fou un arquitecte, mestre d'obres i polític valencià.
El 1847 es va graduar a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, i entre 1851 i 1855 va participar en exposicions públiques organitzades per la Secció d'Arquitectura de la Societat Econòmica d'Amics del País presentant plànols d'arcs i documents. El 1855 va obtenir el títol de director de camins veïnals i canals de rec i el 1854 fou nomenat visitador general del riu Túria. Durant el seu mandat va redactar memòries descriptives de pantans com el de Xestalgar i estudià la distribució de les preses de regadiu. El 1857 va obtenir el títol de mestre d'obres, el 1865 participà en el projecte de delineació del clavegueram de València i el 1866 va projectar la font del mercat del Cabanyal. També va construir, gràcies al capital aportat per Vicente Pulido i Felipe Tello, una fàbrica de mosaics de porcellana pel recobriment de paviments a l'Alcúdia de Crespins, anomenada La Alcudiana.Vicente Alcayne Armengol Real Academia de la Historia
Durant el sexenni democràtic fou regidor de l'ajuntament de València pel Partit Republicà, i el 1873 fou alcalde provisional de València quan l'alcalde cantonalista Francisco de Paula Gras Mirabell perquè li entregués l'alcaldia a Arsenio Martínez-Campos Antón. Va participar en la fundació de Lo Rat Penat i va publicar articles sobre arquitectura migeval a La Ilustración Valenciana (1883). Membre del Partit Republicà Possibilista, fou escollit alcalde de València entre desembre de 1888 i març de 1889. El 1895 formaria part de la Coalició Republicana.
En els anys posteriors es dedicaria a l'arquitectura, dissenyant palauets urbans, viles residencials i d'esbarjo, naus industrials, d'estil eclèctic-historicista fins 1903 i d'estil neobarroc amb aspectes modernistes fins 1912. Aquell any seria apoderat del pintor Josep Benlliure i Gil.
Obra escrita La Vega de Valencia y el río Turia, València, Imprenta José Rius, 1867 El Valor de la “Filá del Agua”, València, 1869.
Obra arquitectònica Edifici d'habitatges de Mariano Cruz, Passeig de Russafa, n. 24, València, 1859; Ermita de Nostra Senyora dels Àngels, Hort de la Serratella, Carcaixent, 1881; Casa de Bernardo Gómez, carrer Editor Manuel Aguilar, n. 4, València, 1902 Casa de Francisco Giménez Gil, carrer Taquígraf Martí, n. 7, València, 1905 Casa d'Antonio Noguera, Gran Via del Marquès del Túria cantonada al carrer de Gregori Maians, València, 1905 Palauet de la comtessa de Bunyol, carrer Isabel la Catòlica, n. 6, València, 1906
Referències
Categoria:Alcaldes de València Categoria:Arquitectes de València Categoria:Morts a València Categoria:Alumnes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Categoria:Arquitectes valencians del segle XIX Categoria:Arquitectes valencians del segle XX Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX