va ser un matemàtic alemany, especialitzat en geometria.
Vida i obra Rohn va fer els estudis secundaris al Bensheim Gymnasium i va començar els seus estudis d'enginyeria als 17 anys a la Universitat Tècnica de Darmstadt, on va rebre la influència d'Alexander von Brill. El 1874 va estudiar un any a la universitat de Leipzig i a partir de l'any següent a la de Múnic, en la qual va obtenir el doctorat el 1878, sota la direcció de Felix Klein. També en aquesta època va col·laborar dissenyant diferents models de superfícies de Kummer, tasca que supervisaven Klein i Brill. L'any següent publica al Mathematische Annalen el seu primer article important sobre el tema: Transformation der hyperelliptischen Functionen p=2 und ihre Bedeutung für die Kummer'sche Fläche (La transformació de les funcions hiperel·líptiques p=2 i el seu significat a la superfície de Kummer).
Quan Klein va traslladar-se a la universitat de Leipzig l'any següent, va cridar Rohn perquè hi anés amb ell; així, Rohn va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Leipzig, en la qual va ser professor adjunt de geometria els següents cinc anys.
miniatura|esquerra|Sepultura de Karl Rohn al cementiri del Sud de Leipzig. El 1884 va ser nomenat professor extraordinari, però pocs anys després, el 1887, va ser nomenat professor titular de la universitat tècnica de Dresden, on va substituir el malalt Axel Harnack. En aquesta època de Dresden, Rohn va escriure juntament amb Erwin Papperitz el molt popular llibre de text Lehrbuch Der Darstellenden Geometrie (Lliçons de geometria descriptiva), en tres volums (1893-1896, quarta edició 1913-1916).
El 1904 fou nomenat professor de Matemàtica Pura i Aplicada a la Universitat de Leipzig. Un any més tard es va convertir en director de l'Institut de Matemàtiques de la universitat. El 1911 va publicar tres articles que pretenien resoldre el setzè problema de Hilbert i durant un temps es va donar crèdit a la seva solució que, finalment, es va demostrar incorrecta.
miniatura|esquerra|El·lipsògraf o compàs el·liptic de Rohn. Karl Rohn va romandre a Leipzig fins a la seva mort el 1920. És l'inventor del compàs el·líptic i avui dia és recordat com un gran geòmetra que va aportar moltes solucions als problemes de les superfícies quàrtiques, demostrant el 1884 que una superfície monoide quàrtica només pot contenir com a màxim 31 rectes.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Alumnes de la Universitat de Múnic Categoria:Alumnes de la Universitat Tècnica de Darmstadt Categoria:Professors de la Universitat de Leipzig Categoria:Professors de la Universitat Tècnica de Dresden Categoria:Morts a Leipzig Categoria:Matemàtics de Hessen Categoria:Alumnes de la Universitat de Leipzig Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX