Solsona () és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès. És situada en l'altiplà del Solsonès, i és envoltada pels municipi d'Olius i de Lladurs. Es troba en la partió dialectal entre català nord-occidental i català central.
Amb una població de 10.347 habitants l'any 2020, és el nucli urbà més important de la comarca i el principal motor econòmic i cultural, així com la seu dels principals estaments i entitats solsonines. Rep el títol de ciutat d'ençà de l'any 1594.
Geografia Llista de topònims de Solsona (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc) miniatura|Escut no oficial de Solsona miniatura|esquerra|El terme municipal, municipis limítrofs i principals barris El municipi de Solsona està situat a l'altiplà del Solsonès, al centre de la comarca. Excepte pel nord que limita amb el municipi de Lladurs, la resta del terme municipal està rodejat pel municipi d'Olius. Així mateix, a la banda nord-occidental del terme hi ha un enclavament d'aquest municipi: l'enclavament de Miravella, que es troba damunt mateix de la Mare de la Font.
Orografia miniatura|esquerra|Mapa orogràfic del municipi. Tot el terme municipal es troba per damunt dels 600 msnm. La cota més alta del terme municipal és al cim del Serrat de Sant Bartomeu, a l'extrem nord-oriental, per on passa la frontera amb el terme municipal d'Olius i on s'assoleixen els 869,7 m d'altitud.
Al racó nord-occidental s'hi aixeca el Serrat de cal Trinxet, que a la contrada és conegut amb el nom de la Borda, perquè a l'altiplà que conforma el cim del serrat hi havia la masia (actualment enrunada) d'aquest nom. Aquest serrat assoleix els 838,2 m d'altitud.
La banda occidental del terme està ocupada pel vessant de llevant de Castellvell on la frontera del terme passa just per la cota dels 800 m d'altitud. i al racó sud-occidental s'hi aixeca la Costa de Vilafranca on la frontera assoleix la cota dels 840 m d'altitud.
Hidrografia miniatura|esquerra|Mapa hidrogràfic del municipi.
Corrents fluvials Pel terme municipal hi transcorren 66 cursos fluvials (complets o els seus trams) la longitud dels quals suma un total de 45.178 m.
Totes les seves aigües desguassen al Cardener a través del seu afluent, el riu Negre, a excepció d'una franja nord-occidental d'una superfície d'uns 2,4 km², que ho fan per mitjà de la Ribera del Llissó mitjançant les dues rases que la conformen: la rasa de Moriscots i la rasa de Comajuncosa.
El riu Negre travessa el terme municipal de nord a sud al llarg de 5.574 m. Poc tros després d'entrar al terme municipal, rep per l'esquerra la rasa de Rotgers. Tot seguit, i també per l'esquerra, la rasa de cal Grill. Just en entrar a la ciutat de Solsona rep per la dreta el barranc de Pallarès, el qual, sota la capella de Sant Pere Màrtir, ha rebut, també per la dreta, les aigües que li aporta la rasa de Masnou. Aigües avall de Solsona rep, també per la dreta, el barranc de Ribalta (el qual ha rebut abans les aigües que li han aportat el torrent de cal Sastre) i el barranc de Cor de Roure. Aquests cinc últims torrents drenen les aigües del vessant de llevant de la Serra de la Torregassa.
Abans de sortir del terme municipal, el riu Negre rep per la seva esquerra les aigües de la rasa de les Comes.
Taula de les dades de la xarxa hidrogràfica del terme municipal de Solsona
Fonts
Les fonts són abundants en tot el terme municipal. En els 17 km² de terme municipal hi ha comptabilitzades, pel cap baix, un total de 30 deus naturals, la qual cosa dona una densitat de gairebé dues fonts per km². Les més concorregudes són la Mare de la Font, la font dels Frares, la font de la Mina, la font del Corb, la font del Grill i la font del Molí dels Capellans.
Poblament La ciutat miniatura|Vista de Solsona des del Castellvell. A la foto de sota, els diferents barris de la ciutat El nucli medieval està format pel que actualment es coneix com a Nucli Antic, que s'aixeca al centre de l'actual nucli urbà. A tot el voltant d'aquest nucli originari, però preponderantment cap a llevant i cap al migjorn, es van anar estenent els barris de Solsona. La Creu Blanca (al nord) i cal Llarg (al sud-oest) són els dos únics barris que queden separats del nucli urbà. Integrats en aquest, cal fer esment dels barris de la Cabana del Geli, el Camp del Molí, la Creu de Sant Joan, cal Xuixa, Mira-sol, Josep Torregassa, el Serrat del Mingo i el Tossal. Vegeu mapa interactiu al web de l'Ajuntament de Solsona
La rodalia miniatura|Plànol de les quatre Partides La resta del terme municipal és conegut amb el nom del Vinyet, nom que prové del fet que el cultiu predominant que s'hi feia era el de la vinya, fins que, a la segona meitat del , va sobrevenir la plaga de la fil·loxera.
El Vinyet està dividit en quatre partides: la partida de Sant Pere Màrtir (al NO), la partida de Sant Honorat (al NE), la partida de Santa Llúcia (al SE) i la partida de Sant Bernat (al SO).
Demografia
|align=center colspan=3 | Distribució per edat i sexe (2001)IDESCAT: Bases de dades municipals idescat.cat |- ! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Més de 64 anys |- |565 homes i 503 dones |2.499 homes i 2.390 dones |614 homes i 773 dones
Economia L'any 2001 el producte interior brut (PIB) generat al municipi va ser de 161 milions d'euros. En conseqüència, el PIB/hab va ser de 21,2 milers d'euros, la qual cosa equival a 4 dècimes per sobre de la mitjana de Catalunya.
Per sectors, d'aquest PIB l'agricultura en va generar el 2,2%, la indústria el 28,1%, la construcció el 16,4% i els serveis el 53,3%.
Agricultura
| align=center colspan=4 | % superfície municipal destinada a ús agrícola (1999) |- ! Tipologia !! hectàrees !! % superfíciedel municipi !! % comarcal d'aquestatipologia |- | Terres llaurades |align=center|655 |align=center|37,0 |align=center|3,2 |- |Pastures permanents |align=center|117 |align=center|6,6 |align=center|1,5 |- |Boscos |align=center|289 |align=center|16,3 |align=center|0,6
Ramaderia
| align=center colspan=5 | Caps de bestiar (dades de 1999) |- ! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant |- | Boví |align=center|2.066 |align=center|1.120 |align=center|8,1 |align=center|0,2 |- | Oví |align=center|6.085 |align=center|1.561 |align=center|5,3 |align=center|0,2 |- | Cabrum |align=center|465 |align=center|258 |align=center|8,2 |align=center|0,0 |- | Porcí |align=center|10.500 |align=center|14.832 |align=center|11,3 |align=center|2,1 |- | Aviram |align=center|398.707 |align=center|102.206 |align=center|12,9 |align=center|14,2 |- | Conilles mare |align=center|2.751 |align=center|849 |align=center|8,1 |align=center|0,1 |- | Equí |align=center|59 |align=center|0 |align=center|0,0 |align=center|0,0
Índex de motorització
| align=center colspan=4 | Parc de vehicles (nombre de vehicles per cada 1000 habitants) |- ! any !! Cotxes !! Motocicletes !! Camions ifurgonetes |- | 1991 |align=center|409,58 |align=center|38,90 |align=center|117,15 |- |2006 |align=center|505,61 |align=center|47,26 |align=center|154,94 |- | Catalunya (2006) |align=center|447,39 |align=center|74,61 |align=center|108,28
Història Primers pobladors, l'època romana, les invasions visigòtiques i dels sarraïns Les primeres referències històriques sobre la població que habita al Solsonès daten de l'any 3000 aC en plena prehistòria i això s'ha pogut constatar pels diferents sepulcres que utilitzaven per enterrar els morts. A Solsona es té constància de l'existència de tres sepulcres d'aquesta època. D'aquesta manera se sap que hi hagué un primer poblat a la zona.
De l'època dels ibers es té constància de diferents poblats al Solsonès, entre els quals el del Castellvell de Solsona. Aquest poblat tenia una estructura urbana, al damunt d'un serrat, consistent en una plaça central, voltada de cases, i un pas per a poder sortir i entrar. S'ha pogut calcular que eren unes 350 persones les que devien viure-hi allà al .
La influència romana també tingué pes a Solsona. S'instal·laren a l'antic poblat ibèric, però aviat l'abandonaren, per tal de construir un nucli urbà a la confluència de les rieres de Lladurs i de l'Olmeda. És l'edificació d'una minúscula ciutat romana. Segons sembla, en aquest antic nucli hi havia l'existència d'unes termes públiques tal com van demostrar unes excavacions a principi del . També es creu que hi degué haver un temple, molt probablement a l'indret de l'actual Catedral
Els visigots també fan el seu pas a Solsona al i, tres segles més tard, els sarraïns es varen establir a Solsona durant uns 70 anys, fins a passar a domini del rei franc, dins de la frontera que establia la Gòtia.
La vila de Solsona i la vila de Santa Maria Al , ja es troba una Solsona consolidada quant a la població, però amb la característica que la vila naixia entorn de dos nuclis diferents i, per tant, dues jurisdiccions distintes. Així doncs, el senyoriu feudal sobre Solsona era compartit entre els senyors del Castell de Solsona i els del Monestir de Santa Maria.
Els senyors del Castell de Solsona es deien Miró, els seus descendents s'anomenen Ecard i finalment Torroja. Serà la pubilla dels Torroja, Agnès, que el 1217 es casarà amb el vescomte de Cardona, Ramon Folc IV; d'aquesta manera el domini del Castell de Solsona és exercit per la família Cardona, que, amb posterioritat, serà promoguda a comtal i finalment a ducal.
Quant al Monestir, s'instaurà el 1070, moment en què es crea la Canònica de Santa Maria. Amb anterioritat hi havia hagut uns primers temples.
Durant la Reconquesta Solsona té el seu protagonisme, molts noms de la comarca es troben també en poblacions de la Segarra, el Segrià i del Penedès fent la repoblació d'aquelles terres. Segons sembla, els comtes d'Urgell s'encomanaven a Santa Maria de Solsona en aquells temps.
Al ja hi ha constància del mercat setmanal, cosa que augmentà la vida comercial amb abundància d'oficis menestrals. També es coneix l'existència de la comunitat jueva en aquella època amb sinagoga pròpia en l'actual carrer de Sant Pau. A final del segle, es promocionà la nova construcció d'un temple d'estil gòtic en el lloc de la Canònica de Santa Maria.
La decadència arriba, però, als segles i , donada bàsicament per la Pesta Negra de 1348 que donà grans mortaldats amb un despoblament de la comarca. Tot i així, s'acorda construir unes noves muralles el 1303, restes de les quals es poden veure avui dia, i que feien setze metres d'alçada amb vint-i-una torres; també es portà l'aigua de la font de Miravella a la ciutat amb les tres fonts públiques (font de la plaça de la Catedral, font de la plaça de Sant Joan i font de la plaça de Sant Isidre), que avui encara existeixen (1420), i es fan altres obres com ara l'edificació de l'Hospital de Llobera.
La construcció de muralles, abans comentades, va significar la cohesió i unió de les dues viles i la creació d'un únic municipi o “Consell”, l'any 1338, però tanmateix el manteniment de les dues jurisdiccions va comportar l'aparició de dos cònsols i dos batlles, un per a cada domini.
Els títols de Bisbat i de Ciutat Al un dels fets clau per a la història de Solsona és el fet d'aconseguir ser seu de bisbat, en contra de les pretensions que tenien altres poblacions com Manresa i Balaguer.
Amb això, el rei Felip I (II de Castella), va sol·licitar a Roma la creació d'un nou bisbat amb seu a Solsona i el papa Climent VIII, l'any 1593, va accedir a la petició realitzada i així es va convertir l'església del monestir de Solsona en catedral. Aquell mateix any, el rei comissionà a l'arquebisbe de Tarragona Joan Terès i Borrull, al bisbe d'Urgell Andreu Capella i al Nunci Apostòlic a la monarquia d'Espanya Camillo Caetani per a dur a terme l'erecció del nou bisbat. L'any següent (1594), el monarca concediria a Solsona el títol de ciutat, havent-hi a tot Catalunya un total de deu poblacions amb aquesta distinció.