miniatura|Sortida del sol de la secció Saros del 19 de juny de 1936. Un exeligmos (: - girant la roda) o exeligma, és un període de 54 anys i 33 dies, que es pot utilitzar per predir successius eclipsis amb propietats i localitzacions similars. Per a un eclipsi solar, després de cada exeligmos, es produirà un eclipsi solar de característiques similars en una situació propera a l'eclipsi abans d'ell en el temps. Per a un eclipsi lunar, la mateixa part de la terra veurà un eclipsi molt similar al que es va produir un exeligmos abans (vegeu el text principal als exemples visuals). Es tracta d'un cicle d'eclipsi que és un triple saros, d'una durada de 3 saros (o saroi), amb l'avantatge que té gairebé un nombre sencer de dies, de manera que el següent eclipsi serà visible en les ubicacions i en el temps propers a l'eclipsi que es va produir un exeligmos abans. Per contra, a cada saros, un eclipsi ocorre unes 8 hores més tard del dia o aproximadament 120° cap a l'oest de l'eclipsi que es va produir un saros abans.
Detalls Els grecs van tenir coneixement dels exeligmos a més tardar el 100 aC. El mecanisme astronòmic d'Anticitera va utilitzar engranatges epicíclics per predir les dates d'exeligmos consecutius. Segosn Tony Freeth, a un article de Scientific American, el càlcul mecànic del cicle saros està inclòs dins del Mecanisme d'Anticitera.Decoding an Ancient Computer, Scientific American, desembre 2009
Els exeligmos són 669 mesos sinòdics (cada cicle eclipsi ha de ser un nombre enter de mesos sinòdics), gairebé exactament 726 mesos draconics (el que assegura que el sol i la lluna estan en alineació durant la lluna nova), i també gairebé exactament 717 mesos anòmals (assegurant que la lluna està al mateix punt de la seva òrbita el·líptica). Els dos primers factors fan que sigui un eclipsi de llarga durada. L'últim factor és el que fa que cada eclipsi en sigui tan similar d'un exeligmos a un altre. El nombre enter íntim de mesos anòmals assegura que el diàmetre aparent de la lluna serà gairebé igual amb cada eclipsi successiu. El fet que sigui gairebé un nombre sencer de dies assegura que cada eclipsi successiu de la sèrie es produeixi molt a prop de l'eclipsi anterior de ditaa sèrie. Per a cada eclipsi successiu d'una sèrie d'exeligmos, la longitud i la latitud poden canviar significativament perquè els exeligmos abasten una mica més d'un mes de temps que la durada d'un any de calendari, i la gamma augmenta/disminueix perquè un exeligmos és d'unes tres hores més curt que un mes draconic. El diàmetre aparent del sol també canvia significativament en un mes, afectant la longitud i l'amplada d'un eclipsi solar.
Exemple d'exeligmos solar Comparació de dos eclipsis solars separats per un exeligmos: 7 de març de 1970 8 d'abril de 2024 Mapa de camí (l'eclipsi total és camí blau)(les línies verdes representen els límits de l'eclipsi parcial) 220x220px 220x220px Duració 3 minuts 28 segons 4 minuts 28 segons Maxima amplada del camí de l'eclipsi total 153 quilòmetres 199 quilòmetres Latitud de l'eclipsi més gran 18° Nord 25° Nord Hora de l'eclipsi més gran (UTC) 17:38 18:17
Exemple d'exeligmos lunar Comparació de dos eclipsis lunars separats per un exeligmos: 9 de febrer de 1990 13 de març de 2044 Mapa del camí 220x220px 220x220px Visibilitat (costat de la Terra on l'eclipsi és visible) 220x220px 220x220px Duració (eclipsi Parcial) 204 minuts 209 minuts Hora de l'eclipsi més gran (UTC) 19:12 19:38
Sèrie de mostra d'exeligmos solars Taula d'exeligmos del saros solar 136. Cada eclipsi té lloc, més o menys, a la mateixa longitud, però es mou aproximadament de 5 a 15 graus de latitud amb cada cicle successiu.
SarosMembreDataEl calendari gregorià s'utilitza per a dates posteriors del 15 d'octubre de 1582 .
El calendari Julià s'utilitza per a dates abans del 4 d'octubre de 1582.Hora (màx.) UTCTipusSituació Lat., Long.GammaMag.Amplària (km)Duració (min:sec)Ref.13635 de juliol de 139619:37:40Parcial63.9S 147.2 -1.35680.34491366August 7, 145016:48:49Parcial61.8S 132.8 -1.12860.75613698 de setembre de 150415:12:15Anular55.3S 102.6 -0.94860.9924830m 32s1361211 d'octubre de 155814:58:55Anular56.5S 90.3 -0.82890.9971180m 12s1361522 de novembre de 161216:04:35Híbrid65.7S 98.4 -0.76911.000210m 1s1361825 de desembre de 166617:59:16Híbrid71.6S 98.3 -0.74521.0058300m 24s1362127 de gener de 172120:05:11Total64S 102.4 -0.72691.0158791m 7s136241 de març de 177521:39:20Total47.9S 124.8 -0.67831.03041392m 20s13627April 3, 182922:18:36Total28.5S 142.6 -0.58031.04741924m 5s136306 de maig de 188321:53:49Total8.1S 144.6 -0.4251.06342295m 58s136338 de juny de 193720:41:02Total9.9N 130.5 -0.22531.07512507m 4s1363611 de juliol de 199119:07:01Total22N 105.2 -0.00411.082586m 53s13639August 12, 204517:42:39Total25.9N 78.50.21161.07742566m 6s1364214 de setembre de 209916:57:53Total23.4N 62.80.39421.06842415m 18s1364517 d'octubre de 215317:12:18Total18.8N 65.70.52591.0562144m 36s1364820 de novembre de 220718:30:26Total15.8N 87.80.60271.04341803m 56s1365122 de desembre de 226120:38:50Total16.1N 124.20.6361.03371473m 17s1365425 de gener de 231623:05:17Total21.4N 1660.65261.02821262m 42s1365727 de febrer de 23701:07:02Total33.2N 157E0.68651.02621212m 17s1366031 de març de 24242:10:10Total51.3N 131.9E0.76521.02541331m 55s136633 de maig de 24781:55:59Total75.7N 107.7E0.90341.02181761m 20s136665 de juny de 25320:28:58Parcial67.5N 1.3E1.09620.8224136697 de juliol de 258622:07:07Parcial64.5N 7.2E1.3270.3957
Animació d'un exeligmos solar Animació d'una sèrie d'exeligmos. Cal remarcar com els camins similars de cada eclipsi total, cauen molt a prop de la mateixa longitud sobre la terra.NASA Eclipse Website Fred Espenak
346x346px
Animació d'un saros solar (comparació) Animació de la "sèrie saros" sencera de l'exeligmos anterior. Cal observar com cada eclipsi cau sobre un costat diferent de la terra (amb 120 graus de separació).
Fitxer:Saros136animated.gif
Lunari de Granollacs El 1484, Granollacs va publicar un llunari amb el títol de Sumari dels girants e plens de la luna e dels eclipsis del sol e de la luna e de les festes movibles..., que va ser la primera obra d'astronomia impresa en català i va esdevenir un autèntic ‘best-seller’ de la divulgació científica de la darreria del i la primera meitat del . Per al seu càlcul, entre d'altres principis astronòmics va fer un ús extensiu del concepte d'Exeligmos per a generar les taules dels eclipsis.
En van aparèixer desenes d'edicions, publicades a diverses ciutats d'Europa, en català (1484, 1485, 1510, 1513, 1514 i 1519) i en traduccions a l'italià (1485), al llatí (1488), al castellà (vers 1488) i al portuguès (1518). L'edició castellana de 1492 es va adjuntar al Repertorio de los tiempos d'Andrés de Li, una obra d'astrologia, i la complementarietat entre una i altra va tenir tant d'èxit que va passar a moltes de les edicions catalanes (des de 1510) i llatines, i el nom de Granollacs, tot i ser l'autor de la part més científica (el càlcul dels eclipsis), va arribar a desaparèixer del conjunt en favor del nom d'Andrés de Li.
Aquest Sumari (en edicions posteriors, Lunari) conté una introducció de Granollacs i el còmput dels plenilunis i els novilunis de cada any, en taules anuals, les conjuncions i oposicions de la lluna i els planetes, els eclipsis, les festes movibles, el nombre auri i la lletra dominical. Eren indicacions calendàriques que tenien aplicacions en la pràctica mèdica, en l'agricultura, en la religió i en tot d'accions de la vida quotidiana.
El llibre de Granollacs no cita les seves fonts, però tot indica que les dades van ser calculades a partir de les taules de Bonjorn, i això confirma, una vegada més, que l'astrònom jueu de Salamanca Abraham Zacut va seguir l'obra de Bonjorn en el seu Almanac perpetu, ja que el propi Zacut el cita en el seu pròleg, la gran projecció que aquestes taules van tenir.
Bibliografia Chabás Bergon, Josep; Roca i Rossell, Antoni (eds.), El Lunari de Bernat de Granollachs: alguns aspectes de la història de l'astronomia a la Catalunya del Quatre-cents, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana (Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 91), 1985. Li, Andrés de, Reportorio de los tiempos, edited with an introduction by Laura Delbrugge, Londres-Rochester (NY), Tamesis, 1999. Sciència.cat DB op2954
Vegeu també Eclipsi solar Cicle d'eclipsis Saros Cicle de lluna plena
Referències
Categoria:Eclipsis