúrida Baysunghur a principis del , en què la forma esdevingué important per la pintura en miniatura. La paraula muraqqa significa «allò que ha estat ajuntat».Froom. (2001), 1.; Rizvi, 800Froom, 1-2; Thackston, vii
Els treballs d'un àlbum, generalment de mides originals diferents, eren retallats o muntats en pàgines de mida estàndard, sovint amb la decoració afegida a les vores. Quan la compilació es considerava completa, es lligava, sovint de manera luxosa, amb una coberta per llibres islàmics que podia estar altament decorada amb pintura lacada, estampat d'or sobre la pell, o altres tècniques. Altres muraqqa podien estar relligats en una forma especial de concertina. Molts van ser confeccionats amb pàgines de cal·ligrafia que es combinaven amb miniatures, aparellant el vers i la imatge, la qual cosa permetia una gran creativitat per part del compilador.A regular theme of prefaces - see Roxburgh, 111-112 Els àlbums que contenien només cal·ligrafia tendien a ser ordenats cronològicament per mostrar el desenvolupament d'un estil. Les enquadernacions de molts àlbums, permetien afegir o eliminar elements, o només eren canviats al centre de la pàgina. Aquests canvis es feien sovint, i alguns àlbums tenien marques que permeten rastrejar els canvis portats a terme.Froom, 5-6 Els millors àlbums tenien pròlegs escrits especialment per l'ocasió, que serien l'origen d'una gran proporció de les tècniques contemporànies d'escriptura supervivents en les arts del llibre, amb les biografies de pintors i cal·lígrafs. Pel que fa als cal·lígrafs aquestes pàgines es convertirien en una font d'ingressos important, ja fos amb la utilització majoritària de textos clàssics de poesia o gazal, però de vegades un extracte de l'Alcorà, potser donat-li un lloc d'honor al principi de l'àlbum.Canby, quote on 47 Les pàgines dels àlbums sovint tenien àrees d'il·luminació decorada (com en la il·lustració) que compartien el seu motius amb altres suports, especialment les cobertes de llibres, els dissenys de catifes, el disseny de les quals podria ben be ser majoritàriament produïda pel mateix artista de cort, que enviaria els motius als telers.Canby, 42-49, 45 on Qur'an, 83 on carpets.
Tot i que la tradició clàssica de manuscrits il·luminats s'havia concentrat en escenes força denses i amb un fort contingut, com il·lustracions dins els textos clàssics i extensos com el Shahnameh i el Khamsa de Nizami, la miniatura que es va dissenyar en un principi per a una muraqqa aviat va evolucionar cap a unes escenes més senzilles amb menys figures i més grans, que sovint mostraven belleses idealitzades, en un entorn enjardinat, o figures de gènere de vida nòmada, normalment sense una identitat real o fictícia subjectades a elles. En la India Mogol els retrats realistes, gairebé sempre de governants o cortesans, es van convertir en una característica molt comuna, i en els retrats dels sultans otomans, sovint molt estilitzats, eren d'una especialitat particular. Les escenes completament acolorides tendien a donar pas a dibuixos parcialment dibuixats, o a pintures parcials o a figures amb poc o cap rerefons. L'àlbum es solapava fins a cert punt amb l'antologia, una col·lecció de peces diferents on es feia l'èmfasi principal en els textos, però que també podia incloure les pintures i dibuixos inserits en fonts diferents.
Tradicions miniatura|Una jove descansant després d'un bany, Herat 1590s, una única miniatura pel mercat de muraqqa
Pèrsia La tradició dominant de pintura de miniatura a la tardana Edat Mitjana tardanes va ser la de Pèrsia, la qual tenia diversos centres, que depenien tots d'un únic mecenes, ja fos el proi xa, o el governador que exercia en una part de l'imperi, des d'un centre com ara Herat. Aquí Baysunghur va ser un important mecenes a principis del , així com el governant d'una part més llunyana de la societat presa, en un centre com Bukhara. A mesura que la dinastia safàvida centralitzava el poder al , el número de potencial de mecenes d'un taller complet es va reduir, mentre que el taller del xa s'expandia i produïa llibres magníficament il·lustrats, utilitzant una gran varietat d'artistes de gran talent. Tanmateix, en el 1540, el xa Tahmasp I, que anteriorment havia estat un gran mecenes, va perdre l'interès per producció bibliogràfica, i posteriorment, la tradició de pintura en miniatura persa no va tenir una font permanent de comissions per produir llibres d'estil antic. Després d'un buit d'uns anys, el nebot de Tahmasp, Ibrahim Mirza va establir un taller a Mashad sobre el 1560, al que el xa Ismail II es va encarregar un cop de la seva mort el 1577. Però el regnat d'Ismail va ser breu, i després era necessari trobar un líder fort a gran escala. Va ser en aquest període que la miniatura única dissenyada per inserir en un àlbum va trobar el seu punt culminant, produint-se molts treballs que van ser la principal font d'ingressos de molts artistes. Probablement, aquests es produïen de forma especulativa sense comissió, venent-se després, tot i que no es te gaire coneixement del mercat de miniatures d'album.Titley, 113-114; Riza; Brend, 165-166
L'artista que reprengué la miniatura d'àlbum persa fou Riza Abbasi, actiu en la dècada dels 1580 fins a la seva mort el 1635. Les primeres miniatures soles de grups eren una mica com aquelles de les escenes narratives, però no tenien cap relat real. Aviat va canviar, desenvolupant formes majoritàries d'una o dues figures, sovint retratades, tot i que es donessin i reconeguessin molt poques identitats. Hi va haver un nombre gran de joves bells, als quals se'ls hi prestava una atenció especial a la seva roba.Riza
Turquia miniatura|Retrat de de Mehmet II (1432-1481), mostrant la influència italiana La millor pintura otomana estava fortament concentrada a la capital, que des de 1453 era Istanbul, i el mecenes mes important era sempre el Sultà. La biblioteca reial restava pràcticament intacta al Palau Topkapi, la qual va ser enriquida per manuscrits perses, agafats durant les diverses invasions otomanes a Pèrsia oriental, i més tard, després d'un tractat del 1555, sovint es van rebre regals diplomàtics. Molts d'aquests manuscrits es van dividir per utilitzar-ne les miniatures en els àlbums.Titley, 105 Els artistes perses van ser captats des de pràcticament l'inici de la tradició otomana. Especialment en el segle XVI; setze artistes van ser incorporats amb la conquesta d'Otomana de Tabriz el 1514, tot i que en el 1558 els registres de palau només detecten nou artistes estrangers de totes les classes, contra els vint-i-sis turcs. Però a principis del es pot veure un estil otomà diferent, amb imatges que mostren un paisatge més senzill, amb mes mar i vaixells, campaments atapeïts, paisatges urbans llunyans, caracterització individual de les cares, però també una tècnica menys refinada. Hi va haver una forta influència europea, majoritàriament de Venècia, però que es va limitar als retrats.Titley, 136-142
Els àlbums turcs incloïen barreges de miniatures recopilades similars a les de Pèrsia, i sovint incorporaven peces perses, a mes de dibuixos de ploma força més elaborats, de naturalesa essencialment decorativa, amb motius de fullatge, ocell o lanimal tractats en aquest estil. Els àlbums dedicats als sultans, amb retrats i textos laudatoris, és un tipus distintiu de l'àlbum turc. També hi havia àlbums d'escenes de vida turca, mostrant la moda dels vestits relativament uniformes de les diferents posicions dels graus de la societat, i dels mètodes de tortura i execució. També altres escenes d'interès als estrangers majoritàriament occidentals van ser produïts per aconseguir gràfics, similars a les que es feien a Europa occidental.Titley, 151, 157-158
Un tipus de miniatura molt característic nomes es troba en àlbums de tradició otomana, tot i que podrien haver estat portats de Pèrsia com a botí, o no estiguessin destinats inicialment als àlbums. Es tracta d'unes vuitanta imatges misterioses i potents van agrupar sota el nom de Siyah Qalam, significant "Bolígraf Negre" (o bolígraf de mal o begut), ple de dimonis i escenes que suggereixen la vida nòmada en l'Àsia central, encara que també s'hagi suggerit que vinguessin d'un únic artista de la cort que va deixar la seva empremta imaginativa. Es podien datar des de principis del , que arribaria a Turquia en el .Robinson, 37; Walther & Wolf, 254-255
Un altre tipus d'obra típicament otomana és el découpage o miniatura tallada de paper, en al que s'utilitzaven diferents colors, tallats amb detalls minúsculs i encolats junts per formar una imatge. Aquesta tècnica es va utilitzar per les cobertes de llibres a Timurid (Pèrsia), que després es van vernissar per damunt per poder-los protegir. A Turquia, les imatges es van tractar com a miniatures i van anar a l'interior dels àlbums. Aquesta tècnica era també molt utilitzada per la decoració de les vores de les pàgines.A lion attacking a deer, stencilled scene of découpage paper shapes British Museum; Titley, 158, 229, 242
Subcontinent indi esquerra|miniatura|Miniatura d'estil companyia anglesa de les indies, respresenta a Cinc reclutes en una unitat militar britànica de l'India, c. 1815