miniatura|La festa de l'Escudella, a la plaça Prat de la Riba La festa de l'Escudella se celebra a Castellterçol el dimarts de Carnaval. Es cuinen una trentena de calderes d'escudella i es reparteix entre veïns i visitants. Es tracta d'una de les celebracions més antigues del poble, tot i que no és té massa clar el seu origen. Aquest àpat de Carnaval és típic a diversos llocs de Catalunya, tot i que té noms diferents: ranxo, sopa, escudella... Les receptes són úniques, immemorials i totes ben particulars. L'escudella de Castellterçol porta carn, pasta i arròs. No fa servir verdures i té fama de ser grassa i consistent.
Orígens i història No és massa clar l'origen de la festa de l'escudella. I, de fet, hi ha diverses teories, tot i que no n'hi ha cap de documentada. S'explica en el llibre Castellterçol, Història de la vila i el seu terme, que aquest àpat comunitari ja es feia al . Potser per agafar forces abans del dejuni de la quaresma. Una altra versió assegura que, en una època de misèria, molts pobres passaven per les cases a demanar caritat, i en aquesta diada el poble els podia oferir un àpat calòric.
Jaume Carrera i Pujal diu al seu llibre La vila de Castellterçol que es tractava d'oferir un plat calent als que presenciaven les festes de Carnaval. Potser perquè no hi havia fondes o potser per estalviar diners, es donava escudella als qui portaven el seu propi plat. I això incloïa la gent del poble, els pagesos i veïns de petits nuclis rurals de l'entorn i els forasters. Tenir el dinar assegurat no deixava de ser un al·licient per atraure visitants.
En tot cas, aquest dinar popular ha persistit i s'ha convertit en una de les celebracions més antigues de Castellterçol. Mai s'ha deixat de fer, tot i que les quantitats han variat molt. A principis del segle XX només es feien unes quatre o cinc calderes d'escudella. Actualment se'n cuinen entre vint-i-cinc i trenta.
Tradicionalment, les calderes o perols s'instal·laven en filera a un carrer estret, anomenat Call de l'Escudella. Quan l'àpat estava llest, es transportaven fins a la Plaça Prat de la Riba i allà es repartia. Des de fa uns anys tota la celebració es fa ja en aquesta plaça, la més cèntrica i gran del poble. Els veïns del poble solien cedir les seves pròpies calderes d'aram per poder cuinar l'escudella, i en l'actualitat les proporciona l'ajuntament, d'acer inoxidable, més fàcils de netejar i totes de la mateixa mida.
Elaboració miniatura|Calderes penjades amb clemàstecs sobre el foc. Aquest àpat popular l'organitzen i cuinen els membres de l'entitat Escudellers de Castellterçol. Es posen a treballar a les set del matí, fent el foc per coure el caldo. Cap a les nou col·loquen les calderes i les omplen d'aigua, uns seixanta litres per a cadascuna. Després hi posen els primers ingredients: la sal, l'oli i el llard. En unes calderes a part hi van coent la carn: vedella, carn magra i costella de porc, botifarra negra i pollastre.
Quan l'aigua bull, s'hi tira la carn cuita, sal i pebre. I es deixa coure aquesta barreja. L'escudella es va remenant amb unes lloses de fusta, i amb unes escumadores se'n treuen les impureses.Vint minuts abans de servir l'escudella, s'hi afegeix l'arròs i els fideus.
Tot el procés dura unes quatre hores. A la una del migdia es reparteix l'àpat. Els escudellers agafen enormes cullerots i van omplint pots, cassoles, tasses i carmanyoles. A Castellterçol l'escudella és gratuïta per a tothom. Només cal portar un recipient per poder-la recollir. Tradicionalment, i si el temps ho permet, es menja a la plaça o en altres racons del poble.
Referències
Categoria:Festes tradicionals d'interès nacional Categoria:Castellterçol Categoria:Carnaval a Catalunya Categoria:Cultura del Moianès Categoria:Tradicions de Catalunya Categoria:Plats de Catalunya