Els yis són un grup ètnic, tal com es denominen a la Xina. També són coneguts amb el nom de nuosu i, en altres països, amb el nom de lolo. Es troba repartit, a més de la Xina, a Vietnam i Tailàndia. Amb una població total de 8 milions, són el setè grup en nombre entre les 55 ètnies de la Xina reconegudes oficialment pel govern xinès. Viuen principalment en àrees rurals de Sichuan, Yunnan, Guizhou, i Guangxi, normalment en regions muntanyoses, com la Prefectura Autònoma Yi de Liangshan, que n'és un clar exponent. Pel que fa a altres països, el 1999, hi havia 3.300 persones de l'ètnia lolo a les províncies del Hà Giang, Cao Bằng, i Lào Cai a la zona nord-oriental del Vietnam.
Els yis parlen diverses llengües yi, que pertanyen al grup de llengües sinotibetanes on hi ha també el birmà. La varietat estandarditzada és el nuosu, el qual s'escriu en l'escriptura yi.
Ubicació miniatura|Dona yi amb vestit tradicional. miniatura|Dona yi amb vestit tradicional amb un nen. miniatura|Home yi amb vestit tradicional miniatura|Dona yi amb vestit tradicional miniatura|Home yi amb vestit tradicionalDels 8 milions de persones de l'ètnia yi, uns 4,5 milions viuen a la província de Yunnan, 2,5 milions al sud de la província de Sichuan, i un milió a l'extrem nord-oest de la província de Guizhou. Gairebé tots els yis viuen en àrees muntanyoses, sovint en vessants realment pendents de muntanyes allunyades de qualsevol ciutat.
Les diferències d'altitud de les àrees habitades pels yis n'afecten directament el clima i la precipitació. Aquestes diferències són la base de la vella dita que "El temps és diferent unes quantes milles més enllà" a la regió dels yis. Les poblacions yi en àrees diferents són molt diferents l'una d'una altra, i el seu estil de vida pot adquirir maneres completament diferents.
Subgrups Tot i que els diversos grups yi es refereixen a ells mateixos amb noms diferents (incloent nisu, sani, axi, lolo, acheh) i que en alguns casos parlen llengües mútuament inintel·ligibles, els xinesos els han agrupat en una sola ètnia, i les diverses denominacions locals es poden classificar en tres grups:
Ni (ꆀ). Les denominacions de nuosu, nasu, nesu, nisu, i altres noms similars es consideren derivades de l'autònim “ꆀ” (nip) amb el sufix -su, que indica "persones". El nom "Sani" és també una varietat d'aquest grup. A més, hi ha un consens força ampli per considerar que els noms xinesos 夷 i 彝 (ambdós pinyin: Yí) deriven de Ni. Lolo. La denominació de lolo, lolopu, etc. es relaciona amb l'adoració del tigre dels yi, per tal com “lo” en els seus dialectes significa "tigre". "Lo" és també la base de l'exònim xinès Luóluó 猓猓, 倮倮, o 罗罗. El caràcter original 猓, amb el "radical de gos" 犭i un guǒ 果 fonètic, era un caràcter o signe pejoratiu, comparable al nom xinès guǒran 猓然 "mico de cua llarga". La reforma lingüística de la República Popular Xina va reemplaçar el caràcter 猓 en Luóluó dues vegades. La primera per Luó 倮, amb el "radical humà" 亻i el mateix valor fonètic, però que era una variant gràfica per luǒ 裸 "despullat"; i més tard per Luó 罗 "xarxa per agafar ocells". Segons Paul K. Benedict, un destacat lingüista xinès, ha remarcat que el nom 'lolo' és ofensiu només quan s'escriu amb el radical "gos".Benedict, Paul K. (1987). "Autonyms: ought or ought not." Linguistics of the Tibeto-Burman Area 10: 188. Italics in original. Altres. Aquest grup inclou diverses altres denominacions de grups diferents de Yi. Alguns d'aquests poden ser d'altres grups ètnics però que els han identifiquen com a yi. Els "Pu" es pot referir a un grup antic ètnic Pu (濮). En les llegendes dels yis del nord, els yis van conquerir el territori i els habitants Pu a la part nord-est del modern Liangshan.
Els grups enumerats a continuació estan ordenats per la seva classificació lingüística general i l'àrea geogràfica general on viuen. Dins de cada secció, els grups més grans s'enumeren primer. ClassificacióPoblació total aproximadaGrupsMeridional1.082.120Nisu, Nasu meridional, Muji, A Che, Gaisu meridional, Pula, Boka, Lesu, Chesu, Laowu, Alu, Azong, XiubaSud-est729.760Poluo, Sani, Axi, Azhe, Lolo del sud-est, Jiasou, Puwa, Aluo, Awu, Digao, Meng, Xiqi, Ati, Daizhan, Asahei, Laba, Zuoke, Ani, Minglang, LongCentral565.080Lolopo, Dayao Lipo, Niesu central, Enipu, Lopi, Popei Oriental1.456.270Nasu oriental, Panxian Nasu, Wusa Nasu, Shuixi Nosu, Wuding Lipo, Mangbu Nosu, Gepo oriental, Naisu, Wumeng, Naluo, Samei, Sanie, Luowu, Guopu, Gese, Xiaohei Neisu, Dahei Neisu, Depo, Laka, Lagou, Aling, Tushu, Gouzou, Wopu, Samadu orientalOccidental1.162.040Mishaba Laluo, Lolo occidental, Xiangtang, Xinping Lalu, Yangliu Lalu, Tusu, Gaiji, Jiantou Laluo, Xijima, Limi, Mili, Lawu, Qiangyi, Samadu occidental, Gepo occidental, Xuzhang Lalu, Eka, Gaisu occidental, Suan, PengziSeptentrional2.534.120Shengba Nosu, Yinuo Nosu, Xiaoliangshan Nosu, Butuo Nosu, Suodi, Tianba Nosu, Bai Yi, Naruo, Naru, Talu, Mixisu, Liwu, Del nord Awu, Tagu, Liude, Naza, Ta'erNo classificats55.490Michi (Miqie), Jinghong Nasu, Apu, Muzi, Tanglang, Micha, Ayizi, Guaigun
Història miniatura|Dona yi amb vestit tradicional Alguns estudiosos creuen que els yis són descendents dels antics Qiang de l'actual Xina occidental, i que també poden ser els avantpassats dels Tibetans, els Naxi i Qiang. Van emigrar del sud-est del Tibet a través de Sichuan i la província de Yunnan, on avui hi ha les seves poblacions més grans.
Practiquen una forma d'animisme, dirigit per un xaman conegut com el Bimaw. Es conserven encara uns quants textos religiosos antics escrits en la seva escriptura pictogràfica única. La seva religió també conté molts elements de taoisme i budisme.
Molts dels yis de Liangshan i del nord-oest de Yunnan practicaven una forma complicada d'esclavitud. Les persones es dividien en nuohuo o yi negres (nobles), qunuo o yi blancs (plebeus), i esclaus. els yis blancs eren lliures i podien posseir propietats i esclaus però d'alguna manera lligada estaven lligats a un senyor. Altres grups ètnics van ser agafats com a esclaus.Martin Schoenhals Intimate Exclusion: Race and Caste Turned Inside Out 2003- Page 26 "A non-slave-owning Black Yi, or a poor one, was nonetheless always higher in caste status than any White Yi, even a wealthy one or one owning slaves, and the Black Yi manifested this superiority by refusing to marry White Yi even if the latter ..."Barbara A. West Encyclopedia of the Peoples of Asia and Oceania 2009 - Page 910 "Yi society prior to the revolution in 1949 was divided into four ranked classes or castes: Nuohuo, or Black Yi; Qunuo, or White Yi; Ajia; and Xiaxi. The Nuohuo, or Black Yi, was the highest and smallest caste at just about 7 percent of the ..."Yongming Zhou Anti-Drug Crusades in Twentieth-Century - China: Nationalism, ... - 1999 - Page 150 "The black Yi (about 7 percent of the population) made up the aristocratic ruling class, and the white Yi held subordinate status. Within the white Yi, however, there were three subgroups: Qunuo, Anjia, and Jiaxi. Qunuo (about 50 percent of the ...")S. Robert Ramsey The Languages of China 1987- Page 253 "The Black Yi looked down on farming, and all cultivation was traditionally done by White Yi and slaves. The Black Yi were responsible only for administration and military protection. Even so, however, they usually took great care to tend to their ..."Stevan Harrell Perspectives on the Yi of Southwest China 2001 - Page 174 "One village is for Black Yi, who speak Black Yi language. One village is for White Yi, who speak White Yi language. One place is for Red Yi, who speak Red Yi language. One village is for Gan Yi, who speak Gan Yi language. One village is for ..."Daniel H. Bays Christianity in China: From the Eighteenth Century to the Present 1999- Page 144 "In the local hierarchy of ethnic groups, they ranked near the bottom, below the Chinese, the Yi aristocracy (Black Yi) and free men (White Yi), and the Hui, closer to the Yi slave caste."
Llegenda La majoria dels yis creu que tenen un avantpassat comú, ꀉꁌꅋꃅ o ꀉꁌꐧꃅ (Axpu Ddutmu o Axpu Jjutmu). Es diu que Apu Dumu tenia tres esposes i va tenir sis fills: dos amb cada una de les mullers. Segons la llegenda, els dos fills, més grans al capdavant de les seves tribus, van conquerir altres aborígens de Yunnan i van començar a residir a la major part dels territoris de Yunnan. Els dos fills més joves van dirigir les seves tribus cap a l'est i van ser derrotats pels Han, abans que s'establissin finalment a l'est de Guizhou i escrivissin gran quantitat de documents en escriptura yi. Els altres dos fills van dirigir les seves tribus a través del riu Jinsha i es van establir a Liangshan. Aquest grup va tenir contacte a través de matrimonis mixtos amb l'ètnia local ꁍ (Pup).
Història coneguda La majoria dels yis viu a Liangshan, Chuxiong, i Honghe. Al jaciment arqueològic de Lizhou () prop de Xichang de Liangshan, que té 3.000 anys d'antiguitat, s'hi han descobert molts artefactes del Neolític. Tot i que no hi ha cap evidència que aquestes cultures antigues de l'edat de pedra tinguin una connexió directa amb els yis moderns, els seus descendents, una cultura del bronze local, pot haver tingut influència en els yis, per tal com els avantpassats yis van tenir contacte freqüent i matrimonis mixtos amb tribus locals, com Dian (滇), Qiong (邛) i Zuo (笮), durant la seva migració cap al sud des de l'extrem nord-est de l'altiplà del Tibet. Avui, els Yis encara anomenen la ciutat de Xichang com a ꀒꎂ (Op Rro). Malgrat l'afix “or-”, alguns estudiosos creuen que l'arrel “dro” es relaciona amb la tribu Qiong (邛), ja que la pronunciació és bastant propera a la pronunciació antiga del caràcter xinès "邛."
Llengua El govern xinès reconeix sis llengües yi inintel·ligibles mútuament:
Yi septentrional (Nuosu 诺苏) Yi occidental (Lalo 腊罗) Yi central (Lolopo 倮倮泼) Yi meridional (Nisu 尼苏) Yi del sud-est (Sani 撒尼) Yi oriental (Nasu 纳苏).
El yi septentrional és el que té més parlants, amb dos milions, i és la base de la llengua literària. Hi ha també llengües del Vietnam de la família del yi que utilitzen l'escriptura yi, com el mantsi.
Molts yis de Yunnan, Guizhou i Guangxi saben també xinès estàndard i són bilingües, alternant yi i xinès.
Escriptura L'escriptura yi clàssica era logosil·làbica com el xinès, i data a com a mínim del segle XIII. Hi havia uns 10.000 caràcters, molts del qual eren regionals, ja que l'escriptura no havia estat mai estandarditzada entre els yis. Es conserven textos d'història, literatura, medicina i genealogies de famílies governants, escrits en escriptura yi clàssica. També es troben tauletes de pedra i esteles escrites en l'antiga escriptura.
Sota el govern comunista, l'escriptura es va estandarditzar com a sil·labari. L'escriptura yi moderna és àmpliament utilitzada en llibres, diaris i senyalització a les vies públiques.
Cultura Els yis toquen diversos instruments musicals tradicionals, que inclouen grans instruments de corda pinçada i instruments de corda fregada (amb arc), així com instruments de vent anomenats bawu (巴乌) i mabu (马布). els yis també toquen el hulu sheng, tanmateix a diferència d'altres ètnies minoritàries de Yunnan, els yis no toquen el hulu sheng per al festeig o cançons d'amor (aiqing). El kouxian, un petit instrument de quatre pues semblant a l'arpa hebrea, és habitual generalment a Liangshan. Les cançons que es toquen amb el kouxian són sovint improvisades i se suposa que reflecteixen l'estat d'ànim de l'instrumentista o l'entorn circumdant. Les cançons amb kouxian també es poden tocar en forma d'aiqing. El ball yi és potser la forma més reconeguda generalment d'actuació musical, ja que sovint es toca en celebracions públiques i/o esdeveniments festius.
Els yis donen als fills un nom patronímic, basat en l'última o les dues últimes síl·labes del nom del pare.
Religió Bimoisme