La guerra sinofrancesa, també coneguda com el conflicte de Tonquín,Vegeu, per exemple, Anonymous, "Named To Be Rear Admiral: Eventful and Varied Career of 'Sailor Joe' Skerrett," The New York Times, 19 abril 1894. va ser un enfrontament entre les forces xineses de l'imperi de la dinastia Qing i les colonials franceses. L'objectiu era determinar quin dels dos països obtenia el control de la regió de Tonquín, al nord del Vietnam, fins llavors sota el protectorat xinès. Va tenir lloc entre agost de 1884 i abril de 1885, obtenint uns resultats que van perjudicar tots dos bàndols: Xina va perdre el protectorat i va reconèixer la victòria dels francesos en terreny marítim, i França va patir algunes derrotes terrestres estratègiques pràcticament quan la guerra ja finalitzava. El conflicte es va resoldre finalment firmant el Tractat de Tianjin amb la cessió de la Xina dels seus poders sobre la regió a França.Bruce A. Elleman (2001). Modern Chinese warfare, 1795–1989 (illustrated ed.) Psychology Press. p. 90. . Accés el 18-01-2012.
Els antecedents de la guerra es remunten a problemes generats per la política expansionista francesa al sud-est d'Àsia, acció facilitada perquè en certs moments foren uns bons aliats dels vietnamites davant la situació política xinesa. Es van iniciar conflictes armats ja des del 1881 –batalla del Pont de Papier,Marolles, 193–222; Duboc, 123–139; Huard, 6–16; Thomazi, Histoire militaire, 55–58 batalla de Thu'an An,Huard, 103–122; Loir, 13–22; Thomazi, Histoire militaire, 62–64; Conquête, 165–166 batalla de Bắc Ninh,Huard, 252–76; Thomazi, Histoire militaire, 75–80 entre altres– que van anar agreujant el conflicte entre ambdós països fins a arribar a desencadenar l'anomenada guerra Sinofrancesa.
Accions prèvies a la guerra Els primers contactes dels francesos a la regió d'Annam es van produir amb l'entrada dels jesuïtes el 1615. La relació entre ambdues comunitats va estar durant anys basada en l'intercanvi comercial i religiós. A finals del i principis del XIX, els vietnamites van veure com diverses províncies de la Xina s'enfrontaven entre elles, causant una sensació d'inseguretat dels vietnamites respecte els seus «protectors». Va ser llavors quan França ho va aprofitar per implantar-se més en la zona.
L'entrada de França a Annam. Els banderes negres. miniatura|Comandant Henri Rivière (1827–1883) A principis del la presència francesa a Annam va continuar sent fructuosa, fins que l'emperador Tu Duc i les seves polítiques xenòfobes i anticatòliques van provocar la intervenció de Napoleó el 1858. La victòria francesa va comportar la signatura d'un acord d'annexió el 1862, en el qual l'emperador vietnamita cedia la zona sud del Vietnam. L'acord també fixaria una gran indemnització, llibertat religiosa pels catòlics i privilegis comercials. L'acord es va reafirmar el 1874 fent d'Annam un protectorat francès que formà part de la colònia francesa de la Cotxinxina. Aquesta nova incorporació també va permetre als francesos navegar pel riu Vermell cap a la zona nord del país, fins a arribar a Hanoi. Els exploradors francesos van seguir el curs del riu Vermell a través del nord del Vietnam fins a la seva font a Yunnan, amb les esperances de fixar una ruta comercial rendible amb la Xina tot evitant els ports conflictius de les províncies costaneres xineses.Thomazi, Conquête, 105–107
El 1873, una petita força francesa comandada pel tinent de vaixell Francis Garnier, sobrepassant les seves instruccions, va intervenir militarment al nord del Vietnam. Després d'una sèrie de victòries franceses contra els vietnamites, el govern vietnamita va enviar l'Exèrcit de la bandera negra de Liu Yongfu, que van derrotar la força de Garnier sota les muralles de Hanoi. Garnier va morir en aquesta batalla, i el govern francès va desautoritzar la seva expedició.Thomazi, Conquête, 116–131
En aquest context va ser quan, uns anys més tard, el comandant francès Henri Rivière va encendre les alarmes tant de xinesos com de vietnamites, amb un intent d'ocupar la ciutat d'Annam. El 1881, Rivière havia estat enviat amb una petita força militar a Hanoi per investigar les queixes vietnamites sobre les activitats dels comerciants francesos.Thomazi, Conquête , 140-57 Desafiant les instruccions dels seus superiors, Rivière va assaltar la ciutadella de Hanoi el 25 d'abril de 1882.Marolles, 75-92 Malgrat que Rivière posteriorment va retornar la ciutadella al control vietnamita, el seu ús de la força va provocar alarmes tant al Vietnam com a la Xina.Eastman, 51–57 El 1882, les zones que encara continuaven sota el protectorat xinès van demandar a la cort Qing tropes per defensar-se de l'amenaça francesa. Van arribar els banderes negres, soldats altament organitzats liderats per Liu Yongfu, per evitar l'assalt dels francesos a Tonquín; els xinesos van accedir a armar i donar suport a l'exèrcit dels banderes negres, i oposar-se de manera clandestina a les operacions franceses a Tonquín. La cort Qing també va enviar un clar senyal als francesos que la Xina no permetria que Tonquín caigués sota control francès. L'estiu de 1882, les tropes de l'exèrcit de Yunnan i l'exèrcit de Guangxi van travessar la frontera amb Tonquín, ocupant Lạng Sơn, Bắc Ninh, Hung Hoa i altres ciutats.Marolles, 133–144; Lung Chang, 90–91
Pugna per Tonquín. La batalla del Pont de Papier miniatura|Rivière intenta rescatar un canó francès aturat durant la Batalla del Pont de Papier (19 de maig de 1883). Davant la perspectiva d'una possible guerra oberta contra Xina, va haver-hi una distensió per part dels francesos per tal d'evitar el conflicte. Amb la gestió del representant francès a la Xina, Frédéric Bourée, es va acordar una divisió de poders entre Xina i França en els diferents pobles del protectorat. En aquestes negociacions no es va consultar als vietnamites.Eastman, 57–65 Jules Ferry i el ministre d'Afers Exteriors, Paul-Armand Challemel-Lacour, van desautoritzar Bourée i el seu acords amb Li Hongzhang i reforçaren les decisions militars de Rivière i van deixar clar als xinesos que estaven decidits a prendre Tonquín sota la protecció francesa.Eastman, 62–69 A principis de 1883, el comandant Rivière va iniciar una acció militar. França havia enviat un batalló d'infanteria marítima i Rivière ja tenia homes suficients per aventurar-se més enllà de Hanoi. El 27 de març de 1883, Rivière va capturar la ciutadella de Nam Định amb una força de 520 soldats francesos, i aconseguí una bona comunicació des de Hanoi fins a la costa.Marolles, 178–192 El 28 de març, durant la seva absència, els banderes negres de Liu Yongfu i els vietnamites van atacar Hanoi; el cap del batalló, Berthe de Villers, els va rebutjar en l'anomenada batalla de Gia Cuc.Huard, 26–30
Com que els vietnamites no tenien mitjans per resistir als francesos, l'abril de 1883, el comandant de l'exèrcit de Yunnan, Tang Jingsong (唐景崧) va convèncer Liu Yongfu perquè ataqués Rivière amb els banderes negres. Era una situació de guerra no convencional. El 10 de maig de 1883, Liu Yongfu va desafiar els francesos a una batalla en un dur missatge àmpliament difós per les parets de Hanoi. El 19 de maig, Rivière es va enfrontar a les banderes negres en la batalla del Pont de Papier; la petita força de Rivière (al voltant de 450 homes) va atacar una forta posició defensiva dels banderes negres prop del poble de Cầu Giấdy, a l'oest de Hanoi, conegut pels francesos com a Pont de Papier. Els francesos van patir una desastrosa derrota. Després dels èxits inicials, els francesos van quedar envoltats; amb dificultat, es van reagrupar i van tornar a Hanoi. Rivière, Berthe de Villers i altres oficials superiors van morir en aquesta acció.
Tensions creixents. La batalla de Thu'an An miniatura|El vaixell de guerra francès "Bayard" (1880) La mort de Rivière va produir una reacció airada de França. Es van enviar reforços cap a Tonquín i es va evitar un atac per part de les banderes negres sobre Hanoi. La situació militar es va estabilitzar. El 20 d'agost de 1883, l'almirall Amédée Courbet, comandament de la nova divisió naval de la costa de Tonquín, va assaltar els forts que controlaven l'accés a la capital vietnamita, Hue. Aquesta fou la batalla de Thu'an An, i la superioritat militar francesa va obligar el govern vietnamita a signar el Tractat de Hue, que determinava que Tonquín quedava sota protecció francesa.
Van produir-se diversos enfrontaments amb les forces dels banderes negres (batalles de Phu Hoai i de Palan), però als ulls del món foren derrotes franceses, gràcies al coneixement del terreny i de les tàctiques dels banderes negres. Malgrat els intents dels francesos per convèncer a la Xina de retirar les seves forces de Tonquín, els xinesos van refusar. Els francesos es van preparar per una ofensiva més important cap a final de l'any amb l'objectiu d'aniquilar els banderes negres, i van intentar persuadir la Xina perquè retirés el seu suport a Liu Yongfu. Mentre, França intentava guanyar el suport d'altres potències europees. Paral·lelament, el juliol de 1883, les negociacions a Xangai entre el ministre francès Arthur Tricou i Li Hongzhang no van ser recolzades pel govern Qing que no creien que el govern francès pogués iniciar una guerra amb la Xina.Eastman, 76–84 També es produïren intents de negociació entre el govern de Jules Ferry i Li Hongzhang, ministre xinès a París.Eastman, 85–87 A mesura que la guerra amb la Xina semblava cada cop més probable, els francesos van persuadir al govern alemany de retardar l'entrega de vaixells de guerra per a la flota naval xinesa,Lung Chang, 180–183 and 184–194 alhora que reforçaven els seus destacaments militars al delta del riu Vermell, a Quảng Yên, Hưng Yên i Ninh Bình.De Lonlay, Au Tonkin, 111–116; Duboc, 207; Huard, 164–170 D'altra banda, les tensions entre ciutadans europeus residents a la Xina i habitants locals van augmentar a finals de 1883, provocant diversos incidents de caràcter xenòfob, especialment a la província de Guangzhou.
Batalles de Sơn Tây, Bac Ninh i l'acord de Tientsin miniatura|La presa de Bac Ninh pels francesos el 1884 miniatura|Captura de Son Tay Els francesos tenien clar que un atac contra els banderes negres de Liu Yongfu probablement donaria lloc a una guerra no declarada amb la Xina, però van calcular que una victòria ràpida a Tonquín forçaria als xinesos a acceptar els fets consumats. La campanya de Tonquín fou confiat a l'almirall Courbet, que va atacar la ciutat de Son Tay el desembre de 1883. Els contingents xinesos i vietnamites de Son Tay van tenir poc protagonisme, i foren les banderes negres de Liu Yongfu qui lluitaren molt intensament per mantenir la ciutat. En el primer atac els francesos patiren fortes pèrdues; després foren el banderes negres que patiren moltes baixes. Al final, un ús intensiu d'artilleria va permetre que els francesos capturessin la porta occidental de Sơn Tây i ocupessinla ciutat. La guarnició de Liu Yongfu es va retirar a la ciutadella i va evacuar Sơn Tây en la foscor. Courbet havia aconseguit el seu objectiu, però amb un cost considerable: 83 morts i 320 ferits. Les pèrdues dels banderes negres en la batalla de Sơn Tây foren molt importants i Liu Yongfu va ser conscient que no havia rebut el suport de xinesos i vietnamites; va deicidir que mai no tornaria a exposar les seves tropes d'una manera tan oberta.Huard, 180–7 and 202–31; Thomazi, Conquête, 171–7; Histoire militaire, 68–72