miniatura|Concert de gala en honor del hereu rus al tron, a Venècia el 1782 (l'any que morí Anna Maria). Les jovenetes músics dels quatre "ospedali" de Venècia interpretaren una cantata. Anna Maria dal Violí (1696, Venècia - 1782, Venècia) va ser una violinista italiana i mestre de violí. Va ser alumne d'Antonio Vivaldi a l'Ospedale della Pietà. Fou l'alumna preferida de Vivaldi que va compondre per a ella més de 30 concerts, tant per a violí solista com per la viola d'amore. Altres compositors com Brusa, Mauro D'Alay (o Alai) i Giuseppe Tartini també van compondre obres per a ella.
Ella no només va ser "Anna Maria dal Violin" sinó "Anna Maria della Pietá". Johann Mattheson (1681-1764), probablement uns de pioners de la crítica musical, la va conèixer a Itàlia i l'esmenta en la seva "Critica Musica" (Hamburg-1722-1725). "Primo violino d'Itàlia", aquesta brillant violinista veneciana és la que apareix més citada en els tractats i cròniques del . En un poema anònim escrit cap a fins de 1730, titulat "Sopra le putte della Pieta di coro", s'esmenta que la cèlebre "Anna Maria" sonava (tocava) a més del violí, la tiorba, la viola d'amore, el clavecí, el llaüt, el violoncel i la mandolina.
La vida Anna Maria dal ViolinEl seu nom a Giancarlo Rostirolla: L'organizzazione Musicale nell li'Ospedale Veneziano Della Pietà Al Tempo Di Vivaldi. apareix en els arxius de la Pio Ospedale della Pietà de Venècia, i sense un cognom familiar, ja que la majoria de les alumnes eren orfes. L'internat era un conservatori de música per a les nenes afiliades, famós en la seva època per la tasca musical del virtuós violinista i compositor Antonio Vivaldi i per músics brillants con la seva alumna Anna Maria. Segons Michael Talbot, Anna Maria apareix tres vegades en les actes de la Pietà esmentades: 1712, 1720 i 1722.Talbot: Antonio Vivaldi. 1985, pàg. 34. El 22 de setembre de 1712, amb només 16 anys, obtenia permís per acompanyar a altres quatre alumnes, a tocar a San Francesco della Vigna, l'església per a la qual Andrea Palladio, el mes famós arquitecte de l'època, va construir la façana en 1562. El 1720, a l'edat de 24, ella és anomenada ja "Maestra". Això significava que les noies més grans podien arribar a ensenyar a noies més joves i guanyar alguns diners.
No només va ser una violinista, sinó que també tocava el violoncel, al tiorba, el llaüt, la mandolina, el clavecí i la la Viola d'amore.Talbot: Antonio Vivaldi. 1985, p. 34, nota 8 (p. 294). Vivaldi va compondre 31 concerts per a violíMichael Talbot: Anna Maria's Partbook. A: Helen Geyer und Wolfgang Osthoff (Hrsg.): Musik an den Venezianischen Ospedali 2004, S. 23–81. i, almenys, dos concerts per a la viola d'amore.Ryom directori, núm. 393 i núm. 397, pàg. Aquests darrers concerts apareix la referència en el títol, ja que es llegeixen les inicials "AMore" ("AM" majúscules), que són les corresponents a Anna Maria.Talbot: Antonio Vivaldi. 1985, pàg. 188. Alguns d'aquests concerts formen part de la Quaderno musicale di Anna Maria del Violin, un llibre de mitjans de la dècada de 1720 que conté les principals parts per a violí de 31 concerts.
La fama Des de 1703, sota el mestratge d'Antonio Vivaldi, professor de violí, compositor i mestre di concerto de l'Ospedale della Pietà, i amb intèrprets com Anna Maria, els concerts d'aquesta institució foren molt atractius per al públic, i un referent cultural de Venècia.Walter Kolneder: Lübbes Vivaldi Lèxic. Com a violí solista, Anna Maria complia amb les seves tasques els dissabtes i els diumenges a la coneguda església de concerts d'aquest ospedale de Venècia. En la primera de les grans enciclopèdia alemanyes de la música elaborada per Johann Gottfried Walther a Leipzig (1732) apareix el nom d'Anna Maria, juntament amb Dorothea de la Ried, Élisabeth Jacquet de La Guerre ("Jaquier"), Vittoria Raffaella Aleotti ("Vittoria Aleotti") i Barbara Strozzi ("Stroud"), que tenen una entrada com a instrumentistes i compositores.
Walther dona com a font per del seu article el testimoni ocular d'un viatge per Itàlia: Des Hofraths Nemeitzens Nachlese besonderer Nachrichten von Italien, p. 61“,Vegeu Walther 2001: Musicalisches Lexicon oder Musicalische Bibliothec. S. 38. mentre que, com un altre exemple, per l'article de la compositora Jacquet de La Guerre, un informe basat en el Mercure Galant de París.a.c. im Decembre-Monat, p. 80. Siehe Walther 2001, S. 294.
Referències
Bibliografia Michael Talbot: Antonio Vivaldi. Der Venezianer und das barocke Europa, Leben und Werk. Deutsche Ausgabe Stuttgart 1985 (englische Originalausgabe London und Melbourne 1978), . Michael Talbot: Anna Maria’s Partbook. In: Helen Geyer, Wolfgang Osthoff (Hg.): Musik an den Venezianischen Ospedali/Konservatorien vom 17. bis zum frühen 19. Jahrhundert. Centro tedesco di Studi Veneziani, Rom 2004, S. 23−81. Micky White: Scenes from the Life of Anna Maria „dal Violin“. A: Helen Geyer, Wolfgang Osthoff (Hg.): Musik an den Venezianischen Ospedali/Konservatorien vom 17. bis zum frühen 19. Jahrhundert. Centro tedesco di Studi Veneziani, Rom 2004, S. 83–111. Giancarlo Rostirolla: L'Organizzazione Musicale Nell'Ospedale Veneziano Della Pietà Al Tempo Di Vivaldi. A: Nuova Rivista Musicale Italiana. Band XIII, 1979, S. 168–195. Johann Gottfried Walther: Musicalisches Lexicon oder Musicalische Bibliothec. Leipzig 1732. Neusatz herausgegeben von Friederike Ramm. Bärenreiter, Kassel 2001, , Artikel Anna Maria, Aleotti Vittoria, Jaquier, Ried Dorothea vom, Strozza Barbara. Walter Kolneder: Lübbes Vivaldi Lexikon. Gustav Lübbe Verlag, Bergisch Gladbach 1984, . Uta Ruscher: Fiorenza dal Violin - Schicksal eines venezianischen Findels, Lugano 2017
Enllaços externs Sobre els Ospedali de Venècia. Conté, entre altres coses, un poema d'elogi per a Anna Maria YouTube. Vivaldi: Concerto en re major, RV 229 per a Anna Maria dal Violin YouTube. Vivaldi: Concert de violí en si bemoll major per a Anna Maria dal Violin Antonio Vivaldi i les dones de la Pietà YouTube: Buchtrailer Fiorenza dal Violin, Uta Ruscher
Categoria:Violinistes italians Categoria:Músics de la República de Venècia Categoria:Músics venecians Categoria:Morts a Venècia Categoria:Adopció, acolliment, cura d'orfes