Dret penal de l'enemic (en alemany Feindstrafrecht) és un concepte introduït el 1985 per Günther Jakobs, un jurista alemany, i professor emèrit de dret penal i filosofia del dret a la Universitat de Bonn. Segons Jakobs, certes persones, perquè són enemics de la societat (o estat), no tenen totes les proteccions penals i procediments penals que es donen a altres persones. O direito penal do inimigo – ou o discurso do direito penal desigual Per Luiz Flávio Gomes. Conteúdo Jurídico. Jakobs proposa la distinció entre un dret penal del ciutadà (Bürgerstrafrecht), que es caracteritza pel manteniment de la vigència de la norma, i un dret penal per a enemics (Feindstrafrecht), orientat a combatre els perills, i que permet que qualsevol mitjà disponible sigui utilitzat per a castigar aquests enemics.
Per tant, el dret penal de l'enemic no constitueix en si mateix un corpus legislatiu, sinó que significa la suspensió de certes lleis, justificada per la necessitat de protegir la societat o l'Estat contra determinats perills. La majoria dels estudiosos del dret penal i de la filosofia del dret s'oposen al concepte de Feindstrafrecht. Jakobs, al seu torn, assenyala que només descriu quelcom que ja existeix, mentre que els seus crítics afirmen que assumeix una posició afirmativa en la seva publicació de 2004.Günther Jakobs: Bürgerstrafrecht und Feindstrafrecht. a: HRRS 3/2004, pàg. 88–95. En aquesta publicació, Jakobs proposa que qualsevol persona que no respecti les lleis i l'ordre legal d'un Estat —o que pretengui destruir-los— ha de perdre tots els drets com a ciutadà i com a ésser humà i que l'Estat ha de permetre a aquesta persona sigui perseguida per tots els mitjans disponibles. Això vol dir, per exemple, que un terrorista que vulgui subvertir les normes de la societat, un criminal que ignora les lleis i un membre de la màfia que només respecti les regles del seu clan, haurien de ser designats com a «no-persones» i ja no mereixerien ser tractats com a persones, sinó com a enemics.
Jakobs justifica la necessitat d'un dret penal de l'enemic filosòficament, i es refereix al la teoria hobbesiana del contracte social i la seva interpretació per Immanuel Kant. Qui acaba amb aquest contracte social mitjançant la seva deshonra, deixa la societat i entra a l'estat natural sense llei. D'aquesta manera, perd els seus drets com a persona i es converteix en un enemic, i com a tal, ha de ser perseguit per la societat.
Definició En termes simplificats, el concepte de Jakobs es basa en el següents pilars: MARÍN FRAGA, Facundo. Derecho Penal del Enemigo. a Suplemento de Actualidad. Editorial La Ley, Buenos Aires, 15 de febrer de 2005, pàg. 2, apud El terrorismo y sus dos discursos: del Derecho Penal del enemigo al autor por convicción . Per Bibiana Birriel i Carlos Christian Sueiro. Congreso Latinoamericano de Derecho penal y Criminologia. Guayaquil, 25 a 28 d'octubre de 2005. Congreso Nacional de Derecho penal y Criminología de la UBA, 19 a 21 d'octubre de 2005. Anticipació del càstig: el punt de referència no és l'acte comès, sinó un acte futur. Desproporcionalitat de les sentències: les sancions proporcionades són desproporcionadament elevades en relació amb l'acte comès o el resultat nociu. Es creen lleis especialment severes dirigides a la clientela d'aquesta enginyeria específica de control social (delinqüents econòmics, terroristes, criminals organitzats, autors d'infraccions sexuals i altres infraccions penals considerades perilloses). Flexibilització de certes garanties del procés penal que poden, fins i tot, ser suprimides (com ara la presó preventiva sense terminis, la intercepció telefònica sense límit de temps), mitjançant la introducció de figures delictives específiques.Per exemple, al Brasil, l'anomenat crime hediondo, vegeu llei núm 8.072/90A 4ª (quarta) velocidade do direito penal . Per Alex Pacheco Magalhães. Âmbito Jurídico. Descripció vaga de delictes i sancions, de manera que l'Estat pugui sancionar com ho estimi oportú.
En aquesta línia, l'enemic no és ciutadà i, per tant, no pot ser tractat com a persona per l'Estat. Jakobs admet que qualsevol que es consideri «un perill latent» i no només un delinqüent perd el seu estatus de persona i, en cert sentit, es pot veure com un «animal perillós». Segons ell, es tracta d'una despersonalització parcial:
Jakobs es refereix a l'enemic com algú que no se sotmet o no admet ser part de l'Estat i, per tant, no ha de gaudir de l'estatus de ciutadà Carla Bassanezzi Pinski & Jaime Pinski (org.). História da cidadania. Contexto, 2003. ni tan sols de persona. Carlos Alberto Bittar. Os direitos da personalidade. Forense Universitária, 1995. Per tant, estableix una distinció entre «ciutadà» i «enemic» (més precisament, «enemic públic»), definida segons disposicions d'ordre cultural o moral, però principalment per interessos polítics, de dominació i poder. Crime, pós-modernidade e ‘o mais frio de todos os monstros', per Pedro Scuro Neto. Versió completa, amb annexos i un nou títol, de l'article publicat a Revista da EMARF (Escola de Magistratura Regional Federal), 5(1), 2002:291-308.
Enemic públic En política, l«activitat d'ajuntar i defensar amics i desagregar i lluitar contra els enemics», en els termes de Carl Schmitt, expressa amb precisió la noció d«enemic públic» i la seva connexió amb els elements morals i pragmàtics dels «megadiscursos», grandioses narratives per les quals una societat s'interpreta a si mateixa i s'afirma com a comunitat diferent a les altres. De fet, en les paraules del Secretari d'Estat dels Estats Units Colin Powell, «com a resultat de l'11 de setembre, el president Bush veu el valor de les coalicions i dels amics, de tenir gent al seu costat». Leaving for Europe, Bush Draws on Hard Lessons of Diplomacy. Por David E. Sanger. The New York Times, 22 de maig del 2002. A l'original: I think as a result of 9/11 particularly, he sees the value of coalitions and friends. He saw the value of having people on his side. Aquí, la idea clau és la creença que certes persones són escollides, en detriment d'altres perquè anunciïn amb absoluta exclusivitat: «la lloança d'aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable», i, per això mateix, pasturen les altres nacions a la recerca d'un «món millor».
Pedro Scuro Neto contextualitza el concepte d'enemic públic a la llum de redefinició postmoderna de la problemàtica del delicte i el control social d'una lògica de «seguretat pública supranacional», suposadament més adequada a l'«aparició de nous espais i formes de delinqüència», una lògica que comporta, a partir d'una doctrina aplicada originalment a l'Amèrica Llatina, l'«americanització» dels sistemes internacionals de justícia penal. D'aquesta manera s'han ampliat, cada vegada més, les contradiccions entre el dret penal i la realitat social, i la justícia penal es configura com un entorn obstruït per «molèsties» (com la llei mateixa) i es justifica en base en una noció substancial del delicte (que implica el càstig de «conductes perilloses», fins i tot quan no estan expressament tipificades per la llei) i en nom de la defensa social, una interferència «proactiva» dels agents de seguretat ciutadana, tendències que reflecteixen la forma convencional, burocràtica, d'encarar les relacions internacionals i de resoldre problemes des del punt de vista actors directament involucrats amb la política exterior i de seguretat ciutadana. Corresponen també a la disposició postmoderna de concebre la regulació jurídica com una cosa que evoluciona «per impuls de les transformacions en la vida econòmica, en la política i en les relacions quotidianes» i d'una extensa, deliberada i compulsiva difusió global de les institucions de les societats avançades «post-tradicionals», cosa que permet una «radicalització de la modernitat», l'abandonament i la desincorporació de la tradició cada vegada més problematitzada.
Aplicació del concepte Centre de detenció de Guantánamo miniatura|upright|Camp X-Ray a Guantánamo La classificació d'Al-Qaida i els combatents talibans com a «combatents il·legals» i la seva detenció al camp de presoners de Guantánamo pels militars estatunidencs, també es pot interpretar com una manifestació del dret penal de l'enemic. La despersonalització, segons Jakobs, significa que podrien quedar incomunicats durant poques setmanes per tal d'identificar-los i saber com serien de perillosos. No obstant això, Jakobs argumenta que «després de diversos anys des dels atacs de l'11 de setembre, és inacceptable que es mantingui la mateixa situació sense canviar l'estatut jurídic d'aquests subjectes».
Procés independentista català En relació al judici contra els presos independentistes catalans, els advocats de les defenses i diversos juristes han considerat que el Tribunal Suprem d'Espanya estaria aplicant una mena de dret penal de l'enemic.
Controvèrsia La idea va trobar una forta oposició a AlemanyaEl concepte fou contestat per, entre d'altres, Düx, «Globale Sicherheitsgesetze und weltweite Erosion von Grundrechten», a: Zeitschrift für Rechtspolitik (ZRP) 2003, pàg. 189, 194 i ss.; Prantl, «Diabolische Potenz», a: Süddeutsche Zeitung del 5/6 de març del 2005; Roxin, Strafrecht Allgemeiner Teil, Vol. 1, 4a ed. 2006, paràgraf 2/126 i ss.; Sauer, «Das Strafrecht und die Feinde der offenen Gesellschaft», a: Neue Juristische Wochenschrift (NJW) 2005, pàg. 1703 i ss. així com a altres països. Raúl Zaffaroni, per exemple, conclou que:
Referències
Bibliografia Günther Jakobs: Kriminalisierung im Vorfeld einer Rechtsgutsverletzung. a: Zeitschrift für die gesamte Strafrechtswissenschaft 97, 1985, pàg. 751–785. Günther Jakobs: Bürgerstrafrecht und Feindstrafrecht. a: HRRS 3/2004, pàg. 88–95. Günther Jakobs: Zur Theorie des Feindstrafrechts. a: Rosenau/Kim (eds.): Straftheorie und Strafgerechtigkeit, Frankfurt 2010, pàg. 167–182.
Vegeu també Estat d'emergència Estat d'excepció Homo sacer
Enllaços externs TV Justiça. Direito Penal Atual - Quarta Velocidade do Direito Penal. Per Alexandre Salim. Aula 4 (6 videos). Saber Direito. Conteúdo Juridico. Brasilia, 21 de gener del 2012. Consulta 21 de març de 2016. Sede de vingança - Função do Direito Penal é limitar o poder punitivo. Entrevista amb el jurista i professor de dret penal argentí Eugenio Raúl Zaffaroni. ConJur, 5 de juliol de 2009. Justiça vingativa: "Direito Penal do inimigo" permeia decisões da Justiça. Per Fábio Antônio Tavares dos Santos. ConJur, 5 de maig de 2009.
Categoria:Filosofia del dret Categoria:Dret penal