Pere Benejam (Ciutadella, Menorca ?- Barcelona, 1524) va ser un monjo jerònim i escriptor. És el fill de l'argenter Jaume Benejam i d'Elionor Jordà. Abans d'entrar en les ordres, havia exercit de notari a l'escrivania del seu ongle Guillem Jordà.

El cognom Benejam és d'origen àrab i és propi de conversos. Segons un seu descendent, Daniel Benejam, de Barcelona (2018), els Benejam eren judeo-àrabs procedents de Ciutadella (Menorca) (Plaça de la Centena). El cognom Ben-Hejam significa «fill del desert» o del «no-res».

Amb vint anys va entrar al Monestir Sant Jeroni de la Murtra a Badalona, en temps de Ferran II el Catòlic, i després del monestir de la Vall d’Hebron, ja en temps de Carles V. El 1507 fou enviat a Saragossa amb un altre frare per suplicar al rei Ferran l'enfranquiment del Castell de Tous, que el rei concedí de bon grat. Feu editar el breviari geronimià amb el títol d'Enchiridion (1515) i li és atribuït el llibre Speculum sapientiæ presbyteri.

Com a prior era conseller dels ducs de Cardona i dels comtes de Prades. Els Reis Catòlics el van convocar diverses vegades a consulta a palau. Diu Josep Maria Cuyàs «Tenia entrada franca fins a les mateixes cambres privades dels sobirans; aquests es complaïen a fer-lo seure al seu costat i a escoltar-lo parlar de les coses de Déu i dilucidar delicats problemes dels homes. Per mediació d’un religiós tan virtuós, el seu monestir obtingué el senyoriu de la vila de Tous. Carles I passà una Setmana Santa amb ell al cenobi de la Vall de Betlem, i li confirmà tots els privilegis i mercès que havia rebut dels seus avis. De la seva ploma sàvia i prudent sorgiren diversos llibres d’ascètica, fidel exponent de l’ànima pura i santa de l'autor.»

De 1510 a 1513 era prior del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Segons Ernest Zaragoza fou prior de la Murtra del 1517 al 1520, és a dir, era el prior quan vingué per primera vegada Carles I a Sant Jeroni de la Murtra i li va confirmar tots els privilegis que havien atorgat al monestir els Reis Catòlics. Era coetani dels Reis Catòlics, de Colom, de Carles I i de fra Ramon Paner.

Va morir l'any 1524, víctima d'una furiosa epidèmia que assolava Barcelona.

Obra De praeparatione facienda ante missae celebrationem (‘Com preparar-se abans de celebrar la missa’) De scrupulis faciendis et evitandis circa tantum sacramentum (‘Sobre els escrúpols que s'han de fer i evitar només pel que fa a aquest sagrament’) De laude et amore religionis, et de perserverandi constantia usque in finem (Sobre la lloança i l'amor a la religió, i sobre la constància de perseverar fins al final’) De nominibus et affectibus ejusdem sacramenti (‘Sobre els noms i afectes del mateix sagrament’) Speculum sapientiæ presbyteri (‘Mirall de la saviesa d'un sacerdot’)

Segons el monjo José de Sigüenza (1544-1606): «Aborda totes aquestes obres amb mestria i gravetat; i, com que en va donar algunes als seus germans, als quals advertí que l’estil era dificultós i les matèries, elevades, de manera que no tothom les entendria, redactà algunes elucidacions dels passatges foscos. Cap d’aquestes obres no arribà a veure la llum, fos per deixadesa d’aquest orde religiós o per la seva modèstia, i així han restat en la foscor moltes altres coses.»

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Menorquins de l'edat moderna Categoria:Escriptors balears de l'edat moderna en llatí Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Religiosos balears de l'edat moderna Categoria:Religiosos menorquins Categoria:Escriptors ciutadellencs Categoria:Escriptors balears històrics en llatí Categoria:Artistes ciutadellencs Categoria:Escriptors morts al segle XVI