La monitorització de l'Smart Worker consisteix en un seguit de processos i mètodes que permeten recopilar informació dels treballadors de diferents camps en temps real. Aquest és un concepte en expansió, i per tant, cada dia apareixen noves aplicacions.
Introducció La Indústria 4.0 és un sistema tècnic-social que reconfigura la relació entre els treballadors i les empreses, així com entre la tecnologia i els sistemes de producció. Aquesta transformació implica que cal una integració important de les tecnologies de la comunicació. Aquests canvis s'han produït en molts àmbits, però aquí l'àmbit que ens interessa fa referència a quin és el nou tipus de control (en el sentit específic del seguiment) que es pot exercir sobre el treballador.
Aquest és un camp que avui dia encara es considera experimental, puix que molts dels prototips encara no s'han posat a prova. No obstant, en línies generals, tots els projectes tenen característiques comunes. El primer aspecte que caracteritza aquest ús de la tecnologia és el programari. Aquest tipus de tecnologia es caracteritza per interconnectar l'electrònica, els embedded Systems i la connectivitat. El conjunt d'aquests conceptes és el que es coneix com a sistemes ciberfísics i que són essencials en l'Internet de les coses (IoT). El segon aspecte característic és el model analític que s'aplica a les dades recollides pel software-hardware, i que es defineix com a Big Data. Aquest és un element clau perquè permet automatitzar la presa de decisions.
Per tant, tenim una nova etapa en la indústria en què els sensors, les màquines, els components i els sistemes informàtics estan connectats al llarg d'una cadena de valor de manera que els sistemes connectats interactuen entre ells utilitzant protocols estàndards de comunicació i internet per analitzar les dades, preveure errors, configurar-se a si mateixos i adaptar-se a possibles canvis. Dit d'una altra manera, la indústria 4.0 permet la interconnexió entre els dispositius, la maquinària i les instal·lacions amb els sistemes digitals.
En un entorn en que les barreres entre les persones i la tecnologia es difumina és on s'emmarca el concepte de Smart Worker i la seva monitorització. El fenomen d'incorporar la tecnologia en el seguiment de les diferents dimensions del treballador és cabdal.
Finalitats Quins són els principals motius que poden portar una empresa a considerar la monitorització de l'Smart Worker? Tot i que es podrien considerar més finalitats de les explicades a continuació, es consideren les següents dimensions com les mes rellevants: la prevenció de riscos, la millora de l'eficàcia i el control del treballador.
Prevenció de riscs laborals La llei 21/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (del govern espanyol) estableix en l'article 14 que“els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball”.En l'article també es diu que“l'empresari desenvoluparà una acció permanent de seguiment de l'activitat preventiva per tal de perfeccionar de manera continua les activitats de identificació, avaluació i control de riscos que no s'hagin pogut evitar i els nivells de protecció existents i disposarà del necessari per l'adaptació de les mesures de prevenció”.En l'article 15 també es comenta que s'ha de“tenir en compte l'evolució de la tècnica”.Tot això juntament amb la idea que els avenços informàtics i tecnològics que es produeixen cada dia en tots els aspectes de la nostra vida tenen una gran influència en l'àmbit laboral, ja que són un mecanisme per millorar la qualitat i l'eficàcia dels productes, els serveis, però també, de com es realitza el treball i quin control s'exerceix sobre aquest procés, ens porta a la conclusió de que hi ha la necessitat d'utilitzar les noves tecnologies per exercir una prevenció activa, és a dir, adoptar mesures preventives de forma activa i en temps real.
Aquest és el punt on la prevenció de riscos laborals i les noves tecnologies s'enllacen per dotar el concepte de Smart Worker Monitoring del seu sentit principal. Podem entendre aquest concepte com l'ús de sistemes d'automatizació per tal de garantir la seguretat, tant pel treballador com per l'empresari.
Segons les dades del Ministeri de Treball, a Espanya l'any 2017 es van produir 503749 accidents durant la jornada laboral. Això suposa un increment del 5.3% respecte a l'any 2016.
En el gràfic podem observar l'evolució dels accidents laborals (en el lloc de treball i en itenere). Veiem que aquesta és ascendent, per tant, encara hi ha molt marge de millora per tal d'intentar revertir aquest augment.
La monitorització de l'smart worker permet fer front al problema des de diferents punts:
Control de la seguretat del treballador en directe. Això permet sistemes per avisar d'una possible situació de perill, així com tractar una emergència més eficaçment (Security monitoring). Anàlisi de les situacions potencialment perilloses en el lloc de treball. Això permet corregir o millorar la seguretat prèviament (Security monitoring i Exposure monitoring). Control de l'estat de salut del treballador. Permet tenir coneixement sobre si el treballador està capacitat per realitzar la seva feina (Health monitoring). Localització del treballador davant de situacions problemàtiques que facilita actuacions més ràpides (GPS tracking).
Control dels treballadors El control dels treballadors és un dels punts que pot causar conflicte dins de la monitorització, ja que caldrà analitzar quines línies són permeses legalment en cas d'haver-hi una legislació pertinent. No obstant, és possible que en el futur sigui un dels punts clau, ja que per una empresa és important tenir la seguretat de que els treballadors realitzen les tasques assignades sense ser necessària una vigilància física constant.
Cada vegada és més freqüent trobar feines que permeten la flexibilitat de treballar des de casa o en que el mitjà més important és el cotxe. Sent així, cada vegada pren més rellevància poder situar el treballador (gps tracking) i poder avaluar la seva productivitat (production monitoring). De fet, de molts anys ençà, aquest tipus de control ja s'exerceix digitalment en àmbits com el control horari (per exemple, en el registre digital de l'empremta dactilar per computar els horaris dels treballadors).
Un altre camp on aquest control fa anys que s'exerceix, i amb el temps s'ha actualitzat, és el cibercontrol, el qual consisteix en assegurar que els treballadors fan un bon ús dels recursos digitals de l'empresa (security monitoring).
Eficàcia Quan parlem d'eficàcia en indústria 4.0 és necessari introduir el concepte “Overall Equipment Effectiveness” (OEE). Consisteix en implementar software principalment en una cadena de producció (tot i que seria aplicable a altres aspectes) per recopilar informació sobre tres ràtios organitzatius: la disponibilitat, l'eficiència o rendiment i la qualitat dels productes. Principalment aquest terme s'utilitza per millorar el control sobre la maquinària, però si l'extrapolem al treballador també li trobem sentit. Actualment existeixen diferents tecnologies que permeten reunir característiques dels treballadors per tal de millorar la seva productivitat i el rendiment mitjançant una optimització en temps real de la producció (production monitoring). A tall d'exemple genèric, i sense més rellevància que ser il·lustratiu, un camp interessant on pren importància la monitorització seria en una cadena de muntatge on els treballadors es desplacen per diferents punts de l'espai. El fet de conèixer el nombre de passes (seguiment de les petjades en les variables de quantitat, profunditat) permetria optimitzar la disposició dels elements de la fàbrica, així com conèixer si els treballadors aixequen massa pes.
Per tant, l'eficàcia és una finalitat que resulta interessant per ambdues parts: per una banda, l'empresa a l'esdevenir més eficaç pot millorar els seus beneficis, i per l'altra, el treballador pot exercir les seves tasques d'una manera més adequada.
Intruments El Smart Worker està present, encara que no ens adonem, en molt aspectes de la nostra vida quotidiana.
Aquesta “eina” ens permet treballar, estudiar, viure, etc. d'una forma més senzilla i pràctica el dia a dia.
Alguns exemples de serveis on puguem monitorar l'Smart Worker podrien ser algunes aplicacions pel telèfon mòbil, el Big Data (on és un dels elements més importants), productes relacionats amb la seguretat i/o espionatge (Spyware) i fins i tot alguns productes com els gadgets sensorials (altaveus, projectors, etc.)
APPS Les apps són un dels exemples més clars de la tecnologia utilitzada per la monitorització de l'Smart Worker. En diferent mesura, totes les persones que utilitzem qualsevol dispositiu (ordinadors, smartphones, tablets…) per al treball del dia a dia recorrem al Smart Worker.
Actualment hi ha milers d'aplicacions per a tot tipus de dispositius i, moltes d'aquestes, tenen la mateixa finalitat i competeixen per ser les més utilitzades. Saber escollir entre les aplicacions que millor s'adapten al treball diari és el que ens transforma en Smart Worker.
Hi ha molts tipus d'aplicacions que utilitzen la idea del Smart Worker: aplicacions que serveixen per organitzar-te millor el temps, aplicacions que t’ajuden a estalviar diners, aplicacions per comprar de manera intel·ligent…
És clar que cada cop tenim a l'abast més eines per treballar de manera intel·ligent, tot i així, sempre caldrà donar-los un bon ús.
Gadgets sensorials Són moltes les tecnologies que tenim al nostre abast actualment, i encara són més les que tindrem en un futur fins i tot no gaire llunyà. És clar que, com més innovadores i avançades siguin aquestes tecnologies, més ús faran dels Smart Workers.
La raó és que arribarà un punt que els humans no serem capaços d'administrat tota la tecnologia que tindrem a les nostres mans i probablement ho haurem de deixar en mans de les eines autosuficients.
Un exemple d'aquestes tecnologies són els anomenats gadgets sensorials, que són un cas clar de la utilització i la monitorització dels Smart Workers.
L'exemple més clar d'aquesta tecnologia és el gadget anomenat Ultrahaptics.
Es tracta d'un gadget sensorial dissenyat per un grup de la Universitat de Sussex als Estats Units que ens permetrà, en un futur no gaire llunyà, podrà percebre el tacte d'una persona com si estigués amb ella a milers de quilòmetres. Això és possible gràcies a un sistema de pulsos d'aire que, amb descàrregues de petites i intenses ràfegues d'aire, permet sentir les mateixes sensacions i emocions que si tingués aquella persona al costat.
Big Data El Big Data fa referència a una gran quantitat de dades, estructurades o no, que reben les empreses. El principal ús del Big Data és el d'estudiar les dades rebudes amb la finalitat de prendre millors decisions de cara al futur de l'empresa.
Doug Laney, un analista distingit a l'equip de recerca de dades de Gartner, va escriure un article en el qual separava el Big Data en tres conceptes: Volum, Velocitat i Varietat (les tres V).
Volum: Dins el Big Data és important tenir una gran quantitat de dades amb les quals poder treballar. Aquestes dades poden venir des de xarxes socials fins a sensors. Velocitat: La velocitat a la qual es reben les dades i es tracten per obtenir resultats de cara al futur és molt important, ja que això li permet a les empreses prendre decisions més ràpid. Varietat: La varietat fa referència als diversos tipus de dades disponibles. Avui dia es presenten nous tipus de dades no estructurades com fitxers de text, àudios, vídeos, imatges, etc. Aquests tipus de dades han de ser processats de manera diferent per poder obtenir significat i habilitar les metadades.
Spyware