miniatura|Gravat del Libro de los juegos. Alfons X el Savi. La que segueix és una cronologia dels escacs. Un conjunt de dades diverses, relacionades amb el tema i ordenades cronològicament.
Dades i documents Any 500 563. Introducció dels escacs (des de l'Índia) a Pèrsia en època de Còsroes I. Segons testimoni de Pedro Teixeira (viatger), que va publicar la traducció de l'historiador persa Mirkhwand. Vegeu Xaturanga i Xatranj. 569. Llibre sobre el Xiangqi, els escacs xinesos.
Any 700 764. Segons algunes versions, Pipí I el Breu feu donació d'un joc d'escacs (de vidre o cristall de roca) a l'abadia de Moissac. Una altra interpretació considera que el terme "cachos" indicaria "vasos" (recipients).
Any 800 c 840. Primers problemes d'escacs conservats per part de l'autor, Abu-Mansur Muhàmmad al-Qàhir bi-L·lah, califa de Bagdad. c 840. Kitab aix-xatranj (Llibre dels escacs), Abu-Bakr ibn Yahya as-Sulí. c 899. Tractat del metge Abu-l-Abbàs.
Any 900 c 947. Al-Massudí, en la seva obra Els prats d'or, va parlar dels escacs en dues ocasions. I de l'ivori, molt preuat per a fer escacs, entre altres coses.El Maçoudí : un autor mahometà del sigle X : apuntacions presses de l'obra d'aquest autor Les praderes d'or per Josep Brunet y Bellet. "...in his reign the game of the chess was invented...". Dades sobre els escacs (en francès). Ús principal del vori en la construcció de jocs d'escacs. c 998. Versus de Scachis.
Any 1000 miniatura|Joc d'escacs d'ivori (impròpiament dit) de Carlemany. c 1000. Firdawsí en El Llibre dels Reis. 1008. “... ipsos meos schacos...”. El testament de Ermengol I d'Urgell. dit de Córdova, esmenta uns escacs de la seva propietat. 1010.Historia del ajedrez español. Los Testamentos del Conde Ermengol de Urgell (1010) y su cuñada, Ermessenda de Carcassone (1058). 1045. "... Et ipsos escachs et tabulas de osso, qui ibidem sunt, remaneant ad fratem meum Bernardum...”. 1058. "...eschacos christalinos...". c 1061. Carta de Pere Damià al bisbe de Florència criticant-lo severament per haver jugat als escacs. c 1090. Joc d'escacs d'ivori, dit de Carlemany.
Any 1100 c 1140. Abraham ibn Ezra. Autor d'un poema en hebreu que fou traduït al llatí per Thomas Hyde: Carmina Rhytmica de Ludo Shah-Mat. c 1180. La cançó de gesta en occità Girard de Rosselhon parla dels escacs: “... D'eschas sap e de taulas, de juc, de daz…”. 1190. Alexander Neckam. De naturis rerum (Cap. 184: De Sacaccis, pàgina 324).
Any 1200 1252 - 1284. Juegos diversos de Axedrez, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el sabio.Los libros del ajedrez, de los dados y de las tablas mandado escribir por el Rey de Castilla Alfonso el Sabio. 1274-1276. Ramon Llull. Doctrina pueril (Cap. C. Del Paradís). “...Quan seuràs a la taula del joc dels escacs...”. 1286. Manuscrit Bonus Socius. 1283-87. El poema Il Fiore, atribuït a Dante Alighieri, parla de l'escac i mat: “scacco matto”. 1291-95. Galvano de Levanto parla dels escacs en el Liber Sancti Pasagii christicolarum contra saracenos pro recuperatione Terrae Sanctae.Galvano de Levanto, Traité du recouvrement de Terre sainte, présenté à Philippe le Bel, vers 1295, publié par Ch. Kohler, Revue de l'Orient latin, VI, 358-369.Mélanges pour servir à l'histoire de l'Orient latin et des croisades by Kohler, Charles Alfred, 1854-1917. La primera part del llibre és un regiment de prínceps basat en el joc dels escacs.
Any 1300 c 1300. Jacobus de Cessolis.
Josep Brunet i Bellet. c 1340. Jean de Vignay.Jacques de Cessoles, Le jeu des échecs moralisés, traduit par Jean de Vignay. - 1375-1400. 1309. 1320. Paris: “...unum scaccarium de iaspide et calsidonio cum familia...”. c 1330. Raimon de Cornet fou l'autor d'un sirventès que exposava les normes de cortesia del jugador d'escacs. 1331. "...de ludo tabularum et sccacorum" c 1390. Francesc Eiximenis :”...seria així com a bossa d'escachs, qui ensemps té mesclats reys e rochs, peons e orfils, cavallers e regines...”.REPRESENTACIÓ SOCIAL I TÒPIC DE LA IGUALTAT DAVANT LA MORT A TRAVÉS DE LA FIGURACIÓ DEL JOC DELS ESCACS (DE JAUME DE CÈSSULIS I INNOCENCI III/JOAN DE GAL.LES A FRANCESC EXIMENIS I AUSIÀS MARCH). ALEXANDRE BATALLER CATALÀ. c 1390. Geoffrey Chaucer. "... First the chesse so was his name...". c 1390. Tamerlà esmentat jugant als escacs.
Any 1400 miniatura|Gravat de 1493.De ludo scachorum [in italiano] Libro di giuocho di scacchi. Jacobus, de Cessolis. 1410. Inventari de Martí l'Humà: "...un altre libre apellat Dels Schacs...". L'inventari anterior constata diversos jocs d'escacs i uns quants llibres sobre el tema. 1423. Inventari de Ferrer de Gualbes: “…un libre scrit en pergamins, ab posts cuberts de cuyro vert sens tencador, appellat Libre dels scachs…”.Los bienes de Ferrer de Gualbes, ciudadano de Barcelona (hacia 1350-1423). Teresa García Panadés 1437. Testament del cirurgià-barber Leonci Mestre, a Barcelona. En l'inventari dels seus béns consta un tauler de noguera de jugar als escacs i un joc d'escacs en una capsa.Un cirurgià barber barcelonès de la XVª centuria. Josep Maria Roca. 1923. 1447. Daroca. Inventari de Pero Polo, en aragonès: "...Item, hun scaxo de colores, biexo...." c 1450. Ausiàs March, poema CVI (versos 449,450): "...Poble jo dic a rei, peons e roc,//duc, cavaller, jurista e menestral...".[ http://www.rialc.unina.it/94.48.htm Ausiàs March. Poema CVI.] 1454. Tractatus Partitorum Schacorum Tabularum et Merelorum Scriptus Anno 1454. 1455. Bibliographie anecdotique du jeu des échecs. Jean Gay. 1466. Gravat més antic de persones jugant als escacs. 1495. Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100. Francesc Vicent. 1497. Luis Ramírez de Lucena.
Any 1500 c 1500. De Ludo Schacorum. Luca Pacioli.De Ludo Schacorum. Luca Pacioli. 1504. Le jeu des eschez moralisé et l'ordre de Chevalerie. 1512. Libro da imparare giochare à scachi. Pedro Damião. 1529. Marci Hieronymi Vidæ Scachorum Liber. Marcus Hieronymus Vida, bisbe d'Alba. 1529. Hun libre scrit en paper ab cubertes de posts, appellat Doctrina moral de Jochs de scachs (Not. Salvio Beuló; inv. de Jaime Parers, mercader, 1529). 1533. Atahualpa. Una tradició explica que, en una partida d'escacs entre Hernando de Soto i Riquelme, Atahualpa va aconsellar un jugada al primer i De Soto va guanyar la partida. Riquelme fou un dels que sentenciaren a mort l'emperador inca, en absència de De Soto.En pos del incunable perdido : Francesch Vicent : Llibre dels jochs partitis dels schachs, Valencia, 1495 (2001) - Garzón, José A., 1963. 1555. Olaus Magnus i els escacs. Vegeu Historia de gentibus septentrionalibus. c 1560. Cosimo I de Medici era molt afeccionat als escacs. Jugava sovint amb Zanobi Magnolino, un professional famós de l'època. 1561. Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez. Ruy López de Segura. 1583. De Ludo Scacchorum in legali methodo tractatus. Thomae Actii. 1590. Giulio Cesare Polerio. 1597. Libro nel quale si tratta della maniera di giuocar a scacchi. Horatio Gianutio.
Any 1600 1604. Trattato dell'Inventione et Arte Liberale del Gioco Degli Scacchi. Alessandro Salvio. 1634. Il Puttino. Biografia novelada de Paolo Boi i Giovanni Leonardo da Cutri. 1617. Il Gioco de gli Scacchi. Pietro Carrera. c 1625. Gioachino Greco. 1660. Lleis sobre els escacs. 1690. La filosofia overo Il perche degli scacchi. Marco Aurelio Severino 1694. Publicació d'un poema sobre els escacs en hebreu, atribuït a Jafudà Bonsenyor de Barcelona, amb traducció al llatí per part de Thomas Hyde. Vegeu any 1767.
Any 1700 1713. Le jeu des eschets. 1735. The Noble Game of Chess. Joseph Bertin. 1749. Analyse du jeu des Échecs. François-André Danican Philidor. 1750. Scacchia Ludus. Marco Girolamo Vida. 1766. Il giuoco degli scacchi. Carlo Cozio. 1766. Corsa del cavallo per tutt' i scacchi dello scacchiere. 1767. Thomas Hyde. De ludis orientalibus. 1773. Il giuoco incomparabile degli scacchi. Domenico Lorenzo Ponziani. 1787. Chess. Richard Twiss. 1793. Referència a l'obra de Francesc Vicent (Libre dels jochs partits. 1495).
Any 1800 1802. Chess Made Easy. James Humphreys. 1805. The Elements of Chess. François André Philidor. 1824. Il giuocatore solitario di scacchi. Philip Stamma i Costantino Wunsch. 1829. Volgarizzamento del libro de'costumi e degli offizii de'nobili sopra il giuoco degli scacchi di frate Jacopo da Cessole: tratto nuovamente da un codice Magliabechiano. 1836. Revista d'escacs Le Palamède. 1844. A Treatise on the Game of Chess. William Lewis. 1845. El concepte de Campió del món d'escacs es planteja per primer cop. (Vegeu Campionat del món d'escacs). 1855. Observations on the Origin and Progress of Chess. Duncan Forbes. 1856. Nouveau Manuel illustré du jeu des Échecs: Lois et Principes. Jules Arnous. 1861. Nouveau manuel illustré du jeu des échecs. Jules Arnous de Riviere. 1862. Le Ieu des Eschets. Traduction en vers français du poëme latin de Vida: 'De Ludo Scacchorum' par M. D. C. Marcus Hieronymus VIDA. 1863. Traité élémentaire du jeu des échecs: avec cent parties des joueurs les plus célèbres, précédé de mélanges historiques anecdotiques et littéraires. Barthélemy comte de Basterot. 1874. Geschichte und Litteratur des Schachspiels. Antonius van der Linde. Primer volum. 1890. El ajedrez: investigaciones sobre su origen. Josep Brunet i Bellet.
Any 1900 1921. José Raúl Capablanca Graupera. 1924. Federació Internacional d'Escacs 1927. Olimpíades d'escacs 1927. Aleksandr Alekhin 1935. Max Euwe 1937. Aleksandr Alekhin recupera el campionat del món. 1948. Mikhaïl Botvínnik. 1957. Vassili Smislov. 1958. Mikhaïl Botvínnik. 1960. Mikhaïl Tal. 1961. Mikhaïl Botvínnik. 1963. Tigran Petrossian. 1969. Borís Spasski. 1972. Bobby Fischer. 1975. Anatoli Kàrpov. 1985. Garri Kaspàrov. 1996-1997. Deep Blue contra Garri Kaspàrov
Any 2000 2000. Vladímir Kràmnik 2017. L'artista armeni-americà Ara Ghazaryan va batre un rècord previ dissenyant i construint el joc d'escacs (jugable) més petit del món.Video: Smallest chess set - Guinness World Records.
Referències
Vegeu també Teoria d'escacs Jacobus de Cessolis Pedro Damiano
Categoria:Termes d'escacs