La frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les (y ffin rhwng Cymru a Lloegren gal·lès) és la frontera entre ambdós països constituents del Regne Unit. Té una extensió de 257 kilòmetres, des de l'estuari del Dee, al nord, a l'estuari del Severn al sud. Ha seguit a grans trets la mateixa línia des del , i en part la de la muralla d'Offa; la frontera moderna es va fixar en 1536, quan els antics Marcher Lords que ocupaven la zona fronterera van ser abolits i es crearen les fronteres dels nous comtats.
La frontera administrativa de Gal·les es va confirmar per la Llei de govern local de 1972. La qüestió de si Monmouthshire era part de Gal·les, o un comtat anglès tractat per la majoria de propòsits com si fos gal·lès, va ser resolta per la Llei de 1972, que el va incloure a Gal·les.
Geografia miniatura|El riu Dee marcant la frontera entre Anglaterra i Gal·les entre Holt i Farndon miniatura|Senyal bilingüe "Benvinguts a Anglaterra"
L'actual frontera entre Gal·les i Anglaterra s'estén des dels saladars de l'estuari del Dee adjacents a la península de Wirral, a través de terrenys guanyats al riu Dee a Saltney just a l'oest de Chester. Després retorna al sud per incloure dins d'Anglaterra una zona al sud-oest de Chester, abans de reunir-se amb el Dee i després vira a l'est del riu per incloure dins de Gal·les una àmplia zona coneguda com a Maelor, ex enclavament de Flintshire, entre Bangor-on-Dee (a Gal·les) i Whitchurch (a Anglaterra). Tornant al riu Dee cap a Chirk, la frontera fa bucles a l'oest, seguint la muralla d'Offa durant aproximadament 3 kilòmetres, i també dins d'Anglaterra, la ciutat d'Oswestry, abans d'arribar al riu Vyrnwy a Llanymynech. Segueix el Vyrnwy a la seva confluència amb el riu Severn, i continuant cap al sud llavors, s'aixeca sobre Long Mountain a l'est de Welshpool. A l'est de Montgomery, la frontera de nou segueix la línia de la muralla d'Offa durant aproximadament 3 kilòmetres, abans de fer un bucle cap a l'est per incloure dins de Gal·les una àmplia zona prop Churchstoke. A continuació, corre cap a l'oest del riu Teme, i segueix el riu cap al sud-est a través de Knighton abans de girar al sud cap al riu Lugg a Presteigne, que es troba a Gal·les .
La frontera continua cap al sud a través dels turons del riu Wye i segueix el riu aigües amunt fins a Hay-on-Wye, al costat gal·lès de la frontera. Continua que cap al sud i s'eleva a través de les Black Mountains, arran de Hatterall Ridge passat Llanthony al cantó gal·lès i a Longtown al costat anglès, per arribar al riu Monnow a prop de Pandy. Llavors en general segueix el riu, passats Pontrilas (a Anglaterra) i Skenfrith (a Gal·les) cap a Monmouth, girant cap a l'est per incloure a la pròpia ciutat i una zona circumdant dins de Gal·les. A Redbrook, la frontera torna a seguir el Wye, i segueix el riu cap al sud, més enllà de Tintern i Chepstow al costat gal·lès, fins a la confluència amb el Severn al pont del Severn. La frontera contínua després cap a l'estuari dle Severn fins al Canal de Bristol, amb la petita illa de Flat Holm administrada com a part de Gal·les i l'illa veïna de Steep Holm com a part d'Anglaterra.
Frontera administrativa La frontera passa entre Flintshire, Wrexham, Powys, i Monmouthshire a Gal·les i Cheshire West and Chester, Shropshire, Herefordshire, i Gloucestershire a Anglaterra.
Hi ha nombrosos llocs on la frontera corre al llarg del centre d'un carril o carrer, el que fa que un d'un costat del carrer estigui a Gal·les i el que està a l'altre costat estigui a Anglaterra. Alguns exemples notables són Boundary Lane a Saltney i el carrer principal de Llanymynech.
Història miniatura|Regnes o tribus gal·lesos post-romans. La frontera actual amb Anglaterra és en porpra.
Orígens Abans i durant l'ocupació romana de Britànnia tots els habitants nadius de l'illa (que no fossin les tribus pictes/caledònies del que avui és el nord d'Escòcia i exceptuant el Lloegyr del Gran sud-est d'Anglaterra) parlaven llengües britàniques, una subfamília de les llengües cèltiques insulars, i eren considerats com a britans. La clara divisió geogràfica entre les zones muntanyoses del sud de la Gran Bretanya i les àrees generals més baixes es reflectien en el patró de l'ocupació romana. Les principals bases militars romanes pel control del que esdevindria Gal·les es trobava entre muntanyes a Deva (Chester), Viroconium (Wroxeter, vora Shrewsbury), i Isca Augusta (Caerleon, vora Newport), totes situades prop de la frontera nacional posterior.
Quan marxaren les guarnicions romanes cap el 410, les diverses parts de Britànnia foren deixades per governar-se i defensar-se elles mateixes. La regió occidental, més tard País de Gal·les, s'havia convertit al cristianisme en gran part, i aviat va comprendre un cert nombre de regnes separats, el més gran el de Gwynedd al nord-oest i el de Powys a l'est. Powys coincidia aproximadament amb el territori de la tribu celta dels cornovis la civitas o centre administratiu dels quals durant el període romà era a Viroconium. Gwynedd, en el punt més alt de la seva potència, es va estendre fins a l'estuari del Dee. A poc a poc, a partir del segle V endavant, les tribus paganes de l'Est, com els angles i saxons, conqueriren l'est i sud de Britànnia, que més tard esdevindria Anglaterra.
Al sud, el gal·lès regne de Gwent cobria aproximadament la mateixa àrea que els silurs pre-romans, tradicionalment l'àrea entre els rius Usk, Wye i l'estuari del Severn. Va estar centrat en diferents vegades a Venta (Caerwent), del qual en deriva el seu nom, i Isca Augusta (Caerleon). Generalment Gwent era aliat, i varies vegades unit, amb el petit regne gal·lès d'Ergyng, centrat a l'actual sud de Herefordshire a l'oest del Wye (i deriva el seu nom de la ciutat romanda d' Ariconium); i el regne més gran de Glywysing a l'actual Glamorgan. El nom Glywysing podria indicar que va ser fundat per un brità nadiu de Glevum (Gloucester). miniatura|Pobles del sud de Britànnia, circa 600 AD
La batalla del Mont Badon, circa 500, podria haver-se produït vora Bath entre els britans, els vencedors, i els anglosaxons que intentaven d'arribar a l'estuari del Severn, però tant la data com la ubicació són incertes i podria ben bé haver estat a Somerset o Dorset. No obstant això, és més segur que el regne anglosaxó de Wessex va sorgir en els segles i a la vall superior del Tàmesis, àrees de Cotswolds i Hampshire. En 577 els anglosaxons van guanyar la batalla de Deorham al sud de Cotswolds, i va permetre a Wessex estendre el seu control sobre l'estuari de Severn i les ciutats de Gloucester, Cirencester, i Bath. Això va tallar la relació terrestre entre els britans de Gal·les i Dumnonia, a la península sud-oest. Pel voltant del 600, però, l'àrea de la moderna Gloucestershire a l'est del Severn, així com la majoria de Worcestershire era controlat per un altre grup, els Hwicce, que podrien haver sorgit dels matrimonis mixtes entre famílies anglosaxones i britanes, possiblement els successors dels preromans Dobunni. Els Hwicce va quedar sota l'hegemonia de Mèrcia.
En la batalla de Chester en 616, les forces de Powys i altres regnes britans aliats foren derrotats per Northumbria sota Æthelfrith. Això va separar els britans de Gal·les dels del Nord d'Anglaterra, inclosa Lancashire, Cúmbria, i sud-oest d'Escòcia, una àrea coneguda com a "Yr Hen Ogledd" o "l'antic Nord". En unes poques dècades, els gal·lesos es van involucrar en guerres més defensives contra el regne cada vegada més potent de Mèrcia, basat a Tamworth en l'actual West Midlands d'Anglaterra. La capital de Powys, Pengwern vora la moderna Shrewsbury, va ser conquerida per Oswiu de Northumbria en 656 quan s'havia convertit en senyor de Mèrcia. Aleshores Powys es va retirar de les zones baixes ara al sud de Cheshire, Shropshire i Herefordshire, qui era coneguda per poetes gal·lesos com "el paradís de Powys." Les àrees ocupades per grups anglosaxons que esdevingueren sub-regnes de Mèrcia, els Wreocensǣte o Wrekinset a la part nord de l'actual Shropshire, i els Magonsæte a la part sud. Més al sud, l'àrea nord-oest del Severn més coneguda posteriorment com el bosc de Dean sembla que va romandre en mans britanes (és a dir gal·leses) fins almenys 760.
Muralla d'Offa miniatura|Muralla d'Offa vora Clun a Shropshire
Després de l'abdicació d'Ine de Wessex en 726, Etelbald de Mèrcia va establir l'hegemonia de Mèrcia sobre els anglosaxons al sud del Humber. Tanmateix les campanyes de Powys contra Mercia van portar a la construcció del mur de Wat, una frontera de terra que s'estén des de la vall del Severn prop d'Oswestry al Dee a Basingwerk en el que seria Flintshire, potser per protegir les terres recentment adquirides. Després que Etelbald fos assassinat en 757, es va produir una breu guerra civil a Mèrcia que va acabar en la victòria del seu cosí llunyà, Offa. Com a rei, va reconstruir l'hegemonia de Mèrcia sobre el sud d'Anglaterra a través de campanyes militars, i també va ordenar la construcció de la muralla d'Offa al voltant dels anys 770 i 780.
La muralla d'Offa és un moviment massiu de terra lineal de 20 metres d'amplada (inclosa la rasa envoltant) i de 2,4 metres d'alta. És molt més gran i més llarga que el de mur de Wat, però corren més o menys paral·lels. El mur de terra es va excavar amb el sòl desplaçat amuntegat en un banc al cantó de Mèrcia (Est), proporcionant una vista oberta a Gal·les i suggerint que era construït per Mercia per protegir-se contra atacs o incursions de Powys. L'escriptor de finals del Asser va escriure que Offa terroritzava tots els reis i províncies veïns i províncies del seu voltant, i ... tenia un gran dic construït entre Gal·les i Mercia de mar a mar. A la meitat del , Sir Cyril Fox va completar una important agrimensura de la muralla i va declarar que anava des del Dee al Severn, com Asser suggeria, però amb llacunes, especialment a l'àrea de Herefordshire, on les barreres naturals de forts rius o densos boscos proporcionaven una defensa suficient. Recerques més recents de David Hill i Margaret Worthington conclogueren que hi ha poques evidències que el mur s'estengués "de mar a mar," sinó que el terraplè construït per Offa s'estenia uns 103 kilòmetres entre Rushock Hill prop Kington a Herefordshire, i Treuddyn a Flintshire. Els terraplens al sud i nord més llunyà, en particular seccions amb vistes a la vall del Wye i a l'est del Wye a Beachley, podria, en la seva opinió, haver estat construït per a diferents propòsits en diferents moments, encara que els seus resultats són disputats.