és una actriu i productora francesa naturalitzada italiana. Nascuda a l'Algèria francesa, filla de pare maltès i mare siciliana, és coneguda sobretot per haver interpretat durant la dècada de 1970 nombroses pel·lícules pertanyents al gènere de la comèdia eròtica italiana.
Biografia Primers anys Va néixer a Annaba (aleshores anomenada Bône en francès i Bona en català), filla de Felix, d'origen maltès, i d'Yvonne, siciliana originària d'Acate, a la província de Ragusa, de la qual més tard va esdevenir ciutadana honorària. Després del divorci dels seus pares, es va traslladar amb la seva mare a Niça, a França, on va estudiar batxillerat i va estudiar dansa i medicina. Allà la van observar mentre caminava pel carrer i la van contractar per a un petit paper a la pel·lícula Toutes folles de lui de Norbert Carbonnaux.
Des de molt jove va començar a participar en concursos de bellesa i als 16 anys va guanyar “Miss Mannequin de la Côte d'Azur”. Posteriorment, el 1967, es va tornar a proclamar vencedora en "Lady França". obtenint així el dret a participar en Lady Europa com a representant del seu país; l'esdeveniment es va produir a l'agost i Fenech va acabar en tercer lloc, darrere de la guanyadora Dolores Agusta i l'espanyola Rocío Jurado. Després d'aquests primers passos, i gràcies a la seua sensual i exuberant bellesa llatina, va començar a treballar com a model. Havia iniciat estudis de medicina, que va abandonar.
Cinema Tot i que no va guanyar el concurs de Lady Europa, va ser observada per un cercador de talents que li va proposar rodar a Itàlia, com a protagonista, la pel·lícula Samoa, regina della giungla, dirigida per Guido Malatesta; després es va traslladar a Itàlia amb la seva mare. Va treballar en produccions eròtiques de baix pressupost, però posteriorment va aconseguir fer pel·lícules considerades més dignes. A Itàlia, després del final dels anys 1960 i l'inici dels anys 1970, va actuar en pel·lícules del gènere giallo (thriller), molt en voga en aquells anys.
La seva consagració va arribar el 1972, quan va representar a la protagonista de la decameronesca Quel gran pezzo dell'Ubalda tutta nuda e tutta calda, de Mariano Laurenti, convertida en pel·lícula de culte, com la successiva Giovannona Coscialunga disonorata con onore. Des d'aquest moment i durant tota una dècada va ser la reina de la comèdia eròtica italiana, en totes les seves modalitats (escolàstica, militar, hospitalària i policíaca). La primera pel·lícula d'aquest últim gènere interpretada per ella és La poliziotta fa carriera (1976, en la qual òbviament interpreta a una provocativa policia), fins a l'última pel·lícula de la sèrie en 1981. El seu primer nu integral en la pantalla gran es remunta a la pel·lícula La pretora (1976), dirigida per Lucio Fulci.
El seu gran èxit entre el públic masculí, que la considera una veritable sex symbol, es deu a un cos ple de corbes i a una forta càrrega seductora i provocativa, que els directors no van dubtar a mostrar en cada pel·lícula. Després de passar gairebé trenta anys des de la seva última comèdia eròtica, Edwige és considerada una icona del gènere, que a Espanya es va conèixer gràcies a les retransmissions de la cadena Tele5 durant els anys 1990. En 2007 va fer un cameo en Hostel 2, gràcies a Quentin Tarantino, el seu incondicional fan.
Televisió Passada la seva època cinematogràfica, en els anys 1980 va començar a fer-se un buit en la graella televisiva italiana amb multitud de programes als canals Itàlia 1 i Canale 5. La seva fama va anar augmentant i la seva consagració va arribar amb el programa Domenica In (Domingo A), del període 1989-1990, en el qual es revelà com una presentadora simpàtica i refinada. Poc després, el 1991, va presentar al Festival de San Remo.
A mitjans de la dècada de 1990, va crear una productora per finançar diverses minisèries i telefilms italians, mentre que en dates més recents també ha produït pel·lícules prestigioses com Fernando i Carolina (1999) de Lina Wertmüller o la recent versió del mercader de Venècia (2004), dirigida per Michael Radford i protagonitzada per Al Pacino, Jeremy Irons i Joseph Fiennes. El seu últim film com a actriu havia estat Il fratello minori (2000), fins que en 2007 va tornar a la interpretació realitzant una participació especial en la pel·lícula de terror nord-americà Hostel 2.
La producció cinematogràfica En els últims anys s'ha ocupat a temps complet de produccions televisives i cinematogràfiques a través de la seva societat Immagine i Cinema S.r.l.. Entre les pel·lícules produïdes per ella destaca la ja citada El mercader de Venècia (2004).
Vida personal En el vessant personal, va tenir un fill del director i productor Luciano Martino (1941). Més tard va estar unida sentimentalment a l'empresari Lucca Cordero di Montezemolo, president de Ferrari i FIAT i un dels organitzadors de la Copa Mundial de Futbol de 1990 a Itàlia. Actualment és la companya sentimental del galerista Angelo Bucarelli.
Filmografia miniatura|Rosalba Neri, Eva Thulin i Edwige Fenech a un Fotograma Top Sensation (1969). miniatura|Fotograma de Lo strano vizio della signora Wardh (1971). miniatura|Fotograma de Tutti i colori del buio (1972), de Sergio Martino. miniatura|Fotograma de Grazie... nonna (1975).
Actriu Cinema Toutes folles de lui, dirigida per Norbert Carbonnaux (1967) Samoa, regina della giungla, dirigida per Guido Malatesta (1968) Il figlio di Aquila Nera, dirigida per Guido Malatesta (1968) Susanna... ed i suoi dolci vizi alla corte del re (Frau Wirtin hat auch einen Grafen), coproducció austroitaliana dirigida per Franz Antel (1968) 5 bambole per la luna d'agosto, dirigida per Mario Bava (1969) Top Sensation, dirigida per Ottavio Alessi (1969) Testa o croce, dirigida per Piero Pierotti (1969) Alle dame del castello piace molto fare quello (Komm, liebe Maid und mache), dirigida per Joseph Zachar (1969) Mia nipote... la vergine (Madame und ihre Nichte), dirigida per Eberhard Schroeder (1969) Il trionfo della casta Susanna (Frau Wirtin hat auch eine Nichte), dirigida per Franz Antel (1969) Desideri, voglie pazze di tre insaziabili ragazze (Alle Kätzchen naschen gern), dirigida per Joseph Zachar (1969) I peccati di Madame Bovary (Die nackte Bovary), dirigida per Hans Schott-Schöbinger (1969) Satiricosissimo, dirigida per Mariano Laurenti (1970) Don Franco e don Ciccio nell'anno della contestazione, dirigida per Marino Girolami (1970) Le Mans - Scorciatoia per l'inferno, dirigida per Osvaldo Civirani (1970) Deserto di fuoco, dirigida per Renzo Merusi (1970) Lo strano vizio della signora Wardh, dirigida per Sergio Martino (1971) Le calde notti di Don Giovanni, dirigida per Alfonso Brescia (1971) L'uomo dal pennello d'oro (Der Mann mit dem goldenen Pinsel), dirigida per Franz Marischka (1971) Tutti i colori del buio, dirigida per Sergio Martino (1972) Perché quelle strane gocce di sangue sul corpo di Jennifer?, dirigida per Giuliano Carnimeo (1972) Il tuo vizio è una stanza chiusa e solo io ne ho la chiave, dirigida per Sergio Martino (1972) La bella Antonia, prima monica e poi dimonia, dirigida per Mariano Laurenti (1972) Quando le donne si chiamavano madonne, dirigida per Aldo Grimaldi (1972) Quel gran pezzo dell'Ubalda tutta nuda e tutta calda, dirigida per Mariano Laurenti (1972) Fuori uno... sotto un altro, arriva il Passatore, dirigida per Giuliano Carnimeo (1973) Giovannona Coscialunga disonorata con onore, dirigida per Sergio Martino (1973) La vedova inconsolabile ringrazia quanti la consolarono, dirigida per Mariano Laurenti (1973) Dio, sei proprio un padreterno!, dirigida per Michele Lupo (1973) Anna, quel particolare piacere, dirigida per Giuliano Carnimeo (1973) Innocenza e turbamento, dirigida per Massimo Dallamano (1974) La signora gioca bene a scopa?, dirigida per Giuliano Carnimeo (1974) Grazie... nonna, dirigida per Marino Girolami (1975) L'insegnante, dirigida per Nando Cicero (1975) Nude per l'assassino, dirigida per Andrea Bianchi (1975) Il vizio di famiglia, dirigida per Mariano Laurenti (1975) La moglie vergine, dirigida per Marino Girolami (1975) 40 gradi all'ombra del lenzuolo, dirigida per Sergio Martino (1976) La poliziotta fa carriera, dirigida per Michele Massimo Tarantini (1976) La dottoressa del distretto militare, dirigida per Nando Cicero (1976) Cattivi pensieri, dirigida per Ugo Tognazzi (1976) La pretora, dirigida per Lucio Fulci (1976) La vergine, il toro e il capricorno, dirigida per Luciano Martino (1977) Taxi Girl, dirigida per Michele Massimo Tarantini (1977) La soldatessa alla visita militare, dirigida per Nando Cicero (1977) Il grande attacco, dirigida per Umberto Lenzi (1978) L'insegnante va in collegio, dirigida per Mariano Laurenti (1978) La soldatessa alle grandi manovre, dirigida per Nando Cicero (1978) L'insegnante viene a casa, dirigida per Michele Massimo Tarantini (1978) Amori miei, dirigida per Steno (1978) La poliziotta della squadra del buon costume, dirigida per Michele Massimo Tarantini (1979) Dottor Jekyll e gentile signora, dirigida per Steno (1979) La patata bollente, dirigida per Steno (1979) Sabato, episodi de Sabato, domenica e venerdì, dirigida per Sergio Martino (1979) Il ladrone, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1980) Sono fotogenico, dirigida per Dino Risi (1980) La moglie in vacanza... l'amante in città, dirigida per Sergio Martino (1980) Zucchero, miele e peperoncino, dirigida per Sergio Martino (1980) Io e Caterina, dirigida per Alberto Sordi (1980) Il ficcanaso, dirigida per Bruno Corbucci (1980) Asso, dirigida per Castellano e Pipolo (1981) Cornetti alla crema, dirigida per Sergio Martino (1981) La poliziotta a New York, dirigida per Michele Massimo Tarantini (1981) Ricchi, ricchissimi... praticamente in mutande, dirigida per Sergio Martino (1982) Il paramedico, dirigida per Sergio Nasca (1982) Tais-toi quand tu parles!, dirigida per Philippe Clair (1982) Sballato, gasato, completamente fuso, dirigida per Steno (1982) Vacanze in America, dirigida per Carlo Vanzina (1984) Un delitto poco comune, dirigida per Ruggero Deodato (1988) Il fratello minore, dirigida per Stefano Gigli (2000) Hostel: Part II, dirigida per Eli Roth (2007) La quattordicesima domenica del tempo ordinario, dirigida per Pupi Avati (2023)
Televisió Settimo anno, dirigida per Eros Macchi – minisèrie TV (1978) Nel gorgo del peccato, dirigida per Andrea Frazzi i Antonio Frazzi – minisèrie TV (1987) Il coraggio di Anna, dirigida per Giorgio Capitani – minisèrie TV (1992) Delitti privati, dirigida per Sergio Martino – minisèrie TV (1993) Donna, dirigida per Gianfranco Giagni – minisèrie TV (1996) Le ragioni del cuore, dirigida per Luca Manfredi, Anna Di Francisca, Alberto Simone – minisèrie TV (2002) La figlia del capitano, dirigida per Giacomo Campiotti – minisèrie TV (2012) È arrivata la felicità – sèrie TV, 18 episodis (2015-2018)
Productora Cinema Ferdinando e Carolina, dirigida per Lina Wertmüller (1999) Il fratello minore, dirigida per Stefano Gigli (2000) El mercader de Venècia (The Merchant of Venice), dirigida per Michael Radford (2004) Fràgils (Frágiles), dirigida per Jaume Balagueró (2005) Gorbaciof, dirigida per Stefano Incerti (2010)
Televisió Il coraggio di Anna – minisèrie TV (1992) Delitti privati, dirigida per Sergio Martino – minisèrie TV (1993) Il segno della scimmia, dirigida per Faliero Rosati – telefilm (1997) Le madri (1999) Commesse – sèrie TV (1999) Aleph – telefilm (2000) L'attentatuni - Il grande attentato, dirigida per Claudio Bonivento – minisèrie TV (2001) Le ragioni del cuore, dirigida per Luca Manfredi, Anna Di Francisca, Alberto Simone – minisèrie TV (2002) Commesse 2 – sèrie TV (2002) La notte di Pasquino, dirigida per Luigi Magni – telefilm (2003) Part Time (2004) Vite a perdere, dirigida per Paolo Bianchini (2004) La omicidi, dirigida per Riccardo Milani – miniserie TV (2004) Angela - telefilm (2005)