La Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere és una llei de l'ordenament jurídic espanyol amb caràcter de llei orgànica que regula els assumptes relatius a la violència de l'home contra la dona entesa com a fruit d'un aprenentatge cultural, anomenada violència de gènere.
L'exposició de motius d'aquesta llei manifesta que la violència de gènere «es tracta d'una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser-ho, pel fet de ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió». La Llei abasta aspectes preventius, educatius, socials, assistencials, sanitaris i penals i implica a set ministeris (Educació, Justícia, Interior, Treball i Assumptes Socials, Sanitat, Administracions Públiques i Economia).
Tot i les intencions del preàmbul citades anteriorment, a l'article 1 de l'esmentada Llei deixa clar que aquesta actuarà contra la violència exercida cap a les dones sempre que l'agressor sigui o hagi estat parella de la víctima.
Va ser aprovada per unanimitat amb tots els vots a favor al Congrés de Diputats, i es va convertir així, en la primera llei integral contra la violència de gènere a Europa. El 2018 el govern d'Espanya va anunciar que seria modificada per adaptar-la al Conveni d'Istanbul, marc europeu sobre aquest tema adoptat el 2014.
Antecedents El 1974 es va crear la Federació d'Associacions de Dones Separades i Divorciades presidida per Ana María Pérez del Campo, la qual va iniciar els seus programes d'atenció a les dones víctima del maltractaments. El 1991 es va inaugurar el Centre de Recuperació Integral per a Dones, Nenes i Nens víctimes de la violència masclista desenvolupant un programa multidisciplinari de llarga durada i amb una perspectiva de gènere.
L'assassinat d'Ana Orantes el 17 de desembre de 1997 després d'exposar en una entrevista televisiva la violència a la qual havia estat sotmesa per part del seu exmarit, va marcar un punt d'inflexió en la consciència social sobre el problema de maltractaments contra les dones de manera sistematitzada. El que s'havia denominat històricament "violència domèstica" va adquirir una creixent importància en la societat i es va deixar de considerar una qüestió exclusivament pròpia de l'"àmbit privat".
Ja des del 1995 començà a mobilitzar-se amb intensitat el moviment contra la violència contra les dones. Durant els anys 1998 i 1999 les organitzacions de dones a Espanya implicades en la lluita contra la violència de gènere, que treballaven en l'estudi de la seva naturalesa i en l'atenció a les víctimes, van plantejar la necessitat d'una Llei Integral que l'afrontés en la seva globalitat i que assumís que la violència era un problema d'Estat i que era necessari afrontar-ho amb polítiques en tots els àmbits.
En la campanya electoral del 2000 el president del Govern José María Aznar, s'hauria compromès a afavorir l'elaboració d'una llei durant una trobada amb la Plataforma de Dones Artistes contra la Violència de Gènere celebrada al Palau de la Moncloa el 9 de febrer del 2000 a engegar una Llei Integral en cas d'arribar a governar, durant la campanya en diverses ocasions també Javier Arenas va assumir públicament la proposta.
Al desembre del 2001, el Grup Socialista registrà al Congrés dels Diputats la seva Proposició de Llei orgànica integral contra la violència de gènere.
Al Congrés de diputats, es va debatre la possibilitat d'una llei integral contra la violència de gènere a proposta del PSOE. El president va advocar per "mesures concretes" per lluitar contra la violència de gènere enfront de "lleis genèriques" com una norma integral proposta pel PSOE al Congrés dels Diputats i que va rebre el suport de tots els grups excepte el Partit Popular. El 10 de setembre de 2002, el PP va rebutjar en solitari al Congrés dels Diputats la proposta presentada pel PSOE de Llei integral contra la violència de gènere que va obtenir 151 vots a favor i 165 en contra. La presidenta de la Cambra va expulsar de l'hemicicle diversos col·lectius feministes que van esbroncar als diputats del PP per la votació.
En 2002, van perdre la vida a conseqüència de la violència de gènere 54 dones, mentre que el 2003, la xifra es va elevar a 68, un 30,7 per cent més que l'any anterior 3, existint una tendència a l'alça.
El 29 de setembre de 2003 es va aprovar la Llei orgànica 11/2003, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers. Aquesta llei resultà la primera llei amb atenció específica cap al col·lectiu de les dones maltractes per les seues parelles de sexe masculí.
Durant la campanya electoral de les eleccions del 14-M, José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar que si arribava al govern el primer projecte de Llei remès al Congrés seria el de la Llei integral contra la violència de gènere.
El 7 de juny de 2004 es publicà l'avantprojecte de llei. Es va tramitar el 25 de juny i llavors va rebre el suport de totes les formacions polítiques tant en el primer tràmit de la Cambra baixa com al seu pas per la Cambra alta. Es va aprovar definitivament el 22 de desembre de 2004, i va ser la primera llei aprovada pel nou govern.
Objectius La Llei orgànica 1/2004 té com a finalitat donar un tractament integral al problema del maltractament familiar, i en concret enfocat a la violència contra la dona, no només en les mesures estrictament penals del Títol IV del Codi penal agreujant tipus i ampliant la cobertura penal, sinó també de sensibilització, prevenció i detecció (Títol I), assistència social i jurídica (Títol II), tutela institucional (Títol III) i judicial (Títol V), psicològics, i econòmics. Els objectius són protegir la víctima, dissuadir l'agressor, i «protegir la part més feble humanitzant el Dret penal». Així, per exemple, es constitueixen organismes especialitzats com els Jutjats de Violència sobre la Dona i la Fiscalia contra la Violència sobre la Dona; i es realitzen canvis en l'Ordenament tot considerant com a delicte automàticament les faltes de lesions, amenaces i coaccions en el cas que el subjecte actiu del delicte sigui home i el subjecte passiu «qui sigui o hagi estat la dona de l'autor, o dona que estigui o hagi estat lligada a ell per una relació anàloga d'afectivitat, fins i tot sense convivència».
A més s'hi inclouen les mesures de protecció que es venien duent a terme en funció de la gravetat dels casos: la sortida de l'agressor del domicili, l'ordre d'allunyament, l'ordre de suspensió de les comunicacions i la privació de la pàtria potestat i custòdia de menors o la suspensió del règim de visites.
Per poder comunicar els casos de violència de gènere, s'habilita un telèfon d'ajuda institucional a la dona agredida, el 016, el qual està actiu permanentment (les 24 hores, els 7 dies de la setmana, i tots els dies de l'any), és gratuït i no deixa cap rastre en la factura del telèfon, per evitar que el maltractador descobreixi que la seva parella hi ha trucat.
Els avisos sobre casos de violència de gènere també poden ser realitzats a través de la xarxa, per qualsevol ciutadà, i aportant només les dades que vulgui sobre el cas i de si mateix (atès que no són denúncies), al web de Col·laboració Ciutadana.
Un article acadèmic del 2008 comenta com, malgrat anomenar-se "llei integral", en realitat se centra exclusivament en les agressions extremes en l'àmbit de la parella, en la violència de l'home contra la dona i ha suposat una millora de l'assistència a les víctimes i un enduriment de les penes dels agressors.
Aplicació El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat el projecte de Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere el 22 de desembre de 2004.
La Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat el 29 de desembre de 2004.
La Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere va entrar en vigor el 29 de gener de 2005, als trenta dies de la seva publicació, a excepció dels Títols IV i V (Capítol Penal i Judicial) que van entrar en vigor als sis mesos, és a dir, el 29 de juny de 2005.
El telèfon d'emergències de violència de gènere (en funcionament des del 6 d'octubre de 2007) va rebre entre el 3 de setembre de 2007 i el 30 de setembre de 2014 unes 461.806 telefonades, de les quals en la majoria dels casos qui cridava era la víctima.
Consideracions sobre víctima i culpable segons el text de la llei La llei integral contempla que en els procediments es respectaran els drets de la persona imputada, així com els drets de la víctima. Aquest equilibri està en tots els procediments penals, però per primera vegada amb la llei integral es crea l'estatut de la víctima de violència de gènere. El discurs de Vox argumentant que en els jutjats de violència de gènere es va contra la presumpció d'innocència, indirectament suggereix que els jutges estan prevaricant. D'altra banda cap llei autonòmica pot fer càstig punible. Com a comunitat autònoma des del punt de vista legislatiu i jurídic es poden millorar les condicions aportades per la llei nacional o donar suport a la víctima, però en cap cas en termes econòmics. El suport de cara a millorar condicions s'executa en l'àmbit del suport psicològic, jurídic etc. La llei tampoc garanteix la capacitat de facilitar cases segures a les víctimes, ja que per poder actuar en aquest sentit i hauria d'intervenir els serveis socials
Drets de la víctima
Els articles que indiquen com acreditar l'estatus de víctima de violència de gènere són (art. 23, 26 i 27.b). Un cop acreditat aquest estatus de víctima, poden activar-se els drets de les víctimes, que queden reconeguts en els següents articles, així com Real Decrets i a la constitució, entre d'altres:
Article 5 Sobre el dret a l'escolarització immediata Article 17.1 Sobre la situació de residència a Espanya de les dones estrangeres víctimes de violència de gènere Article 18 Sobre el dret a la informació Article 19 Sobre el dret a l'assistència social integral Article 19.2 Sobre l'autorització de residència i treball independent de les dones estrangeres reagrupades amb el seu cònjuge o parella Article 20 Sobre el dret a l'assistència jurídica gratuïta, immediata i especialitzada Article 21 Sobre drets laborals Article 22 Sobre els drets en matèria de treball i per a la inserció laboral Article 27 Sobre l'ajuda econòmica específica per a dones víctimes de violència de gènere amb especials dificultats per obtenir una feina Article 28 Sobre la propietat a l'accés a l'habitatge protegit i residències públiques per a gent gran Article 31 bis Sobre l'autorització de residència temporal i treball per circumstàncies excepcionals de dones estrangeres en situació irregular
Posició del Tribunal Constitucional Des de l'aprovació de la norma es van presentar gairebé 200 qüestions d'inconstitucionalitat (fins a l'any 2008) al·legant inconstitucionalitat per presumpta vulneració del dret a la igualtat. D'elles, el TC va admetre a tràmit 127 en relació amb de l'article 153.1 del Codi Penal modificat per la Llei de violència de gènere i que permet elevar les penes en els casos en què l'home sigui l'agressor i la dona la víctima. Al maig de 2008 el Tribunal Constitucional va avalar la llei integral. Set magistrats van votar a favor i cinc en contra de l'article que permet augmentar les penes en cas que el maltractador sigui l'home.
El 2005 es presentaren dos recursos acusant d'inconstitucionalitat la protecció preferent de la dona atorgada per la llei. Segons Mª Lluisa Maqueda Abreu, aquesta protecció especial es justifica per les dades de violència sobre la dona que són el percentatge més alt de les estadístiques judicials (Informe al Anteproyecto de Ley Orgánica integral de medidas contra la violencia ejercida sobre la mujer p16).
Propostes de modificació (2018)