miniatura|Sacrifici d'un porc a la Grècia antiga (tondo d'una copa ceràmica vermella Àtica, 510–500 BC, pel pintor Epidromos, col·lecció del Louvre)
El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat. En general, el sacrifici animal, s'hauria de distingir dels mètodes prescrits religiosament a les matances rituals d'animals per al consum normal com a aliment.
Els sacrificis animals eren comuns pertot arreu Europa i el Pròxim Orient fins l'Antiguitat Tardana, i van continuar en algunes cultures o religions d'avui dia. En canvi, el sacrifici humà, quan va existir, sempre va ser molt més rar.
Es podia oferir tota o només una part d'un animal en sacrifici. Algunes cultures, com els grecs antics i moderns, mengen la major part de les parts comestibles del sacrifici en una festa, i cremen la resta com una ofrena. Altres, inclosos els hebreus, cremaven tot l'animal sencer, en una ofrena que van nomenar holocaust.miniatura|Un dels altars al Mont d'Accoddi a Sardenya, on es pot haver donat sacrifici animal. Durant la Revolució neolítica, els primers éssers humans van començar a passar de societats caçadores-recol·lectores cap a l'agricultura, donant lloc a la difusió de la domesticació animal. En una teoria presentada en Homo Necans, el mitòleg Walter Burkert suggereix que el sacrifici ritual del bestiar pot haver estat desenvolupat com una continuació dels antics rituals de caça, ja que el bestiar va reemplaçar els animals salvatges de caça pel subministrament alimentari.
Prehistòria L'Antic Egipte va estar a l'avantguarda de la domesticació i, algunes de les primeres proves arqueològiques que suggereixen sacrificis d'animals provenen d'Egipte. Els llocs d'enterrament egipcis més antics que contenen restes d'animals provenen de la Cultura badariana de l'Alt Egipte, la qual va florir entre 4400 i 4000 aC. Les ovelles i les cabres van ser trobades enterrades en les seves pròpies tombes en un lloc, mentre que en un altre es van trobar gaseles als peus de diversos enterraments humans. A un cementiri descobert a Hierakonpolis (Nekhen) i datat a 3000 aC, es van trobar restes d'una varietat molt més àmplia d'animals, incloent espècies no domèstiques, com els babuïns i hipopòtams, que podien haver estat sacrificats en honor de ciutadans rellevants, o enterrats prop dels seus antics propietaris. Segons Heròdot, el sacrifici d'animals que van tenir lloc durant els dinasties egípcies, es va arribar a restringir als animals domèstics (ovelles, bovins, porquins i oques) amb conjunts de rituals i normes per descriure cada tipus de sacrifici.Heròdot, Histories 2.38, 2.39,2.40,2.41,2.42
Al final de l'Edat del Coure en el 3000 aC., el sacrifici d'animals s'havia convertit en una pràctica habitual en moltes cultures, i semblava restringit generalment a la ramaderia.A Gath (Israel), les proves arqueològiques indiquen que els cananeus importaven ovelles i cabres pel sacrifici d'Egipte en comptes de seleccionar el seu propi bestiar. A la Mont d'Accoddi a Sardenya, un dels centres sagrats més coneguts d'Europa, s'evidència el sacrifici d'ovelles i bestiar porquí en excavacions descobertes. Aquest fet, demostraria que el sacrifici ritual podria haver estat comú a tot Itàlia al voltant de 3000 aC. A l'assentament minoic de Phaistos a l'antiga Creta, les excavacions han revelat conques per al sacrifici d'animals que data del període 2000 a 1700 aC.C.Michael Hogan, Knossos Fieldnotes, The Modern Antiquarian (2007)
Pròxim Orient El sacrifici d'animals era habitual entre les antigues civilitzacions del Pròxim Orient de l'Antiga Mesopotàmia, Egipte i Pèrsia, així com els hebreus (vegeu mes endavant). A diferència dels grecs, que havien elaborat una justificació per mantenir les millors parts comestibles del sacrifici perquè els humans se les poguessin menjar, en aquestes cultures, l'animal sencer era normalment col·locat en el foc de l'altar i cremat o, de vegades, enterrat.Burkert (1972), p. 8-9, google books
Antiga Grècia esquerra|miniatura|Un brau és dirigit a l'altar d'Atena, la imatge de la qual es a la dreta. Gerro, c. 545 aC. El culte a l'antiga religió grega consistia en sacrificar animals domèstics a l'altar amb himnes i oracions. L'altar estava fora de qualsevol edifici del temple, i podria no estar associat amb cap temple en absolut. L'animal, que havia de ser perfecte en la seva espècie, es decorava amb garlandes i similars, i conduït en processó a l'altar. Una noia amb una cistella sobre el cap que contenia el ganivet encobert dirigia el camí. Després de diversos rituals, l'animal era sacrificat sobre l'altar, mentre les dones gemegaven "havien de cridar en tons elevats i estridents". La sang era recollida i abocada sobre l'altar. S'especejava en el lloc, i diversos òrgans interns, ossos i altres parts no comestibles es cremaven com la part de l'ofrena a la deïtat, mentre que la carn s'extreia per preparar-la a fi de que els participants la mengessin. Les principals autoritats de l'acte la tastaven sobre el terreny. El temple generalment conservava la pell, per vendre-la als adobers. Que els humans aprofitessin més el sacrifici que la deïtat, no escapava als grecs, i sovint era objecte de befa a la comèdia grega.Burkert (1985), 2:1:1, 2:1:2. Per formes locals de sacrifici més exòtiques, vegeu la Làfria, Xanthika, i Lykaia. La divisió avantatjosa de l'animal se suposava que es remuntava al truc de Prometeu a Zeus
Els animals utilitzats eren, per ordre de preferència, toro o bou, vaca, ovella (la més comuna), cabra, porc (el porquet el mamífer més barat) i l'aviram (però rarament altres ocells o peixos).Burkert (1985): 2:1:1; to some extent different animals were thought appropriate for different deities, from bulls for Zeus and Poseidon to doves for Aphrodite, Burkert (1985): 2:1:4 Els cavalls i els ases es reproduïen en alguns gerros en l'estil geomètric (900-750 aC). Rarament s'esmentaven a la literatura i van ser representacions relativament tardanes a Grècia. S'ha suggerit que les gregues en aquesta matèria van molt enrere. Als grecs els agradava creure que l'animal era feliç de ser sacrificat, i van interpretar diversos comportaments mentre mostrant aquest acte. L'endevinació, que examinava parts de l'animal sacrificat, era molt menys important que a la religió de Roma, mitologia etrusca, o de les religions orientals, però va ser practicada, especialment del fetge, i formava part del culte a Apol·lo. En general, els grecs donaven més fe en l'observació del comportament dels ocells.Struck, P.T. (2014). "Animals and Divination", In Campbell, G.L. (Ed.), The Oxford Handbook of Animals in Classical Thought and Life, 2014, Oxford University Press. DOI: 10.1093/oxfordhb/9780199589425.013.019, online Per a una oferta més petita i senzilla, es podria llançar un gra d'encens al foc sagrat,Burkert (1985): 2:1:2 i els agricultors feien regals senzills de sacrifici de productes vegetals, a mesura que es recollien les primeres collites.Burkert (1985): 2:1:4 La gran forma de sacrifici, anomenada hecatombe (que significa 100 toros) només podria implicar a la pràctica una dotzena d'exemplars. En grans festivals, el nombre de bestiar sacrificat podria arribar als centenars, i les xifres s'incrementarien fins als milers. Les enormes estructures hel·lenístiques de l'Altar de Zeus a Siracusa construït per Hieró i l'Altar de Pèrgam van ser construïdes per a aquestes ocasions. miniatura|Sacrifici d'un anyell en una tauleta Pitsa, Corinth, 540–530 aC L'evidència de l'existència d'aquestes pràctiques és clara en alguna literatures grega antiga, especialment en les epopeies d'Homer. Al llarg dels poemes, l'ús del ritual és evident als banquets on es serveix la carn, en temps de perill o abans d'un esforç important per guanyar-se el favor dels déus. Per exemple, a l'Odissea d'Homer, Eumeu sacrifica un porc amb una oració pel seu mestre irreconeixible Odisseu. No obstant això, a la Ilíada, que reflecteix en part els inicis de la civilització grega, no tots els banquets dels prínceps comencen amb un sacrific.Sarah Hitch, King of Sacrifice: Ritual and Royal Authority in the Iliad, online at Harvard University's Center for Hellenic Studies
Aquestes pràctiques de sacrifici, descrites en aquestes èpoques pre-homèriques, comparteixen aspectes comuns a les formes de rituals de sacrifici del segle VIII. A més, al llarg del poema, se celebren banquets especials quan els déus van a indicar la seva presència amb algun signe o èxit en la guerra. Abans de sortir de Troia, s'ofereix aquest tipus de sacrifici d'animals. Odisseu ofereix a Zeus un ram de sacrifici en va. Les ocasions de sacrifici en els poemes èpics d'Homer podrien donar llum a la com els déus eren vistos com a membres de la societat, més que com a entitats externes, i que indicarien vincles socials. Els rituals de sacrific van tenir un paper important en la formació de la relació entre els éssers humans i els divins.Meuli, Griechische Opferbräuche, 1946
S'ha suggerit que les deïtats ctòniques, distingides de les deïtats olímpiques, se'ls oferís típicament el mode de sacrifici de l'holocaust, on l'ofrena es cremava completament, podien ser restes de l'antiga religió pre-hel·lènica nadiua i que moltes de les deïtats olímpiques podien venir els protogrecs que van superar la part meridional de lapenínsula dels Balcans a finals del tercer mil·lenni aC.
En el període Hel·lenístic, després de la mort d'Alexandre el Gran el 323 aC, diversos moviments filosòfics nous van començar a qüestionar l'ètica del sacrifici animal.Burkert (1972), 6-7
Escites Segons l'únic relat de l'autor grec d'Heròdot (c 484-425 aC), els escites van sacrificar diversos tipus de bestiar, tot i que l'ofrena més prestigiosa era el cavall. El porc, d'altra banda, mai no va ser ofert en sacrifici, i aparentment els escites els agradava mantenir els porcs a les seves terres.Macaulay (1904:315). Heròdot descriu la manera en què els escites exercien el sacrifici:Macaulay (1904:314).Heròdot, continuà descrivint el sacrifici humà dels presoners, realitzat de manera diferent.
Antiga Roma esquerra|miniatura|Denari emès sota August, amb un bust de Venus a l'anvers, i el instruments rituals a l'anvers: en el sentit de les agulles del rellotge de la part superior, el personal de l'àugur (lituus), bol per la libació (pàtera), trípode per sacrifici, i cullerot (simpulum)
L'ofrena més potent a l'antiga religió romana era el sacrifici d'animals, típicament d'animals domesticats com els bovins, ovelles i porcs. El millor exemplar de cada espècie era netejat, vestit amb ornaments de sacrifici i garlandes; les banyes de bous es podrien daurar. El sacrifici buscava l'harmonització del vessant terrenal i diví, de manera que la víctima semblés disposada a oferir la seva pròpia vida en nom de la comunitat; mantenint la calma i ser despatxada de manera ràpida i neta.Halm, in Rüpke (ed), 239.
El sacrifici a les deïtats del cel (Di superi, "déus del cel") es realitzava a la llum del dia i sota la mirada pública. Les deïtats dels cels superiors requerien víctimes blanques i infèrtils del seu propi sexe: Juno un bou blanc (possiblement una vaca blanca); Júpiter, un bou blanc i castrat (bos més) per la presa de possessió anual dels cònsols. Els Di superi, amb fortes connexions amb la terra, com Mart, Janus, Neptú i diversos genis, inclosos els de l'emperador, se'ls oferia víctimes fèrtils. Després del sacrifici, se celebrava un banquet. Els comensals prenien els aliments en els sofàs i, per mitjà del foc de sacrifici, consumien la seva part (ex., les entranyes). Els oficials i sacerdots de Roma es reclinaven per ordre de precedència i menjaven carn; els ciutadans de classe baixa podien proveir-se pels seus propis mitjans.Scheid, in Rüpke (ed), 263 - 271.