fou un poeta i traductor, d'estètica modernista i decadentista. És autor de Filosofies en vers (1904) i les proses poètiques Cartes de dona (1906).Xavier de Zengotita i Bayona. Diccionari enciclopèdic de la literatura catalana. GEC
Segons Jordi Castellanos, cal enquadrar-lo dins de la primera etapa del decadentisme, de 1899 a 1906 (la segona aniria del 1906 al 1910), que tenia com a centres de cohesió publicacions com «La Renaixensa», «Els Quatre Gats» i, sobretot, la revista «Joventut». Zengotita fomava part, dins d'aquesta etapa del decadentisme, del corrent d'escriptors atrets per la tradició francesa (Pierre Loti, Paul Bourget, Marcel Prévost, Jean Lorrain, Maupassant, Flaubert i Pierre Louÿs, entre altres), que es dirigien a un públic esnob i sensible, implícitament femení.Castellanos - 1986, pàg. 182. Així, indica Castellanos, el volum Cartes de dona, està escrit seguint els models prestigiosos de Marcel Prévost i de Jacinto Benavente.Castellanos - 1986, pàg. 183.
Membre del moviment catalanista, fou un dels detinguts per la policia la vigília de l'11 de setembre de 1901, per participar en l'ofrena floral a Rafael Casanova organitzada per l'associació «Sempre Avant»,Pérez - 2009, pàg. 25, nota 32. i fou un dels fundadors de l'associació «La Reixa», afiliada a la Unió Catalanista, de la qual n'eren membres les persones que havien estat a la presó per motius polítics, en concret «els qui hagin estat detinguts alguna vegada per actes fent manifestació d'amor a la Pàtria Catalana».Pérez - 2009, pàg. 26-27 i nota 35.
Referències
Bibliografia
Xavier de Zengotita, Rebel·lió (1915 ?), extret de Cartes de dona, publicat a:
Categoria:Poetes en català Categoria:Traductors de l'anglès al castellà Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Poetes del segle XX Categoria:Traductors europeus Categoria:Poetes europeus Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX