El Premi Espiral Maior de Poesia fou creat en 1992 per Edicións Espiral Maior dirigit a autors novells, menors de 35 anys i sense obra publicada. El premio no té pas dotació econòmica i consisteix en la publicació de l'obra per l'editorial convocant.
A partir de 1999 el premi es va obrir a tots els creadors (tinguin o no obra publicada i independentment de l'edat). Des de l'any 2006 també es concedeix a obres en portuguès, i des de 2008 Ámbito Cultural d'El Corte Inglés dona suport amb 15.000 euros, que el converteixen en un dels més dotats d'arreu de la Península Ibèrica.Quince mil euros para o Premio de Poesía Espiral Maior, La Voz de Galicia, 31 de maig de 2008 El jurat era format per Xosé María Álvarez Cáccamo, Xavier Rodríguez Baixeras i Miguel Anxo Fernán-Vello.
Guanyadors 2009: Rosa Alice Branco, O gado do Senhor.La poetisa portuguesa Rosa Alice Branco gana el Premio de Poesía Espiral Maior, Diario de Pontevedra, 24 de juliol de 2009 2008: Amadeu Baptista, Açougue. 2007: Yolanda Castaño, Profundidade de campo. 2006: Xavier Seoane, Para unha luz ausente.Xavier Seoane gaña o premio de poesía de Espiral Maior , El Correo Gallego, 25 de juliol de 2006 Accésit: Jorge Reis-Sá, Livro de estimação. 2005: Manuel Darriba, Vostede non sabe con quen está a falar. 2003: Luísa Villalta, En concreto.Luisa Villalta gana el premio Espiral Maior de Poesía con un homenaje poético a A Coruña, La Voz de Galicia, 25 de gener de 2004 2002: Xoán Xosé García, In-ventos. 2001: Estíbaliz Espinosa Río, Número e. 2000: Charo Pita, Desde Arcadia para Govinda. 1999: Manuel Forcadela, Morte do fadista. 1998: Mário Herrero Valeiro, No limiar do silêncio. 1997: Carlos Penela, As linhages do frio. 1996: Emma Couceiro, Humidosas. 1995: Cristina Cabada, Sombra acesa. Accésit: Anxos Romeo, A estatua. 1994: Francisco Souto, Thanatos ou as árvores do incesto. 1993: Martín Veiga, Das últimas ruínas. 1992: Rafael Lema, Cemiterio das gaivotas.
Referències
Categoria:Premis literaris d'Espanya Categoria:Literatura gallega