El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor. És una paraula provinent del grec πορνογραφια (pornografia), al seu torn formada per dues paraules gregues: πόρνος (pórnos) 'fornicadors', derivat de la paraula πόρνη (pórnē) 'puta', i γράφειν (gráphein) 'escriptura, registre o descripció'. En llengua grega, el terme pornografia connota la representació de l'activitat sexual. miniatura|Client i prostituta en una il·lustració grega miniatura|Rapporto sessuale di Julie e un atleta, disseny d'Agostino Carracci La pornografia es manifesta a través d'una multitud de plataformes, com animació, cinema, televisió, escultura, fotografia, còmic, videojoc, espectacles, literatura o pintura, i ha aconseguit un gran apogeu en mitjans, com les revistes pornogràfiques, l'àudio (sexe telefònic) i últimament internet (cibersexe). La pornografia amateur també ha arribat a ser molt popular i es distribueix gratuïtament a través d'internet. La funció social de la pornografia és doncs satisfer les necessitats del gaudiment sexual dels seus consumidors i genera un volum important d'un negoci creixent, especialment a Europa, Japó i els Estats Units d'Amèrica.
Un debat sempre d'actualitat és la separació o la frontera entre erotisme i pornografia. En aquest sentit, l'opinió general és que l'explicitat o no de la manifestació relativa al sexe distingeix un concepte de l'altre.«Erotica Is Not Pornography» . William J. Gehrke. The Tech
Hi ha un corrent de pensament que considera la pornografia com una nova forma d'art, que té per objecte mostrar la bellesa de la sexualitat humana. Els qui sostenen aquesta opinió assenyalen que moltes formes d'art al principi foren menyspreades, infravalorades o incompreses, com les obres d'art del Postimpresionisme del pintor neerlandès Vincent Van Gogh, a qui mai se li va reconèixer cap mèrit mentre va viure. Manifesten que el món canvia constantment i sempre ha canviat, que canvien els interessos o apareixen nous interessos, i canvia l'art i apareixen noves formes d'art.
En els últims anys, el qualificatiu pornogràfic s'ha aplicat en sentit ampli i amb caràcter pejoratiu o de mera desqualificació a un gran nombre de supòsits i situacions. D'aquesta forma es fa servir sovint per titllar qualsevol cosa de contrària a la moral o a l'ètica dominants. Sovint es relaciona amb la prostitució, ja que, en general, va associada a una activitat comercial.
Etimologia
El terme «pornografia» prové de les paraules gregues πόρνη (pórnē, prostituta), γράφειν (gráphein, gravar, escriure, il·lustrar) i el sufix -ία (-ía, estat de, propietat de, lloc de), tenint per tant el significat de «descripció o il·lustració de les prostitutes o de la prostitució».
No obstant això, cal dir que el terme és d'aparició recent, ja que en l'antiga Grècia mai es va usar la paraula pornografia. L'ús més antic constatat apareix en la primera dècada del 1800 en França per a referir-se específicament als estudis sobre la prostitució.
Actualment, el terme es confon per la seva percepció a través del prisma de les pel·lícules pornogràfiques, que són una representació d'actes sexuals que té com a objectiu excitar sexualment a l'espectador. L'actriu Tiffany Hopkins la defineix com «principalment un objecte d'entreteniment que té per finalitat la masturbació».Tiffany Hopkins: «J'arrête le X». Vincent Cocquebert. Technikart
Els límits de la definició: Pornografia i erotisme
André Breton va dir: «La pornografia és l'erotisme dels altres», simplement per a demostrar que el que per a un pot semblar una cosa pornogràfica, pot ser tolerada per un altre i la pot incloure de manera més elegant dins de l'erotisme (això s'aplica a individus, èpoques o civilitzacions). Aquest terme pot ser considerat com una cosa negativa en el límit tant moral com fluctuant de l'erotisme. Això demostra que la definició de la pornografia es basa principalment en la percepció dels individus, com va dir Marie-Anne Paveau, que qualifica la pornografia com un «cas de recepció, de com es veu o d'imaginació». Per tant, hi ha una «construcció, per paraules i / o imatges, més o menys sofisticades i, per tant, una activitat de representació de l'activitat sexual, representació directa i explícita». D'altra banda, la nuesa és un element essencial de la pornografia, però no és una garantia d'això; la pornografia requereix una recepció basada en l'excitació sexual.
Per la seva banda, Michela Marzano va dir que la diferència entre erotisme i la pornografia està en la narració: No només l'erotisme éstà més relacionat amb la narrativa, sinó que també està més relacionat amb l'art que la pornografia.
miniatura|Imatge d'una model eròtica posant de forma suggestiva. Aquests tipus de pornografia s'anomena «pornografia softcore» A partir de la dècada de 1970 i la seva assimilació en la producció de pel·lícules pornogràfiques, la pornografia es va realitzar per mitjà de la contracultura i descrita pels seus oponents com «la indústria del sexe més interessant per un interès mercantil de natura mafiosa»Documental «Inside Deep Throat» (legalment pròxima al proxenetisme) per qualsevol expressió de la revolució sexual. Davant d'una significativa asimetria home/dona (actor/espectador, relacions homosexuals…) s'estableix un apropament de la pornografia amb la prostitució, no tan sols en les formes de representacions femenines, sinó també com una manera d'explotació econòmica i física del cos femení. Això fa que sigui possible diferenciar més clarament les àrees de conducta sexual, de l'erotisme i de la pornografia.
De la mateixa manera, certes persones accepten fora d'una lògica sexual la representació de les parts íntimes de l'ésser humà, com els naturistes, però no poden acceptar la representació realista de l'acte sexual per raons molt diferents, que van des del pudor fins a l'associació de l'acte sexual com una cosa vergonyosa o bestial que tendeix a disminuir la dignitat de l'home (argument que pot ser contrarestat amb el fet l'acte de menjar també el compartim amb els animals i que és elevat a la categoria d'art (la gastronomia), contraargument del que un pot oposar-se a la defecació que compartim amb els animals i que no posem en pràctica en públic). Per altres, no és l'acte que és una vergonya, sinó que ho és el fet de mostrar-se i lliurar-se al desig d'altres, negant així la seva pròpia dignitat humana (es redueix a un mitjà de satisfacció). En aquests casos, la pornografia és sinònim tant de vulgaritat com d'obscenitat.
Tipus de pornografia miniatura|Nu artístic en un estudi (pornografia softcore) miniatura|Cunnilingus lèsbic en un espectacle pornografic (pornografia hardcore) Encara que poden realitzar-se diverses classificacions segons els participants, la temàtica o les postures, una forma molt estesa d'agrupar els gèneres pornogràfics és de menys a més explicitat (ja siguin les postures de la posa o les accions representades). D'aquesta manera estarien:
Softcore o porno tou
És el gènere pornogràfic en el qual les escenes de sexe no es mostren de manera explícita. En el cinema i la televisió, en particular, no inclou primers plans de genitals (ni masculins ni femenins) ni tampoc mostra en detall penetracions ni fel·lacions. Els actors o models solen tapar una part dels seus cossos.
Aquest gènere l'han practicat i practiquen moltes dones i homes més o menys famosos, com Demi Moore en la pel·lícula Striptease. També s'empra en la publicitat, encara que aquest ús ha estat criticat per organitzacions feministes.
Mediumcore o porno convencional És aquella on els models ensenyen la totalitat del cos en postures més o menys provocatives.nLes famoses revistes Playboy o Penthouse són potser els exemples més coneguts d'aquest tipus de pornografia.
Hardcore o porno dur
És el gènere pornogràfic més extrem, perquè mostra explícitament l'acte sexual, ja sigui vaginal, anal o oral, o amb aparells o qualsevol altre tipus d'utensilis.
Aquest tipus de pornografia se subdivideix segons l'orientació sexual: heterosexual, homosexual (masculí o femení) i bisexual. Les primeres pel·lícules pornogràfiques i la gran majoria de les pel·lícules actuals són heterosexuals; les pel·lícules homosexuals són les segones més venudes i produïdes. Existeix també la variant del gènere transsexual i la zoofilia (actes sexuals amb animals).
Postporno El postporno o posporno busca deliberadament subvertir les regles del porno tradicional (i, amb això, dels models de sexualitat que el sustenten), servint de medi per a l'articulació d'altres sexualitats possibles, alienes als cànons hegemònics.Postporno: un altre porno (activista i feminista) és possible , de Directa.cat
El concepte «postporno» va ser introduït pel fotògraf eròtic Wink van Kempen i popularitzat per l'activista, treballadora sexual i artista Annie Sprinkle. Es va desenvolupar en la dècada dels 90 als Estats Units d'Amèrica i el Canadà, connectat amb l'activisme queer i el postfeminisme.SociologiaGeneroURJC Postporno, una nueva forma de hacer política Va sorgir com un nou estatut de la representació sexual: a través d'una desconstrucció de la heteronormativitat i naturalització, Sprinkle ens va fer pensar en el sexe com una categoria oberta per a l'ús i apropiació del plaer més enllà del marc de victimització de la censura i el tabú. El moviment es troba actualment actiu i resulta correspondre amb un ambient creatiu i revolucionari que ens crida a reflexionar sobre el que és una imatge pornogràfica, el que és el gènere, i tot el que, en definitiva, es planteja l'anomenat transfeminisme.Salanova, Marisol Género indescifrable:videoarte, Machinima y postporno (pàg. 6) Salanova, Marisol Orígenes de la iconografía BDSM en la estética postporno València, juny de 2011, (pàg 50)
És tasca de la postpornografía fer que altres sexualitats i altres pràctiques sexuals saltin al panorama públic; el seu discurs crític revisa la història del porno des del postfeminisme i les lluites homosexuals per a guanyar un espai de representació i consum de la sexualitat i permetre la visibilització d'allò altre, abans absent en la pornografia. El postporno, comprès com a representació pròpia del moviment queer, alberga en el seu centre dinàmiques de concedir concedir poder a un col·lectiu desfavorit, en estreta relació amb estratègies d'apropiació; és presa de poder en si mateix, però també representació de apropiacions possibles i creador per tant de realitats dissidents del discurs normatiu.García del Castillo, Alberto. Asalto al poder en el porno. Apropiación y empoderamiento en las narraciones postpornográficas En Revista Ícono 14, 2011, Año 9 Esp., p. 361-377. ISSN 1697-8293. Madrid (Espanya)
Camps de representació i canals de difusió miniatura|esquerra|Un maithuna d'un dels temples de Khajuraho Trobem representacions d'actes sexuals en la majoria de les societats humanes des de temps prehistòrics. Les funcions d'aquestes representacions són encara poc conegudes i sovint s'associen aquestes escenes amb els ritus de fertilitat des de l'antiguitat fins a l'edat mitjana (no obstant això segueix sent una hipòtesi).
Segons les societats, la representació de la sexualitat està subjecta a normes diferents que sovint estan vinculades a les definicions que es donen a la sexualitat; les famoses escultures eròtiques dels temples de Khajuraho a l'Índia, que s'integren en una arquitectura religiosa, no tenen el mateix rang que les fotografies pornogràfiques venudes «sota el taulell» en les ciutats occidentals de . La mateixa definició de pornografia canvia d'acord amb les societats. Per exemple, les escultures medievals (incloent les de les catedrals) representen escenes que actualment poden semblar obscenes, sens dubte tenien altres significats en aquella època.