La Càrrega de feina és la quantitat d'activitat que es pot assignar a una part o element d'una cadena productiva sense entorpir el desenvolupament total de les operacions. La càrrega de feina pot estar formada per una o diverses unitats mínimes de treball. En els processos de producció continuada, que abans es coneixia com a producció industrial, es va utilitzar el concepte de "Carrega de Feina", que relaciona el volum de feina a realitzar amb el temps que requereix cadascuna d'aquestes feines. El resultat estableix el nombre d'agents o estacions de servei actives que calen per atendre els serveis de clients programats, sempre que aquests vinguin realment en forma programada.
La fórmula per calcular la càrrega de feina per hora és:
CT = A x TPS / 60
On: A = Nombre de clients estimats que arribaran per hora. TPS = Temps Mig de Servei que cada agent dedica a cada client. És important que el TPS inclogui la feina de preparació prèvia i la feina administrativa post servei. La fórmula es divideix entre 60 si el TPS s'expressa en minuts o entre 3.600 si s'expressa en segons.
En una de les definicions antigues, la càrrega de feina es defineix com el volum de treball que ha de realitzar una persona. Cal distingir entre el volum efectiu de feina i la percepció de la càrrega de feina per part de la persona. Per diferenciar aquests dos tipus sovint s'utilitza el terme «càrrega mental», que assenyala clarament el segon cas, referit a la càrrega que experimenta la persona, independentment de la complexitat de la tasca. Això es deu al fet que una mateixa tasca bàsica pot provocar dues reaccions i vivències mentals diferents, i, consegüentment, diferents nivells de càrrega cognitiva, fins i tot si la realitza la mateixa persona. Al llarg dels anys s'han proposat moltes definicions de la càrrega mental.
El volum de feina està vinculat a una determinada quantitat de personal que l'ha de dur a terme. Sorgeixen dificultats allà on hi ha manca de personal. En particular, aquest problema existeix en l'àmbit sanitari. Segons el butlletí informatiu de l'Organització Mundial de la Salut del 2022, l'escassetat d'infermeres té caràcter global. La planificació dels horaris de treball en l'atenció sanitària és un dels problemes més complexos en la gestió de personal del país. La ràtio pacient‑personal no està en discussió. Les titulacions han de correspondre al lloc ocupat. Les normes relacionades amb la fatiga s'apliquen durant tots els torns. Cada dia es produeixen crides inesperades per cobrir torns.
Hi ha un augment alarmant del nombre d'infermeres que pateixen esgotament professional a causa de l'estrès intens provocat per l'escassetat d'infermeres. L'estrès excessiu provoca en l'organisme conseqüències psicològiques, mentals i físiques per a la salut, com ara cefalees, dolors corporals, trastorns del son i fatiga crònica, que a llarg termini poden donar lloc a ansietat, depressió i símptomes somàtics.
En l'àmbit professional, la càrrega de feina pot ser estressant i constituir una font d'estrès per als treballadors. Hi ha tres aspectes de la càrrega de feina que poden provocar estrès.
Càrrega de feina quantitativa o sobrecàrrega: existència d'un volum de feina superior al que es pot assumir amb comoditat. Càrrega de feina qualitativa: feina massa complexa. Càrrega insuficient: feina que no permet al treballador utilitzar plenament les seves habilitats i capacitats.
La càrrega de feina està associada a diversos estressors, incloent-hi ansietat, respostes fisiològiques com el cortisol, fatiga, dolors d'esquena, cefalees i problemes gastrointestinals.
Referències
Vegeu també FTE
Categoria:Treball