miniatura|Obara amb vedella i bolets. La gastronomia d'Eslovènia és una col·lecció de costums culinaris autòctons, encara que es poden trobar referències de la cuina de l'Imperi austrohongarès. Els plats tradicionals solen portar com a ingredients patates, col, formatge (generalment d'ovella), porc, xai i aus. Solen ser molt populars les sopes. El juliol de 2018 vint-i-quatre plats eslovens eren protegits a nivell europeu.
Especialitats regionals miniatura|Salsitxa kranjska klobasa. miniatura|133x133px|Pernil del Carso. miniatura|La pasta štruklji.
Nord La salsitxa kranjska klobasa és un plat habitual de la zona, un producte amb Denominació d'Origen Protegida elaborat amb la recepta de 1896 que es consumeix bullida i se serveix amb mostassa i rave picant, xucrut o naps. També és coneguda la mel produïda per l'abella carniolana, una espècie nadiua que permet la producció de diversos pans de mel.
A la zona alpina el formatge és l'estel, amb el trniči en el llogaret de pastors de Velika Planina i el mohant en Bohinj. Prop d'allà, el poble de Bled es va fer famós amb dues postres (blejska kremšnita i potica, que es consumeixen a tota Eslovènia però originaris de Bled), mentre que l'especialitat de Radovljica és la xocolata, on té el seu propi festival anual a l'abril.
Oest Entorn del riu Isonzo (Sotača), el bestiar i el peix són una part essencial de la gastronomia regional. La truita del Sotača (sotašca postrv) és l'ingredient principal de tota una varietat de plats de la zona.
Sud-oest A la zona de Carso, la xarcuteria segueix la tradició d'assecat influïda pel vent bora. Són molt canviats el nom la cansalada, el pernil del Carso (kraški pršut) i una carn seca anomenada zašinek. També hi ha una àmplia varietat de vins, així com llegums i hortalisses que formen part de receptes regionals de guisats i sopes.
Sobre el mar Adriàtic, entre Itàlia i Croàcia, creix una diversitat d'herbes silvestres utilitzades per assaonar peixos, calamars i musclos de la zona. Hi ha també oliveres a Ístria i figues a la regió del golf de Trieste, encara que el producte més canviat el nom és la sal de Piran, lleugera i rica en minerals marins.
Centre A la capital, Ljubljana, la gran quantitat de granotes influeix en la gastronomia. L'especialitat és la pasta farcida štruklji, els pans dolços pogači i diferents tipus de kruh (pa). A Idrija es pot degustar el žlikrofi, una pasta amb farciment de patates a l'estil dels ravioli italians.
Est Els camps de cereals i la cria de bestiar porten a una gastronomia molt variada, amb plats amb base de llegums i carn de matança (koline), el guisat enolončnice i les postres gibanice, típic de la regió.
Precisament, a la zona del riu Mura (regió de Transmurània), l'especialitat és el prekmurska gibanica, que té dos tipus de massa, quatre farciments i dues salses.
Plats principals miniatura|Potica. miniatura|Kremšnita de Bled. Alguns exemples de la gastronomia d'Eslovènia són: Ajdovi zganci (llardons, pa de sègol i llet) Belokranjska povitica (massa farcida de mató, ous i crema) Bograč (estofat de carn) Bujta repa (guisat amb porc, naps i vinagre) Funšterc (coca d'ou i farina) Golaž (carn estofada) Idrijski žlikrofi (pasta farcida) Jota (sopa amb col, patates, cansalada i costelles) Kmečka pojedina (salsitxa, xucrut i fesols) Kranjska klobasa (salsitxa amb denominació d'origen) Mavželj (plat amb carn de porc) Mežerli (vísceres amb pa i espècies) Mineštra (sopa de verdures) Obara (sopa amb carn) Palačinke (crep dolça) Prezganka (naps en vinagre) Ričet (sopa de mongetes) Štajerska kisla juha (sopa de porc amb patates, ceba i nata) Žlikrofi (nyoquis de patata)
Acompanyaments Kislo zelje (col macerada) Matevž (fesols i patates) Mlinci (pa bullit en forma de pasta) Žganci (a base de farina o blat)
Postres Kremšnita (pastís de pasta de full i crema batuda) Potica (postres de massa i nous) Prekmurska gibanica (pastís de nous, poma i formatge cottage) Špehovka (massa de farina, llet, mantega, ous i crema) Štruklji (pastís dolç o salat farcit)
Begudes miniatura|Sljivovica anyenc. Una de les begudes nacionals és el sljivovica, una espècie d'aiguardent. Els vins més populars són els que procedeixen dels raïms riesling i cabernet sauvignon.
Vegeu també Gastronomia dels Balcans
Referències