fou un militar espanyol, capità general de València i senador vitalici durant el regnat d'Isabel II d'Espanya
En 1817 va ingressar com a cadet a l'Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares i en gener de 1823 es va enfrontar a les tropes absolutistes de Jean Baptiste Bessières. Ascendit a subtinent, va formar part de la partida de Rafael del Riego fins que fou fet presoner i separat del servei fins 1829. En 1831 fou ascendit a tinent i participà en la primera guerra carlista, combatent a Galdakao, Maeztu (1835) i al setge de Bilbao (1836), raó per la qual fou condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i ascendit a coronel.D. JOSÉ LUCIANO CAMPUZANO HERRERA (1802 - 1884 al web de l'Arma de Ingenieros De 1838 a 1844 va passar a formar part de l'Estat Major, amb el que fou destinat a Catalunya en 1839. El 1840 fou president d'una comissió militar per projectar noves comunicacions com la telegrafia òptica a València.Campuzano y Herrera, José Luciano., Real Academia de la Historia
En 1843 fou ascendit a brigadier i destinat a Saragossa, on fou ascendit a mariscal de camp. Després fou nomenat governador militar de Cadis, capità general de València (1847-1848) i director general d'Artilleria. Nomenat senador vitalici en 1853,Fitxa del Senat en 1856 fou nomenat capità general de Puerto Rico, però va renunciar al càrrec per motius de salut. En 1879 va passar a la reserva.
Referències
Categoria:Militars càntabres Categoria:Senadors al Senat espanyol Categoria:Capitans generals de València Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Polítics càntabres Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1801