miniatura|upright=1.3|La basiíica de Sant Julià a Brioude.
El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont. Al 2013 tenia 181.700 batejats sobre una població de 231.877 habitants. Actualment està regida pel bisbe Luc Crépy, C.I.M.
Territori La diòcesi comprèn el departament francès de l'Alt Loira, a la regió de l'Alvèrnia.
La seu episcopal és la ciutat de Lo Puèi de Velai, on es troba la catedral de Notre-Dame du Puy. A Brioude es troba la basílica de sant Julià.
El territori s'estén sobre 5.001 km², i està dividit en 284 parròquies.
Història La diòcesi de Vellavi, un poble antic de la Gàl·lia Celta, ha estat testificada des del . Tradicionalment es creu que la primera seu de la diòcesi va ser la ciutat de Ruessium, avui Sant Paulian, i més tard sant Evodi (en francès Vosy) la traslladà a Anicium, avui Le Puy-en-Velay. Fundador de la comunitat cristiana seria sant Jordi, que seria seguit de Macari, Sant Marcel·lí, Hum Sant Eusebi i Sant Paulí. Les excavacions arqueològiques i estudis posteriors realitzats en el han minat la figura tradicional: en 1957 l'arqueòleg Gounot va escriure que «l'arqueologia avui en dia no pot informar de qualsevol petjada certa de l'existència d'aquests personatges (sant Jordi i els seus successors) ni tan sols d'una primera civilització cristiana o merovingia a Saint-Paulien».Text citat per Cubizolles, op. cit., p. 16. Segons Cubizolles, Anicium va ser la primera i única seu episcopal de Vellavi i sant Evodi va ser el seu primer bisbe.op. cit., p. 15-17. Duchesne invece è ancora legato al dato tradizionale, che considera Ruessium prima sede episcopale, in epoca imprecisata trasferita ad Anicium; cfr. op. cit., p. 55-56.
La civitas Vallevorum, documentada per la Notitia Galliarum del ,Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora , I, p. 558. depenia administrativament de Bourges, la capital de la província romana d'Aquitània prima; en conseqüència, la diòcesi pertanyia des del principi a la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Bourges.
Una església catedral es va construir a finals del , mentre que un segle més tard, a finals del , ja hi ha altres esglésies properes a la catedral.
Al ja hi havia una peregrinació a la Mare de Déu de Puei, que era la destinació de pelegrinatge francesa més important durant l'edat mitjana. Al , l'antiga ciutat dAnicium va canviar el seu nom per assumir el de Puy-Sainte Marie. La devoció mariana també estava lligada a la peregrinació a Santiago de Compostel·la: Puèi era una etapa en el camí francès vers Santiago.
Al voltant de l'any 1000, el papa Silvestre II va fer que la diòcesi de Lo Puèi quedés immediatament subjecta a la Santa Seu. El papa Lleó IX va confirmar el privilegi d'exempció de la jurisdicció metropolitana, afegint-li l'ús del pal·li.
El 955, l'emperador Lotari IV va confirmar al bisbe Godescalc el privilegi, concedit a Adalard en 923, per administrar justícia, encunyar moneda i gestionar el mercat. El 1134 el poder temporal dels bisbes va ser ampliat per Lluís el Gros per tota la ciutat de Puèi. El 20 de juliol de 1165, el papa Alexandre III va confirmar la sobirania dels bisbes a la ciutat episcopal i en tota una sèrie de castells, esglésies i monestirs a Velay, al Vivarais i Alvèrnia.
El 1265 Guiu Folc, dit el Gros, que havia estat bisbe de Lo Puèi de 1257 a 1259, va ser elegit papa. Va triar el nom de Climent IV.
El 25 de març de 1407, any de la festa de l'Anunciació va coincidir amb el Divendres Sant, el que va augmentar els temors sobre el fi del món. Va marcar el començament de la festa anual de la Mare de Déu del Puèi, que des de llavors es repeteix cada 25 de març.
A la primera meitat del el territori diocesà es va convertir en un lloc per a l'activitat missionera i catequètica de sant Joan Francesc Régis. El 1652, el bisbe Henri Cauchon de Maupas du Tour hi va fundar el seminari diocesà, del qual va confiar la direcció als pares de sant Sulpici.
En vigílies de la Revolució francesa, la diòcesi tenia 137 parròquies, dividides en tres arxiprestats: Monistrol, Sant Paulian i Solignac.
D'acord amb el concordat, amb la butlla Qui Christi Domini de Pius VII del 29 de novembre de 1801, la diòcesi va ser suprimida i el seu territori va ser incorporat en la diòcesi de Saint-Flour.
Al juny de 1817 es va signar un nou concordat entre la Santa Seu i el govern francès, seguit el 27 de juliol per la butlla Commissa divinitus, amb el qual el papa va restaurar la seu de Lo Puèi. Jean-Pierre de Gallien de Chabons en va ser nomenat bisbe. No obstant això, atès que el concordat no va entrar en vigor en ser ratificat pel Parlament de París, el nomenament de Chabons no va tenir efecte.
El 6 d'octubre de 1822 en virtut de la butlla Paternae charitatis el mateix Pius VII va restablir la diòcesi sobre l'antic territori, al qual es va afegir el districte de Brioude que abans de la revolució formava part de la diòcesi de Sant-Flour. Va tornar a ser sufragània de l'arxidiòcesi de Bourges.
El 1861 el jesuïta Henri Ramière va fundar la revista Missatger del Sagrat Cor a través del qual promogué la propagació de l'apostolat de l'oració, creat pel seu germà François-Xavier Gautrelet.
El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització de les circumscripcions diocesanes franceses, va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Clermont.
Cronologia episcopal El catàleg més antic dels bisbes del Puèi està contingut en un sacramentari del i esmenta només cinc bisbes: Evodio, Aurelio, Suacro, Scutario i Ermentario. Hi ha molt pocs bisbes documentats històricament durant els primers nou segles de la història de la diòcesi; la tradició litúrgica recupera molts altres, per als quals, tanmateix, no hi ha proves històriques.Duchesne, op. cit., p. 56-57; Cubizolles, op. cit., p. 22. Durant el primer mil·lenni, la següent cronotaxia segueix de prop la proposta de Cubizolles en l'obra que se cita entre les fonts.
Sant Evodio (Vosy) †Alguns autors volien identificar aquest Evodio amb l' Evodio que va signar els fets del Consell de Valence de 374 ; no obstant això, la signatura no va acompanyada del lloc de pertinença; per aquest motiu la seva identificació és polèmica. Vegeu Duchesne pàg. 56; Cubizolles pàg. 23. Sant Siagrio †Correspon al Suacro de la llista episcopal denunciada pel sacramentari del . Alguns autors l'han identificat amb el Syagrius present al Consell deNîmes de 396 ; però, pel que fa a Evodio, la signatura dels escrits no va acompanyada del lloc de pertinença Sant Scutario †Una inscripció es troba a la catedral de Le Puy és datable a la IV -segle V (Duchesne pàg. 57). Una altra inscripció està bastant antiquat al VII - VIII segle (Cubizolles pp 26-27.). La ubicació cronològica d'aquest bisbe no és unànime entre els autors. Armentario †Correspon a l'Ermentario de la llista episcopal que informa el sacramentari. Generalment s'identifica amb el bisbe que en 451 signa la lletra dogmàtica de Lleó el Gran. També en aquest cas, la signatura episcopal no acompanya el lloc de pertinença. Sant Benigno † Sant Faustino †Citat per Sidonio Apollinare, però sense indicació del lloc de pertinença.Segons Cubizolles (pàgina 27), és presumible que pertanyés a la seu de Le Puy entre 468 i 480. Sant Giorgio †Al voltant d'aquest sant, no hi ha unanimitat entre els autors. Duchesne (pàgina 56) l'exclou perquè el considera un mers sacerdot i no un bisbe. Cubizolles (pàg.36) en canvi recolza la tradició segons la qual va ser bisbe de Le Puy. En el període de l'episcopat, la qüestió es fa encara més complicada, ja que algunes llegendes tardanes ho indiquen com el primer evangelitzador de Le Puy; segons Cubizolles va ser bisbe entre finals del i principis del VI, immediat successor de Faustino. Sant Marcellino †Hauria pontificat, segons Cubizolles (pàg.42), a principis del . Després de Marcellino, alguns cronògrafs informen a Forbio, sobre el qual el propi Cubizolles admet que hi ha seriosos dubtes. Sant Aurelio † (citat el 590)Parla d'ell Gregori de Tours sobre un succés atribuïble a 590. Seguint l'antic catàleg episcopal (pàg. 42), Cubizolles distingeix una Aurelio I, que és per catalogar i es col·loca després de Evodio, i Aurelio II per part Gregorio.. Sant Agrevio †Hauria pontificat, segons Cubizolles (pàg.42), a finals del . Després de Marcellino, alguns cronògrafs informen d'Eusebius, sobre el qual el mateix Cubizolles (p.43) admet que hi ha seriosos dubtes. Basilio †Estaria documentat, segons Cubizolles (p.43), al voltant de 635. Després de Basilio, s'esmenta un Rutilio (o Ruricio) d'existència dubtosa. Sant Odo (Eudes) †Hauria pontificat, segons Cubizolles (pàg.43), a la segona meitat del segle VII. Dulcidio †Vissuto, segons Cubizolles (p.44), cap a finals del . Després de Dulcidio, els cronògrafs tradicionals informen els noms d'Igelrico, Torpio, Macario i Rorizio: en aquests presumptes bisbes Cubizolles (p. 44 i 73-75) es expressa negativament.. Dructan † (mencionat a l'època de Lluís el Pietós)És l'únic bisbe acceptat amb certesa per Duchesne, després de Scutario i Aurelio. Cubizolles (pàg. 76) admet que no hi ha cap «document prou segur que testimoni l'episcopat de Dructan». Hardouin † (abans del 860 - després del 866) Guy I † (abans del 875 - després del 877) Norbert † (finals del ) Adalard † (citat el 919) Hector †Posterior a Adalardo, segons algunes cròniques, però sense referències històriques precises. (Cubizolles p. 78, Histoire générale de Languedoc p. 400). Gotescalc † (abans del 936 - 1 de desembre de 962 mort) Bégon †Posterior a Godescaldo, hauria pontificat uns quants anys. Cubizolles (pàgina 81) indica, amb un signe d'interrogació, la seva data de defunció l'11 de febrer de 965. Pierre ? †Bisbe dubtós, exclòs de Gams i els autors de la Histoire générale de Languedoc. Segons Cubizolles (pàgina 81) «la seva existència és més que problemàtica». Guy II d'Anjou † (975 - després del 993) Étienne de Gévaudan † (vers 995 - 998 deposat) (bisbe il·legítim) Théotard † (23 de novembre de 998Butlla de confirmació papal citada per Cubizolles (p. 83). - 21 de juliol de 1001 ? mort)Després de Théotard Gallia christiana esmenta a Guy III, que no seria el predecessor de Guy Guy del propi Théotard; exclosos de Cubizolles, l'Histoire générale de Languedoc i Gams. Frédol d'Anduze † (vers 1004 - 3 d'octubre de 1028 o 1029 mort) Étienne de Mercoeur † (1029 - 1053 mort) Pierre de Mercoeur † (1053 - 13 de juliol de 1073 mort) Étienne de Polignac (o d'Auvergne) † (1073 - 1075 deposat) (bisbe intrús)Bisbe de Clermont, va ocupar il·legalment la seu de Le Puy que estava vacant; va anar a Roma per explicar la seva actitud, va prometre al papa renunciar a la seu de Le Puy, però això no va succeir; el papa Gregori VII l'excomunicà i el va deposar en un concili celebrat a Roma el 1075 ; en 1077un concili celebrat a Clermont en presència del legat papal confirmà i reiterà la sentència contra Étienne.. Sede vacante (1073-1082) Adhémar de Monteil † (1082 - 1 d'agost de 1098 mort) Sede vacante (1098-1102) Pons de Tournon † (1102 - 24 de gener de 1112 mort) Pons de Montboissier † (1112 - 20 d'abril de 1128 mort) Humbert d'Albon † (1128 - 17 d'octubre de 1144 mort)En el passat, molts historiadors han identificat aquest bisbe amb el homònim que es va convertir en arquebisbe de Viena en 1146 ; la cronologia fa impossible aquesta identificació. Vegeu Cubizolles pàg. 204. Pierre III † (1 de maig de 1145 - 30 d'agost de 1156 mort) Pons III † (citat el 1158) Pierre de Solignac † (1159 - 1189 renuncià)Va morir el 30 d'agost de 1191. Vegeu Cubizolles pàg. 206. Sede vacante (1189-1192) Aymar † (1192 - 11 de febrer de 1195 ?Cubizolles p. 206. mort) Odilon de Mercoeur † (1197 - 1202) Bertrand de Chalencon † (1202 - 21 de desembre de 1213 mort) Robert de Mehun † (1214 - 21 de desembre de 1219 mort)