Tàrrega ( o ) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Geografia Llista de topònims de Tàrrega (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Es troba a Ponent, just al començament d'una petita serra prop del riu Ondara, on destaca el tossal de Sant Eloi, amb 420 msnm, on es troba un parc de prop de 20 hectàrees i una església romànica del , la qual va ser reconstruïda. El clima és mediterrani amb certes influències del clima continental.
Limita al nord amb Puigverd d'Agramunt i Ossó de Sió, a l'est amb els Plans de Sió, al sud-est amb Granyanella i Granyena de Segarra, al sud amb Verdú, a l'oest amb Vilagrassa, Anglesola i Barbens i al nord-oest amb Tornabous. Al seu terme municipal s'inclouen els antics municipis de Claravalls, la Figuerosa i el Talladell. Al seu torn Claravalls incloïa Santa Maria de Montmagastrell, i la Figuerosa es trobava unit a Altet, que incloïa Conill i Riudovelles.
Història miniatura|Plànol de la vila medieval de Tàrrega.miniatura|El riu Ondara al seu pas per Tàrregaminiatura|Carrer del Carme, de Tàrrega, entre 1890 i 1910 Els orígens de Tàrrega es remunten a mitjans del , quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va conquistar el seu castell. Durant el va viure la inauguració de la línia de ferrocarril Manresa-Tàrrega-Lleida (1862), la concessió del títol de ciutat per Alfons XII (1884), els inicis de construcció d'una sèrie d'infraestructures bàsiques com la llum i el telèfon, i el desenvolupament de les carreteres comarcals.
Economia El sector dels serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat, on predominen les petites i mitjanes empreses. Algunes empreses conegudes a escala internacional tenen la seva seu a la ciutat, com Olis Borges Pont S.A o Ros Roca. La ubicació geogràfica de la ciutat amb les vies de comunicació que hi conflueixen han possibilitat que Tàrrega sigui un dels nuclis comercials de referència de la plana de Lleida. El mercat setmanal dels dilluns aplega persones de totes les contrades de l'Urgell i les comarques veïnes.
La població de Tàrrega no és una gran font de turisme. És durant la Fira del teatre al carrer quan Tàrrega acull a més persones. El nombre d'allotjaments no és gaire abundant.
Demografia miniatura|La reforma de l'antiga travessia, mostra d'un clar interès per millorar la imatge del poble, suposa una inversió econòmica que supera els 10 milions d'euros El gentilici per Tàrrega és targarí (m) i targarina (f)Significat de targarí al Diccionari de la llengua catalana del IEC que cal no confondre, malgrat la similitud, amb tagarí (m) i tagarina (f), que significa "Mudèjar o morisc originari de territoris fronterers i, especialment, de les comarques tarragonines"Significat de tagarí al Diccionari de la llengua catalana del IEC i que en la seva forma plural masculina és tagarins, tot i estar a la Marca Superior (Frontera Superior) des del fins al i a la frontera entre el Mascançà i el Comtat de Barcelona en temps de Ramon Berenguer I amb anterioritat al 1056.
El 1515 Tàrrega incorpora Conill; el 1717, Corbella i Ofegat; el 1787, Montalbà; el 1857, Altet, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell; el 1970, Claravalls, la Figuerosa i el Talladell. Al tombant del segle xx, Tàrrega comptava amb poc menys de 5.000 habitants, que s'incrementaren en un miler fins poc abans de l'esclat de la Guerra Civil. Malgrat les diferències a nivell de demografia, Tàrrega era el segon municipi de la província pel que feia a població i, salvant les distàncies, el panorama general que es respirava al voltant de 1900 no diferia especialment del de Lleida. Un punt d'inflexió interessant es podria localitzar l'any 1884, quan Tàrrega rebé el títol de ciutat. La concessió d'aquesta denominació fou un adveniment que esperonà la transformació urbana, obrint les portes a la modernitat i la modernització d'infraestructures i organitzacions, tot propiciant un creixement i una millora de la ciutat a tots els nivells, inclòs el desenvolupament d'un cert orgull local,Jaume Espinagosa Marsà, Tàrrega vital o el caràcter targarí, Urtx: revista cultural de l'Urgell, 2 (1990), p. 203-217. especialment en referència al desenvolupament de la vida cultural.
Política Eleccions Municipals de 2019 al municipi de Tàrrega
Llista d'alcaldes de la vila de Tàrrega
Llocs d'interès Al bell mig de la ciutat, es troba la plaça del Carme, més coneguda pel Pati, que acull una estàtua en homenatge al famós compositor targarí Ramon Carnicer (1789-1855). Pel carrer del Carme, un dels carrers més antics de la ciutat, es troben diversos edificis amb porxades gòtiques, i el Palau Romànic dels Marquesos i la Floresta construït al segle XIII. Més avall s'hi troba la Cristalleria Mateu, que té una façana gòtica amb més de 300 anys. Més avall, ja hi trobem la plaça Major, que acull l'Ajuntament de la ciutat, la Parròquia (del segle XVII), l'edifici modernista, del , de la Cambra de Comerç i l'edifici de la caixa de pensions. L'Ajuntament té una façana d'inspiració renaixentista, de l'any 1674. El carrer major, acull el Museu Comarcal (Segles XVII i XVIII), que encara conserva algunes sales nobles del i . A la plaça de Sant Antoni, s'hi pot trobar l'església del mateix nom, la qual fou erigida el . Destaquen les dues escultures gòtiques que trobem a l'entrada, l'origen de les quals es remunten a l'antiga parròquia d'estil gòtic. Tàrrega és la capital del futur canal Segarra-Garrigues, que convertirà totalment el paisatge i els conreus pertanyents a la ciutat i rodalia.
D'entre els llocs d'interès de la ciutat, cal destacar el parc de Sant Eloi, que té els seus orígens a principis del . Al llarg del temps, Sant Eloi ha esdevingut el parc més gran de la ciutat amb amples passejos. La vegetació que pot trobar-s'hi és rica i variada fonamentalment basada en pins, alzines i oliveres. Com a curiositat, al parc s'hi pot trobar un tractor Fordson de 1917 que va ser el primer a treballar les terres de l'Urgell.
miniatura|Església de Santa Maria de l'Alba miniatura|L'edifici modernista de "Cal Maimó", obra del notable arquitecte Puig i Cadafalch http://www.tarrega.com/novatarrega/arxiu/nt30-3-01/index.html Nucli antic El Castell (vestigis, Segle X) Ajuntament (Segle XVII) Cambra de comerç i indústria (1886) Caixa d'estalvis i pensions (Segles XIX i ) Església de Sta. Maria de l'Alba (1672-1742) Església de Sant Antoni (Segle XIV) Plaça de Sant Antoni Creu de Terme (Pl. Major) Hospital (1740) Carrer Sta. Anna Cases d'Enric de Càrcer (1909) Carrer del Carme Palau dels Marquesos de la Floresta (Segle XIII) Casa Sobies (Segle XVI) Carrer agoders Consell Comarcal de l'Urgell (Segle XVII) http://www.urgell.cat/serveis/consell_comarcal/html/historia.php Casa Cultura/Sala Marsà Biblioteca Comarcal de l'Urgell Museu Comarcal de l'Urgell (segle XVII) Ruines de l'adoberia jueva del Molí de Codina () Façana del Forn dels Jueus (renaixentista, ) Convent del Carme "Camp dels escolapis" Parc de Sant Eloi Arxiu Històric Comarcal Plaça de les Nacions sense Estat "El Pati (Plaça del Carme)" Avinguda de Catalunya "Can Sàrries" (1902) "Ca l'Argelich" (Noucentisme, principis del ) "Cal Costa" (inicis del ) Carrer Segle XX Farinera Balcells (1921) "Cal Maimó" (Cafè Estació, 1898) Antiga "Fonda d'Espanya" (Segle XIX; restaurada al llarg dels anys 2008 i 2009) Estació de Trens Fàbrica J. Trepat Teatre de l'Ateneu (1922) "Cal Maginet" (Segles XIX i XX) Ermita de Sant Eloi
Castell, edificis i monuments històrics miniatura|Façana d'estil gòtic de la Cristalleria Mateu
El Palau dels Marquesos i la Floresta és un edifici del , amb la façana d'estil romànic civil català, curiosament reproduïda al Poble Espanyol de la ciutat de Barcelona. Aquest edifici, va pertànyer als Marquesos de la Floresta d'aquí el seu nom. A principis de va passar a mans d'Anton de Potau, propietari d'una finca a la Floresta, el qual va rebre el títol de marquès, de mans del rei Felip V el 1703. L'any 1980 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional integrat dins el conjunt artístic. La conservació de l'edifici és excel·lent, i està situat prop del començament del carrer del Carme, entre dos edificis moderns del . Avui dia, encara conserva elements originals, com són les finestres coronelles d'arcs ogivals.
La primera referència documental del Castell de Tàrrega, és de l'any 1056, data en què el comte Ramon Berenguer I dona el castell a la seva muller Almodis de la Marca. L'any 1057, Ricard Altemir en va ser el primer castellà, nomenat pel comte de Barcelona. Avui en dia, només es conserven alguns vestigis d'aquest edifici que aviat complirà un mil·lenni. L'any 1985, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
La seu del Consell Comarcal fou construïda al , a ordre del notari català Marià Terés. Va ser seu de l'Escola d'Arts i Disseny Superior Ondara.
L'ermita de Sant Eloi, és un edifici romànic del , d'una sola nau amb arcs apuntats. L'església fou construïda al cim d'una petita serra, des d'on podem gaudir d'unes vistes excel·lents de la ciutat, de l'Urgell i de la Segarra. El campanar té 4 campanes, l'Eloia, Montserrat, Jordina i Ginesta. L'any 1977 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
L'antic convent dels Mercaders fou fundat l'any 1227 per Jaume I. L'església de la Mercè, ha sofert diverses modificacions, en les quals destaquen l'ampliació de l'edifici l'any 1803. Presenta una nau única transversal coberta d'una volta de canó. A l'absis hi ha una imatge amb la mare de Déu de la Mercè. Avui en dia, l'església de la Mercè, és propietat de l'Escola Pia de Tàrrega.
miniatura|El Palau dels Marquesos de la Floresta L'església parroquial de Santa Maria de l'Alba és un edifici de línies classicistes projectat per Josep de la Concepció. Es bastí damunt d'una església que va ser enderrocada l'any 1674, a conseqüència de la caiguda del campanar. Les obres de construcció van finalitzar al , concretament l'any 1742, tot i que la façana es va concloure a principis del , amb la instal·lació a la portada d'un conjunt decoratiu barroc, destinat en un principi a porta d'accés al cor. Al museu comarcal, encara es conserven en bon estat tres escultures gòtiques dels dotze apòstols, que havien estat dins de l'antiga església que va ser enderrocada.
L'església de Sant Antoni va ser construïda al , i encara conserva alguns elements gòtics originals. La façana està rematada per un campanar d'espadanya, en el qual està esculpit l'escut de la família Ardèvol, que en devia ser benefactora. Avui en dia s'hi venera el Sant Crist Trobat, una peça d'orfebreria del que conserva restes d'esmalt i incrustacions de pedreria. El Sant Crist, fou trobat l'any 1650, enterrat dins de la mateixa església. Al costat de l'església hi ha l'Hospital, que va ser fundat al per Jaume el Just i es va acabar de construir l'any 1740.
La creu gòtica de pedra és un clar exponent del gòtic florit català. Aquesta va sortir d'un taller de qualitat al . Originàriament, estava col·locada a extramurs davant el portal que hi havia a l'extrem superior de l'actual carrer del Carme. La part superior de la creu, es va malmetre al , quan s'enderrocà a causa d'un temporal de vent, que afectà el municipi. Després de ser reconstruïda amb èxit, al es va traslladar a la plaça Major. L'any 1980 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional
miniatura|Edifici de l'estació de Tàrrega
Centres educatius a Tàrrega
Fires, festes i mercats D'entre les activitats socials i culturals que tenen lloc al municipi, la més rellevant és la Fira de Teatre al Carrer, un certamen que es repeteix cada mes de setembre i acull companyies i visitants de tot el món.
miniatura|Actuació del grup Comediants. miniatura|Actuació a la Plaça Major
Personatges cèlebres
Tàrrega fou la ciutat natal del metge i escriptor Cristòfol de Boleda i dels poetes Alfonso Costafreda i Mossèn Azà.