miniatura|300px|Recreació d'un poblat viking a L'Anse aux Meadows (Terranova, Canadà), descobert en 1960 i declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Lexploració nòrdica d'Amèrica va començar a finals del quan els vikings van explorar i van colonitzar àrees de l'Atlàntic nord inclosa la perifèria nord-oriental d'Amèrica del Nord. S'ha trobat restes d'edificacions nòrdiques a L'Anse aux Meadows vora la punta septentrional de Terranova en 1960. Aquest descobriment va ajudar a la reiniciació de l'exploració arqueològica dels nòrdics a l'Atlàntic nord.Fitzhugh, William W, ‘Vikings: The north Atlantic saga’, Anthronotes museum of natural history publication for education, available at www.anthropology.si.edu.
Els assentaments nòrdics a l'illa de Groenlàndia que gairebé es va perllongar durant 500 anys. L'Anse aux Meadows, l'únic assentament confirmat en el continent nord-americà, era petit i no va durar molt. Mentre que els viatges, per exemple per recollir fusta, és probable que haguessin ocorregut durant algun temps, no hi ha proves d'assentaments nòrdics duradors a la part continental d'Amèrica del Nord.Irwin, Constance; Strange Footprints on the Land; Harper&Row, New York, 1980;
Groenlàndia nòrdica
miniatura|450px|Un mapa de l'Assentament Oriental a Groenlàndia, que cobria aproximadament l'actual municipi de Kujalleq. S'hi mostra Eiriksfjord (fiord d'Erik) i la seva granja Brattahlid, localitzada al bisbat de Gardar. Segons les Sagues dels Islandesos, els nòrdics d'Islàndia s'assentaren per primer cop a Groenlàndia el 980. No hi ha cap raó especial per dubtar de l'autoritat de la informació que les sagues proporcionen sobre el començament de l'assentament, però no poden ser tractades com a evidència primària per a la història de la Groenlàndia noruega perquè encarnen les preocupacions literàries d'escriptors i audiències en la Islàndia medieval que no sempre són fiables.Grove, Jonathan. 2009. , in Norse Greenland: Selected Papers of the Hvalsey Conference 2008, Journal of the North Atlantic Special Volume 2, 30–51
Eric el Roig (nòrdic antic: Eiríkr rauði), que havia estat expulsat d'Islàndia per homicidi va explorar la costa sud-oest deshabitada de Groenlàndia durant els tres anys de seu desterrament.Va romandre-hi fent exploracions durant tres anys i va decidir fundar-hi una colònia (). Va fer plans per atraure els colons a la zona, donant-li el nom de Groenlàndia assumint que "la gent tindria més ganes d'anar-hi perquè la terra tenia un bon nom".Íslendingabók a Wikisource Els límits interiors d'un llarg fiord, anomenat Eiriksfjord per ell, era el lloc on va establir la seva propietat Brattahlid. Va entregar lots de terra als seus seguidors.Wernick, Robert; The Seafarers: The Vikings, (1979), 176 pages, Time-Life Books, Alexandria, Virginia:
miniatura|Mapa mostrant l'extensió del món nòrdic En el seu moment culminant la colònia consistia en dos assentaments. L'Oriental era a la punta al sud-oest de Groenlàndia, mentre que l'Assentament Occidental era a uns 500 kilòmetres de la costa oest, cap a l'interior de l'actual Nuuk. Un petit assentament vora l'Assentament Oriental sovint es considera l'Assentament Mitjà. El conjunt de la població dels dos assentament va ser d'unes 2.000–3.000 persones. Els arqueòlegs han identificat almenys unes 400 granges. La Groenlàndia nòrdica tenia un bisbat (a Garðar) i exportava ivori de morsa, pells, corda, ovelles, greix de balena, animals vius, com ara ossos polars, suposades "banyes d'unicorn" (en realitat ullals de narval), i ramat. En 1126, la població havia sol·licitat un bisbe (amb seu a Garðar), i en 1261, van acceptar el senyoriu del rei de Noruega. Van continuar tenint la seva pròpia llei i esdevingueren gairebé independents després de 1349, en el moment de la Mort Negra. En 1380, el Regne de Noruega va entrar en una unió personal amb el Regne de Dinamarca.
Comerç occidental i declivi Hi ha evidència de comerç nòrdic amb els indígenes (anomenats Skraelings pels nòrdics). Els nòrdics s'haurien trobat amb dos nadius americans (els beothuk, relacionats amb els algonquins) i els thule, avantpassats dels inuit. Els Dorset s'havien retirat de Groenlàndia abans de l'assentament noruec a l'illa. S'han trobat articles com ara fragments de pintes, peces de ferro d'utensilis i cisells de cuina, peces d'escacs, reblons de vaixells, plànols de fuster, i peces de roure de vaixells usats en les barques inuits molt més enllà del rang tradicional de colonització nòrdic. Una petita estàtua d'ivori que sembla representar europeus ha estat trobada entre les ruïnes d'una casa comunitària inuit.
La colònia va començar a declinar al . L'assentament occidental fou abandonat al voltant de l'any 1350, i l'últim bisbe a Garðar va morir en 1377. Després d'un casament registrat en 1408, no hi ha registres escrits que esmentin els colons. És probable que l'assentament oriental desaparegués a finals del . La data més recent de radiocarboni trobada als assentaments nòrdics a partir del 2002 era de 1430 (± 15 anys). S'han avançat diverses teories per explicar el declivi.
La Petita Edat de Gel d'aquest període hauria fet els viatges entre Europa i Groenlàndia, així com l'agricultura, més difícil; encara que la pesca i la cacera de balena proporcionaven una dieta saludable, hi havia més prestigi en l'agricultura i la ramaderia, i hi havia un augment de les granges als països escandinaus despoblats per la fam i epidèmies com la Mort Negra. A més, l'ivori groenlandès havia estat suplantat als mercats europeus per l'ivori africà, més barat. Malgrat la pèrdua de contacte amb els groenlandesos, la Corona Noruego-danesa va continuar considerant Groenlàndia com a possessió seva.
Com que no sabien si l'antiga civilització nòrdica era present a Groenlàndia i no, i preocupats si encara hi eren, continuessin sent catòlics 200 anys més tard, en un moment en què tota la terra escandinava havia estat guanyada per la reforma protestant, una expedició conjunta mercantil-clerical liderada pel missioner dano-noruec Hans Egede va ser enviada a Groenlàndia en 1721. Encara que aquesta expedició no va trobar supervivents europeus, va marcar el començament de reafirmació de sobirania de Dinamarca sobre l'illa.
Clima i Groenlàndia nòrdica Els groenlandesos nòrdics estaven limitats als fiords dispersos de l'illa que proporcionaven un lloc per tenir cura als seus animals (com el bestiar, les ovelles, les cabres, els gossos i els gats) i establir granges. En aquests fiords, les granges depenien de les seves cabanes per allotjar el seu bestiar a l'hivern, i de manera rutinària van sacrificar els seus ramats per tal de sobreviure a la temporada. Les properes estacions més càlides significava que portaven els seus ramats a pasturar, el terreny més fèrtil era controlat per les granges més poderoses i l'església. El que era produït pel bestiar i la granja era complementat amb la caça de subsistència de caribú i de foques, així com de morsa pel comerç. Els nòrdics es basaven principalment en la cacera Nordrsetur, una cacera comunal de foques migratòries amb arpons que es realitzava durant la primavera. El comerç era força important a la Groenlàndia nòrdica i es van recolzava en les importacions de fusta a causa de l'esterilitat de Groenlàndia. Al seu torn exportava mercaderies com ivori i pell de morsa, ossos polars vius, i ullals de narval. Al final aquestes configuracions eren vulnerables, ja que es basaven ne patrons migratoris pel clima, així com el benestar dels pocs fiords a l'illa.
Una part del temps de l'existència dels assentaments de Groenlàndia fou durant la Petita Edat de Gel i el clima era, en general, esdevingué més fred i més humit. Com que el clima va començar a refredar-se i la humitat va començar a augmentar, els hiverns eren més llargs i els primaveres més curtes, més tempestes van afectar els patrons migratoris de la foca de Groenlàndia. L'espai de pastures va començar a disminuir i el rendiment dels farratges per a l'hivern esdevingué molt més petit. Això, combinat amb la matança regular feia difícil mantenir el bestiar, especialment per als més pobres de la Groenlàndia nòrdica. A la primavera, els viatges al lloc on es podien trobar les foques migratòries esdevingué més perillós a causa de la tempestes més freqüents, i la població menor de foques significava que la cacera Nordrsetur tenia menys èxit, de manera que la caça de subsistència era extremadament difícil. La pressió sobre els recursos dificultava el comerç, i amb el pas del temps, les exportacions de Groenlàndia van perdre valor en el mercat europeu a causa dels països competidors i la manca d'interès del que exportaven.
A més, semblava que els nòrdics no volien integrar-se amb els indígenes Thule de Groenlàndia, ja sigui per matrimoni o per cultura. Hi ha proves de contacte amb el registre arqueològic dels Thule, incloses les representacions d'ivori de nòrdics, així com artefactes de bronze i acer. No obstant això, no hi ha cap evidència material Thule entre els artefactes nòrdics. En una investigació més antiga es va ser postular que no era només el canvi climàtic el que va conduir a la disminució dels nòrdics, sinó també la seva falta de voluntat per adaptar-se. Per exemple, si els nòrdics haguessin decidit enfocar la seva caça de subsistència en la foca anellada (que podien caçar-se durant tot l'any, encara que individualment), i haguessin reduït o acabat amb les seves caceres comunals, el menjar hauria estat molt menys escàs durant l'estació d'hivern. A més sí els nòrdics haguessin usat pell en comptes de llana per elaborar la seva roba, haurien estat capaços d'anar millor a la costa, i no haurien estat confinats als fiords. Tanmateix, trobades més recents han mostrat que els nòrdics havien intentat adaptar-se a la seva manera. Alguns d'aquests intents foren incrementar la cacera de subsistència. S'ha trobat un significat nombre d'ossos d'animals marins als assentaments, el que suggereix l'increment de la cacera per l'absència de productes agraris. A més, els registres de pol·len mostren que els nòrdics no devastaven els petits boscos i fullatge com es pensava. En canvi, els nòrdics van assegurar que les seccions sobreutilitzades tinguessin temps de tornar a créixer i es van traslladar a altres àrees. Els agricultors nòrdics també van intentar adaptar-se al clima. Amb l'augment de la necessitat a l'hivern i les pastures més petites, van fertilitzar les seves terres en un intent de mantenir-se al dia amb les noves demandes causades pel clima canviant. Tanmateix, amb aquests intents, el canvi climàtic no va ser l'únic que va pressionar els nòrdics de Groenlàndia. L'economia era canviant i les exportacions perdien valor. La investigació actual suggereix que els nòrdics no van poder mantenir les seves colònies a causa dels canvis econòmics i climàtics que succeïen al mateix temps.
Vinland
miniatura|Leif Erikson descobreix Amèrica del Nord Christian Krogh (1893). Segons la Saga islandesa la Saga d'Eric el Roig, Saga dels Groenlandesos, més capítols del Hauksbók i el Flateyjarbók els nòrdics començaren a explorar les terres a l'oest de Groenlàndia només uns pocs anys després que es van establir els assentaments a Groenlàndia. En 985, mentre navegava des d'Islàndia a Groenlàndia amb una flota de migració formada per 400-700 colons i 25 altres vaixells (14 dels quals van completar el viatge), un comerciant anomenat Bjarni Herjólfsson es va desviar de l'expedició, i després de tres dies de navegació va veure terra a l'oest de la flota. Bjarni només estava interessat a trobar la granja del seu pare, però va descriure el seu descobriment a Leif Erikson, qui va explorar l'àrea amb més detall i va plantar un petit establiment quinze anys més tard.