Un quartà és una mesura d'àrids antiga, equivalent a la dotzena part d'una quartera o a 4 picotins. Tenia diferent capacitat segons què calia mesurar i també segons el territori on s'aplicava. Per això el mostassaf de les batllies catalanes disposava d'estris per al quartà estàndard del seu territori. S'han conservat mesures d'aquesta mena a Barcelona (Museu d'Història de Barcelona), Falset, la Seu d'Urgell i Montblanc, per exemple, entre altres llocs. El quartà de gra solia oscil·lar a l'entorn dels 6 litres; El quartà d'olives, al voltant dels 7 l; la de sembradura equivalia a la dotzena part de l'espai que es podia sembrar amb una quartera de blat. La quartera es podia subdividir en quartans, quartons o picotins. Una sisena part de la quartera era, sobretot a la zona pirinenca i especialment a Andorra, un sesteró. Aquestes mesures foren suprimides amb la implantació del sistema mètric decimal, però en molts àmbits rurals els pagesos encara s'entenen amb aquesta mesura, a l'hora de considerar la capacitat de les terres que treballen, per exemple.
Una almosta en temps medievals era una mesura d'àrids submúltiple de la quartera de gra.Diccionari d'Història de Catalunya, ed. 62, Barcelona, 1998, ; p. 33 A Sant Celoni equivalia a 1/64 part d'una quartera. A Montpalau l'almosta era de quart i de cinquè.
Referències
Vegeu també Càntir (unitat)
Bibliografia Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990
Categoria:Unitats de volum tradicionals catalanes