Adolphe Célestin Ferdinand d'Espie, també conegut pel pseudònim Jean de La Hire (Banyuls de la Marenda, 28 de gener de 1878- Niça, 5 de setembre de 1956) va ser un escriptor, editor i polític nord-català. Va ser el narrador més prolífic de la primera meitat del , així com un dels autors de literatura popular més apreciats pel públic francès. Però la seva col·laboració sota l'ocupació nazi va la seva imatge va quedar maleïda i la seva obra va caure en l'oblit després de la guerra. A més del seu pseudònim principal, també va utilitzar altres noms de ploma.

Biografia Era el fill granTenia tres germanes : Mathilde 1888-1964, Marinette, morta als 21 anys i Célestine, morta als 36 anys. du comte Célestin d'Espie, viticultor a Banyuls de la Marenda, i de Maria Maillol, germana de l'escultor i pintor Aristides Maillol. A la mort del seu pare va heretar el títol de comte. Va passar una part de la seva joventut en un pensionat dels jesuïtes on va rebre una sòlida formació en literatura clàssica. Després del seu pas pels jesuïtes de Besiers esdevingué profundament anticlericalDictionnaire des littératures policières, volum 2, El 1898 va anar a París, on intentà fer carrera literària. Va començar com a negre literari i secretari de la parella Colette-Willy. També va treballar un temps com a periodista a Matin, on fou un temps director literari.

Va prendre el pseudònom Jean de La Hire, com a admiració per les paraules d'Étienne de Vignolles, dit La Hire, company de Joana d'Arc: El comte Adolphe d'Espie també és descendent d'aquest company de Joana d'Arc. En 1898 va publicar smb Edmond Girard el seu primer conte,Adolphe d'Espie de La Hire, dit Jean de La Hire, encyclopédie Larousse La Chair et l'Esprit, gràcies a Pierre Louÿs.

Fins al 1908 va publicar una vintena de contes, com Héro et Léandre publicat a Marsella (1900), Le Tombeau des vierges (1900), La Torera (1902) i L'Enfer du soldat (1903. També es va interessar en l'ofici d'editor i va fundar la Bibliothèque indépendante, el 15 de novembre de 1904Pierre Mac Orlan : sa vie, son temps, Bernard Baritaud, Librairie Droz, 1992, page 376. sota el seu veritable nom, Adolphe-Ferdinand Célestin d'Espie. Va vendre aquesta editorial menys d'un any després, i va prendre la direcció de la Librairie Universelle, de juliol de 1905 a juny de 1906. Després d'un estudi biogràfic sobre Colette en 1905, va escriure La Roue fulgurante en 1906. Aquesta novel·la d'anticipació i ciència-ficció el converteix en un dels pioners francesos de l novel·la espacial.

Autor extremadament prolífic, va abordra tots els gèneres en voga i va publicar durant la seva llarga carrera de més de 600 texts, alguns dels quals excedeixen les 100.000 còpies, tirada considerable per l'època. Algunes novel·les sentimentals, policíaques, aventures, capa i espasa o de ciència-ficció, va aparèixer publicades per primera vegada en els diaris i fulletons, una forma de publicació que es va desenvolupar amb força a principis del . miniatura|L'Homme qui peut vivre dans l'eau, coberta d'una reedició del conte de Jean de la Hire, J. Ferenczi & fils, 1921. Il·lustració d'Henri Armengol.

Les seves novel·les de la literatura clàssica com L'Enfer du soldat (1903) o Les Vipères (1905), constantment al costat de les novel·les d'aventures i espionatge com la sèrie de les Grandes aventures du Nyctalope. En 1911, Jean de La Hire va crear el personatge de Léo Saint-Clair, dit el Nyctalope, amb la publicació de Mystère des XV. Després d'un intent d'assassinat, el personatge rep una cor artificial, i es converteix en un heroi venjador amb un visió nocturna. Menys conegut que Rocambole, Arseni Lupin o Fantômas, Nyctalope va tenir en el seu moment un gran èxit comercial, a través de trenta llibres. Ser propietari d'un nom codificat i un superpoder fa de vegades es considera un dels primers superherois en la història de la literatura popular. Étude sur les proto-super-héros. Alguns dels títols en aquesta sèrie entren directament en la novel·la policíaca, com Les Mystères de Lyon (1933), L'Assassinat du Nyctalope (1933), La Sorcière nue (1954), o L'Énigme du squelette (1955), lel darrer títol on apareix l'heroi.

També va barrejar els gèneres fantàstic i de ciència-ficció a Le Roi de la nuit (1943). També utilitza diversos altres pseudònims, com la majoria dels novel·listes populars de l'època: Edmond Cazal per les novel·les històriques Mirabeau i Sainte Thérèse d'Avila; el de Commandant Cazal per les novel·les bèl·liques ; Alexandre Zorka, John Vinegrower i André Laumière per les narracions amoroses ; i Arsène Lefort per les de capa i espasa com Le Roi des catacombes (1929), La Fille de Duguesclin (1938), però també per les novel·les policíaques com Le Mystère de Ker-Gor (1932).

Adolphe d'Espie també provà la literatura infantil i jovenil, que va fonamentar la seva popularitat: s'hi troba en els gèneres de novel·la de detectius, novel·la d'amor, ciència-ficció i aventures de escoltes. Aquestes novel·les narratives apareixen com a episodis diversos lliuraments: Les Trois Boy-scouts (édition Ferenczi, publication débutée en 1913), Grandes aventures d'un boy-scout (édition Ferenczi, 1926), L'As des boy-scouts (Ferenczi, 1932), etc. És particularment en aquest gènere que desenvolupa plenament la seva producció literària en sèrie, usant el dictat estenogràfic per mantenir el ritme de les seves publicacions. Cada episodi, que gira entorn d'una aventura coherent, es pot llegir independentment de la sèrie, a diferència d'altres autors amb episodis corresponen al desenvolupament en seccions de l'obra final. Aquestes mini-narracions s'inspiren en situacions pròpies de diversos gèneres literaris transposats (policia, espionatge, naufragi en una illa deserta, etc.).

Participant en els combats de la Primera Guerra Mundial, i és víctima del gas de guerra que el deixa amb problemes pulmonars recurrents. Malgrat el seu èxit popular, Jean de La Hire no renuncia a la literatura clàssica amb Sainte Thérèse d'Avila (Ollendorf 1921), que considera el seu millor llibre. Proposa una reconstrucció dels èxtasis de Teresa d'Àvila, en termes de deliri místic amb fortes connotacions sexuals. Traduït al castellà, aquest llibre fou molt atacat al món catòlic. Fou inclòs a l' Index librorum prohibitorum, i cremat solemnement a Madrid en un pati del palau reial en presència de nombrosos convidats, d'un legat del papa i del rei Alfons XIII d'Espanya. També fou inclosa a l'Indec L'Inquisition d'Espagne, publivsfs en 1924 sota el pseudònim d'Edmond Cazal, en la col·lecció L'histoire Romanesque de l'editorial Paris Bibliothèque des curieux.

Es va posicionar com a ardent defensor dels valors democràtics amb la seva novel·la visionària,Van Herp, Panorama de la Science Fiction La Guerre… La Guerre, publicada el 1939 sota el pseudònim d'Edmond Cazal. A partir de l'1 de febrer de 1939 va començar una sèrie de 5 obres que va acabar el 10 d'agost del mateix any: La Guerre ! La guerre !, Maginot-Siegfried, Batailles pour la mer, L'Afrique en Flammes i La fin… par le Pétrole, amb un total de més de 1.200 pàgines. El primer tom va sortir el març, uns mesos abans del començament de la Segona Guerra Mundial.

Tanmateix, sota l'ocupació es va convertir al petainisme i va publicar nombrosos assaigs hostils al Regne Unit o a favor de la col·laboració. En 1940 va escriure Le Crime des évacuations — les horreurs que nous avons vues (Tallandier), acusació contra els equips governamentals de Paul Reynaud, Georges Mandel i altres. Es va unir al Reagrupament Nacional Popular (RNP), el partit col·laboracionista de Marcel Déat, i al Grup Col·laboració. El 28 de gener de 1941 l'administració alemanya de la Zona Ocupada el va nombrar comissari gerent de l'editorial Ferenczi, per tal de contrarestar el Comissariat General d'Afers Jueus que estava tractant de posar sota la seva jurisdicció l'arianització de les editorials franceses que pertanyien a jueus en aplicació de l'ordenança alemanya del 18 d'octubre de 1940. Jean de la Hire substituí a Raymond Durand-AuziasLa Seconde Guerre et l'Occupation , Andries Van den Abeele qui havia estat nomenat breument pel tribunal de comerç del Sena per administrar l'editorial Ferenczi, que fou rebatejada Éditions du Livre moderne. Aquest càrrec fou retirat el 29 de desembre del mateix any.Pascal Fouché, L'édition française sous l'Occupation (1940-44), 1987, disponible en Open Library Els seus escrits polítics són obertament proalemanys: Le Travail, les Travailleurs et la Nouvelle Europe (1941) i Hitler, que nous veut-il donc ? (1942), tots dos a éditions du Livre Moderne, com Mort aux Anglais! Vive la France (1942).

Després de la guerra es va enfrontar a la depuració: fou exclòs del Sindicat d'Editors el 9 de setembre de 1944, i posat sota detenció preventiva el 21 de març de 1945. S'escapà de l'hospital de Château-la-Vallière, on havia estat traslladat, i fou condemnat per contumàcia a deu anys de presó. El 30 d'abril de 1948 fou condemnat a degradació nacional. Es va entregar el 3 de desembre de 1951 i no complí la seva condemna a causa de la llei d'amnistia. A continuació, emprèn una nova sèrie de llibres i novel·les de detectius.

Va morir el 1956 a Niça, seguint els seus problemes crònics de pulmons a causa de la Primera Guerra Mundial. Està enterrat al cementiri de Saint-Laurent de Cognac, Charente.

Obres Narracions Sèrie Nyctalope L'homme qui peut vivre dans l'eau, Félix Juven (1910), aparegut en fulletó a Le Matin en 1908 Les Amours de l'inconnu (1921) Le Mystère des XV (1922), aparegut en fulletó a Le Matin dès 1911 Le Triomphe de l'amour (1922), reeditat en 1954 com a Le Secret de XII i Les Conquérants de Mars Lucifer contre Nyctalope (1922), reeditat amb el títol Lucifer i Le Drame des Bermudes en 1939 L'Amazone du Mont Everest (1925), reedició en altres versions amb els títols La Madone des cimes (1933) i Le Mystère de l'Everest (1953) La Captive du démon (1931), aparegut en fulletó amb el títol L'Antéchrist a Le Matin en 1927 La Princesse rouge (1931), continuació de l'anterior Titania (1929) Écrase ta vipère (1929) Belzébuth (1930) L'Île d'épouvante (1930) Gorillard (1932) Le Mystère jaune (1932) L'Assassinat du Nyctalope (1933) Les Mystères de Lyon (1933) Les Adorateurs du sang (1933) Le Sphinx du Maroc (1936), aparegut en fulletó a Le Matin en 1934 La Croisière du Nyctalope (1937), versió modificada amb el títol Wanda en 1953 Le Mystère de la Croix du sang (1941), reeditat com a La Croix du sang Le Roi de la nuit (1943), versió modificada amb el títol Planète sans feu en 1953 Rien qu'une nuit (1944) La Sorcière nue (1954) L'Énigme du squelette (1955)

Sèrie Les Grandes Aventures d'un boy-scout (1926) La Volonté de Franc-Hardi Le Prodigieux Voyage Le Mystère des souterrains La Révolte des Ziouits La Lutte formidable Les Hommes de Mars Franc-Hardi et les Martiens Les Martiens capturés Dramatiques mystères Chasses martiennes Le Rayon ardent La Pierre tournante Les Cyclopes à trompe La Vengeance des Kolops Vers le tour du monde saturnien Le Drame des hommes-taureaux L'Ile aux embûches Tentative suprême La Mer visqueuse Jours tragiques Les Kaloomiens L'Avionnette L'Abominable Piège L'Impitoyable Kallap L'Enlisement Les Hommes sans yeux

Altres narracions

La Chair et l'Esprit (1898) Les Vipères (1899)Aparegut en fulletó a Gil Blas de l'1 de maig al 19 de juliol de 1899. Le Tombeau des vierges (1900) Héro et Léandre (1900) Maîtresse de roy (1901) Incestueuse (1901) Le Sang des grenades (1902) Le Vice provincial (1902) La Torera (1902) L'Enfer du soldat (1903) L'Enlèvement (1903) Vengeance d'amoureuses (1903) Les Sept Beautés de la marquise (1903) Amour tragique (1903) Rivales d'amour (1903) Marcelle et moi, suivi de Vertueuse Épouse (1903) L'Homme et la Nature. Le Régiment d'Irma (1904) La Ville ardente (1905) Vengeances d'amoureuses (1905) Trois Parisiennes (1906)