El Museu Nacional (en portuguès: Museu Nacional), vinculat a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), era la institució científica més antiga de Brasil i, fins a mitjans de 2018, va ser un dels museus més grans d'història natural i antropologia d'Amèrica. Es trobava dins del parc de Quinta da Boa Vista, a la ciutat de Rio de Janeiro, instal·lat al Paço de São Cristóvão (Palau de Sant Cristòfor). El palau va servir de residència per a la Família Reial portuguesa des de 1808 fins a 1821, va albergar la Família Imperial brasilera de 1822 a 1889, i va allotjar la primera Assemblea Constituent Republicana de 1889 a 1891, abans de passar a allotjar el museu des de 1892. L'edifici va ser declarat Patrimoni Nacional del Brasil per l'Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional (IPHAN) el 1938.
El rei João VI va fundar el museu (llavors Museu Reial) el 6 de juny de 1818. La institució estava al parc Campo de Santana, i presentava col·leccions provinents tant de la Casa dos Pássaros (la casa dels ocells), l'antiga casa d'història natural creada l'any 1784 per Luís de Vasconcelos e Sousa, virrei del Brasil, així com col·leccions de mineralogia i zoologia. El museu tenia la intenció de promoure el desenvolupament socioeconòmic del país mitjançant l'educació, la cultura i la ciència, i al ja era el museu més important de la seva classe a Amèrica del Sud. L'any 1946 va passar a formar part de la Universitat Federal de Rio de Janeiro.
El museu conservava una col·lecció de més de 20 milions d'objectes, entre els quals hi havia alguns dels registres materials més importants de ciències naturals i d'antropologia del Brasil, així com nombrosos ítems procedents d'altres regions del món, produïts per diverses cultures i civilitzacions antigues, incloent un dels fòssils humans més antics d'Amèrica Llatina: el crani d' 11.500 anys anomenat Luzia. Formades al llarg de més de dos segles d'expedicions, excavacions, adquisicions, donacions i intercanvis, les col·leccions s'articulaven en set parts principals: geologia, paleontologia, botànica, zoologia, antropologia física, arqueologia i etnologia. La col·lecció era la base principal de la recerca duta a terme pels departaments acadèmics del museu, que eren els responsables de dur a terme activitats arreu del Brasil i del món, fins i tot a l'Antàrtida. El museu també conservava una de les biblioteques científiques especialitzada en ciències naturals més extenses del país, amb més de 470.000 volums i 2.400 exemplars de llibres rars.
En el camp de l'educació, el museu ofereix cursos d'extensió universitària, especialització i postgrau en diverses àrees del coneixement, així com exposicions temporals i activitats educatives dirigides al públic en general. Gestiona el Jardí Botànic, al costat del Palau de São Cristóvão i el campus avançat de la ciutat de Santa Teresa (Espírito Santo), l'Estació Biològica de Santa Llúcia, mantinguda conjuntament amb el Museu de Biologia Professor Mello Leitão. Un tercer espai al municipi de Saquarema s'utilitza com a centre de suport per a la investigació sobre el terreny. Finalment, es dedica a la producció editorial, destacant en aquest apartat l'edició dels Arquivos do Museu Nacional (Arxius del Museu Nacional), la revista científica brasilera més antiga especialitzada en ciències naturals, publicada des de 1876.
La nit del 2 de setembre de 2018, la seu del Museu Nacional va patir un incendi de grans proporcions, que va destruir gairebé tota la col·lecció històrica construïda al llarg de dos-cents anys, que abasta uns vint milions d'articles catalogats. A més de la seva rica col·lecció, l'edifici històric que albergava el Museu també es va veure extremadament danyat amb esquerdes, caiguda del sostre, així com la caiguda de les lloses internes.
Història Antecedents La institució es remunta al Museu Reial, fundat pel rei João VI el 6 de juny de 1818, en una iniciativa per estimular el coneixement científic a Brasil. Inicialment, el museu va acollir col·leccions de materials botànics, animals dissecats, minerals, numismàtica, obres d'art i màquines. Va heretar alguns dels ocells dissecats de l'antiga Casa dos Pássaros (Casa dels Ocells), el primer museu brasiler d'història natural, fundat pel virrei Luis de Vasconcelos e Sousa. La primera seu del Museu Reial es va situar a Campo de Santana, al centre de la ciutat, en un edifici posteriorment ocupat per l'Arxiu Nacional.
Amb el matrimoni del príncep Pedro I i la princesa Maria Leopoldina d'Àustria, importants naturalistes europeus van arribar a Brasil, com Johann Baptiste von Spix i Carl Friedrich Philipp von Martius, que treballaven per al museu. Molts altres investigadors europeus, com Auguste de Saint-Hilaire i Georg Heinrich von Langsdorff, van contribuir durant tot el a la recollida d'exemplars naturals i etnològics de la institució, en les seves respectives expedicions a tot el país.
No obstant això, el trasllat de la Cort cap a Rio de Janeiro, un moviment invisible de la història colonial, també va implicar una inversió completa dels coneixements d'aquestes institucions; de sobte, no hi havia la metròpoli on enviar les espècies i els estudiants. En 1817, l'emperadriu Leopoldina, una princesa d'Habsburg, va arribar a Brasil amb tot un equip de científics austríacs, incloent els naturalistes Karl Friedrich von Martius i Johann Baptiste von Spix, que a més de la fundació d'un jardí botànic, que es va adjuntar a museu el 1819, immediatament es va embarcar en un viatge de tres anys a l'interior de Brasil, publicat al llibre Reise nach Brasilien a Múnic el 1827. En els anys següents, el museu va operar com un mediador entre els expedicionaris estrangers, com el príncep alemany Maximilian zu Wied-Neuwied, el baró rus Langsdorff, o el francès Auguste de Saint-Hilaire, garantint la protecció oficial a canvi d'una modesta part de les espècies que van recollir.
Particularment després de la declaració de la Independència el 1822 i el nomenament com a ministre de la Cort de José Bonifácio d'Andrada e Silva, un reformista il·lustrat i un mineralogista entrenat, els gestors públics i museus van reivindicar per la institució local una bona part dels ítems recollits, i per tant, alliberar una disputa eterna entre els viatgers estrangers i els museòlegs brasilers, que arribaria al seu moment màxim quan l'Imperi es va desintegrar. Tanmateix, la posició del museu en aquest debat implícit en la territorialitat es va debilitar pel fet que a la segona meitat del segle va adquirir col·leccions que només es podien comprar als estrangers especialistes, com la col·lecció de minerals Werner, comprada al geòleg alemany Pabst von Ohain el 1818 per 12.000 réis.
El segon regnat Durant el , reflectint tant les preferències de l'emperador Pedro II com l'interès del públic europeu, el Museu Nacional va començar a invertir en les àrees d'antropologia, paleontologia i arqueologia. El propi emperador, entusiasta de totes les branques de la ciència, va aportar diverses peces d'art egipci, fòssils i exemplars botànics, entre altres coses, que va obtenir en els seus viatges. D'aquesta manera es va modernitzar el Museu Nacional i es va convertir en el centre més important d'Amèrica del Sud en Història Natural i Ciències Humanes.
El 1844, tan sols quatre anys després de la Declaració de la Maioridade (que va portar a Pedro II al poder), el director del museu de l'època, Frei Custódio Alves Serrão, va escriure un informe en el que esmentaven els problemes del museu a causa de la falta de recursos per al seu manteniment. L'informe va ser publicat poc després d'una retallada pressupostària aprovada pel Senat de l'Imperi, i va assenyalar les males condicions en la infraestructura de l'edifici que albergava el museu, al moment que es trobava a la seva primera seu, a Campo de Santana.
El 1876, el museu va ser reorganitzat al Paço de São Cristóvão, a la Quinta da Boa Vista, sota la direcció de Ladislau Netto. A partir d'aquest moment, el museu entra en la seva fase més pròspera; rep el meteorit de Bendegó, millora la seva estructura física, augmenta els salaris dels seus empleats i participa en diverses exposicions internacionals. A mesura que la col·lecció es va expandir, el problema de la manca d'espai per emmagatzemar va empitjorar i ja s'havia començat a percebre en la direcció de João Batista de Lacerda (1895-1915).
La república L'Emperador era encara una figura molt popular en el moment en què va ser deposat el 1889. D'aquesta manera, els republicans van intentar esborrar els símbols de l'Imperi. Un d'aquests símbols, el Paço de São Cristóvão, la residència oficial dels emperadors, es va convertir en un lloc inactiu i encara representava el poder imperial. Després, el 1892, el Museu Nacional, amb tota la seva col·lecció i els seus investigadors, va ser traslladat des de la Casa dos Pássaros fins al Paço de São Cristóvão, on es troba actualment.
El 1946, el Museu va ser administrat per la llavors Universitat de Brasil, actual UFRJ. Els investigadors i laboratoris ocupen bona part del museu, i alguns edificis van ser erigits al Jardí Botànic, a la Quinta da Boa Vista. Al jardí encara hi ha una de les biblioteques científiques més grans de Rio de Janeiro.
Problemes financers i incendi
Amb les repetides retallades pressupostàries, a partir del 2014 el museu va deixar de rebre la subvenció de 520.000 BRL (108.000 EUR) per any necessària per al seu manteniment, i va començar a mostrar signes visibles de poca conservació, com ara parets pelades i cables elèctrics exposats. Diverses sales estaven tancades per no ser possible el seu ús. L'espai que va albergar una de les atraccions més importants, el muntatge de la primera rèplica d'un gran dinosaure fet al Brasil, va acabar infectat amb tèrmits. Segons el vicedirector del Museu, Luiz Fernando Dias Duarte, el museu lluitava des de l'any 2000 per construir edificis adjacents destinats a albergar investigacions que requerien la conservació d'objectes en alcohol i formaldehid, materials inflamables. Només es va erigir un annex, amb fons de Petrobras.
La Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), la institució responsable de la gestió del museu, va rebutjar una ajuda de 80 milions USD del Banc Mundial que convertiria el museu en una institució de gestió de primer ordre, autònom i independent de la UFRJ. En un altre moment, un informe de l'Oficina de Planificació, Desenvolupament i Finances de la UFRJ mostra que la universitat va actuar i va aconseguir recaptar 2.240.000 BRL (464.850 EUR) en dos anys (2016 i 2017), un període en què el museu ja tenia mancances de fons adequats, per la construcció de la UFRJ FM Ràdio, amb la intenció de competir amb les principals emissores de ràdio privades de Rio de Janeiro, considerada com a prioritat per a la UFRJ.
El museu va complir els seus dos-cents anys al juny de 2018, enmig d'una situació d'abandonament.
El 2 de setembre de 2018, just després del tancament de les hores de visita, es va produir un incendi de grans proporcions als tres pisos de l'edifici del Museu Nacional de la Quinta da Boa Vista. Els bombers van ser avisats a les 19.30h, i van arribar ràpidament al lloc. A les 21.00h, el foc estava fora de control, amb grans flames i explosions ocasionals, que van ser combatudes per bombers de quatre parcs de bombers. Desenes de persones es van apropar a la Quinta da Boa Vista per veure l'incendi.
A les 21.30h del 2 de setembre, col·leccions senceres van quedar destruïdes per l'incendi, així com dues exposicions que es trobaven en dues zones al davant de l'edifici principal. Els quatre guàrdies de seguretat que estaven treballant a la zona van aconseguir escapar. No es van registrar víctimes.
Col·leccions científiques