El panorama televisiu europeu està dominat per dos a tres grups mediàtics que es reparteixen per a cada país el mercat televisiu. La introducció a Europa va de la mà amb la història de la televisió en general, ja que fou al continent europeu que s'emeteren les primeres emissions en proves i és també al continent europeu que s'implanta de forma generalitzada i abans d'hora la televisió digital terrestre. El panorama televisiu europeu no dista del model occidental, trobant així doncs un espectre molt semblant a allò que es pot veure a Amèrica del Nord. Tot i que amb el temps el continent no ha estat sempre capdavant en matèria televisiva sí que es pot comptar dintre de les regions més televisades i adaptades a les novetats que concerneixen la televisió. I és que la televisió hi és el principal mitjà d'informació i d'entreteniment.
Història de la televisió Els anys xarnera Els inicis de la televisió a Europa van de la mà amb el seu propi desenvolupament. El continent europeu fou des de l'inici l'escenari de proves i demostracions públiques del que posteriorment esdevindrà per al món occidental com el principal mitjà d'entreteniment i d'informació. Mirar de filar prim i remuntar a la història de la televisió en general ens porta ja al . Però si ens apropem en el temps, veiem que la dècada dels 1920 i dels 1930 és xarnera per al futur del televisor. És en durant aquests anys que l'escocès John Logie Baird fa les primeres demostracions públiques a la Royal Institution abans de procedir a les primeres connexions televisives entre Londres i Nova York a través d'ones de ràdio. I és que els primers prototips de televisions fan servir transmissions per cable a baixa distància. Països del nord d'Europa, com ara Anglaterra, Escòcia o Bèlgica són escenari pioner del desenvolupament de l'aparell. De fet, ja podem parlar de proves experimentals a Alemanya l'any 1929 gràcies a l'enginyer de Telefunken August Karolus i de l'hongarès Dénes von Mihály, la qual cosa suscità l'interès de la Reichspost que llança les seves primeres emissions el mateix any alhora que la BBC es posa en marxa. L'any 1931 és el torn de l'Estat francès. Quatre anys més tard Géorges Mandel, nou ministre de les PTT, dona un impuls definitiu iniciant la primera emissió pública de televisió a França mercès a la instal·lació d'un emissió a la Torre Eiffel.
La British Broadcasting Corporation és en aquest sentit una empresa clau en el mercat televisiu. Fundada el 18 d'octubre del 1922 explota per primera vegada el senyal radiofònic amb finalitats comercials i ben aviat s'inicia també amb la televisió, transformant-se així en el primer grup de televisió que aposta per aquest aparell com a mitjà d'informació i d'entreteniment. Es tracta inicialment d'una empresa privada però que l'any 1927 mitjançant una carta reial esdevé una corporació pública del govern britànic de la mateixa manera que pràcticament totes les primeres empreses de l'època. En efecte, els primers anys de televisió a Europa són el resultat de la inversió dels Estats que veuen no només un negoci en la televisió, sinó també una manera de poder emetre i controlar la informació que circula. I és que la introducció de la ràdio, per exemple, suscità preocupació entre els governs de la post-primera guerra mundial perquè es presentava com un mitjà democratitzador, ja que no es necessitava poder llegir per rebre-la.
Això explica que els primers canals de televisió que es poden veure a Europa siguin emesos per empreses estatals. Els governs britànic, francès o alemanys buscaren a tot preu controlar les emissions de televisió i de ràdio. És en aquest context que neix una batalla entre petits estats com el Luxemburg, Mònec o Andorra i França o Alemanya. Des del Luxemburg s'instal·laren les primeres empreses privades que emetien en direcció al públic francès tot aprofitant que havia encara manca de regulació. L'RTL, Radio Monecarlo i Ràdio Andorra eren les anomenades "ràdios lliures" i ben aviat, l'RTL també serà sinònim de "televisió lliure" atès que decidí emetre passant per alt la censura francesa. Tot i això, la televisió era encara un aparell massa costós per al gran públic i eren poques les llars que hi tenien accés. Endemés, el desplegament dels dispositius per poder rebre-la eren massa costosos i això feia que molts països no la coneguessin malgrat que al Regne Unit la seva implantació fou un èxit. La BBC comptava ja l'any 1939 uns 20.000 aparells repartits pel territori i, de després de la guerra, obria el primer canal de televisió privat, l'ITV.
L'esclat de la Segona Guerra Mundial atura en sec les emissions de la BBC i les poques emissions de ràdios i televisió que s'emeten des dels països dits perifèrics, és a dir, des de les "ràdios" i "televisions" lliures. Les mateixes emissions que s'havien iniciat a la Unió Soviètica a la dècada dels 1930 es varen aturar expressament a causa de la guerra. Durant aquest temps hi haurà una apagada generalitzada sigui perquè el govern alemany envaeix territori aliè o perquè la resistència en saboteja intencionadament les emissions. El govern feixista alemany és qui assumeix d'ençà les emissions a través de Fernsehsender Paris, per exemple. Ràdio i televisió esdevenen un mitjà més de la propaganda, una via per animar la moral dels soldats que es troben als fronts de guerra, d'un camp com de l'altre. I és que caldria recordar que fou des de la BBC que Charles De Gaulle animà la resistència francesa contra el règim feixista alemany.
En blanc i negre miniatura|Telecomanda Zenith (model de 1965). Després de la Segona Guerra Mundial apareix un nou període definitiu de desenvolupament sense precedents de la televisió siga a nivell tècnic com a nivell d'accés. De mica en mica l'aparell conquereix les cases malgrat que al principi és un mitjà d'entreteniment massa costós que no totes les famílies poden oferir-se. Això va canviant i durant la dècada dels 1970 la televisió ja és pràcticament indispensable per a totes les llars.
De forma generalitzada els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial estan marcats per un tipus de televisió molt rudimentari, sense comandament a distància, amb poques hores de programació, en blanc i negre i amb emissions monopolitzades per l'Estat. En efecte, a la dècada dels 1950 pràcticament tots els Estats europeus obren les seves pròpies empreses públiques de ràdio i televisió amb els quals creen un únic canal de televisió generalista que es pot veure a tot el territori nacional. D'aquesta manera, segons el règim dels països, hi trobem televisions utilitzades per a fer propaganda al règim, la dictadura feixista en el cas de Portugal, Espanya o Grècia, o de la dictadura comunista, en el cas de la Unió Soviètica, Polònia o Romania.
Els països de règim de democràcia liberal tampoc escaven realment a aquesta norma malgrat que hi ha molta més llibertat i això es fa visible en els continguts. Cal recordar que durant el Maig del 1968 els treballadors de la televisió pública francesa varen fer vaga perquè el govern francès decidí no informar o no donar la importància necessària a les protestes que esclataren aquell any. El govern francès reaccionarà acomiadant personal, directius i contractant-ne de nous. De fet, el programa televisiu que marca l'època és el coronament el 2 de juny del 1953 de la reina Elisabeth II del Regne Unit.
L'esdeveniment fou retransmès en directe per cinc països europeus alhora. Tot una novetat que fou possible gràcies a la creació de la xarxa d'Eurovisió, avui coneguda com a Unió Europea de Ràdio i Televisió. Es tracta d'una associació de televisions estatals europees que posen en comú tots els seus mitjans tècnics, capitals i laborals per tal de retransmetre programes als països membre en directe. Aquesta fórmula és la que ha permès el desenvolupament de les retransmissions esportives que es poden veure hui en dia a totes les televisions del món. El projecte fou una iniciativa del Benelux i de França al qual s'hi afegí el Regne Unit.
A banda de la retransmissió del coronament de la reina, l'UER serà responsable d'haver creat el programa més prestigiós i durador de la història de la televisió: el Festival d'Eurovisió de la Cançó. Programa que esdevingué un repte i que permeté l'evolució notable del contingut televisiu sigui per les necessitats tècniques que requeria l'emissió com per les personals. El programa és en l'actualitat el més vist a Europa després de les retransmissions esportives.
La dècada dels 1960 està marcada per l'aparició d'un segon canal de televisió de forma generalitzada a tots els països europeus. Un cop més el segon canal és públic i la dècada no deixarà de ser un escenari de debat constant als països democràtics liberals sobre el govern d'aquests dos canals. De fet, és en aquesta època que comencen les regulacions legislatives que preparen l'enquadrament televisiu actual.
D'altra banda, els anys de la televisió en blanc i negre són també, els anys de la retransmissió de la missió espacial Apollo que aconseguí enviar el primer home a la lluna. Fou un èxit dels Estats Units que s'embarcaren des del final de la Segona Guerra Mundial en una nova guerra coneguda avui com a "freda" en contra del comunisme i d'allò que representava. La primera petjada d'un home a la Lluna es produí el 16 de juliol del 1969 i donà a la televisió un gran impuls perquè aconseguí enganxar tot el món davant les pantalles. I és que malgrat que la televisió és un èxit, segueix sent un aparell car i les famílies es limiten a tenir-ne només una a casa o, senzillament, desplaçar-se als bars per poder-hi veure els programes que s'emetien.
Les dècades del color i del pagament La introducció de la telecomanda no és una novetat de la dècada dels 1970 però és realment en aquest període que s'implanta amb força. La seva introducció segueix acompanyada de diverses novetats majors. En primer lloc s'emeten progressivament programes a color una mica per tot Europa fins que s'abandoni completament la televisió en blanc i negre. La compra massiva de televisors introdueix el concepte de mass media en el tarannà. La televisió passa a tenir un lloc central no només en l'entreteniment sinó també en la informació. La televisió acaba esdevenint progressivament amb una varietat cada vegada més elevada de programes i qualitat en contingut sinònim de "caixa tonta" o d'"escombreria".
I és que és en aquest període que s'introdueix la televisió de pagament a través del cable i que arriben els primers canals de televisió privats. Europa es troba aleshores en plena mutació. A la dècada dels 1970 cauen els últims bastions feixistes d'Europa i, malgrat que la cosa encara és força lluny, a la dècada dels 1980 la Unió Soviètica no gaudeix de l'esplendor del món capitalista, sent que els Estats Units han colonitzat pràcticament el món sencer. La televisió esdevé en aquest sentit un mitjà per a estendre el soft power al qual la Unió Soviètica i els seus satèl·lits no aconsegueixen combatre. Cal recordar en aquest sentit que és en aquest període que s'inauguren les primeres emissions del canal de televisió MTV. Aquest aconsegueix revolucionar la televisió i també el món de la música.