El diclorur d'heptaoxigen (també anomenat òxid perclòric, anhídrid perclòric, heptaòxid de diclor, òxid de clor(VII)), és un compost químic inorgànic la fórmula del qual és: Cl2O7.
És considerat com un dels òxids de clor més estables, i el que està més oxigenat. Quan reacciona amb aigua produeix àcid perclòric. «perclórico». [Consulta: 16 maig 2018].
Propietats físiques i químiques de l'òxid perclòric Les principals propietats físiques i químiques de l'òxid perclòric són:
líquid incolor volàtil i oliós, pes molecular de 182,9 g/mol, densitat de 1900 kg/m³ punts de fusió i d'ebullició -91,57 °C i 82 °C respectivament, espontàniament explosiu a l'impacte o en contacte amb la flama i especialment en presència dels seus productes de descomposició,
soluble en tetraclorur de carboni a temperatura ambient, reacciona amb aigua per formar àcid perclòric, esclata al contacte amb el iode, en condicions normals, és més estable, encara que amb menys poder oxidant que els altres òxids de clor, òxid fortament àcid, i en solució forma un equilibri amb l'àcid perclòric, en presència hidròxids de metalls alcalins, forma perclorats, la seva descomposició tèrmica es produeix per la dissociació monomolecular del triòxid de clor i radical.
Referències
oxigen diclorur d hepta