miniatura|Monument a Beethoven, Mozart i Haydn a Berlín Ludwig van Beethoven (1770-1827) tingué relacions diverses amb molts músics i artistes contemporanis. Beethoven era famós pel seu caràcter i la història de les seves relacions amb els seus contemporanis està plena de disputes, de malentesos i de reconciliacions. Per exemple, Beethoven va tenir diferències amb un dels seus mestres, Joseph Haydn, amb el virtuós pianista i compositor Johann Nepomuk Hummel, i amb el compositor alemany Carl Maria von Weber.
Luigi Cherubini miniatura|Luigi Cherubini, 1850 Beethoven va conèixer al compositor Luigi Cherubini en el seu viatge a Viena el 1805. Cherubini, que havia viscut a París, va ser convidat per muntar una producció de la seva òpera Die Tage der Gefahr (o Der Wasserträger) després de l'èxit de la seva òpera Lodoïska de 1791, que va ser presentada per Emanuel Schikaneder el 23 de març de 1803 en el Theater an der Wien. L'estada de Cherubini a Viena va ser, en general, desafortunada; però va tenir l'oportunitat de conèixer a Beethoven. Cherubini va estar present en les primeres representacions de l'òpera Fidelio de Beethoven, a la qual va reaccionar amb desdeny. També va descriure l'estil de piano de Beethoven com a "aspre", i a ell com a "un cadell d'os sense identificar". És notable, per tant, que Beethoven, que s'ofenia fàcilment, destaqués a Cherubini com el millor compositor contemporani, a part d'ell mateix.
Johann Wolfgang von Goethe miniatura|Johann Wolfgang von Goethe, 1775 Beethoven ja havia llegit i estudiat intensament les obres de Johann Wolfgang von Goethe durant la seva joventut a Bonn, molt abans de la seva primera trobada personal. Els seus primers llibrets a partir de l'obra de Goethe són de l'any 1790, aproximadament. Beethoven va informar de la composició sobre l'obra Egmont en una primera carta al poeta en la primavera de 1811 amb les següents paraules: "Només puc acostar-me a tu amb la major veneració, amb un aire inexpressable i un profund sentiment per les teves glorioses creacions". Ja havia escrit lieder sobre 18 textos de Goethe, i encara en vindrien dos més. Per tant, Goethe ocupa una posició privilegiada en les obres vocals de Beethoven. Malgrat la seva admiració per l'escriptor, Beethoven no comprenia les estretes relacions de Goethe amb els seus mecenes aristocràtics i la seva falta d'independència respecte a ells, fet que va poder constatar en les seves trobades. Per la seva banda és ben coneguda la preferència de Goethe per la música de Mozart.
Joseph Haydn miniatura|Joseph Haydn, 1791 Potser la relació més important en la joventut de Beethoven, i sens dubte la més famosa, va ser la tutela del jove pianista per part del compositor austríac Joseph Haydn. Beethoven va estudiar amb diversos compositors i mestres en el període 1792-1795 com, per exemple, amb Antonio Salieri, amb qui es va entendre molt bé, i amb Johann Georg Albrechtsberger. No obstant això, de tots els mestres de Beethoven, Haydn gaudia de la major reputació, ja que acabava de tornar del seu primer viatge reeixit a Londres. Possiblement ja en el seu primer viatge a Londres en 1790, Haydn va acordar acceptar a Beethoven com a alumne.
Hi ha evidència que Haydn va assignar els seus exercicis de composició als seus estudiants basats en el text de Fux, Gradus ad Parnassum. Durant el transcurs de l'any, no obstant això, la relació entre els dos es va deteriorar. Segons els relats contemporanis, el problema va sorgir amb la publicació de les primeres composicions de Beethoven, els portentosos Trios per a piano, Op. 1. Desitjós d'ajudar el jove compositor, Haydn va suggerir que Beethoven inclogués la frase "alumne de Haydn" sota el seu nom per aprofitar la considerable fama de Haydn. En general, hi ha moltes proves que mostren la bona voluntat de Haydn cap a Beethoven, inclòs l'interès de portar al seu alumne en el seu segon viatge a Londres, i les missives personals que Haydn va enviar al primer mecenes de Beethoven, Maximilià Francesc d'Àustria, Elector de Colònia.
Beethoven, no obstant això, mostrà rebuig cap a Haydn en diversos moments de la seva vida. Davant el suggeriment que inclogués la frase "alumne de Haydn", Beethoven es va enfadar. Segons l'informe deixat per Ferdinand Ries, "Beethoven no estava disposat a fer-ho, perquè, com va dir, encara que havia rebut algunes instruccions de Haydn, mai havia après res d'ell". Els mals sentiments produïts pels Trios Op. 1, es van combinar amb la seva primera actuació. Sembla que Haydn, present en l'audició, va recomanar la no publicació del Trio en Do menor (Op. 1, No. 3) ja que preveia que la música no tindria una bona rebuda per part del públic. Beethoven considerava el Trio en do menor com el millor dels trios i va interpretar el consell de Haydn com una mostra de la seva enveja.
Malgrat això, Beethoven i Haydn van romandre relativament com a bons amics fins a la mort de Haydn el 1809. Beethoven va assistir al concert en honor del 76è aniversari de Haydn, i es diu que "es va agenollar davant Haydn i va besar ferventment les mans i el front del seu vell mestre". La gran reputació de Haydn a Viena no permetia que Beethoven es mostrés molt crític amb Haydn. A més, Haydn també admirava les composicions de Beethoven, un fet que generalment ajudava a guanyar-se l'amistat de Beethoven. En la seva famosa biografia de Beethoven, Maynard Solomon assenyala que en els seus últims anys, "Beethoven es referia infaliblement al seu antic mestre en termes de reverència, considerant-ho com un igual a Mozart i Bach".
Johann Nepomuk Hummel miniatura|Johann Nepomuk Hummel Johann Nepomuk Hummel, nascut el 1778, era una figura destacada del món musical de Viena. Nen prodigi i ex alumne de Mozart, Hummel va ser reconegut pel seu increïble virtuosisme en el teclat i la seva destresa llegendària en la improvisació. Al costat de Beethoven, va ser considerat com el millor intèrpret del seu temps. Durant molts anys, Hummel va gaudir d'una gran amistat amb Beethoven.
Diversos incidents, no obstant això, van deteriorar la seva relació. En un incident famós, Beethoven va ser convidat pel Príncep Nikolaus II Esterhazy a escriure una missa per a la seva esposa; era l'any 1807. Beethoven va estar d'acord i va produir la Missa en do, que es va representar en la finca del príncep en Eisenstadt. Hummel era en aquest moment el Kapellmeister del príncep, ja que havia estat nomenat successor de Haydn en la cort dels Esterhazy. L'actuació no va anar bé, i es diu que al final el príncep va fer un comentari crític a Beethoven. Segons Schindler, Hummel va riure amb les paraules del príncep, ofenent els sempre sensibles sentiments de Beethoven. Beethoven va deixar ràpidament Eisenstadt i va portar la rancúnia durant anys. No obstant això, aquest incident probablement no va provocar cap gran desavinença entre els dos músics.
Una font més probable de discòrdia entre ells era artística. Hummel era ben conegut pels seus arranjaments de teclat de les obres de Beethoven, especialment les seves simfonies. A Beethoven no li agradava l'estil d'interpretació i composició de Hummel i, segons Ignaz Moscheles, s'oposava als arranjaments de Hummel. En algun moment cap a finals de la dècada de 1810, va sorgir un gran desacord, la causa exacta del qual es desconeix; però, ben bé, podria haver-se ser una conseqüència dels arranjaments de Hummel de la música de Beethoven.
Hummel va passar la major part de la dècada de 1820 en la cort de Weimar, on era amic de Johann Wolfgang von Goethe, i no va tornar a veure a Beethoven fins a una notable reconciliació entre els dos homes en el llit de mort de Beethoven. Hummel, en assabentar-se de la greu malaltia de Beethoven, va viatjar des de Weimar a Viena per visitar al seu antic amic. D'acord amb el relat que va deixar el llavors estudiant de Hummel, Ferdinand Hiller, qui va acompanyar el seu mestre, Hummel va poder haver estat motivat per una mica més que un sentiment d'amistat. Hummel va sol·licitar la signatura de Beethoven en una petició que estava portant al Bundestag per protegir les seves composicions (i les d'altres) de la còpia il·legal. En total, Hummel va visitar a Beethoven tres vegades mentre estava en el seu llit de mort, sent l'última el 23 de març de 1827, només tres dies abans de la seva mort, i va estar present en el seu funeral.
Franz Liszt miniatura|Franz Liszt El 13 d'abril de 1823, el pianista hongarès de dotze anys Franz Liszt (1811-1886) es va presentar a Viena. Es va dir que Beethoven, de 53 anys, li va fer un petó, l'anomenat Weihekuss, o "petó de consagració", per la seva meravellosa interpretació. És poc probable que això sigui cert, ja que Beethoven estava profundament sord en aquell moment. En les memòries de la pianista Ilka Horovitz-Barnay s'informa sobre un relat més raonable del petó de Beethoven:
Aquesta història és una mica més convincent, encara que Beethoven el 1822 estava molt sord. No obstant, és possible especular que Beethoven va sentir les vibracions del piano amb les seves mans, així com observar les digitacions de Liszt. A més, en el moment en què se suposa que va succeir aquest fet, Beethoven no residia en el Schwarzspanierhaus. Però quan Liszt va explicar aquesta història estava en els seus darrers anys, i la seva memòria pot haver estat una mica ennuvolada, si la història en si mateixa no té una part de fabulació.
Wolfgang Amadeus Mozart miniatura|Wolfgang Amadeus Mozart, 1780-81 Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) ja era un consumat i reconegut compositor a Viena quan Beethoven, amb 16 anys, va visitar per primera vegada la ciutat el 1787. Els dos es deurien conèixer durant l'estada de sis mesos de Beethoven, encara que no hi ha documents que indiquin cap trobada. Segons un relat de l'escriptor Otto Jahn, Beethoven va visitar Mozart i va tocar per a ell. Probablement, Beethoven també podria haver rebut classes de Mozart. Però Maynard Solomon, que ha escrit biografies investigant sobre Mozart i Beethoven, no esmenta la història de Jahn. En lloc d'això, ofereix una possibilitat més controvertida: que Mozart podria haver fet una prova a Beethoven i, a continuació, el va rebutjar com a alumne:
Solomon passa a enumerar altres assumptes que ocupaven tot el temps de Mozart: la defunció imminent del seu pare, una visita a Praga, l'inici dels treballs sobre el Don Giovanni i la composició de "una gran quantitat d'obres". A més, en aquell moment, Mozart ja tenia un alumne de nou anys que vivia a casa seva: Johann Nepomuk Hummel.
Malgrat la incertesa sobre aquesta possible trobada, Beethoven era coneixedor de l'obra de Mozart i estava molt influenciat per ell. Per exemple, el tercer moviment de la Simfonia múm. 5 de Beethoven té un tema d'obertura molt similar al de la Simfonia núm. 40 de Mozart. Beethoven va escriure cadències (WoO 58) per al primer i el tercer moviment del Concert per a piano en re menor de Mozart. D'altra banda, encara que resulta evident la influència de Mozart en les primeres composicions de Beethoven, especialment en les seves primeres sonates per a piano i el segon concert del mateix instrument, de seguida s'aprecia la decisió d'innovar de Beethoven per construir les bases d'un estil musical nou, i apartant-se de la influència dels mecenes, que ell percep com a nefasta per a la seva independència creativa.
Gioachino Rossini miniatura|Gioachino Rossini