Dysdera és un gènere d'aranyes araneomorfes de la família dels disdèrids (Dysderidae). Es troben des de l'Àsia central fins a Europa central. Amb molta diversitat d'espècies, reben diversos noms populars: aranya de jardí europeu (european garden spider), o menjadora, caçadora i assassina de porquets de Sant Antoni slater-eating spider, woodlouse hunter, i woodlouse spider).
Aquestes aranyes poden fer fins a 2 cm; les femelles són més grosses, entre 1,1 i 1,5 cm mentre que els mascles fan al voltant de 0,9-1 cm. Tots dos sexes tenen un color marró-vermellós. Els seus sis ulls estan força junts, en una forma ovalada, amb les potes vermelloses, un abdomen pàl·lid, i un cefalotòrax marró. Dels 4 parells de potes, 3 parells van endavant i un parell enrere.
La seva picada no és molt verinosa per a les persones però és dolorosa, ja que tenen uns quelícers grans i una mandíbula ampla. La mossegada produeix picor i deixa una petita zona vermella i inflamada.
Distribució D. crocata, D. ninnii, D. dubrovninnii, D. hungarica i D. longirostris són les cinc espècies que encara es troben a Europa Central després de l'últim període glacial. També són abundants en països del nord d'Àfrica com Marroc i Egipte, però també a Etiòpia, la península Ibèrica i, fins i tot, Austràlia. Alguna espècie es troba per arreu dels EUA, Dysdera crocata, amb presència des de Nova Anglaterra fins a Geòrgia i Califòrnia. I, com a mínim, dues espècies viuen a Amèrica del Sud: D. solers a Colòmbia, (possiblement una espècie relíquia del període posterior al Miocè) i D. magna al Brasil, Uruguai i molt comuna a la zona central de Xile.
A Espanya es poden trobar les següents espècies:
D. balearica és endèmica de Mallorca.Thorell, 1873: Remarks on synonyms of European spiders. Part IV. Uppsala, p.375-645 (text íntegre) D. crocata és pròpia d'Europa però s'ha escampat per arreu del món gràcies al transport marítim.Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1988: Revision des Dysderinae (Araneae, Dysderidae), les espèces méditerranéennes occidentales exceptées. Tijdschrift voor Entomologie, vol.131, p.141-269 (text íntegre).
Illes Canàries Dysdera també habita per tots els arxipèlags de la Macaronèsia, i especialment en les Illes Canàries. La resta d'arxipèlags de la Macaronèsia han estat colonitzats des de les Illes Canàries, amb l'excepció de les illes Açores que ho han fet directament des del continent.
Les Illes Canàries, a 100 km al nord-oest de la costa d'Àfrica, tenen una antiguitat que va des del 22 milions d'anys (Fuerteventura) a 0,8 milions d'anys (El Hierro). S'han descobert al voltant de 50 espècies només a les Illes Canàries, amb sis de les espècies associades amb l'illa oriental més antiga. D'elles, 43 espècies són endèmiques i 36 d'aquesta espècies probablement descendeixen d'un avantpassat comú. La població d'aranyes es limita a Lanzarote i Fuerteventura. D. lancerotensis és l'única espècie amb un origen independent dels avantpassats continentals i fou inicialment descrita com a subespècie de D. crocata.
En total, s'assumeix que s'han produït de dos a quatre esdeveniments de colonització, i com els disdèrids no utilitzen la dispersió per l'aire (ballooning), la dispersió oceànica es deuria realitzar sobre objectes flotants. La raó més probable del perquè Dysdera és abundant en les Illes Canàries és que 27 espècies viuen en zones properes de la Península ibèrica i Àfrica del nord. Algunes com D. crocata i D. erythrina són més abundants que D. lata i D. longirostis, que també viuen a Àfrica del nord i la Península ibèrica.
La radiació de Dysdera a les illes Canàries és superada per la del caragol de terra Napaeus (Stylommatophora: Enidae) amb més de 50 espècies endèmiques, el milpeus Dolichoiulus (Julidae) amb 46, i els escarabats Attalus (Malachiidae) amb 51 i Laparocerus (Curculionidae) amb 68 espècies endèmiques.
Comportament Refugis sense seda Dysdera no fabrica teranyines com a refugi i cerca refugis naturals al sòl; habita ens boscos humits i càlids i, potencialment, en qualsevol refugi en el sòl o a prop d'ell. Cerquen objectes com a amagatall, no només perquè són habitants del sòl, sinó perquè el terra és humit i aquests amagatalls mantenen l'aranya calenta. Es refugien sota objectes com ara grava i materials orgànics que la cobreixen, pedres, escorces d'arbres i també es poden trobar en jardins suburbans; sempre, aprofitant tot allò que els permeti mantenir-se protegits dels depredadors durant el dia. Es refugien sota qualsevol objecte que puguin trobar, però només durant el dia, ja que cacen de nit. En un altre nivell, cal destacar D. unguimannis, el cas més notable de troglomorfisme (adaptació a la vida de les coves) en el gènere Dysdera.
Reproducció L'aparellament es produeix principalment durant el mes d'abril i després de l'aparellament el mascle no té cap paper en la nova vida de les cries. La femella té cura de les cries i abans de pondre fabrica una cartutxera de seda per donar refugi als ous; poden pondre fins a 70 ous en una posta. La femella queda en el refugi de seda amb els ous i els protegeix fins que surten les cries. Després, encara es manté fins que marxen.
Dieta Dysdera és un dels pocs artròpodes coneguts que empaita i caça porquets de Sant Antoni, que són la seva font alimentària principal. Les seves mandíbules amples i els seus grans ullals els permet travessar la closca dura, així com la seva capacitat d'alliberar productes químics actius. Aquestes adaptacions també els habiliten per caçar en altre terra invertebrats terrestres com el peixet d'argent, dermàpters, milpeus, i petits escarabats que s'enterren. D. crocata és l'única espècie de Dysdera que caça altres aranyes. Els seus grans ullals amb relació a la seva mida les converteixen en potents depredadors, i poden dominar i de vegades matar, competidors com centpeus i altres aranyes més grans.
Espècies Segons el World Spider Catalog (versió 19.5 del 9 d'octubre de 2018), hi ha 284 espècies reconegudes, amb 37 sinonímies i 2 nomen dubium: Versió 19.5 del 09/10/2018. miniatura|Femella de Dysdera crocata♀ miniatura|Dysdera erythrina, Nied, Frankfurt del Main, Alemanya Dysdera aberrans Gasparo, 2010 Dysdera aciculata Simon, 1882 Dysdera aculeata Kroneberg, 1875 Dysdera adriatica Kulczyński, 1897 Dysdera affinis Ferrández, 1996 Dysdera afghana Denis, 1958 Dysdera akpinarae Varol, 2016 Dysdera alegranzaensis Wunderlich, 1992 Dysdera alentejana Ferrández, 1996 Dysdera ambulotenta Ribera, Ferrández & Blasco, 1986 Dysdera anatoliae Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera ancora Grasshoff, 1959 Dysdera andamanae Arnedo & Ribera, 1997 Dysdera andreini Caporiacco, 1928 Dysdera aneris Macías-Hernández & Arnedo, 2010 Dysdera anonyma Ferrández, 1984 Dysdera apenninica Alicata, 1964 Dysdera arabiafelix Gasparo & van Harten, 2006 Dysdera arabica Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera arabisenen Arnedo & Ribera, 1997 Dysdera argaeica Nosek, 1905 Dysdera arganoi Gasparo, 2004 Dysdera armenica Charitonov, 1956 Dysdera arnedoi Lissner, 2017 Dysdera arnoldii Charitonov, 1956 Dysdera asiatica Nosek, 1905 Dysdera atlantea Denis, 1954 Dysdera atlantica Simon, 1909 Dysdera aurgitana Ferrández, 1996 Dysdera azerbajdzhanica Charitonov, 1956 Dysdera baetica Ferrández, 1984 Dysdera balearica Thorell, 1873 Dysdera bandamae Schmidt, 1973 Dysdera baratellii Pesarini, 2001 Dysdera beieri Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera bellimundi Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera bernardi Denis, 1966 Dysdera bicolor Taczanowski, 1874 Dysdera bicornis Fage, 1931 Dysdera bidentata Dunin, 1990 Dysdera bogatschevi Dunin, 1990 Dysdera borealicaucasica Dunin, 1991 Dysdera bottazziae Caporiacco, 1951 Dysdera breviseta Wunderlich, 1992 Dysdera brevispina Wunderlich, 1992 Dysdera brignoliana Gasparo, 2000 Dysdera brignolii Dunin, 1989 Dysdera caeca Ribera, 1993 Dysdera calderensis Wunderlich, 1987 Dysdera castillonensis Ferrández, 1996 Dysdera catalonica Řezáč, 2018 Dysdera cechica Řezáč, 2018 Dysdera centroitalica Gasparo, 1997 Dysdera cephalonica Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera charitonowi Mcheidze, 1979 Dysdera chioensis Wunderlich, 1992 Dysdera circularis Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera coiffaiti Denis, 1962 Dysdera collucata Dunin, 1991 Dysdera concinna L. Koch, 1878 Dysdera corallina Risso, 1826 Dysdera corfuensis Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera cornipes Karsch, 1881 Dysdera cribellata Simon, 1883 Dysdera cribrata Simon, 1882 Dysdera cristata Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera crocata C. L. Koch, 1838 Dysdera crocolita Simon, 1911 Dysdera curviseta Wunderlich, 1987 Dysdera cylindrica O. Pickard-Cambridge, 1885 Dysdera daghestanica Dunin, 1991 Dysdera dentichelis Simon, 1882 Dysdera deserticola Simon, 1911 Dysdera diversa Blackwall, 1862 Dysdera dolanskyi Řezáč, 2018 Dysdera drescoi Ribera, 1983 Dysdera dubrovninnii Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera dunini Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera dysderoides (Caporiacco, 1947) Dysdera edumifera Ferrández, 1983 Dysdera enghoffi Arnedo, Oromí & Ribera, 1997 Dysdera enguriensis Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera erythrina (Walckenaer, 1802) Dysdera espanoli Ribera & Ferrández, 1986 Dysdera esquiveli Ribera & Blasco, 1986 Dysdera fabrorum Řezáč, 2018 Dysdera falciformis Barrientos & Ferrández, 1982 Dysdera fedtschenkoi Dunin, 1992 Dysdera ferghanica Dunin, 1985 Dysdera fervida Simon, 1882 Dysdera festai Caporiacco, 1929 Dysdera flagellata Grasshoff, 1959 Dysdera flagellifera Caporiacco, 1947 Dysdera flavitarsis Simon, 1882 Dysdera fragaria Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera furcata Varol & Danışman, 2018 Dysdera fuscipes Simon, 1882 Dysdera fustigans Alicata, 1966 Dysdera galinae Dimitrov, 2018 Dysdera gamarrae Ferrández, 1984 Dysdera garrafensis Řezáč, 2018 Dysdera gemina Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera ghilarovi Dunin, 1987 Dysdera gibbifera Wunderlich, 1992 Dysdera gigas Roewer, 1928 Dysdera gmelini Dunin, 1991 Dysdera gollumi Ribera & Arnedo, 1994 Dysdera gomerensis Strand, 1911 Dysdera graia Řezáč, 2018 Dysdera granulata Kulczyński, 1897 Dysdera gruberi Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera guayota Arnedo & Ribera, 1999 Dysdera halkidikii Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera hamifera Simon, 1911 Dysdera hattusas Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera helenae Ferrández, 1996 Dysdera hernandezi Arnedo & Ribera, 1999 Dysdera hiemalis Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera hirguan Arnedo, Oromí & Ribera, 1997 Dysdera hirsti Denis, 1945 Dysdera hungarica Kulczyński, 1897 Dysdera iguanensis Wunderlich, 1987 Dysdera imeretiensis Mcheidze, 1979 Dysdera incertissima Denis, 1961 Dysdera incognita Dunin, 1991 Dysdera inermis Ferrández, 1984 Dysdera inopinata Dunin, 1991 Dysdera insulana Simon, 1883 Dysdera jana Gasparo & Arnedo, 2009 Dysdera karabachica Dunin, 1990 Dysdera kati Komnenov & Chatzaki, 2016 Dysdera kollari Doblika, 1853 Dysdera krisis Komnenov & Chatzaki, 2016 Dysdera kronebergi Dunin, 1992 Dysdera kropfi Řezáč, 2018 Dysdera kugitangica Dunin, 1992 Dysdera kulczynskii Simon, 1914 Dysdera kusnetsovi Dunin, 1989 Dysdera labradaensis Wunderlich, 1992 Dysdera lagrecai Alicata, 1964 Dysdera lancerotensis Simon, 1907 Dysdera lantosquensis Simon, 1882 Dysdera lata Reuss, 1834 Dysdera laterispina Pesarini, 2001 Dysdera leprieuri Simon, 1882 Dysdera levipes Wunderlich, 1987 Dysdera ligustica Gasparo, 1997 Dysdera limitanea Dunin, 1985 Dysdera limnos Deeleman-Reinhold, 1988 Dysdera liostetha Simon, 1907 Dysdera littoralis Denis, 1962 Dysdera longa Wunderlich, 1992 Dysdera longibulbis Denis, 1962 Dysdera longimandibularis Nosek, 1905 Dysdera longirostris Doblika, 1853 Dysdera lubrica Simon, 1907 Dysdera lucidipes Simon, 1882 Dysdera lusitanica Kulczyński, 1915 Dysdera machadoi Ferrández, 1996 Dysdera macra Simon, 1883 Dysdera madai Arnedo, 2007 Dysdera mahan Macías-Hernández & Arnedo, 2010 Dysdera maronita Gasparo, 2003 Dysdera martensi Dunin, 1991 Dysdera mauritanica Simon, 1909 Dysdera maurusia Thorell, 1873