Lesglésia de Sant Víctor de Dòrria fou consagrada pel Bisbe Nantigís el 7 de juliol del 903 esmentada amb el topònim Doriga. El novembre del 1997 es van descobrir a l'absis de l'església, pintures romàniques de rellevant importància, L'edifici fou molt modificat als segles XVII i XVIII, i la seva restauració va acabar en 2003.
Característiques És de forma rectangular, amb teulada coberta amb llosa, capçada a llevant per un absis rectangular i diferenciat de la nau, amb dues capelles laterals adossades a la cara nord i una altra al lateral de migdia, on hi ha la porta d'entrada, oberta en una de les moltes restauracions que s'hi han dut a terme i sobre aquesta una finestra romànica de mig punt i doble esqueixada. S'accedeix a la porta a través d'un petit pati exterior que evita entrar al temple sense passar pel petit cementiri del davant. Té un ull de bou de construcció o restauració molt tardana a ponent. A la cantonada entre la cara nord i la de ponent es troba el campanar que es una torre quadrada amb un gran finestral a cada cara i coberta piramidal. Al campanar s'hi pot accedir per una escala exterior al cantó nord.
Història A l'arxiu de Bagà hi ha documents que afirmen que l'any 1320 el papa Joan XXII va enviar una butlla a Bernat, prior de l'església de Santa Maria d'Aspirà, a la Diòcesi d'Elna per nomenar-lo com a jutge perquè dirimís el conflicte que tenia Castelló Sunyer de Forcià, rector de Dòrria amb Ramon Pintor, clergue (o rector) de Bagà. El prior, malalt, subdelegà a Ramon, prior de Serrabona que va citar als dos mossèns perquè es reunissin amb ell a mig camí ("in villa libera terra confluentis").Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 207, ISBN 84-87200-03-6. En un altre document del mateix arxiu es cita a Ramon Pintor com rector de Sant Víctor de Dòrria. A més a més, en el mateix arxiu es citen els següents rectors de Dòrria: Guillem Sunyer (1373 i 1384), Ramon Bonet (1407) i Pere Alideles (1460).
Referències
Bibliografia
Categoria:Esglésies del Ripollès Categoria:Toses