Aristòfanes de Bizanci (en llatí Aristophanes, en grec antic Άριστοφάνης) fou un escriptor grec, fill d'Apel·les. Va viure a Alexandria vers el 264 aC durant els regnat de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246 aC-222 aC) i va tenir la direcció de la Biblioteca d'Alexandria.
Va ser deixeble d'Eufrònides de Corint,(Euphronides, Εὐφρονίδης) fou un escriptor grec natural de Corint, que és esmentat entre els mestres d'Aristòfanes de Bizanci. Se l'esmenta a Suides (Suidas. s. v. Ἀριστοφάνης.) Zenòdot d'Efes i Erastòtenes i mestre del cèlebre Aristarc de Samotràcia. Va fundar una escola a la ciutat i va fer una gran feina pel coneixement de la llengua i la literatura grega. Fou l'introductor dels accents a la llengua grega. Va escriure obres sobre Homer, Plató i Aristòtil. Dels seus escrits només es conserven alguns fragments.
Referències
Categoria:Gramàtics de l'antiga Grècia Categoria:Logògrafs de l'antiga Grècia Categoria:Bibliotecaris de l'antiguitat Categoria:Grècia hel·lenística Categoria:Bizantins Categoria:Morts a Alexandria Categoria:Lingüistes asiàtics Categoria:Escriptors constantinopolitans Categoria:Bibliotecaris europeus Categoria:Gramàtics del grec Categoria:Persones de Fatih Categoria:Grecs del segle III aC Categoria:Grecs del segle II aC