Les inundacions del sud-est europeu de 2014 es van produir entre el 13 i el 18 de maig a causa d'un cicló de baixa pressió batejat Tamara i Yvette. Els països que van patir més danys van ser Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina, amb les precipitacions més elevades dels últims 120 anys. Com a mínim 86 persones van morir en les inundacions, i centenars de milers més van haver d'abandonar llur casa. Les ciutats amb més víctimes van ser Obrenovac (Sèrbia) i Doboj (Bòsnia i Hercegovina), amb inundacions d'uns quants metres d'alçada.
Més de dos mil esllavissades a la regió dels Balcans, van causar danys arreu a ciutats i poblats. Les pluges van activar torrents i despreniments, els rius de les conques del Sava i del Morava van créixer i inundar les valls properes. Segons recomptes oficials, hi havia 1,6 milions de persones afectades a Sèrbia i Bòsnia després d'una setmana.
Les avaluacions dels danys van estimar el cost en 3.500 milions d'euros per Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina.Lisa Stadtherr et al.: Record Balkan floods of 2014 linked to planetary wave resonance. Science Advances 2, No. 2, 2016, Segons la Unió Europea, el Banc Mundial i autoritats de les Nacions Unides, els danys a Sèrbia van ser d'1.550 milions d'euros. Segons les autoritats bosnianes els danys podrien ser superiors als de la Guerra de Bòsnia. Els esdeveniments van desencadenar una gran campanya d'ajuda internacional per les zones afectades, amb donacions de diversos països i organitzacions, tant de suport monetari i material com humanitari.
Meteorologia miniatura|esquerra|Precipitacions totals entre l'11 i el 17 de maig
El 30 de maig es va formar una depressió atmosfèrica sobre el mar Adriàtic, amb aire polar de l'Europa central penetrant a la conca mediterrània. La massa d'aire polar fred va topar amb aire subtropical humit, causant pressions molt baixes. El 14 de maig, la depressió es va moure sobre els Balcans i esdevingué estacionària. A conseqüència, a la regió hi van caure pluges fortes; Sèrbia (a la zona al voltant de Belgrad) i Bòsnia van ser les zones més afectades. Els meteoròlegs serbis i bosnians van anomenar el cicló «Tamara». El 15 de maig, les quantitats diàries de precipitacions van atènyer màxims històrics a Belgrad (107,9 mm), Valjevo (108,2 mm) i Loznica (110 mm). La precipitació mensual també va ser històrica a Belgrad, superant el rècord de 1897 de 175 l a 205 l. El dissabte 17 de maig la pluja havia parat, i el temps va esdevenir gradualment més càlid, el que va facilitar els esforços d'ajuda i rescat. El 18 de maig, el cicló es va moure cap al nord-oest.
miniatura|Inundacions severes als Balcans el 19 de maig de 2014 vistes pel MODIS, al satèl·lit Aqua de la NASA. La regió del riu Sava, ava ser la més afectada. Aquest riu forma una frontera entra Bòsnia i Croàcia, va cap a Sèrbia i conflueix amb el Danubi a Belgrad. El dimecres 14 de maig les fortes pluges van causar inundacions torrencials en regions muntanyoses, que van destruir ponts i infraestructures, i van causar esllavissades. L'impacte més mortífer va ser el dijous 15 de maig, quan els nivells d'aigua en uns afluents de la riba dreta del Sava van créixer sobtadament i descontrolada a un ritme sense precedents, i van inundar la ciutats a les valls. El riu Bosna, a la Bòsnia central, va inundar completament les ciutats de Doboj, Maglaj, Zavidovići i Šamac, mentre que el Kolubara, prop de Belgrad, va fer el mateix a Obrenovac. En aquestes ciutats hi va haver-hi més víctimes. Després, el Sava va créixer a nivells rècord, amenaçant les ciutats de Slavonski Brod, Šabac i Sremska Mitrovica, a més de nombrosos pobles, però els danys es van contenir relativament puix que la població, amb la col·laboració de l'exèrcit i de voluntaris, van reforçar les defenses contra inundacions. Tanmateix, alguns dics van cedir.
També hi va haver pluges fortes a la regió els dies 3 i 4 de maig, que van afectar Romania, Itàlia i Bòsnia. L'esdeveniment va produir relativament pocs danys però va deixar diversos episodis d'inundacions i de rius alts. El govern local va declarar l'estat d'emergència en parts de Bòsnia.
Hidrologia Malgrat que les zones més afectades eren a les valls dels rius Sava i Kolubara, el centre de les inundacions va ser la conca de drenatge del riu Bosna i la seva boca al Sava. L'aigua al Sava va aconseguir passar el dic recent a la riba esquerra del riu i va inundar la regió de la Baixa Sirmia. A continuació, l'aigua va fluir descontroladament al riu Bosut, que desemboca al Sava a Sèrbia. A Sèrbia, les inundacions més fortes es van produir a la conca del riu Kolubara, amb torrents extrems a les muntanyes, causant la coincidència hidrològica, el fet que altes ones de marees van aparèixer simultàniament als tributaris de l'esquerra i de la dreta del Kolubara. Els rius Peštan i Vraničina també van vessar i inundar la mina de cel obert de Tamnava-Zapadna Polje, part de les mines de Kolubara. Les mines inundades van capturar 200 milions de m³ d'aigua.
L'Institut Jaroslav Černi de Belgrad, finançat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), va compilar l'estudi Millora de la protecció de l'aigua a la conca de drenatge del Kolubara. La secció hidrològica de l'informe conclou que el cicló va causar "pluja contínua d'intensitat temperada", que tanmateix va durar massa temps (més de tres dies). El maig, la pluviometria de 48 hores mesurada era més alta que les pluges mil·lenàries de Loznica, mentre que el període de retorn a Belgrad i Valjevo era de 400 anys. Els períodes de retorn del cabal al Kolubara era de 120-520 i a la confluència amb el Sava, on el Kolubara va inundar Obrenovac i les mines, la descàrrega era de 1,456 m³/s. Si el sistema contra les inundacions hagués estat acabat i funcionant correctament, i les mines d'Obrenovac no fossin inundades, la descàrrega hauria estat de 2.460 m³/s.
A la conca de drenatge del riu Bosna, a Bòsnia i Hercegovina, en alguns llocs les pluges excedien el període de retorn de cinc mil anys. Alhora, durant el desbordament massiu a la conca, el període de retorn de la descàrrega màxima (4,121 m³/s, 15 de maig de 2014) era de només 152 anys i el del volum d'ones (1.463.000.000 m³) era de 189 anys. Després de la reconstrucció de la inundació en un ambient controlat, es va concloure que la descàrrega del Bosna a Doboj seria de 5,000 m³/s el 16 de maig de 2014. Una descàrrega del Sava, després de la boca del Bosna al pont de Šamac, era de 6,000 m³/s el 17 de maig. Riu avall, a Sremska Mitrovica a Sèrbia, la descàrrega del Sva era de m³/s.Hidrološki godišnjak RHMZ Srbije za 2014
Si el sistema de control d'inundacions sencer de tots tres països hagués funcionat, sense desbordaments ni inundacions, s'hagués produït una coincidència hidrològica en unir els nivells d'aigua més alts del Sava i del Kolubara. Això comporta que a Belgrad, riu avall de la boca del Kolubara al Sava, el Sava portaria gairebé 9.000 m³/s. La zona riberenca al llarg del Sava a Belgrad, anomenada Savski Nasip i reforçada amb dics, està dissenyada per rebre 6.500m³/s, així que és probable que la ciutat hagués sofert danys considerables. Addicionalment, a causa de la construcció il·legal d'habitatges a la zona de Savski Nasip, la zona riberenca des de 2017 va ser destruïda.
Regions afectades miniatura|Zones afectades de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Croàcia: Sèrbia va ser el país més afectat, amb diverses ciutats grans de la seva regió central completament inundades, i esllavissades en regions muntanyoses. Bòsnia, especialment la República Srpska, també va quedar inundada en gran manera. L'est de Croàcia i el sud de Romania també van patir inundacions i víctimes humanes, mentre que Àustria, Bulgària, Hongria, Itàlia, Polònia i Eslovàquia van quedar afectades per la tempesta.
Sèrbia miniatura|Obrenovac va patir el nombre més gran de morts i destrucció durant les inundacions La ciutat d'Obrenovac va ser la més afectada per les inundacions, amb un 90% estimat de la ciutat inundat. Durant la nit entre el 15 i el 16 de maig, prop del riu Kolubara, recollint aigua de les muntanyes del sud, va créixer diversos metres i va inundar la seva ciutat, agafant per sorpresa els residents. Es va evacuar tota la ciutat. Durant el 18 de maig, el nivell d'aigua va caure, que va permetre que l'evacuació dels ciutadans d'Obrenovac es pogués fer amb camions i no amb vaixells. El 20 de maig el nombre total de persones evacuades sobrepassava els 30.000.
miniatura|esquerra|Destrucció de Krupanj a causa d'una inundació
A Krupanj a l'oest de Sèrbia (en una vall de diversos rius petits), torrents i esllavissades van devastar les infraestructures i van destruir dotzenes de cases. A causa dels danys a les carreteres, la ciutat era completament inaccessible durant tres dies, i la carretera a Loznica va quedar blocada fins al 18 de maig. Electric power was cut for almost the whole municipality. Unes 500 cases van quedar seriosament danyades, i almenys 20 van quedar completament inhabitables. Part del poble de Rebelj al municipi de Valjevo va quedar arrasada a causa d'esllavissades. A la vall del riu Drina, a la frontera amb Bòsnia, les fortes pluges van activar les esllavissades, incomunicant diversos poblats i tancant carreteres. A Mali Zvornik hi havia l'amenaça d'un turó gegant que podia tallar el riu i el seu cabal, i arrasar aquella ciutat i Zvornik.
El riu Sava desbordat va arribar a Šabac el 18 de maig, però els dics van sobreviure, reforçats per l'exèrcit i milers de voluntaris. L'aigua del riu va arribar a 6,3 m, establint un nou rècord i amenaçant Šabac i Sremska Mitrovica a la riba esquerra. En anticipació de les inundacions, es va construir un dic temporal de 7,3 metres d'alt.
Més a l'est, a les valls dels rius Morava i Mlava, els centres de les ciutats de Paraćin, Petrovac na Mlavi, Svilajnac i Smederevska Palanka van quedar inundats.
Durant el període d'inundacions, unes 300.000 famílies es van quedar sense subministrament elèctric. El ministre d'energia de Sèrbia, Aleksandar Antić, va demanar als ciutadans que estalviessin energia en la mesura del possible. La planta termoelèctrica més gran de Sèrbia, TPP Nikola Tesla, que subministra gairebé el 50% de l'electricitat de Sèrbia, es troba prop d'Obrenovac, però no va resultar afectada. Tanmateix, les inundacions sí que van omplir el camp de carbó més gran de RB Kolubara, amb 210 milions de metres cúbics d'aigua, més que el volum del llac Vlasina, i el seu drenatge va ocupar mesos. Més a l'est, la planta termoelèctrica TPP Kostolac, que subministra l'11% de l'electricitat de Sèrbia, quedà amenaçada per les inundacions del riu Mlava, però l'aigua no va arribar a l'anell de defensa més interior. Durant les inundacions, les plantes hidroelèctriques a les Portes de Ferro van reduir la seva producció i van obrir les comportes per tal de rebaixar el nivell del Danubi.
Durant les inundacions, el transport del país, especialment a les zones centrals i occidentals, va quedar interromput o trencat. 2.260 instal·lacions públiques, industrials i d'infraestructures van quedar inundades, i 3.500 carreteres, destruïdes. La línia de ferrocarril Belgrad-Bar va quedar tallada en diversos punts a l'oest de Sèrbia; les reparacions bàsiques van tardar un mes en completar-se, i després els trens van haver de fer desviaments de diverses hores. La reconstrucció de la secció al canyó del riu Gradac va acabar el març de 2015, permetent que els trens tornessin a la seva ruta original.
Els camps agrícoles també van quedar molt afectats; milers de vaques, ovelles, gallines i altres animals domèstics van morir durant les inundacions, i els seus cadàvers eren un risc seriós per a la salut de les persones que tornaven a les seves cases i les reparaven.
El 20 de maig, el govern de Sèrbia va proclamar tres dies de dol. El primer ministre serbi Aleksandar Vučić va descriure les inundacions com "la pitjor catàstrofe natural que mai ha ocorregut a Sèrbia."