, nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Issakovski, , fou un poeta soviètic i rus, escriptor en prosa i traductor. Heroi del Treball Socialista (1970). Guanyador de dos Premis Stalin de primer grau (1943, 1949).

Comunista des de molt jove, va escriure molts poemes i cançons en lloança del règim; però la seva cançó més famosa és, sens dubte, la més apolítica, Katiuixa.

Biografia Va néixer el al poble de Glótovka, uiezd de Iélnia, gubèrnia de Smolensk (avui raion d'Ugranski, óblast de Smolensk) en una família de pagesos pobres. Biografa a warheroes.ru Va aprendre a llegir i escriure pel seu compte. A partir de la tardor de 1911, va poder anar a l'escola i es va graduar en la primavera de 1913, rebent un "5" en tots els temes. El 1915 va continuar els seus estudis al gymnasium, del qual va haver d'anar-se'n, ja que la família patia una gran necessitat. Un dels seus poemes d'estudiant, Prosba soldata, ("Sol·licitud d'un soldat"), es va publicar el 1914 al diari "Nov". El 1918 es va unir al PCUS. De 1921 a 1931 va treballar en diaris de Smolensk. El 1926, sent redactor d'un diari, va ajudar el seu jove talentós paisà Aleksandr Tvardovski. El 1931 es va traslladar a Moscou i va treballar com a editor de la revista Kolkhoznik. No obstant això, el 1932, a causa del deteriorament de la seva vista, va abandonar l'oficina editorial i es va dedicar únicament al treball literari.

Molts poemes d'Isakovski han estat musicats. Els més famosos són Katiuixa () i "Els enemics van cremar la seva pròpia barraca", () (música de Matvei Blànter), "Al bosc prop del front" (), "Les aus migratòries volen" (), "Acordió solitari" (), "Sota els estels balcànics", () i altres. Les seves cançons "Així com eres, així et vas quedar" (), i "Oh, el marfull floreix" () es van utilitzar com a bandes sonores a la pel·lícula, Cosacs del Kuban () (1949).

El 1927, es va publicar la primera col·lecció de poemes del poeta, Próvoda v solome, ("Fils de palla") que van agradar a Maksim Gorki. Com a resultat de la cooperació amb Vladímir Zakhàrov, cançons amb les lletres d'Isakovsky apareixen al repertori del Cor Piatnitski. Les més famosa d'elles: «Вдоль деревни», «Провожанье», «И кто его знает». Segons Aleksandra Permiakova, actual directora artística del Cor Piatnitski, aquestes cançons van fer famós el cor. El poema Skazka o pravde, ("El conte de la veritat), escrit el 1945-1946, només es va publicar el 1987.

A més de nombroses col·leccions de poesia va publicar un llibre titulat O poetitxéskom masterstve, ("Sobre l'habilitat poètica"). Va dedicar molt de temps a transcriure i processar cançons antigues i contes de fades; també és conegut per les traduccions de l'ucraïnès, belarús i altres idiomes. Va traduir en particular les obres de Taràs Xevtxenko «Причинна», «Катерина», «Гоголю» i altres; els poetes belarussos Ianka Kupala («Нікому», «Над ракою Арэсай», «Адвечная песьня»), Iakub Kolas («Сымон-музыка») Arkadz Kuliaixou «(Прыгоды цымбал»).,De la traducció d'Issakovski del poema de Kuliaixou, el poeta montenegrí Radovan Zogović en va fer una traducció al serbocroat, i es va fer popular entre els partisans iugoslaus Adam Russak («Бывайце здаровы»); també va traduir cançons populars serbis i va escriure el llibre autobiogràfic Na Iélninskoi zemle ("Sobre la terra de Iélnia", 1969).

Mikhaïl estigué involucrat en política, i fou, durant quatre legislatures, diputat del Soviet Suprem de la RSFSR.

Mikhaïl Issakovski va morir el 20 de juliol de 1973. És enterrat al Cementiri de Novodévitxi (parcel·la núm. 7)

Premis i condecoracions Premi Stalin del primer grau (1943) - pels textos de les conegudes cançons «И кто его знает…», «Шёл со службы пограничник…», «Катюша», «Провожанье» i altres Premi Stalin primer grau (1949) - per a la col·lecció "Poemes i cançons", Heroi del Treball Socialista (19/01/1970) Quatre Ordes de Lenin (30/01/1950; 21/01/1960; 28/10/1967; 19/01/1970) Dues Ordes de la Bandera Roja del Treball (01/31/1939; 23/09/1945) Orde de la Insígnia d'Honor (28/10/1967)

Referències

Bibliografia Wolfgang Kasack, Lexikon der russischen Literatur ab 1917, Stuttgart: Kröner 1976; Segona edició sota el títol Lexikon der russischen Literatur des 20. Jahrhunderts, Múnic: Sagner 1992, ; Suplement Bibliogràfic i suplements biogràfics, Múnic: Sagner 2000, Mikhaïl Issakovski. На Ельнинской земле: Автобиографические страницы ("A la terra de Iélnina: pàgines autobiogràfiques") — Moscou: Sovietski píssatel, 1975. — 576 pàg.

Enllaços externs Biografia de Mikhaïl Issakovski a la Gran Enciclopèdia Russa Stanislav Minakov: Вино с печалью пополам Mikhaïl Issakovski. Poemes Biografia Galeria de fotos al lloc web "Els millors poetes i poemes russos"

Categoria:Poetes russos en rus Categoria:Traductors russos al rus Categoria:Herois del Treball Socialista Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Quàdruples Orde de Lenin Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Persones de l'óblast de Smolensk Categoria:Morts a Moscou Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Poetes russos del segle XX Categoria:Traductors soviètics Categoria:Poetes soviètics Categoria:Escriptors soviètics en rus Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1900 Categoria:Escriptors russos morts al segle XX