La Conselleria de Justícia del Consell de la Generalitat Valenciana és un departament o conselleria que sempre ha estat vinculat a d'altres conselleries. La primera que va incorporar la denominació en el seu nom fou la conselleria d'Administració Pública en la V Legislatura (1999-2003) que passa a dir-se de Justícia i Administracions Públiques.

Actualment, des de desembre de 2025 (XI Legislatura), les competències són exercides des de la Conselleria de Justícia, Transparència i Participació, amb Nuria Martínez Sanchis com a consellera.

Històric de competència Govern de Lerma Les competències en matèria de justícia comencen a ser transferides a la Generalitat Valenciana a partir de 1984, sota la presidència de Joan Lerma, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV). Aquestes foren integrades a la conselleria de Governació, dirigida pel conseller Felip Guardiola, sota la Direcció General d'Interior. El juliol de 1985 aquesta conselleria fou dissolta i les competències foren assumides directament per Presidència de la Generalitat i el 1987 passaren a dependre d'Administració Pública amb el conseller Joaquín Azagra com a màxim responsable.

Després del pas pel departament de diversos consellers (Joaquín Azagra de 1987 a 1989, Emèrit Bono de 1989 a 1993 i Luis Berenguer de 1993 a 1995), el maig de 1995 es creà la Direcció General de Justícia a qui se li atribuïren, segons el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Administració Pública, les competències «en l'àmbit de l'administració de justícia i en el marc de l'acord de traspassos de competències de l'administració de l'estat a la Generalitat. També, organitza, executa i controla la política de la Generalitat Valenciana en matèria d'associacions, fundacions i col·legis professionals, consultes populars i electorals, ajuda a la víctima del delicte i relacions amb els òrgans judicials de la Comunitat Valenciana.» Fou nomenat director general el magistrat Gonzalo Moliner.

Govern de Zaplana Les eleccions a les Corts Valencianes de 1995 resultaren un nou govern de la Generalitat amb Eduardo Zaplana, del Partit Popular (PP), a la presidència. Al capdavant d'Administració Pública es situà el conseller José Joaquín Ripoll i de la Direcció General de Justícia Eloy Velasco Núñez. El març de 1996 el departament d'Administració Pública passà a prendre el nom de Conselleria de Presidència.

La següent legislatura, la V de l'etapa autonòmica valenciana, es creà una nova conselleria que incorporà per primera vegada el mot «Justícia» en la seua nomenclatura i de nou vinculada amb les competències d'Administració Pública i Interior: la conselleria de Justícia i Administracions Públiques amb Serafin Castellano com a màxim responsable. El maig de l'any 2000, menys d'un any des de l'inici del cicle legislatiu, el conseller Castellano cedí la direcció de la conselleria en favor de Carlos González Cepeda.

Govern de Camps Les eleccions de 2003 les tornà a guanyar el PP amb Francisco Camps com a president de la Generalitat i situà a Víctor Campos al capdavant de la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, denominació que es consolidava per segona legislatura consecutiva. Poc més d'un any després, l'agost de 2004, es produí un canvi al capdavant del departament que passà a estar dirigit per Miguel Peralta. L'octubre de 2005 també es realitzà un canvi de la nomenclatura del departament incorporant la paraula «Interior» pel que des de llavors es denominà de Justícia, Interior i Administracions Públiques.

Després de les eleccions de 2007, el president Camps tornà reformular el nom del departament tornant a «Justícia i Administracions Públiques», amb Fernando de Rosa com a conseller i amb les competències d'interior integrades en un altre departament, la conselleria de Governació. De Rosa va estar només el primer any de la VII Legislatura a la direcció de la Conselleria. El setembre de 2008 va ser rellevat per Paula Sánchez de León.

Les eleccions de 2011 tornaren adonar com a guanyador al PP de Francisco Camps amb majoria absoluta. Es va escometre una profunda remodelació del Consell en què Justícia s'agrupà amb el departament de Benestar Social, amb Jorge Cabré com a Conseller de Justícia i Benestar Social.

Govern de Fabra Aquella legislatura esdevé convulsa des de l'inici. Als pocs dies d'iniciar-se, al juliol de 2011, el president Francisco Camps dimití acorralat pels casos de corrupció que envoltaven la seua gestió (cas Gürtel) i va prendre el relleu Alberto Fabra (PP) que va executar una crisi de govern el desembre de 2012 en que va dissoldre la conselleria de Justícia i Benestar Social. Les competències s'agregaren a la conselleria de Governació dirigida per Serafín Castellano que ja havia estat conseller de la matèria en l'etapa de Zaplana.

Al final d'aquella VIII Legislatura, el conseller Castellano va ser substituït per Luis Santamaría.

Govern de Puig El PSPV, en coalició amb Compromís, aconseguí tornar al Consell després de les eleccions de 2015. El president Ximo Puig nomenà a Gabriela Bravo consellera de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques. Les competències d'interior s'integraren dins l'organigrama de Presidència. En la següent legislatura integrà de nou aquestes darreres responsabilitats i el departament passà a denominar-se de Justícia, Interior i Administració Pública, dirigida també per la consellera Bravo.

Govern de Mazón L'XI Legislatura, de nou amb el PP, s'inicià amb Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat Valenciana que va pactar amb el partit ultradretà Vox la formació del govern. Justícia s'agrupà amb Interior i va recaure a la consellera de Vox Elisa Núñez. El trencament d'aquell pacte el juliol de 2024 va permetre el nomenament de la nova consellera Salomé Pradas, del PP.

Mesos després d'aquella crisi de govern i canvi al capdavant del departament, la Gota freda que assolà diverses comarques i més de 300 víctimes mortals, precipitaren la destitució de la consellera i la reorganització de la conselleria que va cedir les competències en matèria d'Interior i Emergències a una nova conselleria específica, mentre que assumia les d'Administració Pública. Com a nova responsable de la conselleria fou nomenada Nuria Martínez Sanchis.

Govern de Pérez Llorca El desembre de 2025, un any després de la catàstrofe de la Gota freda, el president Mazón es va veure forçat a dimitir del càrrec. Pérez Llorca va prendre possessió de la presidència i va reformular el Consell. La consellera Martínez Sanchis va tornar a cedir les competències d'Administració Pública a la conselleria d'Hisenda i Economia, i va incorporar les de Transparència i Participació.

Llista de conselleres i consellers Conselleria de Justícia i Administracions Públiques (1999-2005)1Vsense marc|120x120pxSerafín Castellano Gómez23 de juliol de 199922 de maig de 2000PP2Vcenter|sense marc|75x75pxCarlos González Cepeda22 de maig de 200021 de juny de 2003PP3VIcenter|sense marc|75x75pxJosé Víctor Campos Guinot21 de juny de 200327 d'agost de 2004PPConselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques (2005-2007)4VIcenter|sense marc|75x75pxMiguel Peralta Viñes27 d'agost de 200429 de juny de 2007PPConselleria de Justícia i Administracions Públiques (2007-2011)5VIIcenter|sense marc|75x75pxFernando de Rosa Torner29 de juny de 200718 de setembre de 2008Independent6VIIsense marc|106x106pxPaula Sánchez de León18 de setembre de 200822 de juny de 2011PPConselleria de Justícia i Benestar Social (2011-2012)7VIII75x75pxJorge Cabré Rico22 de juliol de 20117 de desembre de 2012PPConselleria de Governació i Justícia (2012-2015)8VII i VIIIcenter|100x100px Serafín Castellano Gómez 29 de juny de 2007 12 de juny de 2014 PP9VIIIcenter|sense marc|75x75px Luis Santamaría Ruiz 12 de juny de 2014 29 de juny de 2015 PPConselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques (2015-2019)Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública (2019-2023)10IX i Xsense marc|123x123px Gabriela Bravo Sanestanislao 30 de juny de 2015 7 de juliol de 2023IndependentConselleria de Justícia i Interior (2023-2024)11XIcenter|99x99px Elisa Núñez Sánchez 19 de juliol de 2023 12 de juliol de 2024 Vox12XIcenter|99x99px Salomé Pradas Ten 12 de juliol de 2024 23 de novembre de 2024PPConselleria de Justícia i Administració Pública (2024-2025)Conselleria de Justícia, Transparència i Participació (2025- )13XIcenter|sense marc|75x75px Nuria Martínez Sanchis 23 de novembre de 2024 actualitat Independent

Referències