miniatura|'Matidia 1', bust de marbre c. 119 dC L'estil dels pentinats a Roma canviava sovint, i especialment durant el període imperial hi havia nombroses maneres de pentinar-se el cabell. Com amb la roba, hi havia estils de pentinat limitats a certes persones de la societat antiga. Les acusades diferències entre estils han permès recrear la cronologia dels retrats romans i l'art; és possible datar imatges d'emperadrius en monedes, o identificar busts segons els seus pentinats.
Importància miniatura|Una dona jove seu mentre una servent arregla el seu cabell amb l'ajuda d'un cupido, que sosté un mirall; detall d'un fresc de la Vil·la dels Misteris a Pompeia, c. 50 aC Com avui dia, pels romans el cabell era una forma d'expressió de la identitat personal com la roba. Un gran nombre de factors, com el gènere, l'edat, l'estatus social, la riquesa i la professió, determinaven el pentinat. Els estils de les dones expressaven la seva individualitat al món de l'Antiga Roma; el pentinat indicava la pertinença i el paper en la societat de la persona. Hi havia esclaus especialitzats en la perruqueria, anomenats ornatrices, que s'encarregaven de crear un nou pentinat per a l'amo cada dia, a més de treure els cabells grisos.Carcopino (1973), 167
El cabell era una part molt eròtica del cos femení pels romans, i l'atractiu d'una dona estava relacionat amb la presentació del cabell. Com a conseqüència, es veia bé que una dona es prengués temps amb el seu cabell per tal de donar una bona aparença. La perruqueria i mirar-se al mirall es veien com dues activitats distintament femenines. Es toleraven llargues sessions de preparació de cabell per a dones, malgrat que escriptors com Tertul·lià o Plini van escriure sobre la seva aversió contra el temps i esforç que les dones dedicaven al seu cabell.Tertullian., De Culti Feminarum,2:7 Tanmateix, les nombroses representacions de dones pentinant-se i mirant-se al mirall en relleus en tombes i retrats són testimoni de com la perruqueria es veia com una part del domini femení.Kampman (1981), 149–52
Més enllà de l'atractiu, la perruqueria era un entreteniment per a dones cultes i elegants. El cabell es veia com a indicatiu de la riquesa i de l'estatus socials, a més del gust i de la moda. A diferència dels pentinats moderns, els pentinats romans no pretenien ser còmodes o naturals sinó ensenyar la riquesa de la persona. Un pentinat complex i poc natural era preferible a un de més simple, en il·lustrar la riquesa per poder-se permetre prendre's temps per pentinar-se.Bartman (2001), 6 Els estils "naturals" s'associaven amb els bàrbars, de qui creien que no tenien ni temps ni cultura per crear aquests estils. Alhora, aquesta associació amb els bàrbars va portar els romans a portar cabells curts.
El cabell també es feia servir simbòlicament per marcar ritus de pas; per exemple, dur cabell solt era típic en funerals, i el seni crines era el pentinat que duien les núvies i Verges Vestals; dividit i trenat en sis trenes, i en el cas de la núvia, separat amb una llança.Bartman (2001), 4 El cabell de la núvia se separava amb una hasta recurva o hasta caelibaris, una punta de llança de ferro doblegada i coronada amb flors. El cabell definia també l'edat de la dona. Hi havia una diferència marcada entre els pentinats acceptables per a dones preadolescents, que sovint duien un cabell llarg solt, i per a dones adultes, que també el duien llarg però se'l recollien o trenaven.
Accessoris miniatura|Estàtua amb una palla sobre el cap. El pentinat és del període antoní.
Vels Potser a causa de la seva associació eròtica, el cabell sovint es relacionava amb els ideals romans de modèstia femenina i honor. Els vels eren importants en aquest sentit, en protegir (o encoratjaven segons Sèneca el Vell) de les sol·licituds d'homes.Seneca the Elder., Controversiae 2.7.6 La palla marcava les dones respectables casades. Era una peça de roba que envoltava el cos amb un extrem sobre l'espatlla. Hi ha proves que la palla cobria també la part anterior del cap com a mantell.Olson (2008), 33
La palla significava la dignitat i modèstia sexual d'una dona casada, però a causa de la seva naturalesa com a vel, hi ha debat si només l'aristocràcia el portava en públic, o si només les dones treballadores de classes inferiors.Fantham (2008), 166-7; Olsen (2008), 33-6 both offer discussion on this Les vittae eren rets de fusta que lligaven els cabells de les dones casades. Eren una altra manera d'indicar la puresa i modèstia de la dona.Olson (2008), 36 A les vittae s'hi podien inserir pedres precioses, o en el cas de les Flaminicae, eren de color violeta.
Perruques miniatura|Fresc amb una donava mirant-se al mirall mentre es pentina, a la Vil·la d'Arianna a Estàbia (Castellammare di Stabia), segle I dC A causa de la naturalesa del cabell i del clima relativament humit al nord de l'Imperi, hi ha pocs exemples de perruques que hagin sobreviscut. Es coneix, però, que tant homes com dones duien perruques fossin calbs o no; l'emperador Otó en duia una, com també Domicià.Suetonius., Life of Otho, 12 ; Morgan (1997), 214 Les perruques permetien a les dones aconseguir amb menys dificultat el tipus de pentinats alts especialment populars durant les etapes flàvia i trajana (els períodes 69–96 i 98–117 dC). L'escriptor Juvenal va comparar aquests pentinats amb edificis de diversos pisos a Sàtires.Juvenal., Satire Book 6, 58-9
Les perruques eren fetes de cabells humans; el cabell ros d'Alemanya i el castany d'Índia eren especialment valuosos, especialment si provenia del cap d'una persona d'una civilització conquerida.Ovid, Amores, 1:14:45-6 ; Bartman (2001), 14 El cabell ros dels diferents pobles germànics simbolitzava els botins de la guerra. En casos on les perruques s'empraven per amagar calvícies, es preferia un aspecte natural, amb el cabell d'un color similar al que la portava. En la resta de casos, l'aspecte natural no era essencial—de fet, sovint s'empraven perruques visiblement falses, de vegades barrejant dos colors contrastants.Bartman (2001), 14 La pols daurada també donava l'aparença d'un cabell ros i enfortia els cabells ja rossos. Es deia que l'emperador Luci Aureli Ver (r. 161 – 169 AD), de cabell natural ros, en feia servir.Michael Grant (1994). The Antonines: The Roman Empire in Transition. London & New York: Routledge. , pp 27-28.
Un avantatge de l'ús de les perruques romanes era que facilitaven l'estilització del cabell. També alleugeria la necessitat de fer créixer massa el cabell; s'ha suggerit que la llargada necessària per crear certs pentinats podia arribar fins a la cintura.Olson (2008), 71; Bartman (2001), 10
Hi havia dos tipus de perruca en l'època romana: la perruca sencera, anomenada capillamentum, i mitja perruca, anomenada galerus.Olson (2008), 74 El galerus podia ser en forma d'un ret de cabells de llana que s'emprava com a farciment per construir un pentinat elaborat, o com a tupè al davant o al darrere del cape. Els tupès s'enganxaven amb agulles o cosint-los en una peça de cuir que després es posava com una perruca. Es podia fer servir cola per fixar-lo al cop o, alternativament, com en un bust del Museu Britànic, el tupè es podia trenar al cabell ja existent.Bust of Matidia, London, The British Museum 1805.7-3.96; Bartman (2001), 10 La perruquera Janet Stephens va reconstruir pentinats de l'antiga Roma per intentar demostrar que no eren fets amb perruques, sinó amb el mateix cabell.
Perruques de marbre separables Els busts podien tenir perruques separables de marbre. S'ha suggerit que aquestes perruques permetien actualitzar els busts a les noves modes, en ser car encarregar un bust cada cop que la moda canviava.Kleiner and Matheson (1996), 174 Una altra raó possible era per adaptar-se al ritual sirià d'ungir el crani d'un bust amb oli, a més de casos on el bust era un encàrrec funerari.Fittschen and Zanker (1983), 105
Eines miniatura|alt=Retrat d'una dona amb cabell rinxolat amb un ret daurat|Ret daurat del període imperial, a Pompeia Tints El tint era popular entre les dones, malgrat que la freqüència en què es tintava sovint l'afeblia. Tertul·lià suggereix que el tint de cabell cremava el cuir cabellut i danyava el cap.Tertullian, De Culti Feminarum, 2:6 Els tints artificials es podien aplicar a través de pólvores i gels. També era típica l'henna, un tint temporal, o el greix animal.Bartman (2001), 12 Hair and the Artifice of Roman Female Adornment; Allason-Jones (1989), 133-7 Els tints permanents més comuns eren fets sobre una base de substàncies naturals i mescles menys ortodoxes. Per prevenir l'aparició de cabells grisos, els romans de nit s'aplicaven una pasta feta d'herbes, cucs i femta de coloms per aclarir el color del cabell. Plini el Vell havia suggerit fer servir sangoneres podrides en vi negre durant quaranta dies per tenyir-se el cabell de color negre.Pliny the Elder., Natural History, 32:23
Per la preparació de tints pèl-rojos s'emprava una barreja de greixos animals i cendres de fusta de faig,Pliny the Elder., Natural History, 28:51 mentre que per cabells rossos es necessitava safrà.Tertullian, De Culti Feminarum, 2:6:1 Ovidi ofereix més exemples de tints, fets amb herbes i safrà.Ovid., Ars Amatoria, 3:158-64 Per curar malalties com la pèrdua de cabell, Plini recomanava aplicar-se la vesícula biliar d'una truja, barrejada amb orina de toro o les cendres dels genitals d'un ase, o altres barreges com les cendres de les banyes d'un cérvol amb vi. També es deia que la llet o la femta de cabra podia eliminar polls.Pliny the Elder., Natural History, 28:46
Planxes per arrissar, agulles i rets Els romans feien servir planxes per arrissar el cabell conegudes com a calamistrum. Estaven compostes per un cilindre metàl·lic buit a l'exterior, amb un cilindre sòlid més petit dins seu. El cabell s'enrotllava al voltant del cilindre sòlid i s'inseria a l'altre, que s'escalfava en un foc per tal d'arrissar el cabell. A causa de la freqüència i la temperatura en què s'arrissava el cabell, sovint es danyava.Olson (2008), 73 També eren d'ús comú agulles i rets; mentre que les dones de classe baixa feien servir agulles de fusta, l'aristocràcia emprava ossos daurats, d'ivori, de cristall, platejats o pintats. Les agulles es decoraven amb relleus de déus, o perles i penjolls.Kleiner and Matheson (1996), 162; Olson (2008), 75-6
Evolució Tutulus El tutulus era originalment un pentinat etrusc típic dels segles VI i V aC. Era propi de les materfamilias, les mares de família.Olson (2008), 39 Aquest pentinat va seguir utilitzant-se malgrat els canvis de moda. Per aconseguir-lo, el cabell es dividia i s'apilava en forma de monyo; posteriorment, es lligava amb rets de llana de color violeta. Finalment, el cabell tenia una forma cònica. També el portaven les flaminicae.
miniatura|Bust d'una dona jove (potser Júlia, filla de Tit) del període flàvia de marbre, 80s—90s dC. Mostra els pentinats elaborats propis de les classes altes de roma.
Pentinats del període republicà i august El pentinat nodus era especialment comú durant el període republicà. En la iconografia imperial, aquest pentinat s'associava amb les dones de la casa d'August. El nodus consistia en separar en tres el cabell, amb el cabell dels costats lligat en un monyo al darrere i la secció central replegada sobre si mateixa, creant un efecte similar a l'estil pompadour modern.Examples of the Nodus style Lívia, esposa d'August, i Octàvia, germana d'August, sovint empraven aquest estil, també durant l'era imperial.Further examples of the Nodus and Altres estils de l'etapa júlio-clàudia eren més simples, amb el cabell dividit en dos i lligat en un monyo al darrere, potser per juxtaposar la modèstia romana amb l'ostentació de Cleòpatra.Kleiner and Matheson (1996), 37
Pentinats flavis i antonins miniatura|Retrat d'una dona romana del període flavi, Musei Capitolini