Shurayukihime és un manga guionitzat per Kazuo Koike i il·lustrat per Kazuo Kamimura publicat al principi de la dècada de 1970 a la revista Weekly Playboy. Pertany a l'escola de manga del gekiga. Va ser adaptat poc després a una pel·lícula Shurayukihime (pel·lícula) (1973). I el 2006 es publicar un manga seqüela de la primera sèrie, amb el dibuixant Ryoichi Ikegami i consistint en un sol volum.
Ha sigut publicat per Dark Horse Comics en quatre volums en anglès sota el títol de Lady Snowblood.
Argument Primera sèrie La protagonista, Yuki, és la titular "princessa infernal de la sang" (un nom que és un joc de paraules fent referència a Blancaneus), una experta assassina que treballa per encàrrec. Yuki, a més, vol venjar-se.
Sa mare, Sayo, l'havia parit en una presó perquè la seua filla la venjara per haver sigut víctima d'un grup d'homes que havien matat el seu fill i el seu marit i l'havien violada a ella. Quan donà a llum a Yuki, mor, no sense abans haver-li fet jurar a una dona que li explicara a la seua filla que havia de venjar-la.
Segona sèrie Situada en un temps posterior, Yuki coneix la cruel repressió de l'Imperi Japonès contra les classes populars i els anarquistes. Yuki es fa amiga de Noe, que és morta pel Kenpeitai, un òrgan militar repressiu. Yuki acaba finalment amb tots els membres d'aquest òrgan.
Anàlisi La història transcorre durant l'era Meiji, mesclant ficció i realitat. Així, fica referències precises del moment històric.
Destaca també un factor sexual: la història transcorre principalment en un bordell del districte de Yoshiwara i hi ha copioses escenes de nuets i sexe (en alguns casos sexe lèsbic). Contràriament al que es podria pensar de l'autor, la protagonista no és violada però sí apareixen escenes de seducció i algun cas de violació i venjança. També destaca el fet que la protagonista és una verge per jurament amb una característica asexualitat i viola altres dones fins a un cos on obliga un home a violar-ne.
En l'aspecte sexual destaca un capítol en el que apareixien unes "dones de bambú" ("dakikago") que recorden a les dakimakura inventades posteriorment.
La protagonista La protagonista compleix l'arquetip que més endavant seria la xica robòtica assassina i freda. Jason Thompson explica que Yuki és un personatge arquetípic de dona sexi tremenda. I no arriba a lluitar contra una altra dona que li supose un repte.
Destaca el contrast entre bellesa i violència de Yuki, sent una representació de la dona forta i independent i alhora una antiheroina.
Crítiques Tom Rosin, de Manga Life, considerà l'obra "un altre drama de venjança a sang freda de l'autor de Lone Wolf", i digué que gaudí la mescla de mondernització occidental i tradicionalisme japonès. W.E Wallo, de blogcritics.org, troba la traducció a l'anglès dèbil comparada a la traducció d'una altra obra de l'autor, Lone Wolf and Cub, així i tot la recomana per als fans d'aquesta. De manera similar a Tom Rosin, celebra la dicotomia est-oest que prevaleix en els còmics.; archived at the "Wayback Machine" .
Referències
Bibliografia
Categoria:Mangues de la dècada del 1970 Categoria:Mangues seinen