Margalida Beneta Mas i Pujol, de nom religiós Anna -o Aina- Maria del Santíssim Sagrament (Valldemossa, 5 de gener de 1649 - Palma, 20 de febrer de 1700), fou una religiosa, lul·lista, mística i escriptora mallorquina.

Biografia Joventut Margalida Beneta Mas Pujol nasqué a la Torre (Valldemossa, Mallorca) el 5 de gener del 1649. Filla de Gregori Mas i Margalida Pujol, pertanyent a una família de propietaris rurals, la petita Margalida Beneta es crià amb els seus avis paterns, els quals la instruïren en la devoció cristiana.

Ja de ben petita freqüentava l'ermita del Beat Ramon Llull i la dels anacoretes de la Trinitat, els quals la iniciaren en l'espiritualitat i el saber de Ramon Llull.

Es té constància que a devuit anys els seus pares la volgueren casar. Margalida rebutjà el matrimoni i demanà, sense sortir-se'n, el seu ingrés al convent de Santa Caterina de Sena de Palma. La seva petició d'ingressar com a novícia en aquest convent ja havia estat rebutjada en diverses ocasions: durant catorze anys les monges dominiques li denegaren l'ingrés al convent a causa d'una suposada malaltia infecciosa que sofria la jova (anomenada “golls” o “porcellana”).Segons el Diccionari català-valencià-balear, goll és la forma d'anomenar un tumor indolent enquistat que es forma a la part anterior del coll. També rep el nom de "porcellanes" i es documenta al . Hi ha autors que adjudiquen aquests rumors a les disputes polítiques del moment, de les quals Margalida Mas i la seva família foren víctimes.

Vida conventual Finalment, Margalida Mas va professar el 1678 amb el nom religiós d'Anna Maria del Santíssim Sagrament. La seva vida al convent no fou fàcil: només ingressar hagué de fer front a una greu malaltia que li atacà les cames. Més tard, sor Anna Maria contragué una infecció a la pell que les monges reconegueren com a lepra, i hagué de viure reclosa durant set anys a causa d'aquesta malaltia, apartada de la comunitat. Durant aquests anys, el seu confessor Gabriel Mesquida fou pràcticament el seu únic suport. Davant aquesta situació, les seves germanes arribaren a demanar al bisbe la seva exclaustració i, per tant, l'expulsió del convent de sor Anna Maria. Malgrat tot, la Priora li donà suport.

L'any 1685, sor Anna Maria del Santíssim Sagrament superà la malaltia i reprengué la vida en comunitat. Tot i les dificultats, va arribar a ser mestra de novícies (1687), sagristana (1691) i procuradora de la comunitat (1691-1692).

Profecies i miracles Durant el seu segon període de la seva vida conventual, es feren famoses les capacitats profètiques i taumatúrgiques de sor Anna Maria.Després de la seva mort es dugué a terme un procés non cultu en el qual s'entrevistà a les seves germanes. Foren elles les que explicaren aquests miracles. Es pot consultar a l'Arxiu Diocesà de Palma, Miguel Seguí 9/ 3/ 1732, Proceso y causa de non cultu. Guarí moltes de monges de mals rars i visionà la mort d'algunes germanes.

Les seves profecies també preveieren atacs bèl·lics: sor Anna Maria explicà que tingué una visió en la qual una armada estrangera envoltava la costa de Palma. Efectivament, dia 1r d'agost de 1691 unes naus franceses amenaçaren Palma i “salieron de la Ciudad las mujeres, niños y gente útil y, con permiso del Obispo, las religiosas de todos lo conventos, menos las de Santa Catalina de Sena que no quisieron hacerlo”. Tal com havia previst Sor Anna Maria, els francesos no arribaren a atacar l'illa i les seves monges restaren al convent.

Sor Anna Maria pronosticà la seva pròpia mort i identificà la seva darrera malaltia. Morí al convent de Santa Caterina de Sena el 20 de febrer de 1700.

Mística i escriptura Anna Maria del Santíssim Sagrament fou mística, i la lectura de Blanquerna, de Ramon Llull, li va marcar la vida. Per sor Anna Maria, la seva unió amb Déu li aportà el coneixement d'una “ciència molt alta i secreta, que solament és entre Déu i l'ànima”.

Anna Maria començà a escriure a partir de la lectura del Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull, del qual feu un comentari místic. A partir d'aleshores, experimentà una sèrie de visions en les quals Jesucrist li ordenà que escrigués, tal com succeeix amb la major part de místiques que la precedeixen. La mística d'Anna Maria està vinculada al lul·lisme i també a la Mística de l'Amor, seguint els preceptes de la Imitació de Crist. El mateix Ramon Llull apareix en les seves visions, obrint-li les portes de la contemplació divina.

Obres Existeix una biografia de sor Anna Maria d'autoria anònima, la qual, segons Joaquin Maria Bover, és obra de Llorenç Vallespir: Vida de la Venerable m. Sor Anna Maria Sacramento, religiosa del convento de Santa Cathalina de Sena de esa capital de Palma del reyno de Mallorca, Palma, Pere Antoni Capó, 1741.

La Causa Pia Lul·liana publicà l'any 1760 una altra biografia de la religiosa i forma part de l'edició castellana de l'Exposició dels Càntics de Ramon Llull. Totes dues biografies s'inspiren en els quaderns del confessor de sor Anna Maria: Vida de Sor Anna Maria del SS escrita per Gabriel Mesquida de l'any 1690 al 92, publicada per Jaume Garau al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 1901-1902 Annotacions. Memòria d'algunes coses particulars de la vida de Sor Anna Maria del SS. Aquest quadern s'ha perdut.

Gabriel Mesquida fou el seu confessor i l'encarregat de recollir els textos i les paraules de sor Anna Maria. Deixà la seva obra inacabada en morir dia 1r de novembre de 1693. El Doctor Nicolau Mayol i Cardell fou l'encarregat de recollir tot el material de Mesquida i posà títol als quaderns: Original de les anotacions que deixà apuntades el Dr. Gabriel Mesquida, de mà pròpia, per comprendre la vida de la venerable Mare Sor Anna Maria del SS.

La seva obra més important fou el Llibre de càntics expositats del beat Ramon Llull, on recull comentaris místics sobre els primers noranta-quatre versets del Llibre d'Amic e Amat. El llibre va ser publicat seixanta anys després de la seva mort, en llengua castellana. Va rebre fortes crítiques dels jesuïtes que eren contraris a la contemplació, al lul·lisme i a que les dones escrivissin. En català, l'editorial Moll, va publicar l'antologia Càntics i cobles, l'any 1988.

Referències

Categoria:Lul·listes Categoria:Monges dominiques Categoria:Religiosos mallorquins històrics Categoria:Valldemossins Categoria:Morts a Palma Categoria:Morts el 1700 Categoria:Escriptors mallorquins històrics Categoria:Frares dominics balears Categoria:Escriptors dominics Categoria:Escriptors nascuts al segle XVII Categoria:Escriptors morts al segle XVII Categoria:Nascuts el 1649